Manual de conversa

ca Al camp   »   bn প্রকৃতিতে

26 [vint-i-sis]

Al camp

Al camp

২৬ [ছাব্বিশ]

26 [Chābbiśa]

প্রকৃতিতে

[prakr̥titē]

Tria com vols veure la traducció:   
català bengalí Engegar Més
Veus allà la torre? তু-- কি ও-ান- -িনার-------পা-্-? তু_ কি ও__ মি__ দে__ পা___ ত-ম- ক- ও-া-ে ম-ন-র দ-খ-ে প-চ-ছ- -------------------------------- তুমি কি ওখানে মিনার দেখতে পাচ্ছ? 0
t--- ----k---ē-m----a dēk---- pācc-a? t___ k_ ō_____ m_____ d______ p______ t-m- k- ō-h-n- m-n-r- d-k-a-ē p-c-h-? ------------------------------------- tumi ki ōkhānē mināra dēkhatē pāccha?
Veus allà la muntanya? ত-মি--- -খা-ে--াহ--় -ে--- প--্ছ? তু_ কি ও__ পা__ দে__ পা___ ত-ম- ক- ও-া-ে প-হ-ড- দ-খ-ে প-চ-ছ- --------------------------------- তুমি কি ওখানে পাহাড় দেখতে পাচ্ছ? 0
Tu---k- --hānē pā-ā-a-dēkh--- p-ccha? T___ k_ ō_____ p_____ d______ p______ T-m- k- ō-h-n- p-h-ṛ- d-k-a-ē p-c-h-? ------------------------------------- Tumi ki ōkhānē pāhāṛa dēkhatē pāccha?
Veus allà el poble? তু-- -ি----নে-গ-রাম-দ-খ-- --চ্ছ? তু_ কি ও__ গ্__ দে__ পা___ ত-ম- ক- ও-া-ে গ-র-ম দ-খ-ে প-চ-ছ- -------------------------------- তুমি কি ওখানে গ্রাম দেখতে পাচ্ছ? 0
Tu-i ki---hān- -r-m--dēk-a-- -ācch-? T___ k_ ō_____ g____ d______ p______ T-m- k- ō-h-n- g-ā-a d-k-a-ē p-c-h-? ------------------------------------ Tumi ki ōkhānē grāma dēkhatē pāccha?
Veus allà el riu? ত--ি -ি --ানে ন-ী -েখত------ছ? তু_ কি ও__ ন_ দে__ পা___ ত-ম- ক- ও-া-ে ন-ী দ-খ-ে প-চ-ছ- ------------------------------ তুমি কি ওখানে নদী দেখতে পাচ্ছ? 0
Tum--k- ōk---- -a-ī----h-t-----cha? T___ k_ ō_____ n___ d______ p______ T-m- k- ō-h-n- n-d- d-k-a-ē p-c-h-? ----------------------------------- Tumi ki ōkhānē nadī dēkhatē pāccha?
Veus allà el pont? ত-ম- কি-ও---ে---তু--প-ল- -েখ-ে-প-চ্-? তু_ কি ও__ সে_ (___ দে__ পা___ ত-ম- ক- ও-া-ে স-ত- (-ু-) দ-খ-ে প-চ-ছ- ------------------------------------- তুমি কি ওখানে সেতু (পুল) দেখতে পাচ্ছ? 0
T-mi-k- ---ānē-s--u -p--a- dē-h--ē -āc-h-? T___ k_ ō_____ s___ (_____ d______ p______ T-m- k- ō-h-n- s-t- (-u-a- d-k-a-ē p-c-h-? ------------------------------------------ Tumi ki ōkhānē sētu (pula) dēkhatē pāccha?
Veus allà el llac? তু-- কি--খ-ন--সর-বর--হ্-দ- --খতে--া-্-? তু_ কি ও__ স___ (____ দে__ পা___ ত-ম- ক- ও-া-ে স-ো-র (-্-দ- দ-খ-ে প-চ-ছ- --------------------------------------- তুমি কি ওখানে সরোবর (হ্রদ) দেখতে পাচ্ছ? 0
Tu-- -i------ē sar--ara---rada- -ē-hatē pā--h-? T___ k_ ō_____ s_______ (______ d______ p______ T-m- k- ō-h-n- s-r-b-r- (-r-d-) d-k-a-ē p-c-h-? ----------------------------------------------- Tumi ki ōkhānē sarōbara (hrada) dēkhatē pāccha?
M’agrada aquell ocell. আম-- ওই-পা------া------ ৷ আ__ ও_ পা__ ভা_ লা_ ৷ আ-া- ও- প-খ-ট- ভ-ল ল-গ- ৷ ------------------------- আমার ওই পাখিটা ভাল লাগে ৷ 0
Ā-ār---'- pā----ā b-āl- --gē Ā____ ō__ p______ b____ l___ Ā-ā-a ō-i p-k-i-ā b-ā-a l-g- ---------------------------- Āmāra ō'i pākhiṭā bhāla lāgē
M’agrada aquell arbre. আমা---ই-গ---া ভ-- ---ে-৷ আ__ ও_ গা__ ভা_ লা_ ৷ আ-া- ও- গ-ছ-া ভ-ল ল-গ- ৷ ------------------------ আমার ওই গাছটা ভাল লাগে ৷ 0
ā-ā-a ----g--haṭ- ---l--lāgē ā____ ō__ g______ b____ l___ ā-ā-a ō-i g-c-a-ā b-ā-a l-g- ---------------------------- āmāra ō'i gāchaṭā bhāla lāgē
M’agrada aquesta pedra. আমা--ওই --থরট- -া---া-ে ৷ আ__ ও_ পা___ ভা_ লা_ ৷ আ-া- ও- প-থ-ট- ভ-ল ল-গ- ৷ ------------------------- আমার ওই পাথরটা ভাল লাগে ৷ 0
ā-ār- ō'---āth-r-ṭā-bhāla --gē ā____ ō__ p________ b____ l___ ā-ā-a ō-i p-t-a-a-ā b-ā-a l-g- ------------------------------ āmāra ō'i pātharaṭā bhāla lāgē
M’agrada aquell parc. আমা--ওই -া---টা ভ-- ---ে-৷ আ__ ও_ পা___ ভা_ লা_ ৷ আ-া- ও- প-র-ক-া ভ-ল ল-গ- ৷ -------------------------- আমার ওই পার্কটা ভাল লাগে ৷ 0
ām-ra -'i -ā---ṭ---hā-- l-gē ā____ ō__ p______ b____ l___ ā-ā-a ō-i p-r-a-ā b-ā-a l-g- ---------------------------- āmāra ō'i pārkaṭā bhāla lāgē
M’agrada aquell jardí. আম-- ও--ব-গ--টা ভ-ল ল----৷ আ__ ও_ বা___ ভা_ লা_ ৷ আ-া- ও- ব-গ-ন-া ভ-ল ল-গ- ৷ -------------------------- আমার ওই বাগানটা ভাল লাগে ৷ 0
ām-ra---i bā--n--- --āla--ā-ē ā____ ō__ b_______ b____ l___ ā-ā-a ō-i b-g-n-ṭ- b-ā-a l-g- ----------------------------- āmāra ō'i bāgānaṭā bhāla lāgē
M’agrada aquesta flor. আমা---- -ু--া-ভাল-লা-- ৷ আ__ এ_ ফু__ ভা_ লা_ ৷ আ-া- এ- ফ-ল-া ভ-ল ল-গ- ৷ ------------------------ আমার এই ফুলটা ভাল লাগে ৷ 0
ā-ār--ē'i--hu---ā -hā-- lā-ē ā____ ē__ p______ b____ l___ ā-ā-a ē-i p-u-a-ā b-ā-a l-g- ---------------------------- āmāra ē'i phulaṭā bhāla lāgē
Ho trobo bonic. আমা--ওটা -ু-্দর --গ--৷ আ__ ও_ সু___ লা_ ৷ আ-া- ও-া স-ন-দ- ল-গ- ৷ ---------------------- আমার ওটা সুন্দর লাগে ৷ 0
ā-āra --- --n---a l-gē ā____ ō__ s______ l___ ā-ā-a ō-ā s-n-a-a l-g- ---------------------- āmāra ōṭā sundara lāgē
Em sembla interessant. আ-ার-ওটা -ক----ী---া-ে-৷ আ__ ও_ আ_____ লা_ ৷ আ-া- ও-া আ-র-ষ-ী- ল-গ- ৷ ------------------------ আমার ওটা আকর্ষণীয় লাগে ৷ 0
āmār- --ā--karṣ-ṇī-a-l-gē ā____ ō__ ā_________ l___ ā-ā-a ō-ā ā-a-ṣ-ṇ-ẏ- l-g- ------------------------- āmāra ōṭā ākarṣaṇīẏa lāgē
Ho trobo meravellós. আ-া--ও-া---ৎকার---গ--৷ আ__ ও_ চ____ লা_ ৷ আ-া- ও-া চ-ৎ-া- ল-গ- ৷ ---------------------- আমার ওটা চমৎকার লাগে ৷ 0
āmār- ----c-ma----a --gē ā____ ō__ c________ l___ ā-ā-a ō-ā c-m-ṯ-ā-a l-g- ------------------------ āmāra ōṭā camaṯkāra lāgē
Em sembla lleig. আ--- ওট- ব---রী লা-- ৷ আ__ ও_ বি__ লা_ ৷ আ-া- ও-া ব-শ-র- ল-গ- ৷ ---------------------- আমার ওটা বিশ্রী লাগে ৷ 0
āmā-a-ōṭ- -iśrī---gē ā____ ō__ b____ l___ ā-ā-a ō-ā b-ś-ī l-g- -------------------- āmāra ōṭā biśrī lāgē
Em sembla avorrit. আ--- ওটা-ব---্-িকর ল-গে ৷ আ__ ও_ বি_____ লা_ ৷ আ-া- ও-া ব-র-্-ি-র ল-গ- ৷ ------------------------- আমার ওটা বিরক্তিকর লাগে ৷ 0
ā-ār- -ṭā bira---ka-a--ā-ē ā____ ō__ b__________ l___ ā-ā-a ō-ā b-r-k-i-a-a l-g- -------------------------- āmāra ōṭā biraktikara lāgē
Em sembla horrible. আমার-----ভ--্-র-লাগ- ৷ আ__ ও_ ভ____ লা_ ৷ আ-া- ও-া ভ-ঙ-ক- ল-গ- ৷ ---------------------- আমার ওটা ভয়ঙ্কর লাগে ৷ 0
āmāra --ā----ẏaṅk-r--l--ē ā____ ō__ b_________ l___ ā-ā-a ō-ā b-a-a-k-r- l-g- ------------------------- āmāra ōṭā bhaẏaṅkara lāgē

Llengües i refranys

Totes les llengües tenen dites i refranys. Els refranys representen una part fonamental en la identitat d'un país. En els refranys es reflecteixen els valors i costums nacionals. Generalment la seva forma és coneguda i fixa, no variable. Els refranys són sempre breus i concisos. Sovint hi ha metàfores als refranys. Molts refranys també estan construïts poèticament. Els refranys, majoritàriament, ens donen consells o regles de comportament. Però alguns també denoten una crítica evident. De manera bastant recurrent els refranys fan ús d'estereotips. Es refereixen llavors a certs trets presumptament típics d'altres països o pobles. Els refranys tenen una tradició molt llarga. Ja Aristòtil els elogiava veient-hi petites peces filosòfiques. Són un recurs estilístic important per la retòrica i la literatura. La seva major particularitat és que mai deixen de ser actuals. Una disciplina de la lingüística els estudia. Molts refranys existeixen en més d'un idioma. Es tracta de refranys lèxicament molt semblants. És a dir, els parlants de les diferents llengües hi utilitzen paraules molt semblants. Bellende Hunde beißen nicht, Perro que ladra no muerde (DE-ES). Altres refranys s'assemblen des del punt de vista semàntic. En aquest cas, un mateix contingut s'expressa mitjançant paraules diferents. Appeler un chat un chat, Dire al pane al pane e vino al vino (FR-IT). Així doncs, els refranys ens ajuden a comprendre altres pobles i cultures. Els refranys més interessants són aquells que es troben per tot el món. Ens mostren els ‘grans’ temes de la vida humana. Refranys que tematitzen experiències universals. Ens ensenyen que en el fons som tots iguals – parlem la llengua que parlem!
Sabia vostè que?
El letó forma part del subgrup de l’est de les llengües bàltiques, i el parlen més de 2 milions de persones. El letó està estretament relacionat amb el lituà. Tot i això, els dos idiomes no són gaire similars. Per això és possible trobar a un lituà i a un letó parlant en rus entre ells. L’estructura del letó és menys arcaica que la del lituà. Però encara es poden trobar varis elements antics a les cançons i els poemes tradicionals, els quals mostren la relació entre el letó i el lituà. El vocabulari letó està construït d’una manera molt interessant. Moltes de les seves paraules venen d’altres idiomes. Alguns d’aquests idiomes són l’alemany, el suec, el rus, o l’anglès. Algunes de les paraules s’han afegit recentment perquè el seu vocabulari mancava d’elles. El letó escrit utilitza l’alfabet llatí, i en la majoria dels casos accentúa la primera síl·laba. La seva gramàtica compta, a més, amb diverses característiques pròpies que no existeixen en altres idiomes. En canvi les seves normes són molt clares.