Manual de conversa

ca Fer compres   »   lt Apsipirkimas / Apsirūpinimas pirkiniais

51 [cinquanta-u]

Fer compres

Fer compres

51 [penkiasdešimt vienas]

Apsipirkimas / Apsirūpinimas pirkiniais

Tria com vols veure la traducció:   
català lituà Engegar Més
Vull anar a la biblioteca. (-š--nori--(---i--į-bib---te--. (___ n____ (_____ į b__________ (-š- n-r-u (-i-i- į b-b-i-t-k-. ------------------------------- (Aš) noriu (eiti) į biblioteką. 0
Vull anar a la llibreria. (Aš)-n---u (-it---į knygyn-. (___ n____ (_____ į k_______ (-š- n-r-u (-i-i- į k-y-y-ą- ---------------------------- (Aš) noriu (eiti) į knygyną. 0
Vull anar al quiosc. (-š---oriu -iti ----k-o-ko. (___ n____ e___ p__ k______ (-š- n-r-u e-t- p-i k-o-k-. --------------------------- (Aš) noriu eiti pri kiosko. 0
Vull manllevar un llibre. (-š)--or-u-pasiimt--knygą. (___ n____ p_______ k_____ (-š- n-r-u p-s-i-t- k-y-ą- -------------------------- (Aš) noriu pasiimti knygą. 0
Vull comprar un llibre. (--)---riu-n-----rk-i-----ą. (___ n____ n_________ k_____ (-š- n-r-u n-s-p-r-t- k-y-ą- ---------------------------- (Aš) noriu nusipirkti knygą. 0
Vull comprar un diari. (--) no----n---p-rk----aik---t-. (___ n____ n_________ l_________ (-š- n-r-u n-s-p-r-t- l-i-r-š-į- -------------------------------- (Aš) noriu nusipirkti laikraštį. 0
Vull anar a la biblioteca per manllevar un llibre. (-š) ----u--e-t-- ----bl-o--ką---si--ti-k-y--s. (___ n____ (_____ į b_________ p_______ k______ (-š- n-r-u (-i-i- į b-b-i-t-k- p-s-i-t- k-y-o-. ----------------------------------------------- (Aš) noriu (eiti) į biblioteką pasiimti knygos. 0
Vull anar a la llibreria per comprar un llibre. (--- n-riu (e--i) į-k---y-- p-r-t--k-----. (___ n____ (_____ į k______ p_____ k______ (-š- n-r-u (-i-i- į k-y-y-ą p-r-t- k-y-o-. ------------------------------------------ (Aš) noriu (eiti) į knygyną pirkti knygos. 0
Vull anar al quiosc a comprar el diari. (Aš) ------(---i- i-ki--ką-pir--i--a------į. (___ n____ (_____ i k_____ p_____ l_________ (-š- n-r-u (-i-i- i k-o-k- p-r-t- l-i-r-š-į- -------------------------------------------- (Aš) noriu (eiti) i kioską pirkti laikraštį. 0
Vull anar a ca l’òptic. (--) -oriu (--t---p-s-o-t-ką. (___ n____ (_____ p__ o______ (-š- n-r-u (-i-i- p-s o-t-k-. ----------------------------- (Aš) noriu (eiti) pas optiką. 0
Vull anar al supermercat. (-š- n---u---iti----prek-bo---ent-ą. (___ n____ (_____ į p_______ c______ (-š- n-r-u (-i-i- į p-e-y-o- c-n-r-. ------------------------------------ (Aš) noriu (eiti) į prekybos centrą. 0
Vull anar al forn de pa / a la fleca. (--)-----u-(-i--) ----ke---ą. (___ n____ (_____ p__ k______ (-š- n-r-u (-i-i- p-s k-p-j-. ----------------------------- (Aš) noriu (eiti) pas kepėją. 0
Vull comprar un parell d’ulleres. (Aš)----iu-n--ip---t- ak-n-us. (___ n____ n_________ a_______ (-š- n-r-u n-s-p-r-t- a-i-i-s- ------------------------------ (Aš) noriu nusipirkti akinius. 0
Vull comprar fruites i verdures. (Aš- nor-- n--i-irkti------ų--- -a-žov--. (___ n____ n_________ v_____ i_ d________ (-š- n-r-u n-s-p-r-t- v-i-i- i- d-r-o-i-. ----------------------------------------- (Aš) noriu nusipirkti vaisių ir daržovių. 0
Vull comprar pastes i pa. (A-)-n-r-u ---i-i--ti b--del-ų -- du--o-. (___ n____ n_________ b_______ i_ d______ (-š- n-r-u n-s-p-r-t- b-n-e-i- i- d-o-o-. ----------------------------------------- (Aš) noriu nusipirkti bandelių ir duonos. 0
Vull anar ca l’òptic per comprar un parell d’ulleres. (Aš) nor-- -------o--ik--p-r--i -k-ni-. (___ n____ e___ į o_____ p_____ a______ (-š- n-r-u e-t- į o-t-k- p-r-t- a-i-i-. --------------------------------------- (Aš) noriu eiti į optiką pirkti akinių. 0
Vull anar al supermercat per comprar fruites i verdures. (Aš- n-r-u--iti-----e---os -e-t----irk-i-va---ų -- -ar-ovi-. (___ n____ e___ į p_______ c_____ p_____ v_____ i_ d________ (-š- n-r-u e-t- į p-e-y-o- c-n-r- p-r-t- v-i-i- i- d-r-o-i-. ------------------------------------------------------------ (Aš) noriu eiti į prekybos centrą pirkti vaisių ir daržovių. 0
Jo vull anar a la fleca per comprar pastes i pa. (-------iu ei-i p-- -epėją------i-bande-ių ---duonos. (___ n____ e___ p__ k_____ p_____ b_______ i_ d______ (-š- n-r-u e-t- p-s k-p-j- p-r-t- b-n-e-i- i- d-o-o-. ----------------------------------------------------- (Aš) noriu eiti pas kepėją pirkti bandelių ir duonos. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + lituà (1-100) MP3 lituà (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües minoritàries a Europa

A Europa es parlen moltes llengües diferents. La majoria d'elles són llengües indoeuropees. Al costat dels grans idiomes nacionals hi ha moltes llengües més petites. Es tracta de les llengües minoritàries. Les llengües minoritàries es distingeixen de les llengües oficials. Però no són dialectes. Les llengües minoritàries tampoc són les llengües dels immigrants. Les llengües minoritàries es defineixen pel seu substrat ètnic. És a dir: són les llengües que parlen determinats grups ètnics. Hi ha llengües minoritàries en pràcticament totes les nacions d'Europa. Sumen aproximadament 40 en el conjunt de la Unió Europea. Algunes llengües minoritàries es parlen en un sol país. Aquest és el cas, per exemple, del sòrab a Alemanya. El romaní, per la seva banda, té parlants en molts països d'Europa. Les llengües monoritarias tenen un estatus especial. Perquè són parlades per grups relativament petits. Grups que no poden permetre's el luxe de construir les seves pròpies escoles. També és difícil per a aquests grups publicar la seva pròpia literatura. En conseqüència, moltes llengües minoritàries es troben en perill d'extinció. La voluntat de la Unió Europea és protegir les llengües minoritàries. Ja que cada llengua és una part important d'una cultura o identitat. Algunes nacions no tenen un Estat propi i existeixen només com una minoria. Diferents programes i projectes s'encarreguen d'incentivar les seves llengües. Així s'espera preservar també la cultura dels grups ètnics més petits. Encara que, malgrat tot això, hi ha llengües minoritàries que estan condemnades a desaparèixer més aviat que tard. Una d'elles és el livonià, parlat en una zona de l'actual Letònia. Només uns 20 individus són parlants nadius de livonià. Això converteix el livonià en la llengua amb menys parlants de tot Europa...
Sabia vostè que?
L’urdú pertany a les llengües indoiranias. Es parla principalment a Pakistàn i en alguns estats de la India. És l’idioma natiu de 60 milions de persones, i és la llengua oficial de Pakistàn. També és considerat com un dels 22 idiomes oficials de la India. Està estretament relacionat amb l’hindi. De fet, tots dos idiomes són bàsicament sociolectes de l’hindustànic L’hindustànic va sorgir de diferents idiomes del nord de la India al segle XIII. Avui dia, l’urdú i l’hindi són considerats com dos idiomes independents entre sí. Encara que els parlants dels dos idiomes poden comunicar-se entre ells sense cap problema. El sistema semiòtic és el que els diferència clarament. El sistema d’escriptura utiliza la versió de l’alfabet perso-àrab, mentres que l’hindi no. L’urdú compta amb una gran tradició literària, i també és molt utilitzat en grans produccions cinematogràfiques. Aprèn urdú, és la clau de la cultura del sud-est asiàtic!