Manual de conversa

ca Fruites i aliments   »   et Puuviljad ja toiduained

15 [quinze]

Fruites i aliments

Fruites i aliments

15 [viisteist]

Puuviljad ja toiduained

Tria com vols veure la traducció:   
català estonià Engegar Més
(Jo) tinc una maduixa. M---o- ma--i--s. M__ o_ m________ M-l o- m-a-i-a-. ---------------- Mul on maasikas. 0
(Jo) tinc un kiwi i un meló. M-l-o- ki-v- ja m-l-n. M__ o_ k____ j_ m_____ M-l o- k-i-i j- m-l-n- ---------------------- Mul on kiivi ja melon. 0
(Jo) tinc una taronja i una aranja. M---o- apel-in j--g--i-. M__ o_ a______ j_ g_____ M-l o- a-e-s-n j- g-e-p- ------------------------ Mul on apelsin ja greip. 0
(Jo) tinc una poma i un mango. Mul---------- --n--. M__ o_ õ__ j_ m_____ M-l o- õ-n j- m-n-o- -------------------- Mul on õun ja mango. 0
(Jo) tinc un plàtan / una banana i una pinya americana. Mu- -- ba---n----ana-ass. M__ o_ b_____ j_ a_______ M-l o- b-n-a- j- a-a-a-s- ------------------------- Mul on banaan ja ananass. 0
(Jo) faig una amanida de fruites. Ma--een-----ilja-----i-. M_ t___ p_______________ M- t-e- p-u-i-j-s-l-t-t- ------------------------ Ma teen puuviljasalatit. 0
(Jo) menjo una torrada de pa / una llesca de pa torrat. Ma -öö--r----ai-. M_ s___ r________ M- s-ö- r-s-s-i-. ----------------- Ma söön röstsaia. 0
(Jo) menjo una torrada de pa / una llesca de pa torrat amb mantega. M--söön v---a -ö-ts-i-. M_ s___ v____ r________ M- s-ö- v-i-a r-s-s-i-. ----------------------- Ma söön võiga röstsaia. 0
(Jo) menjo una torrada de pa / una llesca de pa torrat amb mantega i melmelada. M--s-ön--õi--a ---melaad--a --st-a--. M_ s___ v__ j_ m___________ r________ M- s-ö- v-i j- m-r-e-a-d-g- r-s-s-i-. ------------------------------------- Ma söön või ja marmelaadiga röstsaia. 0
(Jo) menjo un entrepà. M--sö-n-võ-le-b-. M_ s___ v________ M- s-ö- v-i-e-b-. ----------------- Ma söön võileiba. 0
(Jo) menjo un entrepà amb margarina. Ma-sö-- --rg----n----v--le---. M_ s___ m___________ v________ M- s-ö- m-r-a-i-n-g- v-i-e-b-. ------------------------------ Ma söön margariiniga võileiba. 0
(Jo) menjo un entrepà amb margarina i tomàquet. Ma -öön ma---r-in--ja-t-m--iga ---leiba. M_ s___ m_________ j_ t_______ v________ M- s-ö- m-r-a-i-n- j- t-m-t-g- v-i-e-b-. ---------------------------------------- Ma söön margariini ja tomatiga võileiba. 0
Necessitem pa i arròs. Me---o- -a---l-iba--- r-i--. M___ o_ v___ l____ j_ r_____ M-i- o- v-j- l-i-a j- r-i-i- ---------------------------- Meil on vaja leiba ja riisi. 0
Necessitem peix i bistecs. Mei- o---aj- k--a--- ---i--. M___ o_ v___ k___ j_ s______ M-i- o- v-j- k-l- j- s-e-k-. ---------------------------- Meil on vaja kala ja steike. 0
Necessitem pizza i espaguetis. Meil -n ---a --t--t ja spage-t-. M___ o_ v___ p_____ j_ s________ M-i- o- v-j- p-t-a- j- s-a-e-t-. -------------------------------- Meil on vaja pitsat ja spagette. 0
Què més necessitem? M----m--l vee- v-ja-o-? M___ m___ v___ v___ o__ M-d- m-i- v-e- v-j- o-? ----------------------- Mida meil veel vaja on? 0
Necessitem pastanagues i tomàquets per a la sopa. M-i- ---s-pi-jao-s-p-------id--a-tomate-d vaja. M___ o_ s___ j____ p_________ j_ t_______ v____ M-i- o- s-p- j-o-s p-r-a-d-i- j- t-m-t-i- v-j-. ----------------------------------------------- Meil on supi jaoks porgandeid ja tomateid vaja. 0
On és el supermercat? K---asu- ka--lus? K__ a___ k_______ K-s a-u- k-u-l-s- ----------------- Kus asub kauplus? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + estonià (1-100) MP3 estonià (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Mitjans de comunicació i llenguatge

El nostre llenguatge també està influït pels mitjans de comunicació. Especialment els nous mitjans de comunicació hi juguen un paper molt important. Un llenguatge propi i singular s'ha desenvolupat a partir dels SMS, emails i xats. Aquest llenguatge característic dels nous mitjans és evidentment diferent a cada país. Encara que alguns trets són compartits de manera universal. Sobretot és la rapidesa el que més valorem com a usuaris. Tot i utilitzar la forma escrita, el que pretenem és propiciar una comunicació directa. Dit d'una atra manera, volem intercanviar informació el més ràpidament possible. El que fem és simular una conversa real. Per això el nostre llenguatge ha desenvolupat trets del registre oral. Les paraules i les frases són generalment més curtes. Tant la gramàtica com les regles de puntuació són majoritàriament ignorades. La nostra ortografia és més lliure, sovint les preposicions no apareixen enlloc. Poques vegades s'expressen amb paraules els sentiments en aquest nou llenguatge. Es prefereix emprar les anomenades emoticones. Es tracta de símbols que intenten mostrar el que sentim en un moment donat. També hi ha diversos codis que s'utilitzen en l'àmbit dels SMS, així com un argot propi per a la comunicació per xat. De manera que el llenguatge dels nous mitjans de comunicació representa un llenguatge reduït. Però tots els usuaris en fan ús d'una manera similar. De fet, les investigacions han demostrat que aquí l'educació o la intel·ligència no suposen cap diferència. Els joves són els que més predilecció mostren per aquest llenguatge dels nous mitjans. Alguns crítics afirmen que, com a conseqüència de tot això, la nostra llengua està en perill. La ciència observa el fenomen des d'una posició menys pessimista. Ja que els nens saben diferenciar quan poden escriure d'una manera i quan no. Hi ha experts que defensen, fins i tot, els beneficis d'aquest nou llenguatge. Doncs podria incentivar les destreses lingüístiques i la creativitat dels nens. I: avui s'escriu més que mai -però emails, no cartes! Ens alegrem per això!
Sabia vostè que?
El georgià el parlen uns 4 milions de persones. Forma part de les llengües caucàsiques meridionals. Té el seu pròpi alfabet, el qual consisteix en un sistema semiòtic, i consta de 33 lletres. L’alfabet georgià conserva el mateix ordre de sons que l’alfabet grec. Tot i això, és molt probable que el sistema d’escriptura tingui els seus orígens en l’arameu. És típic del georgià col·locar varies consonants juntes. És per això que moltes paraules del georgià resulten difícils de pronunciar per als estrangers. La seva gramàtica tampoc és gens fàcil, ja que conté molts elements que no existeixen en cap altre idioma. El vocabulari georgià revela moltes coses sobre la història del Caucas ja que moltes de les seves paraules van ser adoptades d’altres idiomes com el grec, el persa, l’àrab, el rus o el turc. Però el que més destaca del georgià és la antiguitat, i és que es tracta de l’idioma viu més antic del món!