Manual de conversa

ca Preguntes – Passat 2   »   lt Klausimai — praeitis 2

86 [vuitanta-sis]

Preguntes – Passat 2

Preguntes – Passat 2

86 [aštuoniasdešimt šeši]

Klausimai — praeitis 2

Tria com vols veure la traducció:   
català lituà Engegar Més
Quina corbata has portat? Kok- --kla-a-št- -tu) -y--j--? K___ k__________ (___ r_______ K-k- k-k-a-a-š-į (-u- r-š-j-i- ------------------------------ Kokį kaklaraištį (tu) ryšėjai? 0
Quin cotxe has comprat? K----a-t-m----į (-u- p---ai? K___ a_________ (___ p______ K-k- a-t-m-b-l- (-u- p-r-a-? ---------------------------- Kokį automobilį (tu) pirkai? 0
A quin diari t’has abonat? K--- l-----š----tu- -----r---m--av-i? K___ l________ (___ u________________ K-k- l-i-r-š-į (-u- u-s-p-e-u-e-a-a-? ------------------------------------- Kokį laikraštį (tu) užsiprenumeravai? 0
Qui ha vist? K---j--) -am-t---? K_ (____ p________ K- (-ū-) p-m-t-t-? ------------------ Ką (jūs) pamatėte? 0
Amb qui s’ha trobat? K--------s---ko-e? K_ (____ s________ K- (-ū-) s-t-k-t-? ------------------ Ką (jūs) sutikote? 0
Qui ha reconegut? Ką---ū-- -tp-žinote? K_ (____ a__________ K- (-ū-) a-p-ž-n-t-? -------------------- Ką (jūs) atpažinote? 0
Quan s’ha llevat? K----(j-s- ats--ė-ėt-? K___ (____ a__________ K-d- (-ū-) a-s-k-l-t-? ---------------------- Kada (jūs) atsikėlėte? 0
Quan ha començat? Ka-- --ūs---r--ėj-t-? K___ (____ p_________ K-d- (-ū-) p-a-ė-o-e- --------------------- Kada (jūs) pradėjote? 0
Quan ha acabat? K--a -jū----i--ėt-- / nu-t-j-te? K___ (____ l_______ / n_________ K-d- (-ū-) l-o-ė-ė- / n-s-o-o-e- -------------------------------- Kada (jūs) liovėtės / nustojote? 0
Per què s’ha despertat? K-dė---jū---a-sib-do--? K____ (____ a__________ K-d-l (-ū-) a-s-b-d-t-? ----------------------- Kodėl (jūs) atsibudote? 0
Per què s’ha fet mestre? Kod-l-(jūs- t-p-t--mo-y---u? K____ (____ t_____ m________ K-d-l (-ū-) t-p-t- m-k-t-j-? ---------------------------- Kodėl (jūs) tapote mokytoju? 0
Per què ha agafat un taxi? Ko-ėl-(j--- v----vot- -aksi? K____ (____ v________ t_____ K-d-l (-ū-) v-ž-a-o-e t-k-i- ---------------------------- Kodėl (jūs) važiavote taksi? 0
D’on ha vingut? Iš--u- -jūs) ---jo-e---a-v---t-? I_ k__ (____ a______ / a________ I- k-r (-ū-) a-ė-o-e / a-v-k-t-? -------------------------------- Iš kur (jūs) atėjote / atvykote? 0
On ha anat? K-r ----- n--jo--? K__ (____ n_______ K-r (-ū-) n-ė-o-e- ------------------ Kur (jūs) nuėjote? 0
On ha estat? Kur-(--s- -u-o-e? K__ (____ b______ K-r (-ū-) b-v-t-? ----------------- Kur (jūs) buvote? 0
Qui has ajudat? Kam (tu)-----j--? K__ (___ p_______ K-m (-u- p-d-j-i- ----------------- Kam (tu) padėjai? 0
A qui has escrit? K---(--- -a---e-? K__ (___ p_______ K-m (-u- p-r-š-i- ----------------- Kam (tu) parašei? 0
A qui has respost? K------- -t-----? K__ (___ a_______ K-m (-u- a-s-k-i- ----------------- Kam (tu) atsakei? 0

El bilingüisme millora l'oïda

Les persones que parlen dos idiomes senten millor. Són capaços de distingir exactament dos sorolls diferents. Aquesta és la conclusió d'una investigació americana. Els científics van experimentar amb adolescents. La meitat d'ells havien crescut com a subjectes bilingües. Aquests adolescents parlaven anglès i espanyol. La resta de joves parlaven només espanyol. Els adolescents havien d'escoltar una síl·laba determinada. En concret, la síl·laba ‘da’. No pertanyia a cap dels dos idiomes. Els adolescents de l'experiment van sentir la síl·laba amb uns auriculars. Simultàniament es va mesurar amb elèctrodes seva activitat cerebral. A continuació, els adolescents havien de tornar a escoltar la síl·laba. Aquest cop, però, la síl·laba es barrejava amb sorolls molestos. Els sorolls eren els de veus diferents que deien frases sense sentit. Els subjectes bilingües reaccionaven intensament en sentir la síl·laba. El seu cervell revelava una gran activitat. Podien identificar la síl·laba sense sorolls o amb ells. Una cosa que els individus monolingües no aconseguien. Així doncs, la seva oïda no era tan bona com la dels seus companys bilingües. El resultat de l'experiment va sorprendre els investigadors. Fins llavors només se sabia que els músics tenien una oïda particularment bona. Però sembla que les persones bilingües també en desenvolupen la seva. Els subjectes bilingües han de fer front a sons diversos permanentment. D'aquesta manera el seu cervell acaba desenvolupant noves habilitats. Aprèn a distingir entre diferents estímuls lingüístics. Els científics investiguen ara de quina manera els coneixements lingüístics influeixen en el cervell. Potser és possible que el sentit de l'oïda es pugui encara desenvolupar quan els idiomes s'aprenen en èpoques tardanes...