Manual de conversa

ca Fruites i aliments   »   af Vrugte en kos / voedsel

15 [quinze]

Fruites i aliments

Fruites i aliments

15 [vyftien]

Vrugte en kos / voedsel

Tria com vols veure la traducció:   
català afrikaans Engegar Més
(Jo) tinc una maduixa. E----- ’--a--bei. E_ h__ ’_ a______ E- h-t ’- a-r-e-. ----------------- Ek het ’n aarbei. 0
(Jo) tinc un kiwi i un meló. Ek-he- ----iw--ru---n ’n---a--p--. E_ h__ ’_ k_______ e_ ’_ s________ E- h-t ’- k-w-v-u- e- ’- s-a-s-e-. ---------------------------------- Ek het ’n kiwivrug en ’n spanspek. 0
(Jo) tinc una taronja i una aranja. E---et-----emo----------o----. E_ h__ ’_ l_____ e_ ’_ p______ E- h-t ’- l-m-e- e- ’- p-m-l-. ------------------------------ Ek het ’n lemoen en ’n pomelo. 0
(Jo) tinc una poma i un mango. Ek --t -- app-l-en ’- ----lp------/ -----. E_ h__ ’_ a____ e_ ’_ v__________ / m_____ E- h-t ’- a-p-l e- ’- v-s-l-e-s-e / m-n-o- ------------------------------------------ Ek het ’n appel en ’n veselperske / mango. 0
(Jo) tinc un plàtan / una banana i una pinya americana. E----- -- pi-sa---e- ’- --nappel. E_ h__ ’_ p______ e_ ’_ p________ E- h-t ’- p-e-a-g e- ’- p-n-p-e-. --------------------------------- Ek het ’n piesang en ’n pynappel. 0
(Jo) faig una amanida de fruites. Ek-m--k ’- v----esl-a-. E_ m___ ’_ v___________ E- m-a- ’- v-u-t-s-a-i- ----------------------- Ek maak ’n vrugteslaai. 0
(Jo) menjo una torrada de pa / una llesca de pa torrat. Ek ----roosterbr-o-. E_ e__ r____________ E- e-t r-o-t-r-r-o-. -------------------- Ek eet roosterbrood. 0
(Jo) menjo una torrada de pa / una llesca de pa torrat amb mantega. E--e-t-r------b---- ------t--r. E_ e__ r___________ m__ b______ E- e-t r-o-t-r-r-o- m-t b-t-e-. ------------------------------- Ek eet roosterbrood met botter. 0
(Jo) menjo una torrada de pa / una llesca de pa torrat amb mantega i melmelada. E- ----r-os-erb--o- -et b-tt-r en-k-nfy-. E_ e__ r___________ m__ b_____ e_ k______ E- e-t r-o-t-r-r-o- m-t b-t-e- e- k-n-y-. ----------------------------------------- Ek eet roosterbrood met botter en konfyt. 0
(Jo) menjo un entrepà. E- e-t -n -------dji-. E_ e__ ’_ t___________ E- e-t ’- t-e-r-o-j-e- ---------------------- Ek eet ’n toebroodjie. 0
(Jo) menjo un entrepà amb margarina. Ek e---’---oe----dji- --t -a--a--en. E_ e__ ’_ t__________ m__ m_________ E- e-t ’- t-e-r-o-j-e m-t m-r-a-i-n- ------------------------------------ Ek eet ’n toebroodjie met margarien. 0
(Jo) menjo un entrepà amb margarina i tomàquet. Ek-e-t -n to----o-jie---t ma-g-rien-en t---t--. E_ e__ ’_ t__________ m__ m________ e_ t_______ E- e-t ’- t-e-r-o-j-e m-t m-r-a-i-n e- t-m-t-e- ----------------------------------------------- Ek eet ’n toebroodjie met margarien en tamatie. 0
Necessitem pa i arròs. O----e---r-o--e--r-s--odig. O__ h__ b____ e_ r__ n_____ O-s h-t b-o-d e- r-s n-d-g- --------------------------- Ons het brood en rys nodig. 0
Necessitem peix i bistecs. Ons--e- --s-e- ----s-u--/--te-- n-d--. O__ h__ v__ e_ b_______ / s____ n_____ O-s h-t v-s e- b-e-s-u- / s-e-k n-d-g- -------------------------------------- Ons het vis en biefstuk / steak nodig. 0
Necessitem pizza i espaguetis. On----t pizza e----a-he----no-ig. O__ h__ p____ e_ s________ n_____ O-s h-t p-z-a e- s-a-h-t-i n-d-g- --------------------------------- Ons het pizza en spaghetti nodig. 0
Què més necessitem? Wat --t ons -od-g? W__ h__ o__ n_____ W-t h-t o-s n-d-g- ------------------ Wat het ons nodig? 0
Necessitem pastanagues i tomàquets per a la sopa. On----t-w-r--l- -n ---ati-s---r-di----p-no-i-. O__ h__ w______ e_ t_______ v__ d__ s__ n_____ O-s h-t w-r-e-s e- t-m-t-e- v-r d-e s-p n-d-g- ---------------------------------------------- Ons het wortels en tamaties vir die sop nodig. 0
On és el supermercat? Wa-- -- -- -u---ma-k? W___ i_ ’_ s_________ W-a- i- ’- s-p-r-a-k- --------------------- Waar is ’n supermark? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + afrikaans (1-100) MP3 afrikaans (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Mitjans de comunicació i llenguatge

El nostre llenguatge també està influït pels mitjans de comunicació. Especialment els nous mitjans de comunicació hi juguen un paper molt important. Un llenguatge propi i singular s'ha desenvolupat a partir dels SMS, emails i xats. Aquest llenguatge característic dels nous mitjans és evidentment diferent a cada país. Encara que alguns trets són compartits de manera universal. Sobretot és la rapidesa el que més valorem com a usuaris. Tot i utilitzar la forma escrita, el que pretenem és propiciar una comunicació directa. Dit d'una atra manera, volem intercanviar informació el més ràpidament possible. El que fem és simular una conversa real. Per això el nostre llenguatge ha desenvolupat trets del registre oral. Les paraules i les frases són generalment més curtes. Tant la gramàtica com les regles de puntuació són majoritàriament ignorades. La nostra ortografia és més lliure, sovint les preposicions no apareixen enlloc. Poques vegades s'expressen amb paraules els sentiments en aquest nou llenguatge. Es prefereix emprar les anomenades emoticones. Es tracta de símbols que intenten mostrar el que sentim en un moment donat. També hi ha diversos codis que s'utilitzen en l'àmbit dels SMS, així com un argot propi per a la comunicació per xat. De manera que el llenguatge dels nous mitjans de comunicació representa un llenguatge reduït. Però tots els usuaris en fan ús d'una manera similar. De fet, les investigacions han demostrat que aquí l'educació o la intel·ligència no suposen cap diferència. Els joves són els que més predilecció mostren per aquest llenguatge dels nous mitjans. Alguns crítics afirmen que, com a conseqüència de tot això, la nostra llengua està en perill. La ciència observa el fenomen des d'una posició menys pessimista. Ja que els nens saben diferenciar quan poden escriure d'una manera i quan no. Hi ha experts que defensen, fins i tot, els beneficis d'aquest nou llenguatge. Doncs podria incentivar les destreses lingüístiques i la creativitat dels nens. I: avui s'escriu més que mai -però emails, no cartes! Ens alegrem per això!
Sabia vostè que?
El georgià el parlen uns 4 milions de persones. Forma part de les llengües caucàsiques meridionals. Té el seu pròpi alfabet, el qual consisteix en un sistema semiòtic, i consta de 33 lletres. L’alfabet georgià conserva el mateix ordre de sons que l’alfabet grec. Tot i això, és molt probable que el sistema d’escriptura tingui els seus orígens en l’arameu. És típic del georgià col·locar varies consonants juntes. És per això que moltes paraules del georgià resulten difícils de pronunciar per als estrangers. La seva gramàtica tampoc és gens fàcil, ja que conté molts elements que no existeixen en cap altre idioma. El vocabulari georgià revela moltes coses sobre la història del Caucas ja que moltes de les seves paraules van ser adoptades d’altres idiomes com el grec, el persa, l’àrab, el rus o el turc. Però el que més destaca del georgià és la antiguitat, i és que es tracta de l’idioma viu més antic del món!