Manual de conversa

ca Fruites i aliments   »   fi Hedelmiä ja elintarvikkeita

15 [quinze]

Fruites i aliments

Fruites i aliments

15 [viisitoista]

Hedelmiä ja elintarvikkeita

Tria com vols veure la traducció:   
català finès Engegar Més
(Jo) tinc una maduixa. Min-ll- o- m-n-i--a. M______ o_ m________ M-n-l-a o- m-n-i-k-. -------------------- Minulla on mansikka. 0
(Jo) tinc un kiwi i un meló. Mi---la on--i-v--j- m---n-. M______ o_ k____ j_ m______ M-n-l-a o- k-i-i j- m-l-n-. --------------------------- Minulla on kiivi ja meloni. 0
(Jo) tinc una taronja i una aranja. Mi-ul-a -n appe----n- ---gr-----. M______ o_ a_________ j_ g_______ M-n-l-a o- a-p-l-i-n- j- g-e-p-i- --------------------------------- Minulla on appelsiini ja greippi. 0
(Jo) tinc una poma i un mango. M---ll- on -m--a-ja-man--. M______ o_ o____ j_ m_____ M-n-l-a o- o-e-a j- m-n-o- -------------------------- Minulla on omena ja mango. 0
(Jo) tinc un plàtan / una banana i una pinya americana. M--u--a--n-banaa-i--a-an--as. M______ o_ b______ j_ a______ M-n-l-a o- b-n-a-i j- a-a-a-. ----------------------------- Minulla on banaani ja ananas. 0
(Jo) faig una amanida de fruites. M--- -e-n-hed---äsa------a. M___ t___ h________________ M-n- t-e- h-d-l-ä-a-a-t-i-. --------------------------- Minä teen hedelmäsalaattia. 0
(Jo) menjo una torrada de pa / una llesca de pa torrat. Mi-ä-sy-- ---ht---ip-ä. M___ s___ p____________ M-n- s-ö- p-a-t-l-i-ä-. ----------------------- Minä syön paahtoleipää. 0
(Jo) menjo una torrada de pa / una llesca de pa torrat amb mantega. Min---y----a-hto--iv-- v----k----a. M___ s___ p___________ v___ k______ M-n- s-ö- p-a-t-l-i-ä- v-i- k-n-s-. ----------------------------------- Minä syön paahtoleivän voin kanssa. 0
(Jo) menjo una torrada de pa / una llesca de pa torrat amb mantega i melmelada. M------ö--p--htol-i-------n ---h-l-o- -ans-a. M___ s___ p___________ v___ j_ h_____ k______ M-n- s-ö- p-a-t-l-i-ä- v-i- j- h-l-o- k-n-s-. --------------------------------------------- Minä syön paahtoleivän voin ja hillon kanssa. 0
(Jo) menjo un entrepà. Min- sy-n ---ro--oile-v-n. M___ s___ k_______________ M-n- s-ö- k-r-o-v-i-e-v-n- -------------------------- Minä syön kerrosvoileivän. 0
(Jo) menjo un entrepà amb margarina. M--ä---ön --r---vo---i-än vo-n kans--. M___ s___ k______________ v___ k______ M-n- s-ö- k-r-o-v-i-e-v-n v-i- k-n-s-. -------------------------------------- Minä syön kerrosvoileivän voin kanssa. 0
(Jo) menjo un entrepà amb margarina i tomàquet. Mi-- -yön -er-os--il--vä--vo-n--a---maa--- --nss-. M___ s___ k______________ v___ j_ t_______ k______ M-n- s-ö- k-r-o-v-i-e-v-n v-i- j- t-m-a-i- k-n-s-. -------------------------------------------------- Minä syön kerrosvoileivän voin ja tomaatin kanssa. 0
Necessitem pa i arròs. M------it-e--------ää-j- r--s--. M_ t__________ l_____ j_ r______ M- t-r-i-s-m-e l-i-ä- j- r-i-i-. -------------------------------- Me tarvitsemme leipää ja riisiä. 0
Necessitem peix i bistecs. M- -arv-t-emme---laa--- p-hvej-. M_ t__________ k____ j_ p_______ M- t-r-i-s-m-e k-l-a j- p-h-e-ä- -------------------------------- Me tarvitsemme kalaa ja pihvejä. 0
Necessitem pizza i espaguetis. M----r-it-em-e-pi--aa -----a-----a. M_ t__________ p_____ j_ s_________ M- t-r-i-s-m-e p-t-a- j- s-a-e-t-a- ----------------------------------- Me tarvitsemme pitsaa ja spagettia. 0
Què més necessitem? M-t--me v--lä -a-vi----m-? M___ m_ v____ t___________ M-t- m- v-e-ä t-r-i-s-m-e- -------------------------- Mitä me vielä tarvitsemme? 0
Necessitem pastanagues i tomàquets per a la sopa. M- -a-----em-e-po-kk-no-t- ---t---a--ej- ----to--v-rte-. M_ t__________ p__________ j_ t_________ k______ v______ M- t-r-i-s-m-e p-r-k-n-i-a j- t-m-a-t-j- k-i-t-a v-r-e-. -------------------------------------------------------- Me tarvitsemme porkkanoita ja tomaatteja keittoa varten. 0
On és el supermercat? M-s---o--su----arke---? M____ o_ s_____________ M-s-ä o- s-p-r-a-k-t-i- ----------------------- Missä on supermarketti? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + finès (1-100) MP3 finès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Mitjans de comunicació i llenguatge

El nostre llenguatge també està influït pels mitjans de comunicació. Especialment els nous mitjans de comunicació hi juguen un paper molt important. Un llenguatge propi i singular s'ha desenvolupat a partir dels SMS, emails i xats. Aquest llenguatge característic dels nous mitjans és evidentment diferent a cada país. Encara que alguns trets són compartits de manera universal. Sobretot és la rapidesa el que més valorem com a usuaris. Tot i utilitzar la forma escrita, el que pretenem és propiciar una comunicació directa. Dit d'una atra manera, volem intercanviar informació el més ràpidament possible. El que fem és simular una conversa real. Per això el nostre llenguatge ha desenvolupat trets del registre oral. Les paraules i les frases són generalment més curtes. Tant la gramàtica com les regles de puntuació són majoritàriament ignorades. La nostra ortografia és més lliure, sovint les preposicions no apareixen enlloc. Poques vegades s'expressen amb paraules els sentiments en aquest nou llenguatge. Es prefereix emprar les anomenades emoticones. Es tracta de símbols que intenten mostrar el que sentim en un moment donat. També hi ha diversos codis que s'utilitzen en l'àmbit dels SMS, així com un argot propi per a la comunicació per xat. De manera que el llenguatge dels nous mitjans de comunicació representa un llenguatge reduït. Però tots els usuaris en fan ús d'una manera similar. De fet, les investigacions han demostrat que aquí l'educació o la intel·ligència no suposen cap diferència. Els joves són els que més predilecció mostren per aquest llenguatge dels nous mitjans. Alguns crítics afirmen que, com a conseqüència de tot això, la nostra llengua està en perill. La ciència observa el fenomen des d'una posició menys pessimista. Ja que els nens saben diferenciar quan poden escriure d'una manera i quan no. Hi ha experts que defensen, fins i tot, els beneficis d'aquest nou llenguatge. Doncs podria incentivar les destreses lingüístiques i la creativitat dels nens. I: avui s'escriu més que mai -però emails, no cartes! Ens alegrem per això!
Sabia vostè que?
El georgià el parlen uns 4 milions de persones. Forma part de les llengües caucàsiques meridionals. Té el seu pròpi alfabet, el qual consisteix en un sistema semiòtic, i consta de 33 lletres. L’alfabet georgià conserva el mateix ordre de sons que l’alfabet grec. Tot i això, és molt probable que el sistema d’escriptura tingui els seus orígens en l’arameu. És típic del georgià col·locar varies consonants juntes. És per això que moltes paraules del georgià resulten difícils de pronunciar per als estrangers. La seva gramàtica tampoc és gens fàcil, ja que conté molts elements que no existeixen en cap altre idioma. El vocabulari georgià revela moltes coses sobre la història del Caucas ja que moltes de les seves paraules van ser adoptades d’altres idiomes com el grec, el persa, l’àrab, el rus o el turc. Però el que més destaca del georgià és la antiguitat, i és que es tracta de l’idioma viu més antic del món!