Manual de conversa

ca Pronoms possessius 2   »   lt Savybiniai įvardžiai 2

67 [seixanta-set]

Pronoms possessius 2

Pronoms possessius 2

67 [šešiasdešimt septyni]

Savybiniai įvardžiai 2

Tria com vols veure la traducció:   
català lituà Engegar Més
les ulleres a-i---i a______ a-i-i-i ------- akiniai 0
(Ell) ha oblidat les seves ulleres. Ji- p-mi----s----ak-----. J__ p______ s___ a_______ J-s p-m-r-o s-v- a-i-i-s- ------------------------- Jis pamiršo savo akinius. 0
On ha posat les seves ulleres? K---i-j---k-n---? K____ j_ a_______ K-r-i j- a-i-i-i- ----------------- Kurgi jo akiniai? 0
el rellotge l-ik-o--s l________ l-i-r-d-s --------- laikrodis 0
El seu rellotge està espatllat. Jo lai-ro-i--su---o. J_ l________ s______ J- l-i-r-d-s s-g-d-. -------------------- Jo laikrodis sugedo. 0
El rellotge està enganxat a la paret. La-kr---s ---- a-t-si----. L________ k___ a__ s______ L-i-r-d-s k-b- a-t s-e-o-. -------------------------- Laikrodis kabo ant sienos. 0
el passaport pas-s p____ p-s-s ----- pasas 0
(Ell) ha perdut el seu passaport. J-s---m--ė savo--a-ą. J__ p_____ s___ p____ J-s p-m-t- s-v- p-s-. --------------------- Jis pametė savo pasą. 0
On és el seu passaport? K---i jo-pa-as? K____ j_ p_____ K-r-i j- p-s-s- --------------- Kurgi jo pasas? 0
ells / elles – el seu j-e----s - jų j___ j__ — j_ j-e- j-s — j- ------------- jie, jos — jų 0
Els nens no poden trobar els seus pares. Va--a- -e--li r-----s----tė--. V_____ n_____ r____ s___ t____ V-i-a- n-g-l- r-s-i s-v- t-v-. ------------------------------ Vaikai negali rasti savo tėvų. 0
Però ja arriben els seus pares! Be--č-a -i-a-e-----ų -ėv--! B__ č__ g_ a_____ j_ t_____ B-t č-a g- a-e-n- j- t-v-i- --------------------------- Bet čia gi ateina jų tėvai! 0
vostè – el seu J-- --jū-ų J__ — j___ J-s — j-s- ---------- Jūs — jūsų 0
Com va anar el seu viatge, senyor Müller? K-kia-bu-- - -a-p-s-kė---j-s- --lion-,-po-e M--ler-? K____ b___ / k___ s_____ j___ k_______ p___ M_______ K-k-a b-v- / k-i- s-k-s- j-s- k-l-o-ė- p-n- M-u-e-i- ---------------------------------------------------- Kokia buvo / kaip sekėsi jūsų kelionė, pone Miuleri? 0
On és la seva dona, senyor Müller? Ku--jū-- ž-on-, -on- -i---ri? K__ j___ ž_____ p___ M_______ K-r j-s- ž-o-a- p-n- M-u-e-i- ----------------------------- Kur jūsų žmona, pone Miuleri? 0
vostè – el seu J-- - -ūsų J__ — j___ J-s — j-s- ---------- Jūs — jūsų 0
Com va anar el seu viatge, senyora Schmidt? K-ki---u---/--ai--s-kė---k-l-onė,-p-----Šm-t? K____ b___ / k___ s_____ k_______ p____ Š____ K-k-a b-v- / k-i- s-k-s- k-l-o-ė- p-n-a Š-i-? --------------------------------------------- Kokia buvo / kaip sekėsi kelionė, ponia Šmit? 0
On és el seu marit, senyora Schmidt? Kur-j-sų-vyras--ponia Šm-t? K__ j___ v_____ p____ Š____ K-r j-s- v-r-s- p-n-a Š-i-? --------------------------- Kur jūsų vyras, ponia Šmit? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + lituà (1-100) MP3 lituà (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La variació genètica fa possible la parla

De tots els éssers vius que habiten la Terra només l'ésser humà parla. Aquesta circumstància el distingeix d'els animals i les plantes. Per descomptat, també els animals i les plantes es comuniquen. Tanmateix, no parlen una llengua articulada. Però per què els éssers humans poden parlar? Per poder parlar calen algunes característiques orgàniques i fisiològiques. Aquests trets físics es troben tan sols a l'espècie humana. Tanmateix, això no vol dir evidentment que l'ésser humà els ha desenvolupat. En la història evolutiva no hi ha res que passi sense una raó. En algun moment de la seva història, l'home va començar a parlar. El moment en què això va succeir no se sap. Però alguna va haver de succeir el resultat final de la qual per l'ésser humà va ser la capacitat de la parla. Els investigadors creuen que va ser una mutació genètica responsable. Els antropòlegs han comparat l'ADN de diferents éssers vius. És de sobres conegut que un determinat gen influeix en el llenguatge. Quan aquest gen està malmès, les persones en qüestió tenen problemes amb la parla. No aconsegueixen expressar-se amb claredat i la seva comprensió de les paraules és molt defectuosa. S'ha investigat aquest gen en éssers humans, micos i ratolins. En humans i chimpacés és molt similar. Només s'han detectat dues petites diferències. Però aquestes diferències es fan notar en el cervell. Juntament amb altres gens, condicionen algunes activitats cerebrals. Gràcies a aquestes activitats, els homes poden parlar mentre que els ximpanzés, en canvi, no. Amb tot, l'enigma del llenguatge humà segueix sense estar resolt. La mutació genètica per si sola no explica la capacitat de parlar. Els científics van implantar en ratolins la variació genètica dels humans. Però això no va fer que els ratolins poguessin parlar... Encara que els seus xiscles sonaven de manera diferent!