Manual de conversa

ca Demanar el camí   »   lt Kelio teiravimasis

40 [quaranta]

Demanar el camí

Demanar el camí

40 [keturiasdešimt]

Kelio teiravimasis

Tria com vols veure la traducció:   
català lituà Engegar Més
Perdoni! At---r-šau! A__________ A-s-p-a-a-! ----------- Atsiprašau! 0
Que em podria ajudar? A---al-t---a--p-dėti? A_ g_____ m__ p______ A- g-l-t- m-n p-d-t-? --------------------- Ar galite man padėti? 0
On hi ha un bon restaurant per aquí? K-r---a yra ge-as r-st-r----? K__ č__ y__ g____ r__________ K-r č-a y-a g-r-s r-s-o-a-a-? ----------------------------- Kur čia yra geras restoranas? 0
Giri a l’esquerra a la cantonada. E-kite-------- -ž--a-po. E_____ į k____ u_ k_____ E-k-t- į k-i-ę u- k-m-o- ------------------------ Eikite į kairę už kampo. 0
Després continui una mica recte. P--ku--t-up-tį paeiki-- ti----i. P_____ t______ p_______ t_______ P-s-u- t-u-u-į p-e-k-t- t-e-i-i- -------------------------------- Paskui truputį paeikite tiesiai. 0
Després vagi cent metres a la dreta. P---u- ---t---et---e-kit- į -e--ę. P_____ š____ m____ e_____ į d_____ P-s-u- š-m-ą m-t-ų e-k-t- į d-š-ę- ---------------------------------- Paskui šimtą metrų eikite į dešnę. 0
També pot agafar l’autobús. (-ū-)---li-e-važi-----ir -u-o--su. (____ g_____ v_______ i_ a________ (-ū-) g-l-t- v-ž-u-t- i- a-t-b-s-. ---------------------------------- (Jūs) galite važiuoti ir autobusu. 0
També pot prendre el tramvia. (-ū-)-ga-ite --ž--o-i-i--t--mv-----. (____ g_____ v_______ i_ t__________ (-ū-) g-l-t- v-ž-u-t- i- t-a-v-j-m-. ------------------------------------ (Jūs) galite važiuoti ir tramvajumi. 0
També em pot seguir en cotxe. (J-s) g-li-e-t-e-i-- paskui------v--iu-t-. (____ g_____ t______ p_____ m___ v________ (-ū-) g-l-t- t-e-i-g p-s-u- m-n- v-ž-u-t-. ------------------------------------------ (Jūs) galite tiesiog paskui mane važiuoti. 0
Com vaig a l’estadi de futbol? K-ip m-- n-v-kti į fu---lo -----o-ą? K___ m__ n______ į f______ s________ K-i- m-n n-v-k-i į f-t-o-o s-a-i-n-? ------------------------------------ Kaip man nuvykti į futbolo stadioną? 0
Travessi el pont! V------it---er-t--t-! V_________ p__ t_____ V-ž-u-k-t- p-r t-l-ą- --------------------- Važiuokite per tiltą! 0
Passi pel túnel! V--i-okite-pe--tune--! V_________ p__ t______ V-ž-u-k-t- p-r t-n-l-! ---------------------- Važiuokite per tunelį! 0
Vagi fins al tercer semàfor. V-ž-u-k-t----i-t-e-io---ie-oforo. V_________ i__ t_____ š__________ V-ž-u-k-t- i-i t-e-i- š-i-s-f-r-. --------------------------------- Važiuokite iki trečio šviesoforo. 0
Després prengui el primer carrer a la dreta. Pa-k-i ---u--t--į --r-- g--vę-de-----e. P_____ p_______ į p____ g____ d________ P-s-u- p-s-k-t- į p-r-ą g-t-ę d-š-n-j-. --------------------------------------- Paskui pasukite į pirmą gatvę dešinėje. 0
Continui tot dret en el pròxim encreuament. P-------ažiuokit--ti--ia---er -i-- --nk-yžą. P_____ v_________ t______ p__ k___ s________ P-s-u- v-ž-u-k-t- t-e-i-i p-r k-t- s-n-r-ž-. -------------------------------------------- Paskui važiuokite tiesiai per kitą sankryžą. 0
Perdoni’m, com vaig a l’aeroport? At-i-ra-au,-ka-- (ma-)-nuvy--------o--os--? A__________ k___ (____ n______ į o__ u_____ A-s-p-a-a-, k-i- (-a-) n-v-k-i į o-o u-s-ą- ------------------------------------------- Atsiprašau, kaip (man) nuvykti į oro uostą? 0
El millor és agafar el metro. Ge-iausi---v-žiu---te m-tro. G_________ v_________ m_____ G-r-a-s-a- v-ž-u-k-t- m-t-o- ---------------------------- Geriausiai važiuokite metro. 0
Continui fins a l’última estació. T--s------ž-uo--t- ----galuti--s-s--t-e-. T______ v_________ i__ g________ s_______ T-e-i-g v-ž-u-k-t- i-i g-l-t-n-s s-o-i-s- ----------------------------------------- Tiesiog važiuokite iki galutinės stoties. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + lituà (1-100) MP3 lituà (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El llenguatge dels animals

Per expressar-nos fem servir la nostra llengua. També els animals tenen els seus propis llenguatges. I els utilitzen exactament com nosaltres, els humans. És a dir, els animals també es comuniquen entre si amb l'objectiu d'intercanviar informació. En principi, cada espècie té un llenguatge determinat. Fins i tot els tèrmits es comuniquen els uns amb els altres. En cas de perill colpegen amb el seu cos a terra. D'aquesta manera avisen a la resta del perill. Altres animals xiulen si els seus enemics són a prop. Les abelles es comuniquen entre si mitjançant una dansa peculiar. Amb ella poden mostrar a les altres abelles on és el menjar. Les balenes emeten sons que es poden sentir a 5.000 quilòmetres de distància. Es comuniquen amb els seus congèneres mitjançant un cant molt peculiar. També els elefants transmeten diferents sons acústics. Encara que l'home no els pugui escoltar. La majoria dels llenguatges animals són molt complicats. Consisteixen en una combinació de diferents signes. S'utilitzen senyals acústics, químics i òptics. A més, els animals utilitzen diferents gestos. Fins ara els humans han après els llenguatges dels animals domèstics. Sabem si els gossos estan contents. I també ens adonem quan els gats volen que se'ls deixi en pau. Gossos i gats, però, parlen idiomes molt diferents. Molts dels seus senyals fins i tot són exactament els oposats. Durant molt de temps es va pensar que aquestes dues espècies s'odiaven. Però el que passa simplement és que no es comprenen. Això és el que provoca els problemes entre gossos i gats. També en el regne animal hi ha baralles a causa de malentesos.
Sabia vostè que?
El serbi és l’idioma natiu de 12 milions de persones, la majoria de les quals són de Sèrbia, i d’altres països del sudest d’Europa. Pertany a les llengües eslaves meridionals, i està estretament relacionat amb el croat i el bosnià. La seva gramàtica i el seu vocabulari són molt similars. De fet, els serbis, croats i bosnians poden comunicar-se entre ells sense cap problema. L’alfabet del serbi consta de 30 lletres, cadascuna amb una pronunciació diferent. En la seva entonació es poden també s’hi poden trobar alguns paral·lelismes amb altres idiomes tonals antics. En el chinès, per exemple, el to de les síl·labes determina el significat de la paraula. Amb el serbi passa una cosa semblant, però en aquest cas, el significat el marca la síl·laba accentuada. La seva estructura d’idioma flexiu és també una característica destacable del serbi. Això significa que els noms, els verbs, els adjectius i els pronoms sempre es conjuguen. Si t’agrada estudiar les estructures gramaticals, aleshores el serbi és el teu idioma.