Manual de conversa

ca Les parts del cos   »   lt Kūno dalys

58 [cinquanta-vuit]

Les parts del cos

Les parts del cos

58 [penkiasdešimt aštuoni]

Kūno dalys

Tria com vols veure la traducció:   
català lituà Engegar Més
Dibuixo un home. (-š- p-eši-----ą. (___ p_____ v____ (-š- p-e-i- v-r-. ----------------- (Aš) piešiu vyrą. 0
Primer el cap. P-r-iau-i--gal--. P_________ g_____ P-r-i-u-i- g-l-ą- ----------------- Pirmiausia galvą. 0
L’home porta un barret. V-r---neš--ja s-r-bė--. V____ n______ s________ V-r-s n-š-o-a s-r-b-l-. ----------------------- Vyras nešioja skrybėlę. 0
Els cabells no es veuen. P-a--ų -e-a--t-. P_____ n________ P-a-k- n-m-t-t-. ---------------- Plaukų nematyti. 0
Les orelles tampoc es veuen. A--- -a-p ----ne-a--t-. A___ t___ p__ n________ A-s- t-i- p-t n-m-t-t-. ----------------------- Ausų taip pat nematyti. 0
L’esquena tampoc es veu. Nug-ro--t-ip -at-n-maty--. N______ t___ p__ n________ N-g-r-s t-i- p-t n-m-t-t-. -------------------------- Nugaros taip pat nematyti. 0
Dibuixo els ulls i la boca. (A-----e-iu--kis-ir-bur-ą. (___ p_____ a___ i_ b_____ (-š- p-e-i- a-i- i- b-r-ą- -------------------------- (Aš) piešiu akis ir burną. 0
L’home balla i riu. V--a---oka -- j---ia-i. V____ š___ i_ j________ V-r-s š-k- i- j-o-i-s-. ----------------------- Vyras šoka ir juokiasi. 0
L’home té un nas llarg. Vyr-- -ur- -l---nos-. V____ t___ i___ n____ V-r-s t-r- i-g- n-s-. --------------------- Vyras turi ilgą nosį. 0
(Ell) porta un bastó a les mans. Ran--se --s--aik- la---. R______ j__ l____ l_____ R-n-o-e j-s l-i-o l-z-ą- ------------------------ Rankose jis laiko lazdą. 0
També porta una bufanda al voltant del coll. A-t ----- --s u-s-r-šęs š--ik-. A__ k____ j__ u________ š______ A-t k-k-o j-s u-s-r-š-s š-l-k-. ------------------------------- Ant kaklo jis užsirišęs šaliką. 0
És l’hivern i fa fred. D-ba- žie-- -r ---t-. D____ ž____ i_ š_____ D-b-r ž-e-a i- š-l-a- --------------------- Dabar žiema ir šalta. 0
Els braços són musculats. R--ko---tipr-os. R_____ s________ R-n-o- s-i-r-o-. ---------------- Rankos stiprios. 0
Les cames són musculoses. Ko-o- --ip p-- ----r-o-. K____ t___ p__ s________ K-j-s t-i- p-t s-i-r-o-. ------------------------ Kojos taip pat stiprios. 0
L’home és de neu. Vyr-s--ra i- s--e-o. V____ y__ i_ s______ V-r-s y-a i- s-i-g-. -------------------- Vyras yra iš sniego. 0
(Ell) no porta ni pantalons ni abric. Ji--neneš--ja --lnių -r -al--. J__ n________ k_____ i_ p_____ J-s n-n-š-o-a k-l-i- i- p-l-o- ------------------------------ Jis nenešioja kelnių ir palto. 0
Però l’home no té fred. Bet-vy-u- ----l--. B__ v____ n_______ B-t v-r-i n-š-l-a- ------------------ Bet vyrui nešalta. 0
És un ninot de neu. J-s yra----is be------i-. J__ y__ s____ b__________ J-s y-a s-n-s b-s-e-e-i-. ------------------------- Jis yra senis besmegenis. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + lituà (1-100) MP3 lituà (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La llengua dels nostres avantpassats

Els idiomes moderns són estudiats pels lingüistes. Per fer-ho hi ha diferents mètodes. Però com parlaven les persones de fa milers d'anys? Respondre a aquesta pregunta és molt més difícil. Tot i que la recerca d'una resposta té als investigadors ocupats des de fa anys. Els lingüistes voldrien arribar a saber com parlaven els individus de temps remots. Amb aquest propòsit, intenten reconstruir antigues formes lingüístiques. Recentment, investigadors americans han fet una descoberta apassionant. Van estudiar més de 2000 llengües. Sobretot, es van centrar en l'anàlisi de l'estructura oracional de les llengües. El resultat de l'estudi va ser molt interessant. Aproximadament la meitat de les llengües estudiades tenen una estructura de tipus S-O-V. Dit clarament: el seu ordre oracional era subjecte, objecte, verb. Més de 700 idiomes segueixen el patró S-V-O. I prop de 160 s'organitzen segons el model S-V-O. El tipus S-V-O només està present en unes 40 llengües. 120 de les llengües tenen formes mixtes. O-V-S i O-S-V són sistemes ben rars. La majoria de les llengües investigades segueixen el patró S-O-V. Dins d'aquest tipus es troben, per exemple, el persa, el japonès i el turc. Tanmateix, la major part de les llengües vives s'ajusten al patró S-V-O. En la família de llengües indoeuropees domina avui aquesta estructura oracional. Els investigadors creuen que al principi se seguia el model S-O-V. Tots els idiomes es basaven en aquest sistema. Però a partir d'ell les llengües han anat evolucionant. Es desconeixen les raons d'aquesta modificació. Tanmateix, la transformació soferta per l'estructura oracional ha d'haver respost a algun motiu. Ja que en termes evolutius només acaba triomfant el que aporta algun tipus de benefici...