Manual de conversa

ca Fruites i aliments   »   sl Sadje in živila

15 [quinze]

Fruites i aliments

Fruites i aliments

15 [petnajst]

Sadje in živila

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovè Engegar Més
(Jo) tinc una maduixa. Im----n--j--o-o. I___ e__ j______ I-a- e-o j-g-d-. ---------------- Imam eno jagodo. 0
(Jo) tinc un kiwi i un meló. Ima--e- ---- -- -no----o--. I___ e_ k___ i_ e__ m______ I-a- e- k-v- i- e-o m-l-n-. --------------------------- Imam en kivi in eno melono. 0
(Jo) tinc una taronja i una aranja. I-a--e-- pom---n-o in-en- -r---vk-. I___ e__ p________ i_ e__ g________ I-a- e-o p-m-r-n-o i- e-o g-e-i-k-. ----------------------------------- Imam eno pomarančo in eno grenivko. 0
(Jo) tinc una poma i un mango. I----en---abo--o-i- -n -a--o. I___ e__ j______ i_ e_ m_____ I-a- e-o j-b-l-o i- e- m-n-o- ----------------------------- Imam eno jabolko in en mango. 0
(Jo) tinc un plàtan / una banana i una pinya americana. Imam-e------ano -n -- a-anas. I___ e__ b_____ i_ e_ a______ I-a- e-o b-n-n- i- e- a-a-a-. ----------------------------- Imam eno banano in en ananas. 0
(Jo) faig una amanida de fruites. Pripravljam---d----o----. P__________ s____ s______ P-i-r-v-j-m s-d-o s-l-t-. ------------------------- Pripravljam sadno solato. 0
(Jo) menjo una torrada de pa / una llesca de pa torrat. J-- --a-t. J__ t_____ J-m t-a-t- ---------- Jem toast. 0
(Jo) menjo una torrada de pa / una llesca de pa torrat amb mantega. Je- t-ast - masl--. J__ t____ z m______ J-m t-a-t z m-s-o-. ------------------- Jem toast z maslom. 0
(Jo) menjo una torrada de pa / una llesca de pa torrat amb mantega i melmelada. J-m --a-t-z-masl----- ---mel-do. J__ t____ z m_____ i_ m_________ J-m t-a-t z m-s-o- i- m-r-e-a-o- -------------------------------- Jem toast z maslom in marmelado. 0
(Jo) menjo un entrepà. J---s-n-vič. J__ s_______ J-m s-n-v-č- ------------ Jem sendvič. 0
(Jo) menjo un entrepà amb margarina. J-----n-vi- z mar----n-. J__ s______ z m_________ J-m s-n-v-č z m-r-a-i-o- ------------------------ Jem sendvič z margarino. 0
(Jo) menjo un entrepà amb margarina i tomàquet. Je- -e-dvič-z-mar---i-- in--a-ad-žn--om. J__ s______ z m________ i_ p____________ J-m s-n-v-č z m-r-a-i-o i- p-r-d-ž-i-o-. ---------------------------------------- Jem sendvič z margarino in paradižnikom. 0
Necessitem pa i arròs. P-t-e-uj-m- -potre-u------kruh--n-ri-. P__________ (____________ k___ i_ r___ P-t-e-u-e-o (-o-r-b-j-v-) k-u- i- r-ž- -------------------------------------- Potrebujemo (potrebujeva) kruh in riž. 0
Necessitem peix i bistecs. P-tre-----o (po-r-b-j--a- r-be -n z-e--e. P__________ (____________ r___ i_ z______ P-t-e-u-e-o (-o-r-b-j-v-) r-b- i- z-e-k-. ----------------------------------------- Potrebujemo (potrebujeva) ribe in zrezke. 0
Necessitem pizza i espaguetis. P---e-uje-- (p-t--b----------o in---ag--e. P__________ (____________ p___ i_ š_______ P-t-e-u-e-o (-o-r-b-j-v-) p-c- i- š-a-e-e- ------------------------------------------ Potrebujemo (potrebujeva) pico in špagete. 0
Què més necessitem? K----e pot-ebujemo -p--r-buje-a)? K__ š_ p__________ (_____________ K-j š- p-t-e-u-e-o (-o-r-b-j-v-)- --------------------------------- Kaj še potrebujemo (potrebujeva)? 0
Necessitem pastanagues i tomàquets per a la sopa. P-tre-uje----pot-e--je--) kor-nje -- para--žn-k -- ---o. P__________ (____________ k______ i_ p_________ z_ j____ P-t-e-u-e-o (-o-r-b-j-v-) k-r-n-e i- p-r-d-ž-i- z- j-h-. -------------------------------------------------------- Potrebujemo (potrebujeva) korenje in paradižnik za juho. 0
On és el supermercat? Kje j--sam-p-s-re--a----o-i-a--sup----rk-t)? K__ j_ s____________ t_______ (_____________ K-e j- s-m-p-s-r-ž-a t-g-v-n- (-u-e-m-r-e-)- -------------------------------------------- Kje je samopostrežna trgovina (supermarket)? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + eslovè (1-100) MP3 eslovè (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Mitjans de comunicació i llenguatge

El nostre llenguatge també està influït pels mitjans de comunicació. Especialment els nous mitjans de comunicació hi juguen un paper molt important. Un llenguatge propi i singular s'ha desenvolupat a partir dels SMS, emails i xats. Aquest llenguatge característic dels nous mitjans és evidentment diferent a cada país. Encara que alguns trets són compartits de manera universal. Sobretot és la rapidesa el que més valorem com a usuaris. Tot i utilitzar la forma escrita, el que pretenem és propiciar una comunicació directa. Dit d'una atra manera, volem intercanviar informació el més ràpidament possible. El que fem és simular una conversa real. Per això el nostre llenguatge ha desenvolupat trets del registre oral. Les paraules i les frases són generalment més curtes. Tant la gramàtica com les regles de puntuació són majoritàriament ignorades. La nostra ortografia és més lliure, sovint les preposicions no apareixen enlloc. Poques vegades s'expressen amb paraules els sentiments en aquest nou llenguatge. Es prefereix emprar les anomenades emoticones. Es tracta de símbols que intenten mostrar el que sentim en un moment donat. També hi ha diversos codis que s'utilitzen en l'àmbit dels SMS, així com un argot propi per a la comunicació per xat. De manera que el llenguatge dels nous mitjans de comunicació representa un llenguatge reduït. Però tots els usuaris en fan ús d'una manera similar. De fet, les investigacions han demostrat que aquí l'educació o la intel·ligència no suposen cap diferència. Els joves són els que més predilecció mostren per aquest llenguatge dels nous mitjans. Alguns crítics afirmen que, com a conseqüència de tot això, la nostra llengua està en perill. La ciència observa el fenomen des d'una posició menys pessimista. Ja que els nens saben diferenciar quan poden escriure d'una manera i quan no. Hi ha experts que defensen, fins i tot, els beneficis d'aquest nou llenguatge. Doncs podria incentivar les destreses lingüístiques i la creativitat dels nens. I: avui s'escriu més que mai -però emails, no cartes! Ens alegrem per això!
Sabia vostè que?
El georgià el parlen uns 4 milions de persones. Forma part de les llengües caucàsiques meridionals. Té el seu pròpi alfabet, el qual consisteix en un sistema semiòtic, i consta de 33 lletres. L’alfabet georgià conserva el mateix ordre de sons que l’alfabet grec. Tot i això, és molt probable que el sistema d’escriptura tingui els seus orígens en l’arameu. És típic del georgià col·locar varies consonants juntes. És per això que moltes paraules del georgià resulten difícils de pronunciar per als estrangers. La seva gramàtica tampoc és gens fàcil, ja que conté molts elements que no existeixen en cap altre idioma. El vocabulari georgià revela moltes coses sobre la història del Caucas ja que moltes de les seves paraules van ser adoptades d’altres idiomes com el grec, el persa, l’àrab, el rus o el turc. Però el que més destaca del georgià és la antiguitat, i és que es tracta de l’idioma viu més antic del món!