Manual de conversa

ca Als grans magatzems   »   hu Az áruházban

52 [cinquanta-dos]

Als grans magatzems

Als grans magatzems

52 [ötvenkettő]

Az áruházban

Tria com vols veure la traducció:   
català hongarès Engegar Més
Anem als grans magatzems? Elmegyü---e-y--ruhá-ba? E________ e__ á________ E-m-g-ü-k e-y á-u-á-b-? ----------------------- Elmegyünk egy áruházba? 0
Tinc alguns encàrrecs. B--kel- ------l-om. B_ k___ v__________ B- k-l- v-s-r-l-o-. ------------------- Be kell vásárolnom. 0
Vull comprar moltes coses. So-------ro- v-sár-l--. S____ a_____ v_________ S-k-t a-a-o- v-s-r-l-i- ----------------------- Sokat akarok vásárolni. 0
On són els articles d’oficina? Hol--a-nak a---rod--zer--? H__ v_____ a_ i___________ H-l v-n-a- a- i-o-a-z-r-k- -------------------------- Hol vannak az irodaszerek? 0
Necessito sobres i paper de cartes. S-ü---g-m-va- -or--é--kra--s --vélp--í-----. S________ v__ b__________ é_ l______________ S-ü-s-g-m v-n b-r-t-k-k-a é- l-v-l-a-í-o-r-. -------------------------------------------- Szükségem van borítékokra és levélpapírokra. 0
Necessito llapis i marcadors. Szü-----m va- ----óst--l-----és f-l-to-la-r-. S________ v__ g_____________ é_ f____________ S-ü-s-g-m v-n g-l-ó-t-l-a-r- é- f-l-t-l-a-r-. --------------------------------------------- Szükségem van golyóstollakra és filctollakra. 0
On són els mobles? Ho- -a--ak-a --t-r-k? H__ v_____ a b_______ H-l v-n-a- a b-t-r-k- --------------------- Hol vannak a bútorok? 0
Necessito un armari i una calaixera. Sz---é--m -an--g- sz-krén-----s e-y ---ódr-. S________ v__ e__ s_________ é_ e__ k_______ S-ü-s-g-m v-n e-y s-e-r-n-r- é- e-y k-m-d-a- -------------------------------------------- Szükségem van egy szekrényre és egy komódra. 0
Necessito un escriptori i una prestatgeria. S---s---- van--g--ír---z-alra-és-egy -olcr-. S________ v__ e__ í__________ é_ e__ p______ S-ü-s-g-m v-n e-y í-ó-s-t-l-a é- e-y p-l-r-. -------------------------------------------- Szükségem van egy íróasztalra és egy polcra. 0
On són les joguines? H-l---n-a--a---t--ok? H__ v_____ a j_______ H-l v-n-a- a j-t-k-k- --------------------- Hol vannak a játékok? 0
Necessito una nina i un osset de peluix. S-ükség-m -an --y--abá-a és-egy-T-dd--m-c-ra. S________ v__ e__ b_____ é_ e__ T____ m______ S-ü-s-g-m v-n e-y b-b-r- é- e-y T-d-y m-c-r-. --------------------------------------------- Szükségem van egy babára és egy Teddy macira. 0
Necessito una pilota de futbol i un joc d’escacs. S---s---- --n---y---t-a--abdá-a-és-egy----kr-. S________ v__ e__ f____________ é_ e__ s______ S-ü-s-g-m v-n e-y f-t-a-l-b-á-a é- e-y s-k-r-. ---------------------------------------------- Szükségem van egy futballabdára és egy sakkra. 0
On són les eines? Hol -an a-s--r-z--? H__ v__ a s________ H-l v-n a s-e-s-á-? ------------------- Hol van a szerszám? 0
Necessito un martell i unes alicates. S--k---e- v-n -gy--ala-ác--a é- -----arapófogóra. S________ v__ e__ k_________ é_ e__ h____________ S-ü-s-g-m v-n e-y k-l-p-c-r- é- e-y h-r-p-f-g-r-. ------------------------------------------------- Szükségem van egy kalapácsra és egy harapófogóra. 0
Necessito un trepant i un tornavís. Szüksé-e- --n--gy ----r--é- eg- ----arh--ó-a. S________ v__ e__ f_____ é_ e__ c____________ S-ü-s-g-m v-n e-y f-r-r- é- e-y c-a-a-h-z-r-. --------------------------------------------- Szükségem van egy fúróra és egy csavarhúzóra. 0
On són les joies? H-- -----z-ék-z--? H__ v__ a_ é______ H-l v-n a- é-s-e-? ------------------ Hol van az ékszer? 0
Necessito una cadena i una polsera. S-ük-égem -a- e-- l-nc-------g- ---kö-ő-e. S________ v__ e__ l_____ é_ e__ k_________ S-ü-s-g-m v-n e-y l-n-r- é- e-y k-r-ö-ő-e- ------------------------------------------ Szükségem van egy láncra és egy karkötőre. 0
Necessito un anell i arracades. S-ü-ség-- v-n--g- -y-rűre--s f-lbe----k--. S________ v__ e__ g______ é_ f____________ S-ü-s-g-m v-n e-y g-ű-ű-e é- f-l-e-a-ó-r-. ------------------------------------------ Szükségem van egy gyűrűre és fülbevalókra. 0

Les dones tenen més facilitat per les llengües que els homes

Les dones són igual d'intel·ligents que els homes. De mitja, els membres de tots dos sexes tenen el mateix coeficient intel·lectual. Ara bé, sí que hi ha diferències entre les destreses d'unes i altres. Per exemple, els homes són capaços de pensar millor en tres dimensions. També se'ls donen millor les tasques matemàtiques. Les dones, en canvi, tenen millor memòria. I dominen millor els idiomes. Les dones cometen menys errors ortogràfics i gramaticals. També tenen un major vocabulari i llegeixen amb més fluïdesa. Per això obtenen en les proves lingüístiques millors resultats. La raó d'aquesta superioritat lingüística de les dones s'ha de buscar en el cervell. Els cervells masculí i femení estan estructurats de forma diferent. L'hemisferi esquerre del cervell és el que s'encarrega del llenguatge. Aquesta regió controla els processos lingüístics. Però quan processen informacions lingüístiques, les dones utilitzen els dos hemisferis. A més, els dos hemisferis del cervell femení poden intercanviar informació de manera més fluïda. De manera que el cervell femení es mostra més actiu quan es tracta de processar informacions lingüística. Així es com les dones poden assimilar els coneixements lingüístics més eficientment. Per què es diferencien els cervells és una cosa que no se sap. Hi ha científics que creuen que la raó es troba en la biologia. Els gens femenins i masculins influeixen, respectivament, en el desenvolupament cerebral. Homes i dones són com són, també, per les hormones. Altres diuen que és la nostra primera educació la que condiciona el nostre desenvolupament. Ja que a les nenes se'ls parla i llegeix més. Els nens en canvi reben més joguines de tipus tecnològic. Així que podria ser que l'entorn condicioni el nostre cervell. D'altra banda, algunes diferències són presents a tot el món. Però cada cultura educa els seus nens de manera diferent...
Sabia vostè que?
El vietnamita pertany al grup de les llengües mon-khmer. És l’idioma natiu de més de 80 milions de persones, i no té res a veure amb el chinès. No obstant, la majoria del seu vocabulari es d’origen chinès. Això és degut al fet de que Vietnam va formar part de China durant 1000 anys. Desprès, durant l’època colonial, França va exercir una gran influència en el desonvolupament del vietnamita. És un idioma tonal, això significa que el to de les seves síl·labes determina el significat de la paraula. Per tant, una mala pronunciació pot cambiar per complet el seu significat. A més, el vietnamita distingeix entre sis tons diferents. Avui dia, el vietnamita utilitza les grafies llatines, però antigament utilitzava els caràcters xinesos. Al ser un idioma analític, les seves paraules no es declinen. Encara es continua investigant quins van ser els inicis exactes d’aquesta llengua. Així que aníma’t a descobrir aquest meravellós idioma!