Manual de conversa

ca Passat dels verbs modals 2   »   sr Прошлост модалних глагола 2

88 [vuitanta-vuit]

Passat dels verbs modals 2

Passat dels verbs modals 2

88 [осамдесет и осам]

88 [osamdeset i osam]

Прошлост модалних глагола 2

[Prošlo vreme modalnih glagola 2]

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
El meu fill no volia jugar amb nines. Мо- -и--не хт--- ---и-р--и--а--ут-ом. М__ с__ н_ х____ с_ и_____ с_ л______ М-ј с-н н- х-е-е с- и-р-т- с- л-т-о-. ------------------------------------- Мој син не хтеде се играти са лутком. 0
M-- --n ne ---de -e ig-a---sa--u---m. M__ s__ n_ h____ s_ i_____ s_ l______ M-j s-n n- h-e-e s- i-r-t- s- l-t-o-. ------------------------------------- Moj sin ne htede se igrati sa lutkom.
La meva filla no volia jugar a futbol. М-ја ---ка -------- -----и--уд--л. М___ ћ____ н_ х____ и_____ ф______ М-ј- ћ-р-а н- х-е-е и-р-т- ф-д-а-. ---------------------------------- Моја ћерка не хтеде играти фудбал. 0
M--- ćerk- -- -tede--g-at---u---l. M___ ć____ n_ h____ i_____ f______ M-j- c-e-k- n- h-e-e i-r-t- f-d-a-. ----------------------------------- Moja ćerka ne htede igrati fudbal.
La meva dona no va voler jugar amb mi als escacs. Мо------а--е---е--------- ш-х с--мн-м. М___ ж___ н_ х____ и_____ ш__ с_ м____ М-ј- ж-н- н- х-е-е и-р-т- ш-х с- м-о-. -------------------------------------- Моја жена не хтеде играти шах са мном. 0
M-ja ž-na ne---ed- -g-a-i--ah--a-mno-. M___ ž___ n_ h____ i_____ š__ s_ m____ M-j- ž-n- n- h-e-e i-r-t- š-h s- m-o-. -------------------------------------- Moja žena ne htede igrati šah sa mnom.
Els meus fills no van voler fer una passejada. М-----е-- -- хт----е и-и у--е-њу. М___ д___ н_ х______ и__ у ш_____ М-ј- д-ц- н- х-е-о-е и-и у ш-т-у- --------------------------------- Моја деца не хтедоше ићи у шетњу. 0
M----d--- n- h--doš---c-i----e-n-u. M___ d___ n_ h______ i__ u š______ M-j- d-c- n- h-e-o-e i-́- u š-t-j-. ----------------------------------- Moja deca ne htedoše ići u šetnju.
Ells no volien endreçar l’habitació. О-и-не --е--ше---с------- ---у. О__ н_ х______ п_________ с____ О-и н- х-е-о-е п-с-р-м-т- с-б-. ------------------------------- Они не хтедоше поспремити собу. 0
Oni-ne h-e-------sp-emit---ob-. O__ n_ h______ p_________ s____ O-i n- h-e-o-e p-s-r-m-t- s-b-. ------------------------------- Oni ne htedoše pospremiti sobu.
Ells no volien anar al llit. Они -е --едоше ићи-у -р-вет. О__ н_ х______ и__ у к______ О-и н- х-е-о-е и-и у к-е-е-. ---------------------------- Они не хтедоше ићи у кревет. 0
O-i ------d-š- -ći---k-e-et. O__ n_ h______ i__ u k______ O-i n- h-e-o-e i-́- u k-e-e-. ----------------------------- Oni ne htedoše ići u krevet.
Ell no podia menjar gelats. О------ме-е--ес-----а--лед. О_ н_ с____ ј____ с________ О- н- с-е-е ј-с-и с-а-о-е-. --------------------------- Он не смеде јести сладолед. 0
On n- sme-e j-s-i ---do--d. O_ n_ s____ j____ s________ O- n- s-e-e j-s-i s-a-o-e-. --------------------------- On ne smede jesti sladoled.
Ell no podia menjar xocolata. О---е--м--- ---т---ок--а-у. О_ н_ с____ ј____ ч________ О- н- с-е-е ј-с-и ч-к-л-д-. --------------------------- Он не смеде јести чоколаду. 0
O--n--s-----j-sti--o---a--. O_ n_ s____ j____ č________ O- n- s-e-e j-s-i č-k-l-d-. --------------------------- On ne smede jesti čokoladu.
Ell no podia menjar caramels. О- -е-----е--ес-и-бо--о--. О_ н_ с____ ј____ б_______ О- н- с-е-е ј-с-и б-м-о-е- -------------------------- Он не смеде јести бомбоне. 0
O- -e sm-----e--- -o-b-ne. O_ n_ s____ j____ b_______ O- n- s-e-e j-s-i b-m-o-e- -------------------------- On ne smede jesti bombone.
Em podia desitjar alguna cosa. Ја------х нешто--аж-ле-и. Ј_ с_____ н____ з________ Ј- с-е-о- н-ш-о з-ж-л-т-. ------------------------- Ја смедох нешто зажелети. 0
J---med-- ------z-že-eti. J_ s_____ n____ z________ J- s-e-o- n-š-o z-ž-l-t-. ------------------------- Ja smedoh nešto zaželeti.
Em vaig poder comprar un vestit. Ја --ед-- --пи---себ--ха-и-у. Ј_ с_____ к_____ с___ х______ Ј- с-е-о- к-п-т- с-б- х-љ-н-. ----------------------------- Ја смедох купити себи хаљину. 0
Ja--med---k--i-i-s-bi h-lj-n-. J_ s_____ k_____ s___ h_______ J- s-e-o- k-p-t- s-b- h-l-i-u- ------------------------------ Ja smedoh kupiti sebi haljinu.
Vaig poder prendre un bombó de praliné. Ј- с--до- -зе-и-се-и је-н--пр-л-н-. Ј_ с_____ у____ с___ ј____ п_______ Ј- с-е-о- у-е-и с-б- ј-д-у п-а-и-у- ----------------------------------- Ја смедох узети себи једну пралину. 0
J----e-oh-uzeti--eb- jednu-pr--i-u. J_ s_____ u____ s___ j____ p_______ J- s-e-o- u-e-i s-b- j-d-u p-a-i-u- ----------------------------------- Ja smedoh uzeti sebi jednu pralinu.
Que podies fumar a l’avió? См-д- л--т--пуш--- у-а-----? С____ л_ т_ п_____ у а______ С-е-е л- т- п-ш-т- у а-и-н-? ---------------------------- Смеде ли ти пушити у авиону? 0
Sm-d--li-ti -uši-- - avi-nu? S____ l_ t_ p_____ u a______ S-e-e l- t- p-š-t- u a-i-n-? ---------------------------- Smede li ti pušiti u avionu?
Que podies beure cervesa a l’hospital? С-е----и-ти пит---ив-----ол---и? С____ л_ т_ п___ п___ у б_______ С-е-е л- т- п-т- п-в- у б-л-и-и- -------------------------------- Смеде ли ти пити пиво у болници? 0
Smed- -- -i piti p-vo - bo-n---? S____ l_ t_ p___ p___ u b_______ S-e-e l- t- p-t- p-v- u b-l-i-i- -------------------------------- Smede li ti piti pivo u bolnici?
Que podies portar el gos a l’hotel? С---е--- ти --в-с---пс--у-хо-е-? С____ л_ т_ п______ п__ у х_____ С-е-е л- т- п-в-с-и п-а у х-т-л- -------------------------------- Смеде ли ти повести пса у хотел? 0
S--de-li -- p-v--ti-ps--u-h-tel? S____ l_ t_ p______ p__ u h_____ S-e-e l- t- p-v-s-i p-a u h-t-l- -------------------------------- Smede li ti povesti psa u hotel?
Durant les vacances, els nens podien estar a fora fins tard. Н---а-----у ---- сме---е--ст--и----- в-н-. Н_ р_______ д___ с______ о_____ д___ в____ Н- р-с-у-т- д-ц- с-е-о-е о-т-т- д-ж- в-н-. ------------------------------------------ На распусту деца смедоше остати дуже вани. 0
Na---s---tu de----me--še-osta-i du-e ----. N_ r_______ d___ s______ o_____ d___ v____ N- r-s-u-t- d-c- s-e-o-e o-t-t- d-ž- v-n-. ------------------------------------------ Na raspustu deca smedoše ostati duže vani.
Podien jugar molt de temps al pati. Он- см-д-ш----го-се -г---и у--вор-шту. О__ с______ д___ с_ и_____ у д________ О-и с-е-о-е д-г- с- и-р-т- у д-о-и-т-. -------------------------------------- Они смедоше дуго се играти у дворишту. 0
O-i --ed-še --go ---i-r-ti --d-oriš-u. O__ s______ d___ s_ i_____ u d________ O-i s-e-o-e d-g- s- i-r-t- u d-o-i-t-. -------------------------------------- Oni smedoše dugo se igrati u dvorištu.
Podien quedar-se desperts fins tard. О-- -м--оше-д--о----а---буд-и. О__ с______ д___ о_____ б_____ О-и с-е-о-е д-г- о-т-т- б-д-и- ------------------------------ Они смедоше дуго остати будни. 0
Oni-s---oš--d-g---s-ati-budni. O__ s______ d___ o_____ b_____ O-i s-e-o-e d-g- o-t-t- b-d-i- ------------------------------ Oni smedoše dugo ostati budni.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + serbi (1-100) MP3 serbi (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Consells contra l'oblit

Aprendre no sempre resulta senzill. Fins i tot quan ens diverteix pot resultar esgotador. Però ens alegrem quan aconseguim aprendre alguna cosa. Estem orgullosos dels nostres progressos. Desafortunadament, també és possible oblidar el que hem après. Això és un problema freqüent en el cas concret dels idiomes. La majoria de nosaltres aprèn un o diversos idiomes a l'escola. Moltes vegades, després del període escolar, aquest coneixement es perd. Poques vegades tenim ocasió de tornar a parlar les llengües apreses. En la nostra vida quotidiana ens manegem exclusivament amb el nostre idioma matern. La resta dels idiomes els utilitzem només a les vacances. Però si un saber no s'activa de forma regular, llavors s'oblida. El nostre cervell necessita entrenament. Podríem comparar-lo amb un múscul. Aquest múscul cal exercitar-lo, si no es debilita. Però hi ha mitjans per combatre l'oblit. El més important és aplicar regularment els coneixements apresos. Seguir uns ‘rituals’ fixos ens pot servir d'ajuda. Podem planificar un petit programa pels diferents dies de la setmana. Per exemple: llegir un llibre en la llengua en qüestió dilluns. Escoltar una emissora estrangera dimecres. Divendres escriure un diari en la llengua que no volem oblidar. Així es combina lectura, audició i escriptura. En conseqüència, els coneixements s'activen per diferents vies. Tots aquests exercicis no han de durar massa, amb mitja hora n'hi ha prou. Però sí que és important realitzar-los amb regularitat! Els estudis mostren que el que vam aprendre una vegada roman en el nostre cervell durant dècades. Es tracta simplement de treure-ho del calaix...