Manual de conversa

ca L’hora   »   bn দিনের সময়

8 [vuit]

L’hora

L’hora

৮ [আট]

8 [āṭa]

দিনের সময়

[dinēra samaẏa]

Tria com vols veure la traducció:   
català bengalí Engegar Més
Perdoni! মাফ--র-ে-! মা_ ক____ ম-ফ ক-ব-ন- ---------- মাফ করবেন! 0
m-p-a--ar----a! m____ k________ m-p-a k-r-b-n-! --------------- māpha karabēna!
Quina hora és, si us plau? অ--গ্-- -রে---ু-, ক----াজে? অ____ ক_ ব___ ক_ বা__ অ-ু-্-হ ক-ে ব-ু-, ক-া ব-জ-? --------------------------- অনুগ্রহ করে বলুন, কটা বাজে? 0
A-u-raha-karē--a-un-----ṭā bājē? A_______ k___ b______ k___ b____ A-u-r-h- k-r- b-l-n-, k-ṭ- b-j-? -------------------------------- Anugraha karē baluna, kaṭā bājē?
Moltes gràcies. আপ-া-- অস---- -ন্যবাদ-৷ আ___ অ___ ধ____ ৷ আ-ন-ক- অ-ং-্- ধ-্-ব-দ ৷ ----------------------- আপনাকে অসংখ্য ধন্যবাদ ৷ 0
Ā-----ē-a-a---y- d-a-'-a-ā-a Ā______ a_______ d__________ Ā-a-ā-ē a-a-k-y- d-a-'-a-ā-a ---------------------------- Āpanākē asaṅkhya dhan'yabāda
És la una. এখন --টা ব-জ--৷ এ__ এ__ বা_ ৷ এ-ন এ-ট- ব-জ- ৷ --------------- এখন একটা বাজে ৷ 0
ēk-ana ē--ṭā----ē ē_____ ē____ b___ ē-h-n- ē-a-ā b-j- ----------------- ēkhana ēkaṭā bājē
Són les dues. এ-ন-দ-ট--বা-ে-৷ এ__ দু_ বা_ ৷ এ-ন দ-ট- ব-জ- ৷ --------------- এখন দুটো বাজে ৷ 0
ē--a---d-ṭ----jē ē_____ d___ b___ ē-h-n- d-ṭ- b-j- ---------------- ēkhana duṭō bājē
Són les tres. এখন --ন-- ব----৷ এ__ তি__ বা_ ৷ এ-ন ত-ন-ে ব-জ- ৷ ---------------- এখন তিনটে বাজে ৷ 0
ē----a -i--ṭ--b-jē ē_____ t_____ b___ ē-h-n- t-n-ṭ- b-j- ------------------ ēkhana tinaṭē bājē
Són les quatre. এ-ন--া--- বা---৷ এ__ চা__ বা_ ৷ এ-ন চ-র-ে ব-জ- ৷ ---------------- এখন চারটে বাজে ৷ 0
ēkh-------aṭ--bājē ē_____ c_____ b___ ē-h-n- c-r-ṭ- b-j- ------------------ ēkhana cāraṭē bājē
Són les cinc. এখ- প--চ-া ব-জ--৷ এ__ পাঁ__ বা_ ৷ এ-ন প-ঁ-ট- ব-জ- ৷ ----------------- এখন পাঁচটা বাজে ৷ 0
ēk-ana---m̐-----b-jē ē_____ p______ b___ ē-h-n- p-m-c-ṭ- b-j- -------------------- ēkhana pām̐caṭā bājē
Són les sis. এ-- --- -া-ে ৷ এ__ ছ_ বা_ ৷ এ-ন ছ-া ব-জ- ৷ -------------- এখন ছটা বাজে ৷ 0
ē----------- bā-ē ē_____ c____ b___ ē-h-n- c-a-ā b-j- ----------------- ēkhana chaṭā bājē
Són les set. এ-ন-সাতট--ব----৷ এ__ সা__ বা_ ৷ এ-ন স-ত-া ব-জ- ৷ ---------------- এখন সাতটা বাজে ৷ 0
ēkh--- -ā-a-ā bā-ē ē_____ s_____ b___ ē-h-n- s-t-ṭ- b-j- ------------------ ēkhana sātaṭā bājē
Són les vuit. এ-- আ--- -া-ে ৷ এ__ আ__ বা_ ৷ এ-ন আ-ট- ব-জ- ৷ --------------- এখন আটটা বাজে ৷ 0
ēkh-na -ṭa-ā b-jē ē_____ ā____ b___ ē-h-n- ā-a-ā b-j- ----------------- ēkhana āṭaṭā bājē
Són les nou. এ-ন-নটা--া---৷ এ__ ন_ বা_ ৷ এ-ন ন-া ব-জ- ৷ -------------- এখন নটা বাজে ৷ 0
ēk---- n-----ājē ē_____ n___ b___ ē-h-n- n-ṭ- b-j- ---------------- ēkhana naṭā bājē
Són les deu. এখন -শটা ব--ে ৷ এ__ দ__ বা_ ৷ এ-ন দ-ট- ব-জ- ৷ --------------- এখন দশটা বাজে ৷ 0
ēkh-na da---- bā-ē ē_____ d_____ b___ ē-h-n- d-ś-ṭ- b-j- ------------------ ēkhana daśaṭā bājē
Són les onze. এ-ন -----া ব-জ- ৷ এ__ এ___ বা_ ৷ এ-ন এ-া-ট- ব-জ- ৷ ----------------- এখন এগারটা বাজে ৷ 0
ē--a---ē--r-ṭā----ē ē_____ ē______ b___ ē-h-n- ē-ā-a-ā b-j- ------------------- ēkhana ēgāraṭā bājē
Són les dotze. এ-ন-ব-র-----াজে ৷ এ__ বা__ বা_ ৷ এ-ন ব-র-ট- ব-জ- ৷ ----------------- এখন বারোটা বাজে ৷ 0
ēkha-a b---ṭā b-jē ē_____ b_____ b___ ē-h-n- b-r-ṭ- b-j- ------------------ ēkhana bārōṭā bājē
Un minut té seixanta segons. ষা- সে--ন্ড- এক--ি-িট--য়-৷ ষা_ সে___ এ_ মি__ হ_ ৷ ষ-ট স-ক-ন-ড- এ- ম-ন-ট হ- ৷ -------------------------- ষাট সেকেন্ডে এক মিনিট হয় ৷ 0
ṣ-ṭa-sēk-nḍē-ēk--mini-a---ẏa ṣ___ s______ ē__ m_____ h___ ṣ-ṭ- s-k-n-ē ē-a m-n-ṭ- h-ẏ- ---------------------------- ṣāṭa sēkēnḍē ēka miniṭa haẏa
Una hora té seixanta minuts. ষ---ম--িট- এ- ঘ-্----য় ৷ ষা_ মি__ এ_ ঘ__ হ_ ৷ ষ-ট ম-ন-ট- এ- ঘ-্-া হ- ৷ ------------------------ ষাট মিনিটে এক ঘন্টা হয় ৷ 0
ṣā------i-ē --- ---n-ā-h-ẏa ṣ___ m_____ ē__ g_____ h___ ṣ-ṭ- m-n-ṭ- ē-a g-a-ṭ- h-ẏ- --------------------------- ṣāṭa miniṭē ēka ghanṭā haẏa
Un dia té vint-i-quatre hores. চ--ব-- -ন্-া--এক---ন হয় ৷ চ___ ঘ___ এ_ দি_ হ_ ৷ চ-্-ি- ঘ-্-া- এ- দ-ন হ- ৷ ------------------------- চব্বিশ ঘন্টায় এক দিন হয় ৷ 0
cab--śa---an-ā-a-ē-a --na-h-ẏa c______ g_______ ē__ d___ h___ c-b-i-a g-a-ṭ-ẏ- ē-a d-n- h-ẏ- ------------------------------ cabbiśa ghanṭāẏa ēka dina haẏa

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + bengalí (1-100) MP3 bengalí (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Famílies lingüístiques

A la Terra hi viuen aproximadament 7.000 milions de persones. I parlen al voltant de 7.000 llengües diferents. Igual que passa amb les persones, les llengües poden estar emparentades. Això vol dir que procedeixen d'una llengua originària comuna. Ara bé, també hi ha llengües absolutament aïllades. Llengües que no tenen cap relació genètica amb cap altra llengua. A Europa, per exemple, el basc es considera una llengua aïllada. Però la major part de les llengües tenen pares, fills o germans. Pertanyen a una família lingüística determinada. El grau de semblança entre les llengües s'estableix per comparació. Actualment els lingüistes han fixat una xifra d'aproximadament 300 unitats genètiques. Entre les quals hi ha unes 180 famílies amb més d'una llengua. La resta la formen 120 llengües aïllades. La família lingüística més gran és la indoeuropea. Prop de 280 llengües en formen part. A ella pertanyen les llengües romàniques, germàniques i eslaves. Hi ha més de 3.000 milions de parlants en tots els continents! La família de les llengües sinotibetanes predomina a l'Àsia. En té més de 1.300 milions de parlants. La llengua sinotibetana més important és el xinès. La tercera família lingüística més gran es troba a l'Àfrica. Es coneix amb el nom de la seva principal àrea de difusió: Níger-Congo. La família suma ‘només’ uns 350 milions de parlants. La llengua més important de la família és el suahili. En la majoria dels casos: quant més gran és el parentiu, millor és la comprensió. Les persones que parlen llengües emparentades s'entenen bé. Estan en condicions d'aprendre l'altra llengua amb relativa rapidesa. Per tant: aprèn llengües! Les trobades familiars són sempre agradables.
Sabia vostè que?
L’alemany és la llengua nativa de més de 90 milions de persones, les quals són principalment d’Alemanya, Àustria i Suïssa. També hi podem trobar parlants natius d’alemany a Bèlgica, Liechtenstein, el nort d’Itàlia i Luxemburg. A més dels seus parlants natius, l’alemany és la segona llengua d’uns 80 milions de persones. De fet, és un dels idiomes més ensenyats com a llengua estrangera. Pertany al grup de les llengües germàniques, al igual que l’anglès i l’holandès, però també n’ha rebut influència d’altres idiomes durant molts segles. Això és degut a que la regió originaria d’aquest idioma es troba just al centre d’Europa. Avui en dia, el vocabulari de l’alemany compta amb molts termes adoptats de l’anglès. Una altra característica d’aquest idioma és que es compon d’una gran varietat de dialectes. Però aquests poseeixen cada cop menys rellevància, ja que la llengua estàndard s’està expandint ràpidament degut, principalment, als mitjans de comunicació. És per això que a moltes escoles estàn tornant a ensenyar els diversos dialectes. La gramàtica alemanya no és precisament senzilla, però val la pena l’esforç, i és que l’alemany es troba entre els 10 idiomes més importants del món.