Manual de conversa

ca Els transports públics   »   gu સ્થાનિક જાહેર પરિવહન

36 [trenta-sis]

Els transports públics

Els transports públics

36 [છત્રીસ]

36 [Chatrīsa]

સ્થાનિક જાહેર પરિવહન

sthānika jāhēra parivahana

Tria com vols veure la traducció:   
català gujarati Engegar Més
On és la parada de l’autobús? બ- -્ટ-- ક્-ા--છે? બ_ સ્__ ક્_ છે_ બ- સ-ટ-પ ક-ય-ં છ-? ------------------ બસ સ્ટોપ ક્યાં છે? 0
b-sa sṭ-pa kyāṁ ch-? b___ s____ k___ c___ b-s- s-ō-a k-ā- c-ē- -------------------- basa sṭōpa kyāṁ chē?
Quin autobús va al centre de la ciutat? કે---્---ં-કઈ-બ- -ા- -ે? કે____ ક_ બ_ જા_ છે_ ક-ન-દ-ર-ા- ક- બ- જ-ય છ-? ------------------------ કેન્દ્રમાં કઈ બસ જાય છે? 0
Kēn-ra--ṁ kaī ba-- ---a----? K________ k__ b___ j___ c___ K-n-r-m-ṁ k-ī b-s- j-y- c-ē- ---------------------------- Kēndramāṁ kaī basa jāya chē?
Quina línia he de prendre? મ--- કઈ----- લેવાની-છે? મા_ ક_ લા__ લે__ છે_ મ-ર- ક- લ-ઇ- લ-વ-ન- છ-? ----------------------- મારે કઈ લાઇન લેવાની છે? 0
M-rē --ī -āi---l-v--ī--hē? M___ k__ l____ l_____ c___ M-r- k-ī l-i-a l-v-n- c-ē- -------------------------- Mārē kaī lāina lēvānī chē?
Hauré de canviar d’autobús? શુ- મારે---ો--દલવ- -ડ--? શું મા_ બ_ બ___ પ___ શ-ં મ-ર- બ-ો બ-લ-ી પ-શ-? ------------------------ શું મારે બસો બદલવી પડશે? 0
Śuṁ-m--ē--a-ō b--al--ī --ḍ-śē? Ś__ m___ b___ b_______ p______ Ś-ṁ m-r- b-s- b-d-l-v- p-ḍ-ś-? ------------------------------ Śuṁ mārē basō badalavī paḍaśē?
On he de canviar? મ-ર--ટ--ે-- -્-----દ-વી-જ-ઈએ? મા_ ટ્__ ક્_ બ___ જો___ મ-ર- ટ-ર-ન- ક-ય-ં બ-લ-ી જ-ઈ-? ----------------------------- મારે ટ્રેનો ક્યાં બદલવી જોઈએ? 0
Mār---r--ō-k------dala-- j-īē? M___ ṭ____ k___ b_______ j____ M-r- ṭ-ē-ō k-ā- b-d-l-v- j-ī-? ------------------------------ Mārē ṭrēnō kyāṁ badalavī jōīē?
Quant costa un bitllet? ટ--િ--- ક--મત-કેટ-- -ે? ટિ___ કિં__ કે__ છે_ ટ-ક-ટ-ી ક-ં-ત ક-ટ-ી છ-? ----------------------- ટિકિટની કિંમત કેટલી છે? 0
Ṭ---ṭa-- -imma-a -ē-al--c--? Ṭ_______ k______ k_____ c___ Ṭ-k-ṭ-n- k-m-a-a k-ṭ-l- c-ē- ---------------------------- Ṭikiṭanī kimmata kēṭalī chē?
Quantes parades hi ha fins al centre? ત- ક-ન-દ્રમા--ક-ટલ- સ-ટોપ -ે? તે કે____ કે__ સ્__ છે_ ત- ક-ન-દ-ર-ા- ક-ટ-ા સ-ટ-પ છ-? ----------------------------- તે કેન્દ્રમાં કેટલા સ્ટોપ છે? 0
T- -ē----mā--kēṭalā sṭō----h-? T_ k________ k_____ s____ c___ T- k-n-r-m-ṁ k-ṭ-l- s-ō-a c-ē- ------------------------------ Tē kēndramāṁ kēṭalā sṭōpa chē?
Heu de baixar aquí. ત-ા-- -હ--થી ઉ-ર-ુ- પ-શ-. ત__ અ__ ઉ___ પ___ ત-ા-ે અ-ી-થ- ઉ-ર-ુ- પ-શ-. ------------------------- તમારે અહીંથી ઉતરવું પડશે. 0
T-m-r--ahī-----utaravuṁ---ḍa--. T_____ a______ u_______ p______ T-m-r- a-ī-t-ī u-a-a-u- p-ḍ-ś-. ------------------------------- Tamārē ahīnthī utaravuṁ paḍaśē.
Heu de baixar per darrere. ત--રે પ-છળથ--બ--ર-ન-કળ--ં --શે. ત__ પા___ બ__ ની___ પ___ ત-ા-ે પ-છ-થ- બ-ા- ન-ક-વ-ં પ-શ-. ------------------------------- તમારે પાછળથી બહાર નીકળવું પડશે. 0
T-m-rē-p-ch----h- b-h-ra-----ḷ--uṁ-pa-aś-. T_____ p_________ b_____ n________ p______ T-m-r- p-c-a-a-h- b-h-r- n-k-ḷ-v-ṁ p-ḍ-ś-. ------------------------------------------ Tamārē pāchaḷathī bahāra nīkaḷavuṁ paḍaśē.
El pròxim metro arriba d’aquí cinc minuts. આગામ--સ--ે - મિનિ-મ---આ-ે--ે. આ__ સ__ 5 મિ___ આ_ છે_ આ-ા-ી સ-વ- 5 મ-ન-ટ-ા- આ-ે છ-. ----------------------------- આગામી સબવે 5 મિનિટમાં આવે છે. 0
Ā--mī--a--vē-5-miniṭ-māṁ---ē -hē. Ā____ s_____ 5 m________ ā__ c___ Ā-ā-ī s-b-v- 5 m-n-ṭ-m-ṁ ā-ē c-ē- --------------------------------- Āgāmī sabavē 5 miniṭamāṁ āvē chē.
El pròxim tramvia arriba d’aquí deu minuts. આગ-મ----રા- 1---િ--ટ-ા------છે. આ__ ટ્__ 1_ મિ___ આ_ છે_ આ-ા-ી ટ-ર-મ 1- મ-ન-ટ-ા- આ-ે છ-. ------------------------------- આગામી ટ્રામ 10 મિનિટમાં આવે છે. 0
Ā---ī ---m---- min-ṭam-- --ē---ē. Ā____ ṭ____ 1_ m________ ā__ c___ Ā-ā-ī ṭ-ā-a 1- m-n-ṭ-m-ṁ ā-ē c-ē- --------------------------------- Āgāmī ṭrāma 10 miniṭamāṁ āvē chē.
El pròxim autobús arriba d’aquí quinze minuts. આ-લી--સ 1- -િનિ-----આવ---ે. આ__ બ_ 1_ મિ___ આ_ છે_ આ-લ- બ- 1- મ-ન-ટ-ા- આ-ે છ-. --------------------------- આગલી બસ 15 મિનિટમાં આવે છે. 0
Āg-l- bas- -5-m-ni-a--ṁ --- ch-. Ā____ b___ 1_ m________ ā__ c___ Ā-a-ī b-s- 1- m-n-ṭ-m-ṁ ā-ē c-ē- -------------------------------- Āgalī basa 15 miniṭamāṁ āvē chē.
Quan passa el darrer tren? છ---લો-સ-વે -----ે ની--- છ-? છે__ સ__ ક્__ ની__ છે_ છ-લ-લ- સ-વ- ક-ય-ર- ન-ક-ે છ-? ---------------------------- છેલ્લો સબવે ક્યારે નીકળે છે? 0
Chē-lō s-b-vē --ā-ē-n-ka----h-? C_____ s_____ k____ n_____ c___ C-ē-l- s-b-v- k-ā-ē n-k-ḷ- c-ē- ------------------------------- Chēllō sabavē kyārē nīkaḷē chē?
Quan passa el darrer tramvia? છે--લી ---ા- -્યાર---ી-----ે? છે__ ટ્__ ક્__ ની__ છે_ છ-લ-લ- ટ-ર-મ ક-ય-ર- ન-ક-ે છ-? ----------------------------- છેલ્લી ટ્રામ ક્યારે નીકળે છે? 0
C--l-ī-ṭr----ky-rē -ī---ē c--? C_____ ṭ____ k____ n_____ c___ C-ē-l- ṭ-ā-a k-ā-ē n-k-ḷ- c-ē- ------------------------------ Chēllī ṭrāma kyārē nīkaḷē chē?
Quan passa el darrer autobús? છ-લ-લી ---ક્ય--- ન--ળ- છે? છે__ બ_ ક્__ ની__ છે_ છ-લ-લ- બ- ક-ય-ર- ન-ક-ે છ-? -------------------------- છેલ્લી બસ ક્યારે નીકળે છે? 0
C-ē-lī--a------r- n--a---chē? C_____ b___ k____ n_____ c___ C-ē-l- b-s- k-ā-ē n-k-ḷ- c-ē- ----------------------------- Chēllī basa kyārē nīkaḷē chē?
Que té bitllet? શ-- ત-ાર--પા-ે ટ-કિટ--ે? શું ત__ પા_ ટિ__ છે_ શ-ં ત-ા-ી પ-સ- ટ-ક-ટ છ-? ------------------------ શું તમારી પાસે ટિકિટ છે? 0
Śu- ta-ārī-pās- ṭ-k--a c-ē? Ś__ t_____ p___ ṭ_____ c___ Ś-ṁ t-m-r- p-s- ṭ-k-ṭ- c-ē- --------------------------- Śuṁ tamārī pāsē ṭikiṭa chē?
Bitllet? – No, no en tinc. ટિક--? ---- મા-ી------કોઈ-ન-ી. ટિ___ - ના મા_ પા_ કો_ ન__ ટ-ક-ટ- - ન- મ-ર- પ-સ- ક-ઈ ન-ી- ------------------------------ ટિકિટ? - ના મારી પાસે કોઈ નથી. 0
Ṭ-k------ -ā -ārī p-sē--ō- -at-ī. Ṭ______ - N_ m___ p___ k__ n_____ Ṭ-k-ṭ-? - N- m-r- p-s- k-ī n-t-ī- --------------------------------- Ṭikiṭa? - Nā mārī pāsē kōī nathī.
Llavors vostè ha de pagar una multa. પછી-તમારે --ડ-ભ-વ--પડ--. પ_ ત__ દં_ ભ__ પ___ પ-ી ત-ા-ે દ-ડ ભ-વ- પ-શ-. ------------------------ પછી તમારે દંડ ભરવો પડશે. 0
P-chī ---ā----a--a-bha---ō ---a--. P____ t_____ d____ b______ p______ P-c-ī t-m-r- d-ṇ-a b-a-a-ō p-ḍ-ś-. ---------------------------------- Pachī tamārē daṇḍa bharavō paḍaśē.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 gujarati (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El desenvolupament del llenguatge

És clar per què parlem els uns amb els altres. Volem intercanviar idees i entendre'ns. De quina manera es va originar el llenguatge és una mica menys evident. Sobre això hi ha diferents teories. Però del que no hi ha dubte és que el llenguatge és una cosa antiga. Condició sine qua non per a l'aparició de la parla va ser el desenvolupament d'algunes característiques físiques Eren necessàries per poder emetre sons. Els neandertals ja tenien la capacitat d'emprar la seva veu. Això els diferenciava dels animals. Una veu forta i ferma resultava fonamental per defensar-se. Amb ella es podia amenaçar o espantar els enemics. En aquesta època ja es feien eines i el foc havia estat descobert. Aquests coneixements havien de ser transmesos d'alguna manera. El llenguatge era també important per als caçadors en grups. Fa 2 milions d'anys hi havia una forma senzilla de fer-se entendre. Els primers elements lingüístics eren signes i gestos. Però els homes volien entendre's també enmig de la foscor. A més, havien de poder parlar entre si sense haver de mirar-se. Així es com es va desenvolupar la veu, reemplaçant els gestos. El llenguatge, en el sentit que té per a nosaltres avui, té almenys 50.000 anys d'edat. Quan l'Homo sapiens va abandonar Àfrica es va dispersar pel món. Les llengües van començar a diferenciar-se unes de les altres en les diferents àrees geogràfiques. Així es van originar diferents famílies lingüístiques. Encara que llavors no contenien més que els fonaments dels ulteriors sistemes lingüístics. Les primeres llengües eren, en efecte, molt menys complexes que les llengües actuals. Les llengües van evolucionar mitjançant el desenvolupament conjunt de gramàtica, fonètica i semàntica. Es podria afirmar que les diferents llengües són diferents solucions. Però el problema va ser i segueix sent el mateix: com fer visible el que penso?
Sabia vostè que?
El portuguès brasiler forma part de les llengües romàniques. Va sorgir a partir del portuguès europeu, el qual va arrivar a Amèrica del Sud durant l’època colonial. Avui dia, Brasil és el país amb el major nombre de parlants de portuguès del món. És l’idioma natiu d’aproximadament 190 milions de persones, i suposa una gran influència en altres països d’Amèrica del Sud. Inclús existeix un idioma híbrid com a resultat de la barreja del portuguès i l’espanyol. En els seus inicis, a Brasil s’utilitzava el portuguès europeu, però a partir del 1930, va començar a sorgir un nou moviment que promovia la cultura brasilera. Els brasilers es sentían molt orgullosos del seu idioma, i volien accentuar les seves peculiaritats. Però també hi van haver molts esforços per mantindre ambdues variants del portuguès. Un exemple, és l’acord en el que es va acceptar una ortografia comú. Avui dia, les majors diferències es troben principalment en la pronunciació. El vocabulari brasiler conté, a més, uns “indianismes" que no s’hi troben en la variant europea. Aníma’t i descobreix aquesta meravellosa llengua, és un dels idiomes més importants del món!