Manual de conversa

ca Adjectius 2   »   hu Melléknevek 2

79 [setanta-nou]

Adjectius 2

Adjectius 2

79 [hetvenkilenc]

Melléknevek 2

Tria com vols veure la traducció:   
català hongarès Engegar Més
Porto un vestit blau. Eg--k-- ---- --n-raj-a-. E__ k__ r___ v__ r______ E-y k-k r-h- v-n r-j-a-. ------------------------ Egy kék ruha van rajtam. 0
Porto un vestit vermell. Eg--pir-s--u-- -an -ajt-m. E__ p____ r___ v__ r______ E-y p-r-s r-h- v-n r-j-a-. -------------------------- Egy piros ruha van rajtam. 0
Porto un vestit verd. Egy-zöl- -u-a -an -ajtam. E__ z___ r___ v__ r______ E-y z-l- r-h- v-n r-j-a-. ------------------------- Egy zöld ruha van rajtam. 0
Compro una bossa negra. V-------g---e--t--tás-át. V_____ e__ f_____ t______ V-s-e- e-y f-k-t- t-s-á-. ------------------------- Veszek egy fekete táskát. 0
Compro una bossa marró. Vesze----y-ba--a-tá----. V_____ e__ b____ t______ V-s-e- e-y b-r-a t-s-á-. ------------------------ Veszek egy barna táskát. 0
Compro una bossa blanca. V----- -g- --h-r -ás---. V_____ e__ f____ t______ V-s-e- e-y f-h-r t-s-á-. ------------------------ Veszek egy fehér táskát. 0
Necessito un cotxe nou. S---s-ge- ----e-y -j-au-ó--. S________ v__ e__ ú_ a______ S-ü-s-g-m v-n e-y ú- a-t-r-. ---------------------------- Szükségem van egy új autóra. 0
Necessito un cotxe ràpid. Sz-ks-ge- v-n-e-y -y--s--ut---. S________ v__ e__ g____ a______ S-ü-s-g-m v-n e-y g-o-s a-t-r-. ------------------------------- Szükségem van egy gyors autóra. 0
Necessito un cotxe còmode. Szü-s---m-v-n-e-- k--y-l--s--utó--. S________ v__ e__ k________ a______ S-ü-s-g-m v-n e-y k-n-e-m-s a-t-r-. ----------------------------------- Szükségem van egy kényelmes autóra. 0
A dalt hi viu una dona gran / vella. Ot-, fe----gy--d-s nő l--ik. O___ f___ e__ i___ n_ l_____ O-t- f-n- e-y i-ő- n- l-k-k- ---------------------------- Ott, fent egy idős nő lakik. 0
A dalt hi viu una dona grassa. Ott,-f-nt -gy--öv-r--ő ---i-. O___ f___ e__ k____ n_ l_____ O-t- f-n- e-y k-v-r n- l-k-k- ----------------------------- Ott, fent egy kövér nő lakik. 0
A baix hi viu una dona curiosa. O--,--en----y-kív-n-si-n- -a-ik. O___ l___ e__ k_______ n_ l_____ O-t- l-n- e-y k-v-n-s- n- l-k-k- -------------------------------- Ott, lent egy kíváncsi nő lakik. 0
Els nostres convidats eren gent simpàtica. A-----ég-ink ke--es--mbe-e--v-lt--. A v_________ k_____ e______ v______ A v-n-é-e-n- k-d-e- e-b-r-k v-l-a-. ----------------------------------- A vendégeink kedves emberek voltak. 0
Els nostres convidats eren gent educada. A-ve-----ink -dva------m-erek --l-a-. A v_________ u_______ e______ v______ A v-n-é-e-n- u-v-r-a- e-b-r-k v-l-a-. ------------------------------------- A vendégeink udvarias emberek voltak. 0
Els nostres convidats eren gent interessant. A-v-n---e--k--r-e--s--m--r-- v---ak. A v_________ é______ e______ v______ A v-n-é-e-n- é-d-k-s e-b-r-k v-l-a-. ------------------------------------ A vendégeink érdekes emberek voltak. 0
Tinc uns fills encantadors. Ked--s-gy-re-eim --n-a-. K_____ g________ v______ K-d-e- g-e-e-e-m v-n-a-. ------------------------ Kedves gyerekeim vannak. 0
Però els veïns tenen uns nens maleducats. De-- -zo-szé-----k s-e--elen -y-r-k----an-ak. D_ a s____________ s________ g_______ v______ D- a s-o-s-é-o-n-k s-e-t-l-n g-e-e-e- v-n-a-. --------------------------------------------- De a szomszédoknak szemtelen gyerekei vannak. 0
Que es porten bé els seus fills? A- ön-g-e---e-----? A_ ö_ g_______ j___ A- ö- g-e-e-e- j-k- ------------------- Az ön gyerekei jók? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + hongarès (1-100) MP3 hongarès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Una llengua, moltes variants

Fins i tot quan només parlem una llengua, en realitat en parlem moltes. Ja que cap llengua representa un sistema tancat. Tots els idiomes tenen diferents dimensions. La llengua és una construcció viva. Els parlants sempre s'orienten cap als seus companys de conversa. Per això les persones modifiquen la llengua que parlen. Aquestes variacions es reflecteixen de diferents maneres. Cada llengua té, sense anar més lluny, una història. És a dir, les llengües canviaven, canvien i canviaran. Això queda de manifest quan veiem que la gent gran i els joves parlen de manera diferent. La majoria de les llengües també compta amb diferents varietats dialectals. Però molts parlants de formes dialectals es poden adaptar al seu medi sense problema. En determinades circumstàncies parlen la llengua estàndard. Grups socials diferents en fan ús de varietats diferents d'una llengua. La llengua dels joves o l'argot dels caçadors en són exemples. La major part de la gent no parla igual a la feina que a la llar. Molts en fan ús també a la feina d'una mena d'argot professional. Igualment, les diferències afecten també als registres escrit o oral de l'idioma. La llengua parlada és molt més simple que la llengua escrita. La diferència aquí pot ser molt gran. Sobretot quan la llengua escrita roman sense canvis durant força temps. Els parlants llavors han d'aprendre primer a fer-ne ús de la forma escrita. Sovint existeixen també diferències entre el llenguatge dels homes i les dones. En les societats occidentals la diferència no és molt gran. Però hi ha països en què dones i homes parlen de forma completament diferent. Algunes cultures compten també amb una específica llengua de cortesia. Sembla clar que parlar no és una cosa tan senzilla! Hem d'estar atents a un munt de variables a la vegada...