Manual de conversa

ca Fruites i aliments   »   ro Fructe şi alimente

15 [quinze]

Fruites i aliments

Fruites i aliments

15 [cincisprezece]

Fructe şi alimente

Tria com vols veure la traducció:   
català romanès Engegar Més
(Jo) tinc una maduixa. Eu -m o-căpş---. E_ a_ o c_______ E- a- o c-p-u-ă- ---------------- Eu am o căpşună. 0
(Jo) tinc un kiwi i un meló. Eu am un k-w- -i-un -e-en-. E_ a_ u_ k___ ş_ u_ p______ E- a- u- k-w- ş- u- p-p-n-. --------------------------- Eu am un kiwi şi un pepene. 0
(Jo) tinc una taronja i una aranja. Eu am-o---r-oc--ă-ş- u- -r--e-r-it. E_ a_ o p________ ş_ u_ g__________ E- a- o p-r-o-a-ă ş- u- g-a-e-r-i-. ----------------------------------- Eu am o portocală şi un grapefruit. 0
(Jo) tinc una poma i un mango. E--a- u- -ă-----un man--. E_ a_ u_ m__ ş_ u_ m_____ E- a- u- m-r ş- u- m-n-o- ------------------------- Eu am un măr şi un mango. 0
(Jo) tinc un plàtan / una banana i una pinya americana. Eu -m o -----ă ------a-----. E_ a_ o b_____ ş_ u_ a______ E- a- o b-n-n- ş- u- a-a-a-. ---------------------------- Eu am o banană şi un ananas. 0
(Jo) faig una amanida de fruites. Eu -a--o-s--ată -- -r-c-e. E_ f__ o s_____ d_ f______ E- f-c o s-l-t- d- f-u-t-. -------------------------- Eu fac o salată de fructe. 0
(Jo) menjo una torrada de pa / una llesca de pa torrat. Eu mă---c - pâi-e p-ă-i-ă. E_ m_____ o p____ p_______ E- m-n-n- o p-i-e p-ă-i-ă- -------------------------- Eu mănânc o pâine prăjită. 0
(Jo) menjo una torrada de pa / una llesca de pa torrat amb mantega. Eu -ănânc-o -â-ne pr----ă--- u--. E_ m_____ o p____ p______ c_ u___ E- m-n-n- o p-i-e p-ă-i-ă c- u-t- --------------------------------- Eu mănânc o pâine prăjită cu unt. 0
(Jo) menjo una torrada de pa / una llesca de pa torrat amb mantega i melmelada. Eu m-nânc o---i-e prăji-ă -- u-t şi --m. E_ m_____ o p____ p______ c_ u__ ş_ g___ E- m-n-n- o p-i-e p-ă-i-ă c- u-t ş- g-m- ---------------------------------------- Eu mănânc o pâine prăjită cu unt şi gem. 0
(Jo) menjo un entrepà. Eu--ă---c--n-sa-d--ş. E_ m_____ u_ s_______ E- m-n-n- u- s-n-v-ş- --------------------- Eu mănânc un sandviş. 0
(Jo) menjo un entrepà amb margarina. E-------- ---san-v-ş cu -ar-a-i--. E_ m_____ u_ s______ c_ m_________ E- m-n-n- u- s-n-v-ş c- m-r-a-i-ă- ---------------------------------- Eu mănânc un sandviş cu margarină. 0
(Jo) menjo un entrepà amb margarina i tomàquet. E- mă-â-c-u--s-n-v-ş-cu-ma--a--nă -i -oşi-. E_ m_____ u_ s______ c_ m________ ş_ r_____ E- m-n-n- u- s-n-v-ş c- m-r-a-i-ă ş- r-ş-i- ------------------------------------------- Eu mănânc un sandviş cu margarină şi roşii. 0
Necessitem pa i arròs. Noi --em --v-ie de p---e-şi o---. N__ a___ n_____ d_ p____ ş_ o____ N-i a-e- n-v-i- d- p-i-e ş- o-e-. --------------------------------- Noi avem nevoie de pâine şi orez. 0
Necessitem peix i bistecs. Noi -v-m nev----d- ---t- -i-fr-p--ră. N__ a___ n_____ d_ p____ ş_ f________ N-i a-e- n-v-i- d- p-ş-e ş- f-i-t-r-. ------------------------------------- Noi avem nevoie de peşte şi friptură. 0
Necessitem pizza i espaguetis. No- ---m-n----e -e---z-- ş- -p------. N__ a___ n_____ d_ p____ ş_ s________ N-i a-e- n-v-i- d- p-z-a ş- s-a-h-t-. ------------------------------------- Noi avem nevoie de pizza şi spaghete. 0
Què més necessitem? D- -e --- -v-m --voi-? D_ c_ m__ a___ n______ D- c- m-i a-e- n-v-i-? ---------------------- De ce mai avem nevoie? 0
Necessitem pastanagues i tomàquets per a la sopa. Ave- ne-oie de----covi--i-roş---p-n-r- ----. A___ n_____ d_ m______ ş_ r____ p_____ s____ A-e- n-v-i- d- m-r-o-i ş- r-ş-i p-n-r- s-p-. -------------------------------------------- Avem nevoie de morcovi şi roşii pentru supă. 0
On és el supermercat? U-d----t- u- s--e---rket? U___ e___ u_ s___________ U-d- e-t- u- s-p-r-a-k-t- ------------------------- Unde este un supermarket? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + romanès (1-100) MP3 romanès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Mitjans de comunicació i llenguatge

El nostre llenguatge també està influït pels mitjans de comunicació. Especialment els nous mitjans de comunicació hi juguen un paper molt important. Un llenguatge propi i singular s'ha desenvolupat a partir dels SMS, emails i xats. Aquest llenguatge característic dels nous mitjans és evidentment diferent a cada país. Encara que alguns trets són compartits de manera universal. Sobretot és la rapidesa el que més valorem com a usuaris. Tot i utilitzar la forma escrita, el que pretenem és propiciar una comunicació directa. Dit d'una atra manera, volem intercanviar informació el més ràpidament possible. El que fem és simular una conversa real. Per això el nostre llenguatge ha desenvolupat trets del registre oral. Les paraules i les frases són generalment més curtes. Tant la gramàtica com les regles de puntuació són majoritàriament ignorades. La nostra ortografia és més lliure, sovint les preposicions no apareixen enlloc. Poques vegades s'expressen amb paraules els sentiments en aquest nou llenguatge. Es prefereix emprar les anomenades emoticones. Es tracta de símbols que intenten mostrar el que sentim en un moment donat. També hi ha diversos codis que s'utilitzen en l'àmbit dels SMS, així com un argot propi per a la comunicació per xat. De manera que el llenguatge dels nous mitjans de comunicació representa un llenguatge reduït. Però tots els usuaris en fan ús d'una manera similar. De fet, les investigacions han demostrat que aquí l'educació o la intel·ligència no suposen cap diferència. Els joves són els que més predilecció mostren per aquest llenguatge dels nous mitjans. Alguns crítics afirmen que, com a conseqüència de tot això, la nostra llengua està en perill. La ciència observa el fenomen des d'una posició menys pessimista. Ja que els nens saben diferenciar quan poden escriure d'una manera i quan no. Hi ha experts que defensen, fins i tot, els beneficis d'aquest nou llenguatge. Doncs podria incentivar les destreses lingüístiques i la creativitat dels nens. I: avui s'escriu més que mai -però emails, no cartes! Ens alegrem per això!
Sabia vostè que?
El georgià el parlen uns 4 milions de persones. Forma part de les llengües caucàsiques meridionals. Té el seu pròpi alfabet, el qual consisteix en un sistema semiòtic, i consta de 33 lletres. L’alfabet georgià conserva el mateix ordre de sons que l’alfabet grec. Tot i això, és molt probable que el sistema d’escriptura tingui els seus orígens en l’arameu. És típic del georgià col·locar varies consonants juntes. És per això que moltes paraules del georgià resulten difícils de pronunciar per als estrangers. La seva gramàtica tampoc és gens fàcil, ja que conté molts elements que no existeixen en cap altre idioma. El vocabulari georgià revela moltes coses sobre la història del Caucas ja que moltes de les seves paraules van ser adoptades d’altres idiomes com el grec, el persa, l’àrab, el rus o el turc. Però el que més destaca del georgià és la antiguitat, i és que es tracta de l’idioma viu més antic del món!