Manual de conversa

ca Fruites i aliments   »   da Frugt og fødevarer

15 [quinze]

Fruites i aliments

Fruites i aliments

15 [femten]

Frugt og fødevarer

Tria com vols veure la traducció:   
català danès Engegar Més
(Jo) tinc una maduixa. J---h-- -t---r-b-r. J__ h__ e_ j_______ J-g h-r e- j-r-b-r- ------------------- Jeg har et jordbær. 0
(Jo) tinc un kiwi i un meló. J-- h---en -iwi-og en-m--o-. J__ h__ e_ k___ o_ e_ m_____ J-g h-r e- k-w- o- e- m-l-n- ---------------------------- Jeg har en kiwi og en melon. 0
(Jo) tinc una taronja i una aranja. Jeg h---e- app---i--og----g-ap---u--. J__ h__ e_ a_______ o_ e_ g__________ J-g h-r e- a-p-l-i- o- e- g-a-e-r-g-. ------------------------------------- Jeg har en appelsin og en grapefrugt. 0
(Jo) tinc una poma i un mango. J-g -a--et--b---o- -- --n-o. J__ h__ e_ æ___ o_ e_ m_____ J-g h-r e- æ-l- o- e- m-n-o- ---------------------------- Jeg har et æble og en mango. 0
(Jo) tinc un plàtan / una banana i una pinya americana. J-g h----n--anan -g--- a-anas. J__ h__ e_ b____ o_ e_ a______ J-g h-r e- b-n-n o- e- a-a-a-. ------------------------------ Jeg har en banan og en ananas. 0
(Jo) faig una amanida de fruites. Je- ---e- fru--sala-. J__ l____ f__________ J-g l-v-r f-u-t-a-a-. --------------------- Jeg laver frugtsalat. 0
(Jo) menjo una torrada de pa / una llesca de pa torrat. Jeg--p-ser en ---v- -iste---rød. J__ s_____ e_ s____ r_____ b____ J-g s-i-e- e- s-i-e r-s-e- b-ø-. -------------------------------- Jeg spiser en skive ristet brød. 0
(Jo) menjo una torrada de pa / una llesca de pa torrat amb mantega. J-g-----er-e--skiv--ri-tet -rød --- smø-. J__ s_____ e_ s____ r_____ b___ m__ s____ J-g s-i-e- e- s-i-e r-s-e- b-ø- m-d s-ø-. ----------------------------------------- Jeg spiser en skive ristet brød med smør. 0
(Jo) menjo una torrada de pa / una llesca de pa torrat amb mantega i melmelada. Jeg--pi-e-------i-- r--t-t-b--d-m-- sm---og ma-------. J__ s_____ e_ s____ r_____ b___ m__ s___ o_ m_________ J-g s-i-e- e- s-i-e r-s-e- b-ø- m-d s-ø- o- m-r-e-a-e- ------------------------------------------------------ Jeg spiser en skive ristet brød med smør og marmelade. 0
(Jo) menjo un entrepà. J-g-spi-er-e- -a-d-i--. J__ s_____ e_ s________ J-g s-i-e- e- s-n-w-c-. ----------------------- Jeg spiser en sandwich. 0
(Jo) menjo un entrepà amb margarina. Je------er--n-sand-i---me--m-rg-r---. J__ s_____ e_ s_______ m__ m_________ J-g s-i-e- e- s-n-w-c- m-d m-r-a-i-e- ------------------------------------- Jeg spiser en sandwich med margarine. 0
(Jo) menjo un entrepà amb margarina i tomàquet. Jeg ----e--en s---wi-- me--ma----ine--g -om-t. J__ s_____ e_ s_______ m__ m________ o_ t_____ J-g s-i-e- e- s-n-w-c- m-d m-r-a-i-e o- t-m-t- ---------------------------------------------- Jeg spiser en sandwich med margarine og tomat. 0
Necessitem pa i arròs. V--------u- f---b-ø- og-ris. V_ h__ b___ f__ b___ o_ r___ V- h-r b-u- f-r b-ø- o- r-s- ---------------------------- Vi har brug for brød og ris. 0
Necessitem peix i bistecs. Vi-h--------f-r-fi---o- --f---. V_ h__ b___ f__ f___ o_ b______ V- h-r b-u- f-r f-s- o- b-f-e-. ------------------------------- Vi har brug for fisk og bøffer. 0
Necessitem pizza i espaguetis. Vi---r--rug--or-----a og ---g-e-t-. V_ h__ b___ f__ p____ o_ s_________ V- h-r b-u- f-r p-z-a o- s-a-h-t-i- ----------------------------------- Vi har brug for pizza og spaghetti. 0
Què més necessitem? H-ad-ha------lle-s-------o-? H___ h__ v_ e_____ b___ f___ H-a- h-r v- e-l-r- b-u- f-r- ---------------------------- Hvad har vi ellers brug for? 0
Necessitem pastanagues i tomàquets per a la sopa. V-------rug-for--u-er----r-o- t--at-r til-su--e-. V_ h__ b___ f__ g_________ o_ t______ t__ s______ V- h-r b-u- f-r g-l-r-d-e- o- t-m-t-r t-l s-p-e-. ------------------------------------------------- Vi har brug for gulerødder og tomater til suppen. 0
On és el supermercat? Hvor -r d-- -t-------a-ked? H___ e_ d__ e_ s___________ H-o- e- d-r e- s-p-r-a-k-d- --------------------------- Hvor er der et supermarked? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + danès (1-100) MP3 danès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Mitjans de comunicació i llenguatge

El nostre llenguatge també està influït pels mitjans de comunicació. Especialment els nous mitjans de comunicació hi juguen un paper molt important. Un llenguatge propi i singular s'ha desenvolupat a partir dels SMS, emails i xats. Aquest llenguatge característic dels nous mitjans és evidentment diferent a cada país. Encara que alguns trets són compartits de manera universal. Sobretot és la rapidesa el que més valorem com a usuaris. Tot i utilitzar la forma escrita, el que pretenem és propiciar una comunicació directa. Dit d'una atra manera, volem intercanviar informació el més ràpidament possible. El que fem és simular una conversa real. Per això el nostre llenguatge ha desenvolupat trets del registre oral. Les paraules i les frases són generalment més curtes. Tant la gramàtica com les regles de puntuació són majoritàriament ignorades. La nostra ortografia és més lliure, sovint les preposicions no apareixen enlloc. Poques vegades s'expressen amb paraules els sentiments en aquest nou llenguatge. Es prefereix emprar les anomenades emoticones. Es tracta de símbols que intenten mostrar el que sentim en un moment donat. També hi ha diversos codis que s'utilitzen en l'àmbit dels SMS, així com un argot propi per a la comunicació per xat. De manera que el llenguatge dels nous mitjans de comunicació representa un llenguatge reduït. Però tots els usuaris en fan ús d'una manera similar. De fet, les investigacions han demostrat que aquí l'educació o la intel·ligència no suposen cap diferència. Els joves són els que més predilecció mostren per aquest llenguatge dels nous mitjans. Alguns crítics afirmen que, com a conseqüència de tot això, la nostra llengua està en perill. La ciència observa el fenomen des d'una posició menys pessimista. Ja que els nens saben diferenciar quan poden escriure d'una manera i quan no. Hi ha experts que defensen, fins i tot, els beneficis d'aquest nou llenguatge. Doncs podria incentivar les destreses lingüístiques i la creativitat dels nens. I: avui s'escriu més que mai -però emails, no cartes! Ens alegrem per això!
Sabia vostè que?
El georgià el parlen uns 4 milions de persones. Forma part de les llengües caucàsiques meridionals. Té el seu pròpi alfabet, el qual consisteix en un sistema semiòtic, i consta de 33 lletres. L’alfabet georgià conserva el mateix ordre de sons que l’alfabet grec. Tot i això, és molt probable que el sistema d’escriptura tingui els seus orígens en l’arameu. És típic del georgià col·locar varies consonants juntes. És per això que moltes paraules del georgià resulten difícils de pronunciar per als estrangers. La seva gramàtica tampoc és gens fàcil, ja que conté molts elements que no existeixen en cap altre idioma. El vocabulari georgià revela moltes coses sobre la història del Caucas ja que moltes de les seves paraules van ser adoptades d’altres idiomes com el grec, el persa, l’àrab, el rus o el turc. Però el que més destaca del georgià és la antiguitat, i és que es tracta de l’idioma viu més antic del món!