Manual de conversa

ca Conjuncions 1   »   lt Jungtukai 1

94 [noranta-quatre]

Conjuncions 1

Conjuncions 1

94 [devyniasdešimt keturi]

Jungtukai 1

Tria com vols veure la traducció:   
català lituà Engegar Més
Espera fins que deixi de ploure. P-la--,--ol --ausi- l--tu-. P______ k__ l______ l______ P-l-u-, k-l l-a-s-s l-e-u-. --------------------------- Palauk, kol liausis lietus. 0
Espera fins que (jo) acabi. Pa---k, k-- --š) --s-r----u. P______ k__ (___ s__________ P-l-u-, k-l (-š- s-s-r-o-i-. ---------------------------- Palauk, kol (aš) susiruošiu. 0
Espera fins que (ell) torni. P---u-, ko----s -rį-. P______ k__ j__ g____ P-l-u-, k-l j-s g-į-. --------------------- Palauk, kol jis grįš. 0
Espero fins que se m’eixuguin els cabells. (A-)--a-auk-i-- -o- -šd--u--m-n------k-i. (___ p_________ k__ i______ m___ p_______ (-š- p-l-u-s-u- k-l i-d-i-s m-n- p-a-k-i- ----------------------------------------- (Aš) palauksiu, kol išdžius mano plaukai. 0
Espero fins que acabi la pel•lícula. (A-)--al------, k----a----s --lm-s. (___ p_________ k__ b______ f______ (-š- p-l-u-s-u- k-l b-i-s-s f-l-a-. ----------------------------------- (Aš) palauksiu, kol baigsis filmas. 0
Espero que es posi verd el semàfor. (-š)-p---uk--u--ko- u---d-gs-ž---a -v---of-r- š--esa. (___ p_________ k__ u_______ ž____ š_________ š______ (-š- p-l-u-s-u- k-l u-s-d-g- ž-l-a š-i-s-f-r- š-i-s-. ----------------------------------------------------- (Aš) palauksiu, kol užsidegs žalia šviesoforo šviesa. 0
Quan te’n vas de vacances? K--a---u--v-k-- a-o---gų? K___ (___ v____ a________ K-d- (-u- v-k-i a-o-t-g-? ------------------------- Kada (tu) vyksi atostogų? 0
Abans de les vacances d’estiu? A- d-r-pri---v-s-r-s a---t----? A_ d__ p____ v______ a_________ A- d-r p-i-š v-s-r-s a-o-t-g-s- ------------------------------- Ar dar prieš vasaros atostogas? 0
Sí, abans que comencin les vacances d’estiu. Taip, --------š p----d--ant --saros-ato--o-om-. T____ d__ p____ p__________ v______ a__________ T-i-, d-r p-i-š p-a-i-e-a-t v-s-r-s a-o-t-g-m-. ----------------------------------------------- Taip, dar prieš prasidedant vasaros atostogoms. 0
Repara el teulat abans que comenci l’hivern. Su--i-yk st--ą----l -ar----r-si-ė-- -ie--. S_______ s_____ k__ d__ n__________ ž_____ S-t-i-y- s-o-ą- k-l d-r n-p-a-i-ė-o ž-e-a- ------------------------------------------ Sutaisyk stogą, kol dar neprasidėjo žiema. 0
Renta’t les mans abans de seure a taula. Pr-e--s---a-a- p--- stal- n--ip--u--ra-ka-. P____ s_______ p___ s____ n________ r______ P-i-š s-s-a-a- p-i- s-a-o n-s-p-a-k r-n-a-. ------------------------------------------- Prieš sėsdamas prie stalo nusiplauk rankas. 0
Tanca la finestra abans de sortir. Pr--š--še----as -ž-ar-k--an--. P____ i________ u______ l_____ P-i-š i-e-d-m-s u-d-r-k l-n-ą- ------------------------------ Prieš išeidamas uždaryk langą. 0
Quan véns a casa? Ka-a-pare--i n-mo? K___ p______ n____ K-d- p-r-i-i n-m-? ------------------ Kada pareisi namo? 0
Després de la classe? P--p-mo-ų? P_ p______ P- p-m-k-? ---------- Po pamokų? 0
Sí, després que s’hagi acabat la classe. Taip,-kai -a---is ----kos----as-ba-gu---a---o-s. T____ k__ b______ p______ / p_________ p________ T-i-, k-i b-i-s-s p-m-k-s / p-s-b-i-u- p-m-k-m-. ------------------------------------------------ Taip, kai baigsis pamokos / pasibaigus pamokoms. 0
Després d’haver tingut un accident, ja no podia treballar. Po--var---- /-po---, kai j-- į-y-- --ar-ja--/-jis--e-----o da---a- di---i. P_ a_______ / p_ t__ k__ j__ į____ a_______ / j__ n_______ d______ d______ P- a-a-i-o- / p- t-, k-i j-m į-y-o a-a-i-a- / j-s n-g-l-j- d-u-i-u d-r-t-. -------------------------------------------------------------------------- Po avarijos / po to, kai jam įvyko avarija, / jis negalėjo daugiau dirbti. 0
Després de perdre el seu lloc de treball, se’n va anar a Amèrica. P- -o, k-----s n-teko-dar-o, i--yk--- ---rik-. P_ t__ k__ j__ n_____ d_____ i_____ į A_______ P- t-, k-i j-s n-t-k- d-r-o- i-v-k- į A-e-i-ą- ---------------------------------------------- Po to, kai jis neteko darbo, išvyko į Ameriką. 0
Després d’anar als Estats Units, es va fer ric. P----, -a- jis iš-y---į -m----ą- ji- -ratur-ėjo. P_ t__ k__ j__ i_____ į A_______ j__ p__________ P- t-, k-i j-s i-v-k- į A-e-i-ą- j-s p-a-u-t-j-. ------------------------------------------------ Po to, kai jis išvyko į Ameriką, jis praturtėjo. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + lituà (1-100) MP3 lituà (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Com aprendre dues llengües al mateix temps

Els idiomes són cada vegada més importants en l'actualitat. Moltes persones aprenen un idioma estranger. Però hi ha moltes llengües interessants al món. Per això, alguns homes i dones aprenen més d'una llengua a la vegada. Si es tracta de nens que creixen sent ja bilingües, això no sol ser un problema. El seu cervell aprèn ambdós idiomes de manera automàtica i natural. Quan creixen, saben què pertany respectivament a cadascun dels idiomes. Les persones bilingües coneixen els trets típics de cada llengua. Però la cosa canvia amb els adults. No poden aprendre simultàniament dues llengües tan fàcilment. Qui aprèn dues llengües a la vegada ha de seguir algunes regles. En primer lloc, és important comparar les dues llengües entre si. Els idiomes pertanyents a una mateixa família lingüística habitualment són molt semblants. Aquest fet pot provocar la seva confusió. De manera que sembla convenient analitzar-ne les dues llengües. Es pot fer, per exemple, una llista. On s'anotin les diferències i semblances. Així s'obliga el cervell a treballar intensament amb les dues llengües. D'aquesta manera recordarà millor les particularitats d'una i altra llengua. També s'haurien d'escollir per a cada llengua colors i carpetes diferents. Això ajuda a separar clarament les llengües entre si. Si s'aprenen idiomes completament diferents, la cosa canvia. Entre dues llengües sense cap semblança no hi ha possibilitat de confusió. Aquí el perill està en comparar l'una amb l'altra! Seria més recomanable comparar cada llengua amb l'idioma matern. Si el cervell reconeix els contrastos, llavors n'aprendrà amb més eficàcia. També és important aprendre les dues llengües amb la mateixa intensitat. Ara bé, en teoria al cervell li és igual el nombre de llengües que aprèn...