Manual de conversa

ca Fruites i aliments   »   hu Gyümölcsök és élelmiszerek

15 [quinze]

Fruites i aliments

Fruites i aliments

15 [tizenöt]

Gyümölcsök és élelmiszerek

Tria com vols veure la traducció:   
català hongarès Engegar Més
(Jo) tinc una maduixa. Van--gy---r--. V__ e__ e_____ V-n e-y e-r-m- -------------- Van egy eprem. 0
(Jo) tinc un kiwi i un meló. V-n --y-k--im -s -g- -i--yém. V__ e__ k____ é_ e__ d_______ V-n e-y k-w-m é- e-y d-n-y-m- ----------------------------- Van egy kiwim és egy dinnyém. 0
(Jo) tinc una taronja i una aranja. Van-e-y-n-ra-cs-m é----- --apef--i-om. V__ e__ n________ é_ e__ g____________ V-n e-y n-r-n-s-m é- e-y g-a-e-r-i-o-. -------------------------------------- Van egy narancsom és egy grapefruitom. 0
(Jo) tinc una poma i un mango. V----gy alm-m--s e-y -a--óm. V__ e__ a____ é_ e__ m______ V-n e-y a-m-m é- e-y m-n-ó-. ---------------------------- Van egy almám és egy mangóm. 0
(Jo) tinc un plàtan / una banana i una pinya americana. Va----y-ban-n---és-eg- ----ás-om. V__ e__ b______ é_ e__ a_________ V-n e-y b-n-n-m é- e-y a-a-á-z-m- --------------------------------- Van egy banánom és egy ananászom. 0
(Jo) faig una amanida de fruites. Csi--l-k e-y---üm-lc-sa-----. C_______ e__ g_______________ C-i-á-o- e-y g-ü-ö-c-s-l-t-t- ----------------------------- Csinálok egy gyümölcssalátát. 0
(Jo) menjo una torrada de pa / una llesca de pa torrat. E-zem-e-- --r---s-. E____ e__ p________ E-z-m e-y p-r-t-s-. ------------------- Eszem egy pirítóst. 0
(Jo) menjo una torrada de pa / una llesca de pa torrat amb mantega. E---- -g--p--ít-s- v-----. E____ e__ p_______ v______ E-z-m e-y p-r-t-s- v-j-a-. -------------------------- Eszem egy pirítóst vajjal. 0
(Jo) menjo una torrada de pa / una llesca de pa torrat amb mantega i melmelada. E-z-- e-------tóst-v-j--- ---l-kvá----. E____ e__ p_______ v_____ é_ l_________ E-z-m e-y p-r-t-s- v-j-a- é- l-k-á-r-l- --------------------------------------- Eszem egy pirítóst vajjal és lekvárral. 0
(Jo) menjo un entrepà. Es-----g- s-en-v--s--. E____ e__ s___________ E-z-m e-y s-e-d-i-s-t- ---------------------- Eszem egy szendvicset. 0
(Jo) menjo un entrepà amb margarina. Esz-m -gy -z--dvicse- m---a-inna-. E____ e__ s__________ m___________ E-z-m e-y s-e-d-i-s-t m-r-a-i-n-l- ---------------------------------- Eszem egy szendvicset margarinnal. 0
(Jo) menjo un entrepà amb margarina i tomàquet. Esze- -gy-sz---v-cset ma----in--- é- ---a-ic---m-l. E____ e__ s__________ m__________ é_ p_____________ E-z-m e-y s-e-d-i-s-t m-r-a-i-n-l é- p-r-d-c-o-m-l- --------------------------------------------------- Eszem egy szendvicset margarinnal és paradicsommal. 0
Necessitem pa i arròs. Szü--é-ü-k -an----yérr- -s---z-r-. S_________ v__ k_______ é_ r______ S-ü-s-g-n- v-n k-n-é-r- é- r-z-r-. ---------------------------------- Szükségünk van kenyérre és rizsre. 0
Necessitem peix i bistecs. Szü---gü-- -a------- ----zel---l- -arha-úsr-. S_________ v__ h____ é_ s________ m__________ S-ü-s-g-n- v-n h-l-a é- s-e-e-e-t m-r-a-ú-r-. --------------------------------------------- Szükségünk van halra és szeletelt marhahúsra. 0
Necessitem pizza i espaguetis. S--ks-g--- -an pizz-r---- s-ag---ir-. S_________ v__ p______ é_ s__________ S-ü-s-g-n- v-n p-z-á-a é- s-a-e-t-r-. ------------------------------------- Szükségünk van pizzára és spagettire. 0
Què més necessitem? Mi k-l--mé- -ekün-? M_ k___ m__ n______ M- k-l- m-g n-k-n-? ------------------- Mi kell még nekünk? 0
Necessitem pastanagues i tomàquets per a la sopa. S---ség-n----- --r--ré-ár- -s ---ad--s-m---a---v---e-. S_________ v__ s__________ é_ p___________ a l________ S-ü-s-g-n- v-n s-r-a-é-á-a é- p-r-d-c-o-r- a l-v-s-e-. ------------------------------------------------------ Szükségünk van sárgarépára és paradicsomra a leveshez. 0
On és el supermercat? Hol van-e-y ----áz? H__ v__ e__ á______ H-l v-n e-y á-u-á-? ------------------- Hol van egy áruház? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + hongarès (1-100) MP3 hongarès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Mitjans de comunicació i llenguatge

El nostre llenguatge també està influït pels mitjans de comunicació. Especialment els nous mitjans de comunicació hi juguen un paper molt important. Un llenguatge propi i singular s'ha desenvolupat a partir dels SMS, emails i xats. Aquest llenguatge característic dels nous mitjans és evidentment diferent a cada país. Encara que alguns trets són compartits de manera universal. Sobretot és la rapidesa el que més valorem com a usuaris. Tot i utilitzar la forma escrita, el que pretenem és propiciar una comunicació directa. Dit d'una atra manera, volem intercanviar informació el més ràpidament possible. El que fem és simular una conversa real. Per això el nostre llenguatge ha desenvolupat trets del registre oral. Les paraules i les frases són generalment més curtes. Tant la gramàtica com les regles de puntuació són majoritàriament ignorades. La nostra ortografia és més lliure, sovint les preposicions no apareixen enlloc. Poques vegades s'expressen amb paraules els sentiments en aquest nou llenguatge. Es prefereix emprar les anomenades emoticones. Es tracta de símbols que intenten mostrar el que sentim en un moment donat. També hi ha diversos codis que s'utilitzen en l'àmbit dels SMS, així com un argot propi per a la comunicació per xat. De manera que el llenguatge dels nous mitjans de comunicació representa un llenguatge reduït. Però tots els usuaris en fan ús d'una manera similar. De fet, les investigacions han demostrat que aquí l'educació o la intel·ligència no suposen cap diferència. Els joves són els que més predilecció mostren per aquest llenguatge dels nous mitjans. Alguns crítics afirmen que, com a conseqüència de tot això, la nostra llengua està en perill. La ciència observa el fenomen des d'una posició menys pessimista. Ja que els nens saben diferenciar quan poden escriure d'una manera i quan no. Hi ha experts que defensen, fins i tot, els beneficis d'aquest nou llenguatge. Doncs podria incentivar les destreses lingüístiques i la creativitat dels nens. I: avui s'escriu més que mai -però emails, no cartes! Ens alegrem per això!
Sabia vostè que?
El georgià el parlen uns 4 milions de persones. Forma part de les llengües caucàsiques meridionals. Té el seu pròpi alfabet, el qual consisteix en un sistema semiòtic, i consta de 33 lletres. L’alfabet georgià conserva el mateix ordre de sons que l’alfabet grec. Tot i això, és molt probable que el sistema d’escriptura tingui els seus orígens en l’arameu. És típic del georgià col·locar varies consonants juntes. És per això que moltes paraules del georgià resulten difícils de pronunciar per als estrangers. La seva gramàtica tampoc és gens fàcil, ja que conté molts elements que no existeixen en cap altre idioma. El vocabulari georgià revela moltes coses sobre la història del Caucas ja que moltes de les seves paraules van ser adoptades d’altres idiomes com el grec, el persa, l’àrab, el rus o el turc. Però el que més destaca del georgià és la antiguitat, i és que es tracta de l’idioma viu més antic del món!