Manual de conversa

ca A lhotel – Arribada   »   lt Viešbutyje — atvykimas

27 [vint-i-set]

A lhotel – Arribada

A lhotel – Arribada

27 [dvidešimt septyni]

Viešbutyje — atvykimas

Tria com vols veure la traducció:   
català lituà Engegar Més
Que teniu una habitació lliure? A- -u---e--a---- k-m---į? A_ t_____ l_____ k_______ A- t-r-t- l-i-v- k-m-a-į- ------------------------- Ar turite laisvą kambarį? 0
He reservat una habitació. (Aš-----i--ki-u ka--a-į. (___ u_________ k_______ (-š- u-s-s-k-a- k-m-a-į- ------------------------ (Aš) užsisakiau kambarį. 0
El meu nom és Müller. M----p--a-dė-—-Miu-e--(--). M___ p______ — M_____ (____ M-n- p-v-r-ė — M-u-e- (-s-. --------------------------- Mano pavardė — Miuler (is). 0
Necessito una habitació individual. M-n -ei-i- vie-vi--i---amb-r-o. M__ r_____ v_________ k________ M-n r-i-i- v-e-v-e-i- k-m-a-i-. ------------------------------- Man reikia vienviečio kambario. 0
Necessito una habitació doble. M-- rei-i- d-iv---io k-m---i-. M__ r_____ d________ k________ M-n r-i-i- d-i-i-č-o k-m-a-i-. ------------------------------ Man reikia dviviečio kambario. 0
Quant costa l’habitació per nit? Ki-k-ka--u-ja ---b---- u----ktį? K___ k_______ k_______ u_ n_____ K-e- k-i-u-j- k-m-a-y- u- n-k-į- -------------------------------- Kiek kainuoja kambarys už naktį? 0
Voldria una habitació amb bany. (Aš) ----čia- -a-bar-o--- -----. (___ n_______ k_______ s_ v_____ (-š- n-r-č-a- k-m-a-i- s- v-n-a- -------------------------------- (Aš) norėčiau kambario su vonia. 0
Voldria una habitació amb dutxa. (A-- ----čia---a----i--s- --šu. (___ n_______ k_______ s_ d____ (-š- n-r-č-a- k-m-a-i- s- d-š-. ------------------------------- (Aš) norėčiau kambario su dušu. 0
Puc veure l’habitació? Ar--al-----m-t--i--a----į? A_ g____ p_______ k_______ A- g-l-u p-m-t-t- k-m-a-į- -------------------------- Ar galiu pamatyti kambarį? 0
Que hi ha garatge aquí? A- č-- -r----raža-? A_ č__ y__ g_______ A- č-a y-a g-r-ž-s- ------------------- Ar čia yra garažas? 0
Hi ha caixa forta aquí? Ar-č----r- s-i---? A_ č__ y__ s______ A- č-a y-a s-i-a-? ------------------ Ar čia yra seifas? 0
Que teniu fax? A--či- ----faksas? A_ č__ y__ f______ A- č-a y-a f-k-a-? ------------------ Ar čia yra faksas? 0
Va bé, em quedo l’habitació. G--ai--a- --u-k----rį. G_____ a_ i__ k_______ G-r-i- a- i-u k-m-a-į- ---------------------- Gerai, aš imu kambarį. 0
Aquí té les claus. Č-- --kt-i. Č__ r______ Č-a r-k-a-. ----------- Čia raktai. 0
Aquest és el meu equipatge. Č-- -ano -ag-ž--. Č__ m___ b_______ Č-a m-n- b-g-ž-s- ----------------- Čia mano bagažas. 0
A quina hora se serveix l’esmorzar? Ke-in-ą-val-n-ą-p--r-----? K______ v______ p_________ K-l-n-ą v-l-n-ą p-s-y-i-i- -------------------------- Kelintą valandą pusryčiai? 0
A quina hora se serveix el dinar? K--in-ą --------pi--ūs? K______ v______ p______ K-l-n-ą v-l-n-ą p-e-ū-? ----------------------- Kelintą valandą pietūs? 0
A quina hora se serveix el sopar? Ke-in-ą vala-d- -----i---? K______ v______ v_________ K-l-n-ą v-l-n-ą v-k-r-e-ė- -------------------------- Kelintą valandą vakarienė? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + lituà (1-100) MP3 lituà (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Les pauses són importants per un aprenentatge amb èxit

El que busca un aprenentatge eficaç hauria de fer una pausa de tant en tant. Aquesta és una conclusió a la qual han arribat nous estudis científics. Els científics han investigat les fases de l'aprenentatge. Per fer-ho han simulat diferents situacions pròpies del procés d'aprenentatge. Assimilem la informació en petites porcions. Per això no hauríem d'aprendre massa de cop. Entre unitat didàctica i unitat didàctica hauríem de fer sempre una pausa. L'èxit de tot aprenentatge depèn també de processos de naturalesa bioquímica. Aquests processos tenen lloc al cervell. I condicionen el ritme d'aprenentatge òptim. Quan aprenem alguna cosa nova, el nostre cervell segrega unes substàncies. Aquestes substàncies influeixen en l'activitat de les nostres cèl·lules cerebrals. Hi ha dos enzims particularment importants en aquest procés. Són alliberats quan aprenem nous continguts. Però no es segreguen junts. La seva acció està separada cronològicament. Però resulta que, quan millor aprenem és quan ambdós enzims es presenten de cop. I el nostre aprenentatge incrementa la seva eficàcia si fem descansos freqüents. El més recomanable és variar la durada dels nostres temps d'aprenentatge. La durada de les pauses també hauria de ser diferent. L'ideal seria fer dues pauses de deu minuts al principi. A continuació una pausa de cinc minuts. Després un descans de trenta minuts. Durant les pauses el nostre cervell assimila millor la informació. Cal abandonar el lloc d'estudi en cada descans. També és bo moure's durant les pauses. Aprofita per donar petites passejades entre els períodes d'estudi! I no tinguis remordiments: estàs aprenent mentre passeges!
Sabia vostè que?
El lituà pertany al grup de les llengües bàltiques. Té més de 3 milions de parlants, els quals viuen a Lituània, Bielorússia i Polònia. És l’únic idioma que està estretatemnt relacionat amb el letó. Tot i que Lituània és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. El lituà escrit utilitza les lletres llatines, però també té alguns símbols pròpis. L’ús de les dobles vocals és molt típic, i compta amb diversos tipus de vocals, com les curtes, les llargues i les nassals. La seva pronunciació no és gaire complicada. Encara que la seva entonació és notablement complexa degut a la seva flexibilitat. Per tant, està basada en la forma gramatical de la paraula. Cal destacar que el lituà és una llengua molt arcaica. De fet, és la llengua que menys ha variat des que va evolucionar del seu idioma antecessor. El que significa que és molt similar a les primeres llengües indoeuropees. Si vols saber com parlaven els nostres ancestres, aleshores no ho dubtis i aprèn lituà.