Manual de conversa

ca haver de fer alguna cosa   »   lt ką privalėti

72 [setanta-dos]

haver de fer alguna cosa

haver de fer alguna cosa

72 [septyniasdešimt du]

ką privalėti

Tria com vols veure la traducció:   
català lituà Engegar Més
haver de pri--l-ti-/ --rė-i p________ / t_____ p-i-a-ė-i / t-r-t- ------------------ privalėti / turėti 0
Haig d’enviar una carta. Aš p--va-au /---r-u--šs-ųst- l-i-k-. A_ p_______ / t____ i_______ l______ A- p-i-a-a- / t-r-u i-s-ų-t- l-i-k-. ------------------------------------ Aš privalau / turiu išsiųsti laišką. 0
Haig de pagar l’hotel. A- pr--a-au /--uri---u-----i-u--vi----t-. A_ p_______ / t____ s_______ u_ v________ A- p-i-a-a- / t-r-u s-m-k-t- u- v-e-b-t-. ----------------------------------------- Aš privalau / turiu sumokėti už viešbutį. 0
T’has de llevar d’hora. T--tur- a-k------lt-s. T_ t___ a_____ k______ T- t-r- a-k-t- k-l-i-. ---------------------- Tu turi anksti keltis. 0
Has de treballar molt. T---u---d-u---ir-ti. T_ t___ d___ d______ T- t-r- d-u- d-r-t-. -------------------- Tu turi daug dirbti. 0
Has d’arribar a temps. T--turi-n--ėl-o-i-/--ū-i punktualus-/ a-e--i -ai--. T_ t___ n________ / b___ p_________ / a_____ l_____ T- t-r- n-v-l-o-i / b-t- p-n-t-a-u- / a-e-t- l-i-u- --------------------------------------------------- Tu turi nevėluoti / būti punktualus / ateiti laiku. 0
(Ell) ha de posar benzina. Jis tur--p-is-pi--i d---l-. J__ t___ p_________ d______ J-s t-r- p-i-i-i-t- d-g-l-. --------------------------- Jis turi prisipilti degalų. 0
(Ell) ha de reparar el cotxe. Ji- -uri -ur---ntuo-i----------į. J__ t___ s___________ a__________ J-s t-r- s-r-m-n-u-t- a-t-m-b-l-. --------------------------------- Jis turi suremontuoti automobilį. 0
(Ell) ha de rentar el cotxe. Jis -u-i--u----ti -ut---b-l-. J__ t___ n_______ a__________ J-s t-r- n-p-a-t- a-t-m-b-l-. ----------------------------- Jis turi nuplauti automobilį. 0
(Ella) ha de fer compres. Ji---ri --si-ir--i. J_ t___ a__________ J- t-r- a-s-p-r-t-. ------------------- Ji turi apsipirkti. 0
(Ella) ha de netejar l’apartament. Ji-t-r--t-ar-yt--bu--. J_ t___ t_______ b____ J- t-r- t-a-k-t- b-t-. ---------------------- Ji turi tvarkyti butą. 0
(Ella) ha de rentar la roba. J----ri -k--bti-skal------. J_ t___ s______ s__________ J- t-r- s-a-b-i s-a-b-n-u-. --------------------------- Ji turi skalbti skalbinius. 0
Hem d’anar de seguida a l’escola. (M-----uo- -uri-- e-t--į--o--kl-. (____ t___ t_____ e___ į m_______ (-e-) t-o- t-r-m- e-t- į m-k-k-ą- --------------------------------- (Mes) tuoj turime eiti į mokyklą. 0
Hem d’anar de seguida a treballar. (-e-- tu-j---r--- ---i---d---ą. (____ t___ t_____ e___ į d_____ (-e-) t-o- t-r-m- e-t- į d-r-ą- ------------------------------- (Mes) tuoj turime eiti į darbą. 0
Hem d’anar de seguida al metge. (M-s-----j tu--m---iti ----g--yto--. (____ t___ t_____ e___ p__ g________ (-e-) t-o- t-r-m- e-t- p-s g-d-t-j-. ------------------------------------ (Mes) tuoj turime eiti pas gydytoją. 0
Heu d’esperar l’autobús. (---)-t--i-e lau-t- au--bu--. (____ t_____ l_____ a________ (-ū-) t-r-t- l-u-t- a-t-b-s-. ----------------------------- (Jūs) turite laukti autobuso. 0
Heu d’esperar el tren. (---------te la---i tr--ki---. (____ t_____ l_____ t_________ (-ū-) t-r-t- l-u-t- t-a-k-n-o- ------------------------------ (Jūs) turite laukti traukinio. 0
Heu d’esperar el taxi. (-ūs) --r-t- lauk---taksi. (____ t_____ l_____ t_____ (-ū-) t-r-t- l-u-t- t-k-i- -------------------------- (Jūs) turite laukti taksi. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + lituà (1-100) MP3 lituà (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...