Manual de conversa

ca Subordinades amb si   »   lt Šalutiniai sakiniai su ar

93 [noranta-tres]

Subordinades amb si

Subordinades amb si

93 [devyniasdešimt trys]

Šalutiniai sakiniai su ar

Tria com vols veure la traducció:   
català lituà Engegar Més
No sé si m’estima. (-š) -ežina-,-a- j-- -a-e----i. (___ n_______ a_ j__ m___ m____ (-š- n-ž-n-u- a- j-s m-n- m-l-. ------------------------------- (Aš) nežinau, ar jis mane myli. 0
No sé si tornarà. (Aš)--eži-a---a--ji- --įš. (___ n_______ a_ j__ g____ (-š- n-ž-n-u- a- j-s g-į-. -------------------------- (Aš) nežinau, ar jis grįš. 0
No sé si em trucarà. (A-) ---i-au--a----s ma- -as-a---n-. (___ n_______ a_ j__ m__ p__________ (-š- n-ž-n-u- a- j-s m-n p-s-a-b-n-. ------------------------------------ (Aš) nežinau, ar jis man paskambins. 0
Si m’estima? No ho sé. Ar-jis-m--- myl-? A_ j__ m___ m____ A- j-s m-n- m-l-? ----------------- Ar jis mane myli? 0
Si tornarà? No ho sé. A- ji--grįš? A_ j__ g____ A- j-s g-į-? ------------ Ar jis grįš? 0
Si em trucarà? No ho sé. A----s -a- --skam---s? A_ j__ m__ p__________ A- j-s m-n p-s-a-b-n-? ---------------------- Ar jis man paskambins? 0
Em pregunto si pensa en mi. Aš-kla-s-u----ę-,--- jis----- -a-e--al-o--. A_ k______ s_____ a_ j__ a___ m___ g_______ A- k-a-s-u s-v-s- a- j-s a-i- m-n- g-l-o-a- ------------------------------------------- Aš klausiu savęs, ar jis apie mane galvoja. 0
Em pregunto si en té una altra. Aš--la---u s--ęs,-a---is ---i-k-t-. A_ k______ s_____ a_ j__ t___ k____ A- k-a-s-u s-v-s- a- j-s t-r- k-t-. ----------------------------------- Aš klausiu savęs, ar jis turi kitą. 0
Em pregunto si menteix. Aš k-au--u sa---, ar-j-s --m--uoja. A_ k______ s_____ a_ j__ n_________ A- k-a-s-u s-v-s- a- j-s n-m-l-o-a- ----------------------------------- Aš klausiu savęs, ar jis nemeluoja. 0
No sé si pensa en mi. A----s -p---m-ne---l---a? A_ j__ a___ m___ g_______ A- j-s a-i- m-n- g-l-o-a- ------------------------- Ar jis apie mane galvoja? 0
No sé si en té una altra. A- --s-tur- --tą? A_ j__ t___ k____ A- j-s t-r- k-t-? ----------------- Ar jis turi kitą? 0
No sé si diu la veritat. A--j----a-o---e--? A_ j__ s___ t_____ A- j-s s-k- t-e-ą- ------------------ Ar jis sako tiesą? 0
Dubto que realment li agradi. (A-)-ab-j------- (a-) jam-ti--a- p-ti--u. (___ a_______ a_ (___ j__ t_____ p_______ (-š- a-e-o-u- a- (-š- j-m t-k-a- p-t-n-u- ----------------------------------------- (Aš) abejoju, ar (aš) jam tikrai patinku. 0
Dubto que m’escrigui. (--) abe--ju---r j-s-ma--pa-a-y-. (___ a_______ a_ j__ m__ p_______ (-š- a-e-o-u- a- j-s m-n p-r-š-s- --------------------------------- (Aš) abejoju, ar jis man parašys. 0
Dubto que es casi amb mi. (-š--ab--oju, ---j-----n---es. (___ a_______ a_ j__ m___ v___ (-š- a-e-o-u- a- j-s m-n- v-s- ------------------------------ (Aš) abejoju, ar jis mane ves. 0
Si li agrado? No ho sé. A- -ik--- a- j----a-i-ku? A_ t_____ a_ j__ p_______ A- t-k-a- a- j-m p-t-n-u- ------------------------- Ar tikrai aš jam patinku? 0
Si m’escriurà? No ho sé. A- ji--ma- -ar----? A_ j__ m__ p_______ A- j-s m-n p-r-š-s- ------------------- Ar jis man parašys? 0
Si es casarà amb mi? No ho sé. Ar--i----n- v--? A_ j__ m___ v___ A- j-s m-n- v-s- ---------------- Ar jis mane ves? 0

Com aprèn el cervell la gramàtica?

Comencem a aprendre la nostra llengua materna quan som nadons. Això succeeix automàticament. No ens en adonem. Però aquest aprenentatge exigeix ​​del nostre cervell una gran eficiència. Aprendre la gramàtica, per exemple, suposa molta feina. Cada dia en sent noves coses. Permanentment en rep nous estímuls. Ara bé, el cervell no pot processar cada estímul de forma individual. Ha de procedir econòmicament. Per això s'orienta cap a les regularitats. El cervell pren nota del que sent sovint. Registra la freqüència amb què una cosa apareix. Per concatenació d'exemples acaba derivant una regla gramatical. Els nens saben si una una oració està bé o malament. Encara que no saben per què. Coneixen les regles sense haver-les après. La gent gran aprèn de forma diferent. Ja coneixen les estructures de la seva llengua materna. Aquestes estructures són la base sobre la qual es sostenen les noves regles gramaticals. Però per aprendre, els adults necessiten classes. Quan el cervell aprèn gramàtica, es construeix un sistema sòlid. Això es reflecteix bé, per exemple, amb els noms i els verbs. Els uns i els altres s'emmagatzemen en diferents regions del cervell. Són àrees cerebrals diferents les que estan actives quan es processen. També les regles simples s'aprenen de forma diferent a les regles complexes. Amb les regles complexes, són diverses les regions del cervell que treballen a la vegada. De quina manera aprèn exactament el cervell la gramàtica, és una cosa que encara no s'ha investigat. Però se sap que, en principi, es pot aprendre qualsevol gramàtica...