Manual de conversa

ca Els adverbis   »   be Прыслоўі

100 [per cent]

Els adverbis

Els adverbis

100 [сто]

100 [sto]

Прыслоўі

[Pryslouі]

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
ja – encara no / mai уж- -ал-с--- --ч- -іколі у__ к_____ – я___ н_____ у-о к-л-с- – я-ч- н-к-л- ------------------------ ужо калісь – яшчэ ніколі 0
uz----al--------sh--e ----lі u___ k_____ – y______ n_____ u-h- k-l-s- – y-s-c-e n-k-l- ---------------------------- uzho kalіs’ – yashche nіkolі
Ha estat a Berlín? В-------а-і-ь б--і-ў---р-іне? В_ ў__ к_____ б___ ў Б_______ В- ў-о к-л-с- б-л- ў Б-р-і-е- ----------------------------- Вы ўжо калісь былі ў Берліне? 0
Vy uz-- ---і-’---l- - -----n-? V_ u___ k_____ b___ u B_______ V- u-h- k-l-s- b-l- u B-r-і-e- ------------------------------ Vy uzho kalіs’ bylі u Berlіne?
No, encara no / mai. Н-- я--э----о--. Н__ я___ н______ Н-, я-ч- н-к-л-. ---------------- Не, яшчэ ніколі. 0
N-,-y-sh--e--і-olі. N__ y______ n______ N-, y-s-c-e n-k-l-. ------------------- Ne, yashche nіkolі.
algú – ningú хт----буд-- - -і--о х__________ – н____ х-о-н-б-д-ь – н-х-о ------------------- хто-небудзь – ніхто 0
kh---n--udz’-–-n----o k___________ – n_____ k-t---e-u-z- – n-k-t- --------------------- khto-nebudz’ – nіkhto
Coneix vostè algú aquí? В- к--о----у--- т---в-дае-е? В_ к___________ т__ в_______ В- к-г---е-у-з- т-т в-д-е-е- ---------------------------- Вы каго-небудзь тут ведаеце? 0
Vy kag---eb-----t-t-vedae-se? V_ k___________ t__ v________ V- k-g---e-u-z- t-t v-d-e-s-? ----------------------------- Vy kago-nebudz’ tut vedaetse?
No, no conec ningú aquí. Не, я --т -і--г- н--ве-аю. Н__ я т__ н_____ н_ в_____ Н-, я т-т н-к-г- н- в-д-ю- -------------------------- Не, я тут нікога не ведаю. 0
N--------- n---g---e veda--. N__ y_ t__ n_____ n_ v______ N-, y- t-t n-k-g- n- v-d-y-. ---------------------------- Ne, ya tut nіkoga ne vedayu.
encara – ja no я-чэ--------е я___ – у__ н_ я-ч- – у-о н- ------------- яшчэ – ужо не 0
ya--c-- --u--- -e y______ – u___ n_ y-s-c-e – u-h- n- ----------------- yashche – uzho ne
Que es quedarà encara més temps? В--тут -----н--оўга--а-та-я----? В_ т__ я___ н______ з___________ В- т-т я-ч- н-д-ў-а з-с-а-я-е-я- -------------------------------- Вы тут яшчэ надоўга застаняцеся? 0
V- ----yashc---n-d-u-a -asta-y---es-a? V_ t__ y______ n______ z______________ V- t-t y-s-c-e n-d-u-a z-s-a-y-t-e-y-? -------------------------------------- Vy tut yashche nadouga zastanyatsesya?
No, ja no em quedaré més temps aquí. Н-, --бо----т-- н---а-т-н-ся. Н__ я б____ т__ н_ з_________ Н-, я б-л-ш т-т н- з-с-а-у-я- ----------------------------- Не, я больш тут не застануся. 0
Ne-----bol’sh-tu---- -astan-s--. N__ y_ b_____ t__ n_ z__________ N-, y- b-l-s- t-t n- z-s-a-u-y-. -------------------------------- Ne, ya bol’sh tut ne zastanusya.
alguna cosa més – res més яшч- --ых- - б---ш н--ога я___ к____ – б____ н_____ я-ч- к-ы-у – б-л-ш н-ч-г- ------------------------- яшчэ крыху – больш нічога 0
ya-h--- --y--u-– --l--- n-ch--a y______ k_____ – b_____ n______ y-s-c-e k-y-h- – b-l-s- n-c-o-a ------------------------------- yashche krykhu – bol’sh nіchoga
Encara vol alguna cosa més de beure? Хо-а---яш-э-к-ых- вып-ць? Х_____ я___ к____ в______ Х-ч-ц- я-ч- к-ы-у в-п-ц-? ------------------------- Хочаце яшчэ крыху выпіць? 0
K----ats- ---h-he----k-u-vy--ts’? K________ y______ k_____ v_______ K-o-h-t-e y-s-c-e k-y-h- v-p-t-’- --------------------------------- Khochatse yashche krykhu vypіts’?
No, no desitjo res més. Н-------ль- н-ч-г- -- хач-. Н__ я б____ н_____ н_ х____ Н-, я б-л-ш н-ч-г- н- х-ч-. --------------------------- Не, я больш нічога не хачу. 0
N-- y--b-l’-- n--h-ga--- k-a-h-. N__ y_ b_____ n______ n_ k______ N-, y- b-l-s- n-c-o-a n- k-a-h-. -------------------------------- Ne, ya bol’sh nіchoga ne khachu.
ja … alguna cosa – encara res у-о -т--не-удзь ------ --чога у__ ш__________ – я___ н_____ у-о ш-о-н-б-д-ь – я-ч- н-ч-г- ----------------------------- ужо што-небудзь – яшчэ нічога 0
uzh- -h-o-n--u-z’ –--as-ch---іc--ga u___ s___________ – y______ n______ u-h- s-t---e-u-z- – y-s-c-e n-c-o-a ----------------------------------- uzho shto-nebudz’ – yashche nіchoga
Ja ha menjat alguna cosa? В--ў-о ш----е----- елі? В_ ў__ ш__________ е___ В- ў-о ш-о-н-б-д-ь е-і- ----------------------- Вы ўжо што-небудзь елі? 0
V- uzh--sht---ebu----yel-? V_ u___ s___________ y____ V- u-h- s-t---e-u-z- y-l-? -------------------------- Vy uzho shto-nebudz’ yelі?
No, encara no he menjat res. Н-- - -шчэ ні-ог---е-еў---не--л-. Н__ я я___ н_____ н_ е_ / н_ е___ Н-, я я-ч- н-ч-г- н- е- / н- е-а- --------------------------------- Не, я яшчэ нічога не еў / не ела. 0
Ne---a--ashc-e n--h-ga--e-yeu / ne--e--. N__ y_ y______ n______ n_ y__ / n_ y____ N-, y- y-s-c-e n-c-o-a n- y-u / n- y-l-. ---------------------------------------- Ne, ya yashche nіchoga ne yeu / ne yela.
algú més – ningú més хто--е-у-з- --ч--- н--т---ол-ш х__________ я___ – н____ б____ х-о-н-б-д-ь я-ч- – н-х-о б-л-ш ------------------------------ хто-небудзь яшчэ – ніхто больш 0
kh---neb-dz- y-sh-he –--іk-to-bol-sh k___________ y______ – n_____ b_____ k-t---e-u-z- y-s-c-e – n-k-t- b-l-s- ------------------------------------ khto-nebudz’ yashche – nіkhto bol’sh
Algú més voldria un cafè? Хт--не-удз--я--- хоча -а-ы? Х__________ я___ х___ к____ Х-о-н-б-д-ь я-ч- х-ч- к-в-? --------------------------- Хто-небудзь яшчэ хоча кавы? 0
Kh---ne---z’---shche kh-c-a--a--? K___________ y______ k_____ k____ K-t---e-u-z- y-s-c-e k-o-h- k-v-? --------------------------------- Khto-nebudz’ yashche khocha kavy?
No, ningú més. Не,--оль- --х-о. Н__ б____ н_____ Н-, б-л-ш н-х-о- ---------------- Не, больш ніхто. 0
Ne, bo-’sh nіkht-. N__ b_____ n______ N-, b-l-s- n-k-t-. ------------------ Ne, bol’sh nіkhto.

La llengua àrab

La llengua àrab és una de les més importants del món. Més de 300 milions de persones parlen àrab. Viuen en més de vint països diferents. L'àrab pertany a la família de llengües afroasiàtiques. La llengua àrab es va originar fa més de mil anys. La llengua es va començar a parlar a la península aràbiga. Des d'allà va començar la seva expansió. L'àrab parlat és molt diferent de la llengua estàndard. A més, hi ha molts dialectes àrabs diferents. Es podria dir que a cada regió es parla de forma diferent. Els parlants dels diferents dialectes sovint no són capaços d'entendre's. Així, les pel·lícules dels països àrabs sovint han de ser doblades. Només així es comprenen en el conjunt de l'àrea lingüística àrab. L'àrab culte, la llengua estàndard clàssica, gairebé no es parla en l'actualitat. Només és possible trobar-lo en la seva forma escrita. Els llibres i diaris utilitzen un àrab culte que no és sinó la varietat estàndard de la llengua. Fins al moment present no hi ha cap varietat tècnica d'àrab. De fet, les expressions tècniques es prenen generalment d'altres llengües. Predominen en aquest sentit el francès i l'anglès. En els últims anys l'interès per l'àrab s'ha incrementat considerablement. Cada vegada més persones volen aprendre àrab. A les universitats i en moltes acadèmies s'ofereixen cursos de l'idioma. Moltes persones se senten fascinades especialment per l'escriptura àrab. L'àrab s'escriu de dreta a esquerra. Ni la pronunciació ni la gramàtica de la llengua són fàcils. Té molts sons i regles desconegudes en la resta d'idiomes. Per això el seu aprenentatge ha d'observar una metodologia rigorosa. Primer la pronunciació, a continuació la gramàtica, després l'escriptura...