Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   lt ką mėgti / ko norėti

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70 [septyniasdešimt]

ką mėgti / ko norėti

Tria com vols veure la traducció:   
català lituà Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? Ar no--t--ėte -ū-yti? A_ n_________ r______ A- n-r-t-m-t- r-k-t-? --------------------- Ar norėtumėte rūkyti? 0
Que li agradaria ballar a vostè? A- ---ėtumėte-š--ti? A_ n_________ š_____ A- n-r-t-m-t- š-k-i- -------------------- Ar norėtumėte šokti? 0
Que li agradaria passejar a vostè? Ar norėt--ė-e--asiva---čiot-? A_ n_________ p______________ A- n-r-t-m-t- p-s-v-i-š-i-t-? ----------------------------- Ar norėtumėte pasivaikščioti? 0
M’agradaria fumar. (A-) no-ėčia--r-k---. (___ n_______ r______ (-š- n-r-č-a- r-k-t-. --------------------- (Aš) norėčiau rūkyti. 0
Voldries un cigarret? Ar norėt-----g-r-t--? A_ n______ c_________ A- n-r-t-m c-g-r-t-s- --------------------- Ar norėtum cigaretės? 0
(Ell) voldria foc. J-- -orė-ų ugni--. J__ n_____ u______ J-s n-r-t- u-n-e-. ------------------ Jis norėtų ugnies. 0
M’agradaria beure alguna cosa. (A-)--o------ -- nors--šger--. (___ n_______ k_ n___ i_______ (-š- n-r-č-a- k- n-r- i-g-r-i- ------------------------------ (Aš) norėčiau ko nors išgerti. 0
M’agradaria menjar alguna cosa. (A-)-n-r----- ko n-rs -a----i. (___ n_______ k_ n___ v_______ (-š- n-r-č-a- k- n-r- v-l-y-i- ------------------------------ (Aš) norėčiau ko nors valgyti. 0
M’agradaria descansar una mica. (----n----i-u --u---į---ilsė--. (___ n_______ t______ p________ (-š- n-r-č-a- t-u-u-į p-i-s-t-. ------------------------------- (Aš) norėčiau truputį pailsėti. 0
M’agradaria preguntar-li una cosa. (-š- --rėči-- -ū------ -- -ak-au-t-. (___ n_______ J___ k__ k_ p_________ (-š- n-r-č-a- J-s- k-i k- p-k-a-s-i- ------------------------------------ (Aš) norėčiau Jūsų kai ko paklausti. 0
M’agradaria demanar-li una cosa. (Aš) n-r---au --sų -----o-pa-rašy-i. (___ n_______ J___ k__ k_ p_________ (-š- n-r-č-a- J-s- k-i k- p-p-a-y-i- ------------------------------------ (Aš) norėčiau Jūsų kai ko paprašyti. 0
M’agradaria convidar-li a una cosa. (--) -o---i---J-- kai---r-p-kviest-. (___ n_______ J__ k__ k__ p_________ (-š- n-r-č-a- J-s k-i k-r p-k-i-s-i- ------------------------------------ (Aš) norėčiau Jus kai kur pakviesti. 0
Què li agradaria prendre, si us plau? Pr-------o--o--t--ėte? P______ k_ n__________ P-a-a-, k- n-r-t-m-t-? ---------------------- Prašau, ko norėtumėte? 0
Voldria un cafè? Ar n-rėt---te puode-io k--o-? A_ n_________ p_______ k_____ A- n-r-t-m-t- p-o-e-i- k-v-s- ----------------------------- Ar norėtumėte puodelio kavos? 0
O preferiria un te? O -al--erčia- --or--u--te) -------? O g__ v______ (___________ a_______ O g-l v-r-i-u (-o-ė-u-ė-e- a-b-t-s- ----------------------------------- O gal verčiau (norėtumėte) arbatos? 0
Ens agradaria anar a casa. (Me-) norė---e-va--u-t---a--. (____ n_______ v_______ n____ (-e-) n-r-t-m- v-ž-u-t- n-m-. ----------------------------- (Mes) norėtume važiuoti namo. 0
Voleu un taxi? A--no---um----v-ži-----tak--? A_ n_________ v_______ t_____ A- n-r-t-m-t- v-ž-u-t- t-k-i- ----------------------------- Ar norėtumėte važiuoti taksi? 0
Voldrien trucar per telèfon. Jie------- ---k-m--nt-. J__ n_____ p___________ J-e n-r-t- p-s-a-b-n-i- ----------------------- Jie norėtų paskambinti. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + lituà (1-100) MP3 lituà (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...