Manual de conversa

ca Fer neteja   »   bn বাড়ী পরিষ্কার করা

18 [divuit]

Fer neteja

Fer neteja

১৮ [আঠেরো]

18 [āṭhērō]

বাড়ী পরিষ্কার করা

[bāṛī pariṣkāra karā]

Tria com vols veure la traducció:   
català bengalí Engegar Més
Avui és dissabte. আ-----ব-র-৷ আ_ শ___ ৷ আ- শ-ি-া- ৷ ----------- আজ শনিবার ৷ 0
ā-a-ś-ni--ra ā__ ś_______ ā-a ś-n-b-r- ------------ āja śanibāra
Avui tenim temps. আ--আ-াদের ---ে -ময়-----৷ আ_ আ___ কা_ স__ আ_ ৷ আ- আ-া-ে- ক-ছ- স-য় আ-ে ৷ ------------------------ আজ আমাদের কাছে সময় আছে ৷ 0
āj---mā--r---āch---a--ẏ--āchē ā__ ā______ k____ s_____ ā___ ā-a ā-ā-ē-a k-c-ē s-m-ẏ- ā-h- ----------------------------- āja āmādēra kāchē samaẏa āchē
Avui netegem l’apartament. আ---মরা --া-্ট---্ট-প--ষ্--র ---ি ৷ আ_ আ__ এ______ প____ ক__ ৷ আ- আ-র- এ-া-্-ম-ন-ট প-ি-্-া- ক-ছ- ৷ ----------------------------------- আজ আমরা এপার্টমেন্ট পরিষ্কার করছি ৷ 0
āja--m--ā -pārṭam-n-a par------ k-r--hi ā__ ā____ ē__________ p________ k______ ā-a ā-a-ā ē-ā-ṭ-m-n-a p-r-ṣ-ā-a k-r-c-i --------------------------------------- āja āmarā ēpārṭamēnṭa pariṣkāra karachi
Jo netejo la cambra de bany. আমি--াথ-ু- (স-ন--ঘ-, -ো---া-া)--র-ষ-ক---ক-ছি ৷ আ_ বা___ (______ গো_____ প____ ক__ ৷ আ-ি ব-থ-ু- (-্-া-ঘ-, গ-স-খ-ন-) প-ি-্-া- ক-ছ- ৷ ---------------------------------------------- আমি বাথরুম (স্নানঘর, গোসলখানা) পরিষ্কার করছি ৷ 0
ā-i b--haru----sn-nagha----gōsa---h-n-- par-ṣ-ā---kar---i ā__ b________ (___________ g___________ p________ k______ ā-i b-t-a-u-a (-n-n-g-a-a- g-s-l-k-ā-ā- p-r-ṣ-ā-a k-r-c-i --------------------------------------------------------- āmi bātharuma (snānaghara, gōsalakhānā) pariṣkāra karachi
El meu marit renta el cotxe. আ--র স্--মী --ড-ী-পরি-্--- ক--- ৷ আ__ স্__ গা_ প____ ক__ ৷ আ-া- স-ব-ম- গ-ড-ী প-ি-্-া- ক-ছ- ৷ --------------------------------- আমার স্বামী গাড়ী পরিষ্কার করছে ৷ 0
āmāra sb-m--gāṛ- p-ri-kāra kara-hē ā____ s____ g___ p________ k______ ā-ā-a s-ā-ī g-ṛ- p-r-ṣ-ā-a k-r-c-ē ---------------------------------- āmāra sbāmī gāṛī pariṣkāra karachē
Els nens netegen les bicicletes. ব----া-া সা--েল-প-িষ্-ার করছে-৷ বা___ সা___ প____ ক__ ৷ ব-চ-চ-র- স-ই-ে- প-ি-্-া- ক-ছ- ৷ ------------------------------- বাচ্চারা সাইকেল পরিষ্কার করছে ৷ 0
bā--ār--s--i-ē-a-par--kār- k--achē b______ s_______ p________ k______ b-c-ā-ā s-'-k-l- p-r-ṣ-ā-a k-r-c-ē ---------------------------------- bāccārā sā'ikēla pariṣkāra karachē
L’àvia rega les flors. ঠ-কুরম--/-দ--া---ছে জ--/-পানি দ-চ-----৷ ঠা___ / দি_ গা_ জ_ / পা_ দি___ ৷ ঠ-ক-র-া / দ-দ- গ-ছ- জ- / প-ন- দ-চ-ছ-ন ৷ --------------------------------------- ঠাকুরমা / দিদা গাছে জল / পানি দিচ্ছেন ৷ 0
ṭhā---a-ā-- d-dā---c-- ja-a-/-p--i----c--na ṭ________ / d___ g____ j___ / p___ d_______ ṭ-ā-u-a-ā / d-d- g-c-ē j-l- / p-n- d-c-h-n- ------------------------------------------- ṭhākuramā / didā gāchē jala / pāni dicchēna
Els nens ordenen l’habitació dels nens. বা---ার---া-ে- -- -রিষ্-----র-ে ৷ বা___ তা__ ঘ_ প____ ক__ ৷ ব-চ-চ-র- ত-দ-র ঘ- প-ি-্-া- ক-ছ- ৷ --------------------------------- বাচ্চারা তাদের ঘর পরিষ্কার করছে ৷ 0
bā--ā-ā t-dēr- -ha-a-----ṣkāra kar---ē b______ t_____ g____ p________ k______ b-c-ā-ā t-d-r- g-a-a p-r-ṣ-ā-a k-r-c-ē -------------------------------------- bāccārā tādēra ghara pariṣkāra karachē
El meu marit ordena el seu escriptori. আ-া---্-াম- তার --জ-- ডেস-- পরি-্ক-র---ছ- ৷ আ__ স্__ তা_ নি__ ডে__ প____ ক__ ৷ আ-া- স-ব-ম- ত-র ন-জ-র ড-স-ক প-ি-্-া- ক-ছ- ৷ ------------------------------------------- আমার স্বামী তার নিজের ডেস্ক পরিষ্কার করছে ৷ 0
ām-r--s--m--------ij-ra-------par---āra k-rac-ē ā____ s____ t___ n_____ ḍ____ p________ k______ ā-ā-a s-ā-ī t-r- n-j-r- ḍ-s-a p-r-ṣ-ā-a k-r-c-ē ----------------------------------------------- āmāra sbāmī tāra nijēra ḍēska pariṣkāra karachē
(Jo) poso la roba a la rentadora. আম--ও-া-ি- -েশিনে--া-----ড়-রা----৷ আ_ ও__ মে__ জা____ রা__ ৷ আ-ি ও-া-ি- ম-শ-ন- জ-ম-ক-প-় র-খ-ি ৷ ----------------------------------- আমি ওয়াশিং মেশিনে জামাকাপড় রাখছি ৷ 0
ā-i ō---i----ś--- jāmā-āpa-a r-kha-hi ā__ ō_____ m_____ j_________ r_______ ā-i ō-ā-i- m-ś-n- j-m-k-p-ṛ- r-k-a-h- ------------------------------------- āmi ōẏāśiṁ mēśinē jāmākāpaṛa rākhachi
(Jo) estenc la roba. আ-- জ-ম--া-ড--মে-ছি ৷ আ_ জা____ মে__ ৷ আ-ি জ-ম-ক-প-় ম-ল-ি ৷ --------------------- আমি জামাকাপড় মেলছি ৷ 0
ā-- j-m-k-paṛ-----a--i ā__ j_________ m______ ā-i j-m-k-p-ṛ- m-l-c-i ---------------------- āmi jāmākāpaṛa mēlachi
(Jo) planxo la roba. আম- ---া-া-ড় ----্---কর-- ৷ আ_ জা____ ই___ ক__ ৷ আ-ি জ-ম-ক-প-় ই-্-্-ি ক-ছ- ৷ ---------------------------- আমি জামাকাপড় ইস্ত্রি করছি ৷ 0
ā-i-j---kāpaṛ---s--i k-r--hi ā__ j_________ i____ k______ ā-i j-m-k-p-ṛ- i-t-i k-r-c-i ---------------------------- āmi jāmākāpaṛa istri karachi
Les finestres estan brutes. জানা---ু-ো ন-----৷ জা____ নোং_ ৷ জ-ন-ল-গ-ল- ন-ং-া ৷ ------------------ জানালাগুলো নোংরা ৷ 0
j-n-lā-u-- n-n-ā j_________ n____ j-n-l-g-l- n-n-ā ---------------- jānālāgulō nōnrā
El terra està brut. ম-ঝে-নো-রা ৷ মে_ নোং_ ৷ ম-ঝ- ন-ং-া ৷ ------------ মেঝে নোংরা ৷ 0
m-j-- n--rā m____ n____ m-j-ē n-n-ā ----------- mējhē nōnrā
La vaixella és bruta. খা-ারে--থ--া বাট- নোং-- ৷ খা___ থা_ বা_ নোং_ ৷ খ-ব-র-র থ-ল- ব-ট- ন-ং-া ৷ ------------------------- খাবারের থালা বাটি নোংরা ৷ 0
khā---ē-- thāl------ nōn-ā k________ t____ b___ n____ k-ā-ā-ē-a t-ā-ā b-ṭ- n-n-ā -------------------------- khābārēra thālā bāṭi nōnrā
Qui neteja les finestres? জা--াগু-- -ে--র-ষ--া- ক---? জা____ কে প____ ক___ জ-ন-া-ু-ো ক- প-ি-্-া- ক-ছ-? --------------------------- জানলাগুলো কে পরিষ্কার করছে? 0
jāna---ulō -- -ar---āra--a-----? j_________ k_ p________ k_______ j-n-l-g-l- k- p-r-ṣ-ā-a k-r-c-ē- -------------------------------- jānalāgulō kē pariṣkāra karachē?
Qui passa l’aspiradora? কে ভ্-া---ম-----? কে ভ্____ ক___ ক- ভ-য-ক-উ- ক-ছ-? ----------------- কে ভ্যাকিউম করছে? 0
Kē bhyā---uma -a---h-? K_ b_________ k_______ K- b-y-k-'-m- k-r-c-ē- ---------------------- Kē bhyāki'uma karachē?
Qui renta la vaixella? কে----- বা-ি--র---ক-র -র-ে? কে থা_ বা_ প____ ক___ ক- থ-ল- ব-ট- প-ি-্-া- ক-ছ-? --------------------------- কে থালা বাটি পরিষ্কার করছে? 0
K--t---ā -āṭi-p--i---ra --rac-ē? K_ t____ b___ p________ k_______ K- t-ā-ā b-ṭ- p-r-ṣ-ā-a k-r-c-ē- -------------------------------- Kē thālā bāṭi pariṣkāra karachē?

Aprenentatge precoç

Les llengües estrangeres són cada vegada més importants a dia d'avui. També en l'àmbit laboral. En conseqüència, el nombre de persones que aprenen una llengua estrangera no para de créixer. També són molts els pares que desitgen que els seus fills aprenguin altres llengües. El millor és començar en una edat primerenca. Arreu del món ja hi ha nombroses escoles primàries amb professorat internacional. També les escoles bressol amb educació multilingüe són cada vegada més populars. Començar l'aprenentatge ben aviat té molts avantatges. Afavoreix el desenvolupament del nostre cervell. Fins al quart any de vida es formen al cervell estructures vinculades a les llengües. Aquesta xarxa neuronal ens ajuda en el nostre aprenentatge. Després d'aquesta edat, les noves estructures es formen amb més dificultat. Els nens d'edat avançada i els adults tenen més problemes per aprendre llengües. És per això que hem d'estimular el desenvolupament del nostre cervell el més aviat possible. Dit breument: com més joves, millor. Tanmateix, hi ha persones que critiquen l'aprenentatge precoç. Aquestes persones consideren que el plurilingüisme suposa una exigència massa gran pels nens petits. A més, existiria un perill afegit: que al final els nens no acabin dominant cap llengua. Aquestes preocupacions són infundades des de la perspectiva estrictament científica. La majoria de lingüistes i neurobiòlegs són optimistes. Les seves investigacions sobre aquesta qüestió aporten resultats positius. Començant pel fet que, en general, els nens es diverteixen a les classes d'idiomes. I: quan els nens aprenen una llengua, reflexionen també sobre el llenguatge. De manera que aprenent una llengua estrangera coneixen millor el seu propi idioma. Aprofitaran aquests coneixements lingüístics la resta de la seva vida. És fins i tot probable que el millor sigui començar amb les llengües més difícils. Ja que el cervell dels nens aprèn de forma ràpida i intuïtiva. I no li importa si el que es registra hello, ciao o néih hóu !
Sabia vostè que?
L’hindi es troba entre les llengües indoàries. Es parla a la majoria dels estats del nord de la India. Està estretament lligat amb l’urdú, el qual es parla principalment a Pakistàn. Els dos idiomes són pràcticament idèntics en tots els aspectes. La seva major diferència es troba en el seu sistema d’escriptura. L’hindi utilitza la escriptura devanagari, mientres que l’urdú utiliza el sistema semiòtic àrab. El més destacat de l’hindi són els seus numerosos dialectes, els quals es diferencien notablement entre ells degut a la gran extensió del país. L’hindi compta amb 370 milions de parlants natius. A més, és la segona llengua de 150 milions de persones. Per aquest motiu es troba entre els idiomes més parlats del món. De fet, es troba en segon lloc, per darrere del chinès, i desprès el segueixen l’espanyol i l’anglès. I no oblidem que la seva influència està creixent dràsticament en els últims amys!