Manual de conversa

ca Adjectius 2   »   hr Pridjevi 2

79 [setanta-nou]

Adjectius 2

Adjectius 2

79 [sedamdeset i devet]

Pridjevi 2

Tria com vols veure la traducció:   
català croat Engegar Més
Porto un vestit blau. I-am----vu ha-ji-u -a seb-. I___ p____ h______ n_ s____ I-a- p-a-u h-l-i-u n- s-b-. --------------------------- Imam plavu haljinu na sebi. 0
Porto un vestit vermell. Im---cr--nu ----i---na-se--. I___ c_____ h______ n_ s____ I-a- c-v-n- h-l-i-u n- s-b-. ---------------------------- Imam crvenu haljinu na sebi. 0
Porto un vestit verd. I--m-z------h-lj-nu-na----i. I___ z_____ h______ n_ s____ I-a- z-l-n- h-l-i-u n- s-b-. ---------------------------- Imam zelenu haljinu na sebi. 0
Compro una bossa negra. K---j----------rbu. K______ c___ t_____ K-p-j-m c-n- t-r-u- ------------------- Kupujem crnu torbu. 0
Compro una bossa marró. Kup-j-m --eđu------. K______ s____ t_____ K-p-j-m s-e-u t-r-u- -------------------- Kupujem smeđu torbu. 0
Compro una bossa blanca. Ku--je- -i-el- t----. K______ b_____ t_____ K-p-j-m b-j-l- t-r-u- --------------------- Kupujem bijelu torbu. 0
Necessito un cotxe nou. Tr--am---v-au-o. T_____ n__ a____ T-e-a- n-v a-t-. ---------------- Trebam nov auto. 0
Necessito un cotxe ràpid. T-e--m -r- aut-. T_____ b__ a____ T-e-a- b-z a-t-. ---------------- Trebam brz auto. 0
Necessito un cotxe còmode. Tre-am ---b----uto. T_____ u_____ a____ T-e-a- u-o-a- a-t-. ------------------- Trebam udoban auto. 0
A dalt hi viu una dona gran / vella. Ta-- -or- -ta-u-e--e-n--s--ra ----. T___ g___ s______ j____ s____ ž____ T-m- g-r- s-a-u-e j-d-a s-a-a ž-n-. ----------------------------------- Tamo gore stanuje jedna stara žena. 0
A dalt hi viu una dona grassa. T-mo-g-r- stanuje -ed-a---b-la-že-a. T___ g___ s______ j____ d_____ ž____ T-m- g-r- s-a-u-e j-d-a d-b-l- ž-n-. ------------------------------------ Tamo gore stanuje jedna debela žena. 0
A baix hi viu una dona curiosa. T--- do-----ta-uje--edna -nat---ljna--e-a. T___ d____ s______ j____ z__________ ž____ T-m- d-l-e s-a-u-e j-d-a z-a-i-e-j-a ž-n-. ------------------------------------------ Tamo dolje stanuje jedna znatiželjna žena. 0
Els nostres convidats eren gent simpàtica. N-ši--os----u bili d-ag- -jud-. N___ g____ s_ b___ d____ l_____ N-š- g-s-i s- b-l- d-a-i l-u-i- ------------------------------- Naši gosti su bili dragi ljudi. 0
Els nostres convidats eren gent educada. Naš---o--i--- bili pr-s-ojn- lj-d-. N___ g____ s_ b___ p________ l_____ N-š- g-s-i s- b-l- p-i-t-j-i l-u-i- ----------------------------------- Naši gosti su bili pristojni ljudi. 0
Els nostres convidats eren gent interessant. N-ši-g-s-- su ---- --n--l--vi-lju-i. N___ g____ s_ b___ z_________ l_____ N-š- g-s-i s- b-l- z-n-m-j-v- l-u-i- ------------------------------------ Naši gosti su bili zanimljivi ljudi. 0
Tinc uns fills encantadors. Imam -r-g---jecu. I___ d____ d_____ I-a- d-a-u d-e-u- ----------------- Imam dragu djecu. 0
Però els veïns tenen uns nens maleducats. A---su--edi --a-u-b-z-braz-u---e--. A__ s______ i____ b_________ d_____ A-i s-s-e-i i-a-u b-z-b-a-n- d-e-u- ----------------------------------- Ali susjedi imaju bezobraznu djecu. 0
Que es porten bé els seus fills? Je-u-l- -aša----c- do-r-? J___ l_ V___ d____ d_____ J-s- l- V-š- d-e-a d-b-a- ------------------------- Jesu li Vaša djeca dobra? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + croat (1-100) MP3 croat (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Una llengua, moltes variants

Fins i tot quan només parlem una llengua, en realitat en parlem moltes. Ja que cap llengua representa un sistema tancat. Tots els idiomes tenen diferents dimensions. La llengua és una construcció viva. Els parlants sempre s'orienten cap als seus companys de conversa. Per això les persones modifiquen la llengua que parlen. Aquestes variacions es reflecteixen de diferents maneres. Cada llengua té, sense anar més lluny, una història. És a dir, les llengües canviaven, canvien i canviaran. Això queda de manifest quan veiem que la gent gran i els joves parlen de manera diferent. La majoria de les llengües també compta amb diferents varietats dialectals. Però molts parlants de formes dialectals es poden adaptar al seu medi sense problema. En determinades circumstàncies parlen la llengua estàndard. Grups socials diferents en fan ús de varietats diferents d'una llengua. La llengua dels joves o l'argot dels caçadors en són exemples. La major part de la gent no parla igual a la feina que a la llar. Molts en fan ús també a la feina d'una mena d'argot professional. Igualment, les diferències afecten també als registres escrit o oral de l'idioma. La llengua parlada és molt més simple que la llengua escrita. La diferència aquí pot ser molt gran. Sobretot quan la llengua escrita roman sense canvis durant força temps. Els parlants llavors han d'aprendre primer a fer-ne ús de la forma escrita. Sovint existeixen també diferències entre el llenguatge dels homes i les dones. En les societats occidentals la diferència no és molt gran. Però hi ha països en què dones i homes parlen de forma completament diferent. Algunes cultures compten també amb una específica llengua de cortesia. Sembla clar que parlar no és una cosa tan senzilla! Hem d'estar atents a un munt de variables a la vegada...