Manual de conversa

ca Els adverbis   »   bg Наречия

100 [per cent]

Els adverbis

Els adverbis

100 [сто]

100 [sto]

Наречия

[Narechiya]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
ja – encara no / mai в-че-–--щ- не в___ – о__ н_ в-ч- – о-е н- ------------- вече – още не 0
vec-e --o---h--ne v____ – o_____ n_ v-c-e – o-h-h- n- ----------------- veche – oshche ne
Ha estat a Berlín? Б-л- -- --е -е-е-в Бе-лин? Б___ л_ с__ в___ в Б______ Б-л- л- с-е в-ч- в Б-р-и-? -------------------------- Били ли сте вече в Берлин? 0
B--- l- s-e-vec-e-v--e----? B___ l_ s__ v____ v B______ B-l- l- s-e v-c-e v B-r-i-? --------------------------- Bili li ste veche v Berlin?
No, encara no / mai. Не,---е -е. Н__ о__ н__ Н-, о-е н-. ----------- Не, още не. 0
N----s---e n-. N__ o_____ n__ N-, o-h-h- n-. -------------- Ne, oshche ne.
algú – ningú ня-ой –-----й н____ – н____ н-к-й – н-к-й ------------- някой – никой 0
n--k-y---ni--y n_____ – n____ n-a-o- – n-k-y -------------- nyakoy – nikoy
Coneix vostè algú aquí? Позн-в--е--и --ко---т--? П________ л_ н_____ т___ П-з-а-а-е л- н-к-г- т-к- ------------------------ Познавате ли някого тук? 0
Pozn-va---l- nya-o-o-tu-? P________ l_ n______ t___ P-z-a-a-e l- n-a-o-o t-k- ------------------------- Poznavate li nyakogo tuk?
No, no conec ningú aquí. Н-,--е -о--а--м-ни--го -ук. Н__ н_ п_______ н_____ т___ Н-, н- п-з-а-а- н-к-г- т-к- --------------------------- Не, не познавам никого тук. 0
N-,----p-z-a--m-n--o---tu-. N__ n_ p_______ n_____ t___ N-, n- p-z-a-a- n-k-g- t-k- --------------------------- Ne, ne poznavam nikogo tuk.
encara – ja no о-е –--яма о__ – н___ о-е – н-м- ---------- още – няма 0
os--he---n---a o_____ – n____ o-h-h- – n-a-a -------------- oshche – nyama
Que es quedarà encara més temps? Щ---с-ан-те--- о-----л-о--ук? Щ_ о_______ л_ о__ д____ т___ Щ- о-т-н-т- л- о-е д-л-о т-к- ----------------------------- Ще останете ли още дълго тук? 0
S-ch--o--a-e-- -i--shc-- -y--o-t-k? S____ o_______ l_ o_____ d____ t___ S-c-e o-t-n-t- l- o-h-h- d-l-o t-k- ----------------------------------- Shche ostanete li oshche dylgo tuk?
No, ja no em quedaré més temps aquí. Н-- -яма-д--ост--- ---го тук. Н__ н___ д_ о_____ д____ т___ Н-, н-м- д- о-т-н- д-л-о т-к- ----------------------------- Не, няма да остана дълго тук. 0
Ne,-ny----da-os-an-----g--tu-. N__ n____ d_ o_____ d____ t___ N-, n-a-a d- o-t-n- d-l-o t-k- ------------------------------ Ne, nyama da ostana dylgo tuk.
alguna cosa més – res més ощ---------н-щ- ----че о__ н___ – н___ п_____ о-е н-щ- – н-щ- п-в-ч- ---------------------- още нещо – нищо повече 0
o--c-e --s-----– nish--- poveche o_____ n______ – n______ p______ o-h-h- n-s-c-o – n-s-c-o p-v-c-e -------------------------------- oshche neshcho – nishcho poveche
Encara vol alguna cosa més de beure? Ж-лаете -и ----нещ- ----ие-е? Ж______ л_ о__ н___ з_ п_____ Ж-л-е-е л- о-е н-щ- з- п-е-е- ----------------------------- Желаете ли още нещо за пиене? 0
Z-e--e-e l- --h-----e-hc-o za -i-ne? Z_______ l_ o_____ n______ z_ p_____ Z-e-a-t- l- o-h-h- n-s-c-o z- p-e-e- ------------------------------------ Zhelaete li oshche neshcho za piene?
No, no desitjo res més. Не- -е ж-лая н--о----е-е. Н__ н_ ж____ н___ п______ Н-, н- ж-л-я н-щ- п-в-ч-. ------------------------- Не, не желая нищо повече. 0
Ne---- z-e---a n-s--ho-poveche. N__ n_ z______ n______ p_______ N-, n- z-e-a-a n-s-c-o p-v-c-e- ------------------------------- Ne, ne zhelaya nishcho poveche.
ja … alguna cosa – encara res в-че-н--- ---щ- ни-о в___ н___ – о__ н___ в-ч- н-щ- – о-е н-щ- -------------------- вече нещо – още нищо 0
v-c-e ------- --oshc-e-ni-h--o v____ n______ – o_____ n______ v-c-e n-s-c-o – o-h-h- n-s-c-o ------------------------------ veche neshcho – oshche nishcho
Ja ha menjat alguna cosa? Я--х-- -- в--- н-що? Я_____ л_ в___ н____ Я-о-т- л- в-ч- н-щ-? -------------------- Ядохте ли вече нещо? 0
Y---k--e-li--------e--cho? Y_______ l_ v____ n_______ Y-d-k-t- l- v-c-e n-s-c-o- -------------------------- Yadokhte li veche neshcho?
No, encara no he menjat res. Не,--щ- ни-о-----ъ--ял. Н__ о__ н___ н_ с__ я__ Н-, о-е н-щ- н- с-м я-. ----------------------- Не, още нищо не съм ял. 0
N-- o-hc-e-ni-h--o n--s-m yal. N__ o_____ n______ n_ s__ y___ N-, o-h-h- n-s-c-o n- s-m y-l- ------------------------------ Ne, oshche nishcho ne sym yal.
algú més – ningú més още -як-й - -и--й--ов--е о__ н____ – н____ п_____ о-е н-к-й – н-к-й п-в-ч- ------------------------ още някой – никой повече 0
osh-he-n-a--y --n-ko----vec-e o_____ n_____ – n____ p______ o-h-h- n-a-o- – n-k-y p-v-c-e ----------------------------- oshche nyakoy – nikoy poveche
Algú més voldria un cafè? Ж--ае ---------к-й---фе? Ж____ л_ о__ н____ к____ Ж-л-е л- о-е н-к-й к-ф-? ------------------------ Желае ли още някой кафе? 0
Z-ela---- ---ch- --a-oy ka-e? Z_____ l_ o_____ n_____ k____ Z-e-a- l- o-h-h- n-a-o- k-f-? ----------------------------- Zhelae li oshche nyakoy kafe?
No, ningú més. Н----ик--. Н__ н_____ Н-, н-к-й- ---------- Не, никой. 0
N-,-n--oy. N__ n_____ N-, n-k-y- ---------- Ne, nikoy.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + búlgar (1-100) MP3 búlgar (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La llengua àrab

La llengua àrab és una de les més importants del món. Més de 300 milions de persones parlen àrab. Viuen en més de vint països diferents. L'àrab pertany a la família de llengües afroasiàtiques. La llengua àrab es va originar fa més de mil anys. La llengua es va començar a parlar a la península aràbiga. Des d'allà va començar la seva expansió. L'àrab parlat és molt diferent de la llengua estàndard. A més, hi ha molts dialectes àrabs diferents. Es podria dir que a cada regió es parla de forma diferent. Els parlants dels diferents dialectes sovint no són capaços d'entendre's. Així, les pel·lícules dels països àrabs sovint han de ser doblades. Només així es comprenen en el conjunt de l'àrea lingüística àrab. L'àrab culte, la llengua estàndard clàssica, gairebé no es parla en l'actualitat. Només és possible trobar-lo en la seva forma escrita. Els llibres i diaris utilitzen un àrab culte que no és sinó la varietat estàndard de la llengua. Fins al moment present no hi ha cap varietat tècnica d'àrab. De fet, les expressions tècniques es prenen generalment d'altres llengües. Predominen en aquest sentit el francès i l'anglès. En els últims anys l'interès per l'àrab s'ha incrementat considerablement. Cada vegada més persones volen aprendre àrab. A les universitats i en moltes acadèmies s'ofereixen cursos de l'idioma. Moltes persones se senten fascinades especialment per l'escriptura àrab. L'àrab s'escriu de dreta a esquerra. Ni la pronunciació ni la gramàtica de la llengua són fàcils. Té molts sons i regles desconegudes en la resta d'idiomes. Per això el seu aprenentatge ha d'observar una metodologia rigorosa. Primer la pronunciació, a continuació la gramàtica, després l'escriptura...