Manual de conversa

ca gran - petit   »   bn বড় – ছোট

68 [seixanta-vuit]

gran - petit

gran - petit

৬৮ [আটষট্টি]

68 [Āṭaṣaṭṭi]

বড় – ছোট

[baṛa – chōṭa]

Tria com vols veure la traducció:   
català bengalí Engegar Més
gran i petit বড় এ-ং-ছ-ট ব_ এ_ ছো_ ব-় এ-ং ছ-ট ----------- বড় এবং ছোট 0
b--- ēba- -hōṭa b___ ē___ c____ b-ṛ- ē-a- c-ō-a --------------- baṛa ēbaṁ chōṭa
L’elefant és gran. হা-ি ব-়-৷ হা_ ব_ ৷ হ-ত- ব-় ৷ ---------- হাতি বড় ৷ 0
h--i --ṛa h___ b___ h-t- b-ṛ- --------- hāti baṛa
El ratolí és petit. ই---- ছোট ৷ ইঁ__ ছো_ ৷ ই-দ-র ছ-ট ৷ ----------- ইঁদুর ছোট ৷ 0
i------ --ōṭa i_____ c____ i-̐-u-a c-ō-a ------------- im̐dura chōṭa
fosc i clar অন্-কা- এবং-উজ--ল অ____ এ_ উ___ অ-্-ক-র এ-ং উ-্-ল ----------------- অন্ধকার এবং উজ্বল 0
andh--ār--ēbaṁ uj-a-a a________ ē___ u_____ a-d-a-ā-a ē-a- u-b-l- --------------------- andhakāra ēbaṁ ujbala
La nit és fosca. র---অ---ক-র-হয়-৷ রা_ অ____ হ_ ৷ র-ত অ-্-ক-র হ- ৷ ---------------- রাত অন্ধকার হয় ৷ 0
r-ta---d--k-----aẏa r___ a________ h___ r-t- a-d-a-ā-a h-ẏ- ------------------- rāta andhakāra haẏa
El dia és clar. দ-- উ--বল হ--৷ দি_ উ___ হ_ ৷ দ-ন উ-্-ল হ- ৷ -------------- দিন উজ্বল হয় ৷ 0
di-- u-bal- -a-a d___ u_____ h___ d-n- u-b-l- h-ẏ- ---------------- dina ujbala haẏa
vell i jove ব-দ্- / ব-দ্-া এব---ু-ক --যুব-ী বৃ__ / বৃ__ এ_ যু__ / যু__ ব-দ-ধ / ব-দ-ধ- এ-ং য-ব- / য-ব-ী ------------------------------- বৃদ্ধ / বৃদ্ধা এবং যুবক / যুবতী 0
b-̥d--h----br̥d---- -b-ṁ -ub-ka /-yu-a-ī b______ / b______ ē___ y_____ / y_____ b-̥-'-h- / b-̥-'-h- ē-a- y-b-k- / y-b-t- ---------------------------------------- br̥d'dha / br̥d'dhā ēbaṁ yubaka / yubatī
El nostre avi és molt vell. আম-দ-র-ঠা-ুর-- - -াদ- --ব- ----- ৷ আ___ ঠা___ / দা_ খু__ বৃ__ ৷ আ-া-ে- ঠ-ক-র-া / দ-দ- খ-ব- ব-দ-ধ ৷ ---------------------------------- আমাদের ঠাকুরদা / দাদু খুবই বৃদ্ধ ৷ 0
ā-ād--a ṭ-āk------/--ād--k-u---i--r̥d-d-a ā______ ṭ________ / d___ k______ b______ ā-ā-ē-a ṭ-ā-u-a-ā / d-d- k-u-a-i b-̥-'-h- ----------------------------------------- āmādēra ṭhākuradā / dādu khuba'i br̥d'dha
Fa 70 anys encara era jove. ৭---ছ- --ে------ব---িল ৷ ৭_ ব__ আ_ সে যু__ ছি_ ৷ ৭- ব-র আ-ে স- য-ব- ছ-ল ৷ ------------------------ ৭০ বছর আগে সে যুবক ছিল ৷ 0
70--a-ha-- ā-ē sē-yu-a-----ila 7_ b______ ā__ s_ y_____ c____ 7- b-c-a-a ā-ē s- y-b-k- c-i-a ------------------------------ 70 bachara āgē sē yubaka chila
bell i lleig স----র -বং-কু-সিত সু___ এ_ কু___ স-ন-দ- এ-ং ক-ৎ-ি- ----------------- সুন্দর এবং কুৎসিত 0
su-dara-ēbaṁ-k-ṯ--ta s______ ē___ k______ s-n-a-a ē-a- k-ṯ-i-a -------------------- sundara ēbaṁ kuṯsita
La papallona és bonica. প-রজা-তি সু---- হয় ৷ প্____ সু___ হ_ ৷ প-র-া-ত- স-ন-দ- হ- ৷ -------------------- প্রজাপতি সুন্দর হয় ৷ 0
p-a-ā-a-i ---d--- h-ẏa p________ s______ h___ p-a-ā-a-i s-n-a-a h-ẏ- ---------------------- prajāpati sundara haẏa
L’aranya és lletja. ম-কড়----ুৎসিত--- ৷ মা___ কু___ হ_ ৷ ম-ক-়-া ক-ৎ-ি- হ- ৷ ------------------- মাকড়সা কুৎসিত হয় ৷ 0
m-k-ṛ--ā-k---it- h--a m_______ k______ h___ m-k-ṛ-s- k-ṯ-i-a h-ẏ- --------------------- mākaṛasā kuṯsita haẏa
gras i prim ম--া -ব--র-গা মো_ এ_ রো_ ম-ট- এ-ং র-গ- ------------- মোটা এবং রোগা 0
m-ṭ---ba--r-gā m___ ē___ r___ m-ṭ- ē-a- r-g- -------------- mōṭā ēbaṁ rōgā
Una dona de cent quilos és grassa. য--ম---া--ওজন---০ --জ--ত-ন- মো-া ৷ যে ম___ ও__ ১__ কে_ তি_ মো_ ৷ য- ম-ি-া- ও-ন ১-০ ক-জ- ত-ন- ম-ট- ৷ ---------------------------------- যে মহিলার ওজন ১০০ কেজি তিনি মোটা ৷ 0
yē-----l-------na-1-0-kēj- tini --ṭā y_ m_______ ō____ 1__ k___ t___ m___ y- m-h-l-r- ō-a-a 1-0 k-j- t-n- m-ṭ- ------------------------------------ yē mahilāra ōjana 100 kēji tini mōṭā
Un home de cinquanta quilos és prim. যে প-রুষে- ওজন -০ --জি---নি-র--া-৷ যে পু___ ও__ ৫_ কে_ তি_ রো_ ৷ য- প-র-ষ-র ও-ন ৫- ক-জ- ত-ন- র-গ- ৷ ---------------------------------- যে পুরুষের ওজন ৫০ কেজি তিনি রোগা ৷ 0
y- --ru-ēra ō-a-- 5---ē-- ti-- -ō-ā y_ p_______ ō____ 5_ k___ t___ r___ y- p-r-ṣ-r- ō-a-a 5- k-j- t-n- r-g- ----------------------------------- yē puruṣēra ōjana 50 kēji tini rōgā
car i barat দা-ী ------্-া দা_ এ_ স__ দ-ম- এ-ং স-্-া -------------- দামী এবং সস্তা 0
dāmī----- -a-tā d___ ē___ s____ d-m- ē-a- s-s-ā --------------- dāmī ēbaṁ sastā
El cotxe és car. গা---ট- -াম- ৷ গা__ দা_ ৷ গ-ড-ী-া দ-ম- ৷ -------------- গাড়ীটা দামী ৷ 0
gā-īṭā dā-ī g_____ d___ g-ṛ-ṭ- d-m- ----------- gāṛīṭā dāmī
El diari és barat. খ-র---কাগ----স--তা-৷ খ___ কা___ স__ ৷ খ-র-র ক-গ-ট- স-্-া ৷ -------------------- খবরের কাগজটি সস্তা ৷ 0
kha-ar--a---ga---- sastā k________ k_______ s____ k-a-a-ē-a k-g-j-ṭ- s-s-ā ------------------------ khabarēra kāgajaṭi sastā

Canvi de codi

Cada vegada més persones reben una educació bilingüe. Així en poden parlar més d'una llengua. Moltes d'aquestes persones canvien freqüentment de llengua. Decideixen quina llengua parlar segons la situació. En l'àmbit laboral, per exemple, parlen una llengua i en l'esfera domèstica, una altra. Així s'adapten al seu medi. Però també hi ha la possibilitat de canviar de llengua de forma espontània. Aquest fenomen s'anomena, en anglès, code-switching. Mitjançant el canvi de codi es canvia de llengua durant l'acte mateix de la parla. Hi pot haver nombroses raons que expliquin el canvi de llengua per part dels parlants. Moltes vegades els subjectes no troben la paraula adequada en una llengua. Han de recórrer a una altra llengua per expressar-se amb propietat. Pot succeir, així mateix, que els parlants se sentin més segurs parlant una llengua determinada. Aquesta llengua representa, llavors, la seva opció per expressar assumptes privats o personals. De vegades una paraula concreta no existeix en un idioma. En aquests casos els parlants estan obligats a canviar de llengua. O resulta que canvien d'idioma perquè no volen ser compresos. En aquestes situacions el code-switching funciona com una llengua xifrada. Al principi, aquesta hibridació lingüística es jutjava de manera molt crítica. Es pensava que així els parlants acabaven sense poder parlar correctament cap llengua. Avui el fenomen es veu d'una altra manera. Es reconeix en el canvi de codi l'expressió d'una especial competència lingüística. Pot ser interessant observar els parlants durant el canvi de codi. Resulta freqüent que llavors no només canviïn de llengua. Altres elements comunicatius també es transformen. Molts individus parlen més ràpid, més alt o accentuant més les paraules en l'altra llengua. O utilitzen espontàniament més gestos i una mímica més desenvolupada. En aquesta línia, resulta que el canvi de codi suposa també un canvi de cultura...