Manual de conversa

ca Al camp   »   lt Gamtoje

26 [vint-i-sis]

Al camp

Al camp

26 [dvidešimt šeši]

Gamtoje

Tria com vols veure la traducció:   
català lituà Engegar Més
Veus allà la torre? Ar-mata- --n b--š-ą? A_ m____ t__ b______ A- m-t-i t-n b-k-t-? -------------------- Ar matai ten bokštą? 0
Veus allà la muntanya? A--m-t-- te- k---ą? A_ m____ t__ k_____ A- m-t-i t-n k-l-ą- ------------------- Ar matai ten kalną? 0
Veus allà el poble? Ar m--ai-t---ka--ą? A_ m____ t__ k_____ A- m-t-i t-n k-i-ą- ------------------- Ar matai ten kaimą? 0
Veus allà el riu? A- ma-ai ten----? A_ m____ t__ u___ A- m-t-i t-n u-ę- ----------------- Ar matai ten upę? 0
Veus allà el pont? A--ma--i-ten til-ą? A_ m____ t__ t_____ A- m-t-i t-n t-l-ą- ------------------- Ar matai ten tiltą? 0
Veus allà el llac? Ar-ma-ai -en -že--? A_ m____ t__ e_____ A- m-t-i t-n e-e-ą- ------------------- Ar matai ten ežerą? 0
M’agrada aquell ocell. T-s ---------t-- ma- --t--k-. T__ p_______ t__ m__ p_______ T-s p-u-š-i- t-n m-n p-t-n-a- ----------------------------- Tas paukštis ten man patinka. 0
M’agrada aquell arbre. T-s-m---- --n -an pat-n-a. T__ m____ t__ m__ p_______ T-s m-d-s t-n m-n p-t-n-a- -------------------------- Tas medis ten man patinka. 0
M’agrada aquesta pedra. Šis-a--u- -ia-m-n -atin--. Š__ a____ č__ m__ p_______ Š-s a-m-o č-a m-n p-t-n-a- -------------------------- Šis akmuo čia man patinka. 0
M’agrada aquell parc. Tas-p---as--en-m-- ---i---. T__ p_____ t__ m__ p_______ T-s p-r-a- t-n m-n p-t-n-a- --------------------------- Tas parkas ten man patinka. 0
M’agrada aquell jardí. T-s----as---n---- -at--ka. T__ s____ t__ m__ p_______ T-s s-d-s t-n m-n p-t-n-a- -------------------------- Tas sodas ten man patinka. 0
M’agrada aquesta flor. Ši gė-ė-č------ --ti-k-. Š_ g___ č__ m__ p_______ Š- g-l- č-a m-n p-t-n-a- ------------------------ Ši gėlė čia man patinka. 0
Ho trobo bonic. Man--ai-gr---. M__ t__ g_____ M-n t-i g-a-u- -------------- Man tai gražu. 0
Em sembla interessant. M-n-t-i-į-o--. M__ t__ į_____ M-n t-i į-o-u- -------------- Man tai įdomu. 0
Ho trobo meravellós. M-- --i---ostabi-i gr-žu. M__ t__ n_________ g_____ M-n t-i n-o-t-b-a- g-a-u- ------------------------- Man tai nuostabiai gražu. 0
Em sembla lleig. M-n--ai ----r-. M__ t__ b______ M-n t-i b-a-r-. --------------- Man tai bjauru. 0
Em sembla avorrit. M-n ta- nu-bodu. M__ t__ n_______ M-n t-i n-o-o-u- ---------------- Man tai nuobodu. 0
Em sembla horrible. Ma--t-i b--su---s---b---a. M__ t__ b____ / s_________ M-n t-i b-i-u / s-a-b-n-a- -------------------------- Man tai baisu / siaubinga. 0

Llengües i refranys

Totes les llengües tenen dites i refranys. Els refranys representen una part fonamental en la identitat d'un país. En els refranys es reflecteixen els valors i costums nacionals. Generalment la seva forma és coneguda i fixa, no variable. Els refranys són sempre breus i concisos. Sovint hi ha metàfores als refranys. Molts refranys també estan construïts poèticament. Els refranys, majoritàriament, ens donen consells o regles de comportament. Però alguns també denoten una crítica evident. De manera bastant recurrent els refranys fan ús d'estereotips. Es refereixen llavors a certs trets presumptament típics d'altres països o pobles. Els refranys tenen una tradició molt llarga. Ja Aristòtil els elogiava veient-hi petites peces filosòfiques. Són un recurs estilístic important per la retòrica i la literatura. La seva major particularitat és que mai deixen de ser actuals. Una disciplina de la lingüística els estudia. Molts refranys existeixen en més d'un idioma. Es tracta de refranys lèxicament molt semblants. És a dir, els parlants de les diferents llengües hi utilitzen paraules molt semblants. Bellende Hunde beißen nicht, Perro que ladra no muerde (DE-ES). Altres refranys s'assemblen des del punt de vista semàntic. En aquest cas, un mateix contingut s'expressa mitjançant paraules diferents. Appeler un chat un chat, Dire al pane al pane e vino al vino (FR-IT). Així doncs, els refranys ens ajuden a comprendre altres pobles i cultures. Els refranys més interessants són aquells que es troben per tot el món. Ens mostren els ‘grans’ temes de la vida humana. Refranys que tematitzen experiències universals. Ens ensenyen que en el fons som tots iguals – parlem la llengua que parlem!
Sabia vostè que?
El letó forma part del subgrup de l’est de les llengües bàltiques, i el parlen més de 2 milions de persones. El letó està estretament relacionat amb el lituà. Tot i això, els dos idiomes no són gaire similars. Per això és possible trobar a un lituà i a un letó parlant en rus entre ells. L’estructura del letó és menys arcaica que la del lituà. Però encara es poden trobar varis elements antics a les cançons i els poemes tradicionals, els quals mostren la relació entre el letó i el lituà. El vocabulari letó està construït d’una manera molt interessant. Moltes de les seves paraules venen d’altres idiomes. Alguns d’aquests idiomes són l’alemany, el suec, el rus, o l’anglès. Algunes de les paraules s’han afegit recentment perquè el seu vocabulari mancava d’elles. El letó escrit utilitza l’alfabet llatí, i en la majoria dels casos accentúa la primera síl·laba. La seva gramàtica compta, a més, amb diverses característiques pròpies que no existeixen en altres idiomes. En canvi les seves normes són molt clares.