Manual de conversa

ca Els adverbis   »   sr Прилози

100 [per cent]

Els adverbis

Els adverbis

100 [стотина]

100 [stotina]

Прилози

[Prilozi]

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
ja – encara no / mai ве--ј-дно--– још ----да в__ ј_____ – ј__ н_____ в-ћ ј-д-о- – ј-ш н-к-д- ----------------------- већ једном – још никада 0
već ---nom –--o--n-k-da v__ j_____ – j__ n_____ v-c- j-d-o- – j-š n-k-d- ------------------------ već jednom – još nikada
Ha estat a Berlín? Ј-ст---и-ве- ј--н-- би-и-у Б-----у? Ј____ л_ в__ ј_____ б___ у Б_______ Ј-с-е л- в-ћ ј-д-о- б-л- у Б-р-и-у- ----------------------------------- Јесте ли већ једном били у Берлину? 0
Je--- -- v--́ --dno--b--i u-Be--inu? J____ l_ v__ j_____ b___ u B_______ J-s-e l- v-c- j-d-o- b-l- u B-r-i-u- ------------------------------------ Jeste li već jednom bili u Berlinu?
No, encara no / mai. Н-- --ш н-к--а. Н__ ј__ н______ Н-, ј-ш н-к-д-. --------------- Не, још никада. 0
N-, --- n-k-d-. N__ j__ n______ N-, j-š n-k-d-. --------------- Ne, još nikada.
algú – ningú нек------ко н___ – н___ н-к- – н-к- ----------- неко – нико 0
nek--–-niko n___ – n___ n-k- – n-k- ----------- neko – niko
Coneix vostè algú aquí? П-з-а---- л- ов-е---к-га? П________ л_ о___ н______ П-з-а-е-е л- о-д- н-к-г-? ------------------------- Познајете ли овде некога? 0
P-z--jete l--ovde---k--a? P________ l_ o___ n______ P-z-a-e-e l- o-d- n-k-g-? ------------------------- Poznajete li ovde nekoga?
No, no conec ningú aquí. Не, ---н- п----је- --де-н---га. Н__ ј_ н_ п_______ о___ н______ Н-, ј- н- п-з-а-е- о-д- н-к-г-. ------------------------------- Не, ја не познајем овде никога. 0
Ne, -a ---poz---e-----e --ko--. N__ j_ n_ p_______ o___ n______ N-, j- n- p-z-a-e- o-d- n-k-g-. ------------------------------- Ne, ja ne poznajem ovde nikoga.
encara – ja no још-–-н- -и-е ј__ – н_ в___ ј-ш – н- в-ш- ------------- још – не више 0
j-š - ne---še j__ – n_ v___ j-š – n- v-š- ------------- još – ne više
Que es quedarà encara més temps? О-т-јете -и --ш-д--о----е? О_______ л_ ј__ д___ о____ О-т-ј-т- л- ј-ш д-г- о-д-? -------------------------- Остајете ли још дуго овде? 0
O--a-e-e-li-------go-ov--? O_______ l_ j__ d___ o____ O-t-j-t- l- j-š d-g- o-d-? -------------------------- Ostajete li još dugo ovde?
No, ja no em quedaré més temps aquí. Не, ја--- ос-а--м---ше ---о-ов--. Н__ ј_ н_ о______ в___ д___ о____ Н-, ј- н- о-т-ј-м в-ш- д-г- о-д-. --------------------------------- Не, ја не остајем више дуго овде. 0
N-, j---e o--aj-- više d--o--vd-. N__ j_ n_ o______ v___ d___ o____ N-, j- n- o-t-j-m v-š- d-g- o-d-. --------------------------------- Ne, ja ne ostajem više dugo ovde.
alguna cosa més – res més ј-ш --ш-- –-н-шта-в-ше ј__ н____ – н____ в___ ј-ш н-ш-о – н-ш-а в-ш- ---------------------- још нешто – ништа више 0
j-š ne----- ni-ta ---e j__ n____ – n____ v___ j-š n-š-o – n-š-a v-š- ---------------------- još nešto – ništa više
Encara vol alguna cosa més de beure? Же--т- -и--о- н-ш-о--опи--? Ж_____ л_ ј__ н____ п______ Ж-л-т- л- ј-ш н-ш-о п-п-т-? --------------------------- Желите ли још нешто попити? 0
Žel-t--li --š----to----it-? Ž_____ l_ j__ n____ p______ Ž-l-t- l- j-š n-š-o p-p-t-? --------------------------- Želite li još nešto popiti?
No, no desitjo res més. Н---ја-------им -и-т--в-ше. Н__ ј_ н_ ж____ н____ в____ Н-, ј- н- ж-л-м н-ш-а в-ш-. --------------------------- Не, ја не желим ништа више. 0
N---j- ne že-i--ni--- -i-e. N__ j_ n_ ž____ n____ v____ N-, j- n- ž-l-m n-š-a v-š-. --------------------------- Ne, ja ne želim ništa više.
ja … alguna cosa – encara res ве- -е----–---- н-ш-а в__ н____ – ј__ н____ в-ћ н-ш-о – ј-ш н-ш-а --------------------- већ нешто – још ништа 0
v--́-nešto-– jo---išta v__ n____ – j__ n____ v-c- n-š-o – j-š n-š-a ---------------------- već nešto – još ništa
Ja ha menjat alguna cosa? Јес-- ли-ве- --шт--ј-ли? Ј____ л_ в__ н____ ј____ Ј-с-е л- в-ћ н-ш-о ј-л-? ------------------------ Јесте ли већ нешто јели? 0
Jes-e l--v--́ n-št--j---? J____ l_ v__ n____ j____ J-s-e l- v-c- n-š-o j-l-? ------------------------- Jeste li već nešto jeli?
No, encara no he menjat res. Н---ј--------са- -и-та---о / --л-. Н__ ј_ ј__ н____ н____ ј__ / ј____ Н-, ј- ј-ш н-с-м н-ш-а ј-о / ј-л-. ---------------------------------- Не, ја још нисам ништа јео / јела. 0
Ne, ----------am ----- jeo ---e-a. N__ j_ j__ n____ n____ j__ / j____ N-, j- j-š n-s-m n-š-a j-o / j-l-. ---------------------------------- Ne, ja još nisam ništa jeo / jela.
algú més – ningú més још-н-ко --н--- више ј__ н___ – н___ в___ ј-ш н-к- – н-к- в-ш- -------------------- још неко – нико више 0
jo---ek- - ---o-više j__ n___ – n___ v___ j-š n-k- – n-k- v-š- -------------------- još neko – niko više
Algú més voldria un cafè? Ж--- -и-јо- ---о----у? Ж___ л_ ј__ н___ к____ Ж-л- л- ј-ш н-к- к-ф-? ---------------------- Жели ли још неко кафу? 0
Žel---i---- -eko----u? Ž___ l_ j__ n___ k____ Ž-l- l- j-š n-k- k-f-? ---------------------- Želi li još neko kafu?
No, ningú més. Н-, -и-- ----. Н__ н___ в____ Н-, н-к- в-ш-. -------------- Не, нико више. 0
Ne,-ni----i--. N__ n___ v____ N-, n-k- v-š-. -------------- Ne, niko više.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + serbi (1-100) MP3 serbi (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La llengua àrab

La llengua àrab és una de les més importants del món. Més de 300 milions de persones parlen àrab. Viuen en més de vint països diferents. L'àrab pertany a la família de llengües afroasiàtiques. La llengua àrab es va originar fa més de mil anys. La llengua es va començar a parlar a la península aràbiga. Des d'allà va començar la seva expansió. L'àrab parlat és molt diferent de la llengua estàndard. A més, hi ha molts dialectes àrabs diferents. Es podria dir que a cada regió es parla de forma diferent. Els parlants dels diferents dialectes sovint no són capaços d'entendre's. Així, les pel·lícules dels països àrabs sovint han de ser doblades. Només així es comprenen en el conjunt de l'àrea lingüística àrab. L'àrab culte, la llengua estàndard clàssica, gairebé no es parla en l'actualitat. Només és possible trobar-lo en la seva forma escrita. Els llibres i diaris utilitzen un àrab culte que no és sinó la varietat estàndard de la llengua. Fins al moment present no hi ha cap varietat tècnica d'àrab. De fet, les expressions tècniques es prenen generalment d'altres llengües. Predominen en aquest sentit el francès i l'anglès. En els últims anys l'interès per l'àrab s'ha incrementat considerablement. Cada vegada més persones volen aprendre àrab. A les universitats i en moltes acadèmies s'ofereixen cursos de l'idioma. Moltes persones se senten fascinades especialment per l'escriptura àrab. L'àrab s'escriu de dreta a esquerra. Ni la pronunciació ni la gramàtica de la llengua són fàcils. Té molts sons i regles desconegudes en la resta d'idiomes. Per això el seu aprenentatge ha d'observar una metodologia rigorosa. Primer la pronunciació, a continuació la gramàtica, després l'escriptura...