Manual de conversa

ca Fer compres   »   lt Pirkiniai

54 [cinquanta-quatre]

Fer compres

Fer compres

54 [penkiasdešimt keturi]

Pirkiniai

Tria com vols veure la traducció:   
català lituà Engegar Més
Vull comprar un regal. (--- -o-ė--au pi------ovaną. (___ n_______ p_____ d______ (-š- n-r-č-a- p-r-t- d-v-n-. ---------------------------- (Aš) norėčiau pirkti dovaną. 0
Però res massa car. B-t--ą-n--s-ne-r-ng---. B__ k_ n___ n__________ B-t k- n-r- n-b-a-g-u-. ----------------------- Bet ką nors nebrangaus. 0
Potser una bossa? Gal-r-n---ę? G__ r_______ G-l r-n-i-ę- ------------ Gal rankinę? 0
De quin color la vol? K------spa-v-- norė-----e? K_____ s______ n__________ K-k-o- s-a-v-s n-r-t-m-t-? -------------------------- Kokios spalvos norėtumėte? 0
Negra, marró o blanca? Juod---r-d- -r------? J_____ r___ a_ b_____ J-o-ą- r-d- a- b-l-ą- --------------------- Juodą, rudą ar baltą? 0
Una de gran o petita? Di-el- -r-ma-ą? D_____ a_ m____ D-d-l- a- m-ž-? --------------- Didelę ar mažą? 0
Que puc veure aquesta? A------u --t---asižiū-ė-i? A_ g____ š___ p___________ A- g-l-u š-t- p-s-ž-ū-ė-i- -------------------------- Ar galiu šitą pasižiūrėti? 0
És de cuir? Ar-----d--ė? A_ j_ o_____ A- j- o-i-ė- ------------ Ar ji odinė? 0
O de plàstic? Ar j---š --o---aka--a-o? A_ j_ i_ o___ p_________ A- j- i- o-o- p-k-i-a-o- ------------------------ Ar ji iš odos pakaitalo? 0
De cuir, és clar. Ž--om-,-iš odo-. Ž______ i_ o____ Ž-n-m-, i- o-o-. ---------------- Žinoma, iš odos. 0
És de molt bona qualitat. Ta- -a--- -e-- -o--bė. T__ l____ g___ k______ T-i l-b-i g-r- k-k-b-. ---------------------- Tai labai gera kokybė. 0
I la bossa és realment a un bon preu. Ir-------ė ----ai-n-br-n-i. I_ r______ t_____ n________ I- r-n-i-ė t-k-a- n-b-a-g-. --------------------------- Ir rankinė tikrai nebrangi. 0
M’agrada. J----n p-tink-. J_ m__ p_______ J- m-n p-t-n-a- --------------- Ji man patinka. 0
La compro. Aš--ą p--k-. A_ j_ p_____ A- j- p-r-u- ------------ Aš ją perku. 0
La puc tornar, si de cas? Ar-pr-----u---al-siu--ą-p-ke-s-i k-ta? A_ p________ g______ j_ p_______ k____ A- p-i-e-k-s g-l-s-u j- p-k-i-t- k-t-? -------------------------------------- Ar prireikus galėsiu ją pakeisti kita? 0
Naturalment. Sava-me--u-r----ma. S______ s__________ S-v-i-e s-p-a-t-m-. ------------------- Savaime suprantama. 0
L’empaquetem per regal. Mes-j- s---kuos--e--a-- d-va--. M__ j_ s__________ k___ d______ M-s j- s-p-k-o-i-e k-i- d-v-n-. ------------------------------- Mes ją supakuosime kaip dovaną. 0
La caixa és allà. Št-- -en---a-kas-. Š___ t__ y__ k____ Š-a- t-n y-a k-s-. ------------------ Štai ten yra kasa. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + lituà (1-100) MP3 lituà (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...