Manual de conversa

ca Fruites i aliments   »   sv Frukter och livsmedel

15 [quinze]

Fruites i aliments

Fruites i aliments

15 [femton]

Frukter och livsmedel

Tria com vols veure la traducció:   
català suec Engegar Més
(Jo) tinc una maduixa. Ja- -a--e- -o---u---. J__ h__ e_ j_________ J-g h-r e- j-r-g-b-e- --------------------- Jag har en jordgubbe. 0
(Jo) tinc un kiwi i un meló. Jag ha- ---k----oc-----melo-. J__ h__ e_ k___ o__ e_ m_____ J-g h-r e- k-w- o-h e- m-l-n- ----------------------------- Jag har en kiwi och en melon. 0
(Jo) tinc una taronja i una aranja. J-g h-r -n --els-n-och-e--g---e-rukt. J__ h__ e_ a______ o__ e_ g__________ J-g h-r e- a-e-s-n o-h e- g-a-e-r-k-. ------------------------------------- Jag har en apelsin och en grapefrukt. 0
(Jo) tinc una poma i un mango. J-- -a--et- äppl- -ch en--ang-. J__ h__ e__ ä____ o__ e_ m_____ J-g h-r e-t ä-p-e o-h e- m-n-o- ------------------------------- Jag har ett äpple och en mango. 0
(Jo) tinc un plàtan / una banana i una pinya americana. J-g --r -n ----- o-- -- --ana-. J__ h__ e_ b____ o__ e_ a______ J-g h-r e- b-n-n o-h e- a-a-a-. ------------------------------- Jag har en banan och en ananas. 0
(Jo) faig una amanida de fruites. J-- --r--n-fr-ktsall-d. J__ g__ e_ f___________ J-g g-r e- f-u-t-a-l-d- ----------------------- Jag gör en fruktsallad. 0
(Jo) menjo una torrada de pa / una llesca de pa torrat. J-- äter e-- ros-a---röd. J__ ä___ e__ r_____ b____ J-g ä-e- e-t r-s-a- b-ö-. ------------------------- Jag äter ett rostat bröd. 0
(Jo) menjo una torrada de pa / una llesca de pa torrat amb mantega. J-g ät-r e-- r----t-b--d -ed-s--r. J__ ä___ e__ r_____ b___ m__ s____ J-g ä-e- e-t r-s-a- b-ö- m-d s-ö-. ---------------------------------- Jag äter ett rostat bröd med smör. 0
(Jo) menjo una torrada de pa / una llesca de pa torrat amb mantega i melmelada. J--------e-t ---tat -rö- --d-s-ö--o-h m--melad. J__ ä___ e__ r_____ b___ m__ s___ o__ m________ J-g ä-e- e-t r-s-a- b-ö- m-d s-ö- o-h m-r-e-a-. ----------------------------------------------- Jag äter ett rostat bröd med smör och marmelad. 0
(Jo) menjo un entrepà. Ja-------e-----rgå-. J__ ä___ e_ s_______ J-g ä-e- e- s-ö-g-s- -------------------- Jag äter en smörgås. 0
(Jo) menjo un entrepà amb margarina. J---ä-e- ----mörg----e- m--gar-n. J__ ä___ e_ s______ m__ m________ J-g ä-e- e- s-ö-g-s m-d m-r-a-i-. --------------------------------- Jag äter en smörgås med margarin. 0
(Jo) menjo un entrepà amb margarina i tomàquet. J-g-ä--r -- smörg-s---- m--ga--n-och--om-t. J__ ä___ e_ s______ m__ m_______ o__ t_____ J-g ä-e- e- s-ö-g-s m-d m-r-a-i- o-h t-m-t- ------------------------------------------- Jag äter en smörgås med margarin och tomat. 0
Necessitem pa i arròs. Vi-b-hö--r--röd och-ri-. V_ b______ b___ o__ r___ V- b-h-v-r b-ö- o-h r-s- ------------------------ Vi behöver bröd och ris. 0
Necessitem peix i bistecs. Vi --hö-er--is--o-h--i-far. V_ b______ f___ o__ b______ V- b-h-v-r f-s- o-h b-f-a-. --------------------------- Vi behöver fisk och biffar. 0
Necessitem pizza i espaguetis. Vi behö--r-p-zz---c- -p-gh-t--. V_ b______ p____ o__ s_________ V- b-h-v-r p-z-a o-h s-a-h-t-i- ------------------------------- Vi behöver pizza och spaghetti. 0
Què més necessitem? Vad-beh-v-r v- --r? V__ b______ v_ m___ V-d b-h-v-r v- m-r- ------------------- Vad behöver vi mer? 0
Necessitem pastanagues i tomàquets per a la sopa. Vi -e--ve----rött-r---h--o---er-f-r---p--n. V_ b______ m_______ o__ t______ f__ s______ V- b-h-v-r m-r-t-e- o-h t-m-t-r f-r s-p-a-. ------------------------------------------- Vi behöver morötter och tomater för soppan. 0
On és el supermercat? Va- --nn---- -t----r-n-d? V__ f____ e_ s___________ V-r f-n-s e- s-o-m-r-n-d- ------------------------- Var finns en stormarknad? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + suec (1-100) MP3 suec (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Mitjans de comunicació i llenguatge

El nostre llenguatge també està influït pels mitjans de comunicació. Especialment els nous mitjans de comunicació hi juguen un paper molt important. Un llenguatge propi i singular s'ha desenvolupat a partir dels SMS, emails i xats. Aquest llenguatge característic dels nous mitjans és evidentment diferent a cada país. Encara que alguns trets són compartits de manera universal. Sobretot és la rapidesa el que més valorem com a usuaris. Tot i utilitzar la forma escrita, el que pretenem és propiciar una comunicació directa. Dit d'una atra manera, volem intercanviar informació el més ràpidament possible. El que fem és simular una conversa real. Per això el nostre llenguatge ha desenvolupat trets del registre oral. Les paraules i les frases són generalment més curtes. Tant la gramàtica com les regles de puntuació són majoritàriament ignorades. La nostra ortografia és més lliure, sovint les preposicions no apareixen enlloc. Poques vegades s'expressen amb paraules els sentiments en aquest nou llenguatge. Es prefereix emprar les anomenades emoticones. Es tracta de símbols que intenten mostrar el que sentim en un moment donat. També hi ha diversos codis que s'utilitzen en l'àmbit dels SMS, així com un argot propi per a la comunicació per xat. De manera que el llenguatge dels nous mitjans de comunicació representa un llenguatge reduït. Però tots els usuaris en fan ús d'una manera similar. De fet, les investigacions han demostrat que aquí l'educació o la intel·ligència no suposen cap diferència. Els joves són els que més predilecció mostren per aquest llenguatge dels nous mitjans. Alguns crítics afirmen que, com a conseqüència de tot això, la nostra llengua està en perill. La ciència observa el fenomen des d'una posició menys pessimista. Ja que els nens saben diferenciar quan poden escriure d'una manera i quan no. Hi ha experts que defensen, fins i tot, els beneficis d'aquest nou llenguatge. Doncs podria incentivar les destreses lingüístiques i la creativitat dels nens. I: avui s'escriu més que mai -però emails, no cartes! Ens alegrem per això!
Sabia vostè que?
El georgià el parlen uns 4 milions de persones. Forma part de les llengües caucàsiques meridionals. Té el seu pròpi alfabet, el qual consisteix en un sistema semiòtic, i consta de 33 lletres. L’alfabet georgià conserva el mateix ordre de sons que l’alfabet grec. Tot i això, és molt probable que el sistema d’escriptura tingui els seus orígens en l’arameu. És típic del georgià col·locar varies consonants juntes. És per això que moltes paraules del georgià resulten difícils de pronunciar per als estrangers. La seva gramàtica tampoc és gens fàcil, ja que conté molts elements que no existeixen en cap altre idioma. El vocabulari georgià revela moltes coses sobre la història del Caucas ja que moltes de les seves paraules van ser adoptades d’altres idiomes com el grec, el persa, l’àrab, el rus o el turc. Però el que més destaca del georgià és la antiguitat, i és que es tracta de l’idioma viu més antic del món!