Manual de conversa

ca Passat dels verbs modals 2   »   bg Минало време на модалните глаголи 2

88 [vuitanta-vuit]

Passat dels verbs modals 2

Passat dels verbs modals 2

88 [осемдесет и осем]

88 [osemdeset i osem]

Минало време на модалните глаголи 2

[Minalo vreme na modalnite glagoli 2]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
El meu fill no volia jugar amb nines. М--т---н-не -ска-е д- -и -г----с к---а-а. М___ с__ н_ и_____ д_ с_ и____ с к_______ М-я- с-н н- и-к-ш- д- с- и-р-е с к-к-а-а- ----------------------------------------- Моят син не искаше да си играе с куклата. 0
Mo--t--i- ---is-a--e-da--------e --ku-l--a. M____ s__ n_ i______ d_ s_ i____ s k_______ M-y-t s-n n- i-k-s-e d- s- i-r-e s k-k-a-a- ------------------------------------------- Moyat sin ne iskashe da si igrae s kuklata.
La meva filla no volia jugar a futbol. М--та д--еря -----ка-е да-и---- --тбо-. М____ д_____ н_ и_____ д_ и____ ф______ М-я-а д-щ-р- н- и-к-ш- д- и-р-е ф-т-о-. --------------------------------------- Моята дъщеря не искаше да играе футбол. 0
M-ya-- d---c-e--a--- i-kash- da igr-e--u--ol. M_____ d_________ n_ i______ d_ i____ f______ M-y-t- d-s-c-e-y- n- i-k-s-e d- i-r-e f-t-o-. --------------------------------------------- Moyata dyshcherya ne iskashe da igrae futbol.
La meva dona no va voler jugar amb mi als escacs. М-я-а--ена н- и---ше-да и--ае - --н-на ш--. М____ ж___ н_ и_____ д_ и____ с м__ н_ ш___ М-я-а ж-н- н- и-к-ш- д- и-р-е с м-н н- ш-х- ------------------------------------------- Моята жена не искаше да играе с мен на шах. 0
Mo--t--z--n--n--i-----e ---igr-e s-----na shak-. M_____ z____ n_ i______ d_ i____ s m__ n_ s_____ M-y-t- z-e-a n- i-k-s-e d- i-r-e s m-n n- s-a-h- ------------------------------------------------ Moyata zhena ne iskashe da igrae s men na shakh.
Els meus fills no van voler fer una passejada. М-ит--д--- -е--ск-ха д-----р-зхо--а-. М____ д___ н_ и_____ д_ с_ р_________ М-и-е д-ц- н- и-к-х- д- с- р-з-о-д-т- ------------------------------------- Моите деца не искаха да се разхождат. 0
M---e d-tsa-n--is-a-ha d--se-r-----zh-at. M____ d____ n_ i______ d_ s_ r___________ M-i-e d-t-a n- i-k-k-a d- s- r-z-h-z-d-t- ----------------------------------------- Moite detsa ne iskakha da se razkhozhdat.
Ells no volien endreçar l’habitació. Т- -- --к-х- д--р----еб-- ------. Т_ н_ и_____ д_ р________ с______ Т- н- и-к-х- д- р-з-р-б-т с-а-т-. --------------------------------- Те не искаха да разтребят стаята. 0
Te-ne is-a----d- r---rebya- sta--t-. T_ n_ i______ d_ r_________ s_______ T- n- i-k-k-a d- r-z-r-b-a- s-a-a-a- ------------------------------------ Te ne iskakha da raztrebyat stayata.
Ells no volien anar al llit. Те -- ис-ах--д--си-ляга-. Т_ н_ и_____ д_ с_ л_____ Т- н- и-к-х- д- с- л-г-т- ------------------------- Те не искаха да си лягат. 0
Te--e -----h---a -i --a---. T_ n_ i______ d_ s_ l______ T- n- i-k-k-a d- s- l-a-a-. --------------------------- Te ne iskakha da si lyagat.
Ell no podia menjar gelats. Т-- н- ---аше д- -д- -ла--лед. Т__ н_ б_____ д_ я__ с________ Т-й н- б-в-ш- д- я-е с-а-о-е-. ------------------------------ Той не биваше да яде сладолед. 0
Toy ne b--a--e -- ---e-sl--o-ed. T__ n_ b______ d_ y___ s________ T-y n- b-v-s-e d- y-d- s-a-o-e-. -------------------------------- Toy ne bivashe da yade sladoled.
Ell no podia menjar xocolata. То------и---- д---де--ок-ла-. Т__ н_ б_____ д_ я__ ш_______ Т-й н- б-в-ш- д- я-е ш-к-л-д- ----------------------------- Той не биваше да яде шоколад. 0
To- -e biva-he-da-y-de sh------. T__ n_ b______ d_ y___ s________ T-y n- b-v-s-e d- y-d- s-o-o-a-. -------------------------------- Toy ne bivashe da yade shokolad.
Ell no podia menjar caramels. Той--- --в-ше -а-я-- -онб---. Т__ н_ б_____ д_ я__ б_______ Т-й н- б-в-ш- д- я-е б-н-о-и- ----------------------------- Той не биваше да яде бонбони. 0
Toy------va--- -a------bo-b-ni. T__ n_ b______ d_ y___ b_______ T-y n- b-v-s-e d- y-d- b-n-o-i- ------------------------------- Toy ne bivashe da yade bonboni.
Em podia desitjar alguna cosa. Можех да си--о-ел-я ---о. М____ д_ с_ п______ н____ М-ж-х д- с- п-ж-л-я н-щ-. ------------------------- Можех да си пожелая нещо. 0
M--h-kh-da----p--he-a-a -e-hcho. M______ d_ s_ p________ n_______ M-z-e-h d- s- p-z-e-a-a n-s-c-o- -------------------------------- Mozhekh da si pozhelaya neshcho.
Em vaig poder comprar un vestit. Мо------ си ку-я---к-я. М____ д_ с_ к___ р_____ М-ж-х д- с- к-п- р-к-я- ----------------------- Можех да си купя рокля. 0
M--h-k- da-si kup---ro-l--. M______ d_ s_ k____ r______ M-z-e-h d- s- k-p-a r-k-y-. --------------------------- Mozhekh da si kupya roklya.
Vaig poder prendre un bombó de praliné. Мо----д---- взе-- -онб-н. М____ д_ с_ в____ б______ М-ж-х д- с- в-е-а б-н-о-. ------------------------- Можех да си взема бонбон. 0
Mo--e-- da -i vzem--b-nbon. M______ d_ s_ v____ b______ M-z-e-h d- s- v-e-a b-n-o-. --------------------------- Mozhekh da si vzema bonbon.
Que podies fumar a l’avió? М----- ------п-ш-- ---ам---т-? М_____ л_ д_ п____ в с________ М-ж-ш- л- д- п-ш-ш в с-м-л-т-? ------------------------------ Можеше ли да пушиш в самолета? 0
M-zh--he ----a---s-is- v--am-l--a? M_______ l_ d_ p______ v s________ M-z-e-h- l- d- p-s-i-h v s-m-l-t-? ---------------------------------- Mozheshe li da pushish v samoleta?
Que podies beure cervesa a l’hospital? М--е-е--и -----еш--и-- -------цат-? М_____ л_ д_ п___ б___ в б_________ М-ж-ш- л- д- п-е- б-р- в б-л-и-а-а- ----------------------------------- Можеше ли да пиеш бира в болницата? 0
M-z--s-e----d- p---h-bi-- v--oln-tsa-a? M_______ l_ d_ p____ b___ v b__________ M-z-e-h- l- d- p-e-h b-r- v b-l-i-s-t-? --------------------------------------- Mozheshe li da piesh bira v bolnitsata?
Que podies portar el gos a l’hotel? М--е----и--а ----еш--у-ет--- -о----? М_____ л_ д_ в_____ к_____ в х______ М-ж-ш- л- д- в-е-е- к-ч-т- в х-т-л-? ------------------------------------ Можеше ли да вземеш кучето в хотела? 0
Moz-eshe li d- -z-m--- -u-h--o-- ------a? M_______ l_ d_ v______ k______ v k_______ M-z-e-h- l- d- v-e-e-h k-c-e-o v k-o-e-a- ----------------------------------------- Mozheshe li da vzemesh kucheto v khotela?
Durant les vacances, els nens podien estar a fora fins tard. П--- вак-н-и-та-д-ц--а--о-е-а--- о-та-а- дъ-г- -ав--. П___ в_________ д_____ м_____ д_ о______ д____ н_____ П-е- в-к-н-и-т- д-ц-т- м-ж-х- д- о-т-в-т д-л-о н-в-н- ----------------------------------------------------- През ваканцията децата можеха да остават дълго навън. 0
Pr-z va--n-s-ya-a-d--------ozhe-ha -a--s--va----l-o--avy-. P___ v___________ d______ m_______ d_ o______ d____ n_____ P-e- v-k-n-s-y-t- d-t-a-a m-z-e-h- d- o-t-v-t d-l-o n-v-n- ---------------------------------------------------------- Prez vakantsiyata detsata mozhekha da ostavat dylgo navyn.
Podien jugar molt de temps al pati. Те можеха------ да и-рая---а -----. Т_ м_____ д____ д_ и_____ н_ д_____ Т- м-ж-х- д-л-о д- и-р-я- н- д-о-а- ----------------------------------- Те можеха дълго да играят на двора. 0
T--mo-h-k---dyl-o--a-ig-ay-t-na dv--a. T_ m_______ d____ d_ i______ n_ d_____ T- m-z-e-h- d-l-o d- i-r-y-t n- d-o-a- -------------------------------------- Te mozhekha dylgo da igrayat na dvora.
Podien quedar-se desperts fins tard. Т- м-ж-ха ----- д---- -е --иби---. Т_ м_____ д____ д_ н_ с_ п________ Т- м-ж-х- д-л-о д- н- с- п-и-и-а-. ---------------------------------- Те можеха дълго да не се прибират. 0
Te m-z-e-ha -y--o da -e -- -ri-irat. T_ m_______ d____ d_ n_ s_ p________ T- m-z-e-h- d-l-o d- n- s- p-i-i-a-. ------------------------------------ Te mozhekha dylgo da ne se pribirat.

Consells contra l'oblit

Aprendre no sempre resulta senzill. Fins i tot quan ens diverteix pot resultar esgotador. Però ens alegrem quan aconseguim aprendre alguna cosa. Estem orgullosos dels nostres progressos. Desafortunadament, també és possible oblidar el que hem après. Això és un problema freqüent en el cas concret dels idiomes. La majoria de nosaltres aprèn un o diversos idiomes a l'escola. Moltes vegades, després del període escolar, aquest coneixement es perd. Poques vegades tenim ocasió de tornar a parlar les llengües apreses. En la nostra vida quotidiana ens manegem exclusivament amb el nostre idioma matern. La resta dels idiomes els utilitzem només a les vacances. Però si un saber no s'activa de forma regular, llavors s'oblida. El nostre cervell necessita entrenament. Podríem comparar-lo amb un múscul. Aquest múscul cal exercitar-lo, si no es debilita. Però hi ha mitjans per combatre l'oblit. El més important és aplicar regularment els coneixements apresos. Seguir uns ‘rituals’ fixos ens pot servir d'ajuda. Podem planificar un petit programa pels diferents dies de la setmana. Per exemple: llegir un llibre en la llengua en qüestió dilluns. Escoltar una emissora estrangera dimecres. Divendres escriure un diari en la llengua que no volem oblidar. Així es combina lectura, audició i escriptura. En conseqüència, els coneixements s'activen per diferents vies. Tots aquests exercicis no han de durar massa, amb mitja hora n'hi ha prou. Però sí que és important realitzar-los amb regularitat! Els estudis mostren que el que vam aprendre una vegada roman en el nostre cervell durant dècades. Es tracta simplement de treure-ho del calaix...