Manual de conversa

ca Passat dels verbs modals 2   »   lt Modaliniai veiksmažodžiai praeityje 2

88 [vuitanta-vuit]

Passat dels verbs modals 2

Passat dels verbs modals 2

88 [aštuoniasdešimt aštuoni]

Modaliniai veiksmažodžiai praeityje 2

Tria com vols veure la traducció:   
català lituà Engegar Més
El meu fill no volia jugar amb nines. M-no-sūnu- -e--rė-o ž-ist---u-l-le. M___ s____ n_______ ž_____ s_ l____ M-n- s-n-s n-n-r-j- ž-i-t- s- l-l-. ----------------------------------- Mano sūnus nenorėjo žaisti su lėle. 0
La meva filla no volia jugar a futbol. Mano--uktė -----ėj--ž--st- f--b--o. M___ d____ n_______ ž_____ f_______ M-n- d-k-ė n-n-r-j- ž-i-t- f-t-o-o- ----------------------------------- Mano duktė nenorėjo žaisti futbolo. 0
La meva dona no va voler jugar amb mi als escacs. Man- žm----ne-orėjo-su man--i --i-ti š--hmatai-. M___ ž____ n_______ s_ m_____ ž_____ š__________ M-n- ž-o-a n-n-r-j- s- m-n-m- ž-i-t- š-c-m-t-i-. ------------------------------------------------ Mano žmona nenorėjo su manimi žaisti šachmatais. 0
Els meus fills no van voler fer una passejada. Mano --ika--n-no---o e--- pa-iv-i--či-ti. M___ v_____ n_______ e___ p______________ M-n- v-i-a- n-n-r-j- e-t- p-s-v-i-š-i-t-. ----------------------------------------- Mano vaikai nenorėjo eiti pasivaikščioti. 0
Ells no volien endreçar l’habitació. Jie ne-o---- t---k-t--k-mb-r-o. J__ n_______ t_______ k________ J-e n-n-r-j- t-a-k-t- k-m-a-i-. ------------------------------- Jie nenorėjo tvarkyti kambario. 0
Ells no volien anar al llit. J-- ---o---o eit- m-eg--i. J__ n_______ e___ m_______ J-e n-n-r-j- e-t- m-e-o-i- -------------------------- Jie nenorėjo eiti miegoti. 0
Ell no podia menjar gelats. Jam bu-- -------a -al--ti -ed-. J__ b___ n_______ v______ l____ J-m b-v- n-g-l-m- v-l-y-i l-d-. ------------------------------- Jam buvo negalima valgyti ledų. 0
Ell no podia menjar xocolata. Ja---uvo------im- --lg-ti šoko-a-o. J__ b___ n_______ v______ š________ J-m b-v- n-g-l-m- v-l-y-i š-k-l-d-. ----------------------------------- Jam buvo negalima valgyti šokolado. 0
Ell no podia menjar caramels. Ja----v--ne--l-ma--a-g--i-s-ldaini-. J__ b___ n_______ v______ s_________ J-m b-v- n-g-l-m- v-l-y-i s-l-a-n-ų- ------------------------------------ Jam buvo negalima valgyti saldainių. 0
Em podia desitjar alguna cosa. Aš-gal-j-u ----n-bu-o-l--st--k- ---s -a--i--uti. A_ g______ / m__ b___ l_____ k_ n___ p__________ A- g-l-j-u / m-n b-v- l-i-t- k- n-r- p-g-i-a-t-. ------------------------------------------------ Aš galėjau / man buvo leista ko nors pageidauti. 0
Em vaig poder comprar un vestit. Aš----ėj-- --m-----vo -e-sta-n--ipi-kt--s-k--l-. A_ g______ / m__ b___ l_____ n_________ s_______ A- g-l-j-u / m-n b-v- l-i-t- n-s-p-r-t- s-k-e-ę- ------------------------------------------------ Aš galėjau / man buvo leista nusipirkti suknelę. 0
Vaig poder prendre un bombó de praliné. Aš --l-j-u - -a- -u----eista --imti-sa--a---. A_ g______ / m__ b___ l_____ p_____ s________ A- g-l-j-u / m-n b-v- l-i-t- p-i-t- s-l-a-n-. --------------------------------------------- Aš galėjau / man buvo leista paimti saldainį. 0
Que podies fumar a l’avió? A---- -a-ėja- -------u bu-- -e-st----k----lėk--ve? A_ t_ g______ / a_ t__ b___ l_____ r_____ l_______ A- t- g-l-j-i / a- t-u b-v- l-i-t- r-k-t- l-k-u-e- -------------------------------------------------- Ar tu galėjai / ar tau buvo leista rūkyti lėktuve? 0
Que podies beure cervesa a l’hospital? A-----g-l-jai-- ar-----b-v- l-is-a l-gon-nėj- -er------? A_ t_ g______ / a_ t__ b___ l_____ l_________ g____ a___ A- t- g-l-j-i / a- t-u b-v- l-i-t- l-g-n-n-j- g-r-i a-ų- -------------------------------------------------------- Ar tu galėjai / ar tau buvo leista ligoninėje gerti alų? 0
Que podies portar el gos a l’hotel? A- -- g-l---- /-a- -a--buvo ----t- pas--mt--šu---į--i-šb-tį? A_ t_ g______ / a_ t__ b___ l_____ p_______ š___ į v________ A- t- g-l-j-i / a- t-u b-v- l-i-t- p-s-i-t- š-n- į v-e-b-t-? ------------------------------------------------------------ Ar tu galėjai / ar tau buvo leista pasiimti šunį į viešbutį? 0
Durant les vacances, els nens podien estar a fora fins tard. Per-atostoga- -a--a- -al--o-/-v--k-m- bu-o-l------------b--i-la--e. P__ a________ v_____ g_____ / v______ b___ l_____ i____ b___ l_____ P-r a-o-t-g-s v-i-a- g-l-j- / v-i-a-s b-v- l-i-t- i-g-i b-t- l-u-e- ------------------------------------------------------------------- Per atostogas vaikai galėjo / vaikams buvo leista ilgai būti lauke. 0
Podien jugar molt de temps al pati. J---gal-jo---ji--- --v---e-st- i--a- ž-ist----em-. J__ g_____ / j____ b___ l_____ i____ ž_____ k_____ J-e g-l-j- / j-e-s b-v- l-i-t- i-g-i ž-i-t- k-e-e- -------------------------------------------------- Jie galėjo / jiems buvo leista ilgai žaisti kieme. 0
Podien quedar-se desperts fins tard. J-- galėjo ----em--buv--l-is---il----n-iti mie-o-i. J__ g_____ / j____ b___ l_____ i____ n____ m_______ J-e g-l-j- / j-e-s b-v- l-i-t- i-g-i n-i-i m-e-o-i- --------------------------------------------------- Jie galėjo / jiems buvo leista ilgai neiti miegoti. 0

Consells contra l'oblit

Aprendre no sempre resulta senzill. Fins i tot quan ens diverteix pot resultar esgotador. Però ens alegrem quan aconseguim aprendre alguna cosa. Estem orgullosos dels nostres progressos. Desafortunadament, també és possible oblidar el que hem après. Això és un problema freqüent en el cas concret dels idiomes. La majoria de nosaltres aprèn un o diversos idiomes a l'escola. Moltes vegades, després del període escolar, aquest coneixement es perd. Poques vegades tenim ocasió de tornar a parlar les llengües apreses. En la nostra vida quotidiana ens manegem exclusivament amb el nostre idioma matern. La resta dels idiomes els utilitzem només a les vacances. Però si un saber no s'activa de forma regular, llavors s'oblida. El nostre cervell necessita entrenament. Podríem comparar-lo amb un múscul. Aquest múscul cal exercitar-lo, si no es debilita. Però hi ha mitjans per combatre l'oblit. El més important és aplicar regularment els coneixements apresos. Seguir uns ‘rituals’ fixos ens pot servir d'ajuda. Podem planificar un petit programa pels diferents dies de la setmana. Per exemple: llegir un llibre en la llengua en qüestió dilluns. Escoltar una emissora estrangera dimecres. Divendres escriure un diari en la llengua que no volem oblidar. Així es combina lectura, audició i escriptura. En conseqüència, els coneixements s'activen per diferents vies. Tots aquests exercicis no han de durar massa, amb mitja hora n'hi ha prou. Però sí que és important realitzar-los amb regularitat! Els estudis mostren que el que vam aprendre una vegada roman en el nostre cervell durant dècades. Es tracta simplement de treure-ho del calaix...