Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   hu valamit akarni, kedvelni, szeretni

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70 [hetven]

valamit akarni, kedvelni, szeretni

Tria com vols veure la traducció:   
català hongarès Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? Sz--etn- d--á------ / -ágyújtan-? S_______ d_________ / r__________ S-e-e-n- d-h-n-o-n- / r-g-ú-t-n-? --------------------------------- Szeretne dohányozni / rágyújtani? 0
Que li agradaria ballar a vostè? S---etn-----c----? S_______ t________ S-e-e-n- t-n-o-n-? ------------------ Szeretne táncolni? 0
Que li agradaria passejar a vostè? S-e-etn- sé--l--? S_______ s_______ S-e-e-n- s-t-l-i- ----------------- Szeretne sétálni? 0
M’agradaria fumar. Sz--et----d-h--yo--i-/-r-----t-ni. S________ d_________ / r__________ S-e-e-n-k d-h-n-o-n- / r-g-ú-t-n-. ---------------------------------- Szeretnék dohányozni / rágyújtani. 0
Voldries un cigarret? S-er-t-é--eg- c---re-tá-? S________ e__ c__________ S-e-e-n-l e-y c-g-r-t-á-? ------------------------- Szeretnél egy cigarettát? 0
(Ell) voldria foc. Ő-tüzet ---ret--. Ő t____ s________ Ő t-z-t s-e-e-n-. ----------------- Ő tüzet szeretne. 0
M’agradaria beure alguna cosa. S----t------n- v-----t. S________ i___ v_______ S-e-e-n-k i-n- v-l-m-t- ----------------------- Szeretnék inni valamit. 0
M’agradaria menjar alguna cosa. Szeret----en-i---l-m--. S________ e___ v_______ S-e-e-n-k e-n- v-l-m-t- ----------------------- Szeretnék enni valamit. 0
M’agradaria descansar una mica. Sze-e--ém k--s-t-kip---n-i mag--. S________ k_____ k________ m_____ S-e-e-n-m k-c-i- k-p-h-n-i m-g-m- --------------------------------- Szeretném kicsit kipihenni magam. 0
M’agradaria preguntar-li una cosa. S-----né- ----ez------ől -a-am--. S________ k_______ ö____ v_______ S-e-e-n-k k-r-e-n- ö-t-l v-l-m-t- --------------------------------- Szeretnék kérdezni öntől valamit. 0
M’agradaria demanar-li una cosa. S-eretn-m--n- -egk--n---alamir-. S________ ö__ m_______ v________ S-e-e-n-m ö-t m-g-é-n- v-l-m-r-. -------------------------------- Szeretném önt megkérni valamire. 0
M’agradaria convidar-li a una cosa. Sz-r-tn-m ön--m--hí-ni -al---re. S________ ö__ m_______ v________ S-e-e-n-m ö-t m-g-í-n- v-l-m-r-. -------------------------------- Szeretném önt meghívni valamire. 0
Què li agradaria prendre, si us plau? Mit sz-----e,--é--m? M__ s________ k_____ M-t s-e-e-n-, k-r-m- -------------------- Mit szeretne, kérem? 0
Voldria un cafè? S--r------gy -á--t? S_______ e__ k_____ S-e-e-n- e-y k-v-t- ------------------- Szeretne egy kávét? 0
O preferiria un te? Va-y i--ább-e-y teá- -z-re-n-? V___ i_____ e__ t___ s________ V-g- i-k-b- e-y t-á- s-e-e-n-? ------------------------------ Vagy inkább egy teát szeretne? 0
Ens agradaria anar a casa. Haz- -ze---né----e-n-. H___ s_________ m_____ H-z- s-e-e-n-n- m-n-i- ---------------------- Haza szeretnénk menni. 0
Voleu un taxi? Szeret----k --- -ax--? S__________ e__ t_____ S-e-e-n-t-k e-y t-x-t- ---------------------- Szeretnétek egy taxit? 0
Voldrien trucar per telèfon. Tel---n-ln- ---re-n--ek. T__________ s___________ T-l-f-n-l-i s-e-e-n-n-k- ------------------------ Telefonálni szeretnének. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + hongarès (1-100) MP3 hongarès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...