Manual de conversa

ca Els adverbis   »   et Määrsõnad

100 [per cent]

Els adverbis

Els adverbis

100 [sada]

Määrsõnad

Tria com vols veure la traducció:   
català estonià Engegar Més
ja – encara no / mai j-ba -u-a-i-----t-e--u---i j___ k_____ – m____ k_____ j-b- k-n-g- – m-t-e k-n-g- -------------------------- juba kunagi – mitte kunagi 0
Ha estat a Berlín? O-et- -- --ba------i B------is ---ud? O____ t_ j___ k_____ B________ o_____ O-e-e t- j-b- k-n-g- B-r-i-n-s o-n-d- ------------------------------------- Olete te juba kunagi Berliinis olnud? 0
No, encara no / mai. Ei,---tte-k--ag-. E__ m____ k______ E-, m-t-e k-n-g-. ----------------- Ei, mitte kunagi. 0
algú – ningú keegi --mi-t--k-e-i k____ – m____ k____ k-e-i – m-t-e k-e-i ------------------- keegi – mitte keegi 0
Coneix vostè algú aquí? Tun--t--te -iin--edagi? T______ t_ s___ k______ T-n-e-e t- s-i- k-d-g-? ----------------------- Tunnete te siin kedagi? 0
No, no conec ningú aquí. Ei,-m- -i -un-e-si-n m--t---eda--. E__ m_ e_ t____ s___ m____ k______ E-, m- e- t-n-e s-i- m-t-e k-d-g-. ---------------------------------- Ei, ma ei tunne siin mitte kedagi. 0
encara – ja no v--l-–-mit-- enam v___ – m____ e___ v-e- – m-t-e e-a- ----------------- veel – mitte enam 0
Que es quedarà encara més temps? J---e--e --e-----ak-----a? J____ t_ v___ k_____ s____ J-ä-e t- v-e- k-u-k- s-i-? -------------------------- Jääte te veel kauaks siia? 0
No, ja no em quedaré més temps aquí. E-, -a-e- jä- -----ka-a-s s-ia. E__ m_ e_ j__ e___ k_____ s____ E-, m- e- j-ä e-a- k-u-k- s-i-. ------------------------------- Ei, ma ei jää enam kauaks siia. 0
alguna cosa més – res més v-el -i--g- – e- midagi v___ m_____ – e_ m_____ v-e- m-d-g- – e- m-d-g- ----------------------- veel midagi – ei midagi 0
Encara vol alguna cosa més de beure? S--v--- t- vee- ---a-----ua? S______ t_ v___ m_____ j____ S-o-i-e t- v-e- m-d-g- j-u-? ---------------------------- Soovite te veel midagi juua? 0
No, no desitjo res més. E-- -- e- so-vi-ena----dagi. E__ m_ e_ s____ e___ m______ E-, m- e- s-o-i e-a- m-d-g-. ---------------------------- Ei, ma ei soovi enam midagi. 0
ja … alguna cosa – encara res j----mi-a-i-- -itt--ve-l j___ m_____ – m____ v___ j-b- m-d-g- – m-t-e v-e- ------------------------ juba midagi – mitte veel 0
Ja ha menjat alguna cosa? Ol-te-te --b--mid--i-sö----? O____ t_ j___ m_____ s______ O-e-e t- j-b- m-d-g- s-ö-u-? ---------------------------- Olete te juba midagi söönud? 0
No, encara no he menjat res. E-,-ma -i--l- v--- ----g- -öö--d. E__ m_ e_ o__ v___ m_____ s______ E-, m- e- o-e v-e- m-d-g- s-ö-u-. --------------------------------- Ei, ma ei ole veel midagi söönud. 0
algú més – ningú més v--l ke-g- –--it-e k--gi v___ k____ – m____ k____ v-e- k-e-i – m-t-e k-e-i ------------------------ veel keegi – mitte keegi 0
Algú més voldria un cafè? So-vib k-e-i-----------? S_____ k____ v___ k_____ S-o-i- k-e-i v-e- k-h-i- ------------------------ Soovib keegi veel kohvi? 0
No, ningú més. Ei--m---- --eg-. E__ m____ k_____ E-, m-t-e k-e-i- ---------------- Ei, mitte keegi. 0

La llengua àrab

La llengua àrab és una de les més importants del món. Més de 300 milions de persones parlen àrab. Viuen en més de vint països diferents. L'àrab pertany a la família de llengües afroasiàtiques. La llengua àrab es va originar fa més de mil anys. La llengua es va començar a parlar a la península aràbiga. Des d'allà va començar la seva expansió. L'àrab parlat és molt diferent de la llengua estàndard. A més, hi ha molts dialectes àrabs diferents. Es podria dir que a cada regió es parla de forma diferent. Els parlants dels diferents dialectes sovint no són capaços d'entendre's. Així, les pel·lícules dels països àrabs sovint han de ser doblades. Només així es comprenen en el conjunt de l'àrea lingüística àrab. L'àrab culte, la llengua estàndard clàssica, gairebé no es parla en l'actualitat. Només és possible trobar-lo en la seva forma escrita. Els llibres i diaris utilitzen un àrab culte que no és sinó la varietat estàndard de la llengua. Fins al moment present no hi ha cap varietat tècnica d'àrab. De fet, les expressions tècniques es prenen generalment d'altres llengües. Predominen en aquest sentit el francès i l'anglès. En els últims anys l'interès per l'àrab s'ha incrementat considerablement. Cada vegada més persones volen aprendre àrab. A les universitats i en moltes acadèmies s'ofereixen cursos de l'idioma. Moltes persones se senten fascinades especialment per l'escriptura àrab. L'àrab s'escriu de dreta a esquerra. Ni la pronunciació ni la gramàtica de la llengua són fàcils. Té molts sons i regles desconegudes en la resta d'idiomes. Per això el seu aprenentatge ha d'observar una metodologia rigorosa. Primer la pronunciació, a continuació la gramàtica, després l'escriptura...