Manual de conversa

ca A l’escola   »   gu શાળામાં

4 [quatre]

A l’escola

A l’escola

4 [ચાર]

4 [Cāra]

શાળામાં

[śāḷāmāṁ]

Tria com vols veure la traducció:   
català gujarati Engegar Més
On som? આપ-ે ક------ીએ? આ__ ક્_ છી__ આ-ણ- ક-ય-ં છ-એ- --------------- આપણે ક્યાં છીએ? 0
ā--ṇē-k--ṁ---------;-? ā____ k___ c__________ ā-a-ē k-ā- c-ī-a-o-;-? ---------------------- āpaṇē kyāṁ chī'ē?
(Nosaltres) som a l’escola. અમે ---ામ-- છીએ. અ_ શા__ છી__ અ-ે શ-ળ-મ-ં છ-એ- ---------------- અમે શાળામાં છીએ. 0
Am--ś-ḷām---c-ī&-----ē. A__ ś______ c__________ A-ē ś-ḷ-m-ṁ c-ī-a-o-;-. ----------------------- Amē śāḷāmāṁ chī'ē.
(Nosaltres) tenim classe. અ---- પા-ે વ--ગ --. અ__ પા_ વ__ છે_ અ-ા-ી પ-સ- વ-્- છ-. ------------------- અમારી પાસે વર્ગ છે. 0
Amā----ās--va--a--hē. A____ p___ v____ c___ A-ā-ī p-s- v-r-a c-ē- --------------------- Amārī pāsē varga chē.
Aquests són els alumnes. આ વિદ--ા-્--- છ-. આ વિ_____ છે_ આ વ-દ-ય-ર-થ-ઓ છ-. ----------------- આ વિદ્યાર્થીઓ છે. 0
Ā -id-ā---ī--pos-- chē. Ā v_______________ c___ Ā v-d-ā-t-ī-a-o-;- c-ē- ----------------------- Ā vidyārthī'ō chē.
Aquesta és la mestra. આ શિક--ક છે. આ શિ___ છે_ આ શ-ક-ષ- છ-. ------------ આ શિક્ષક છે. 0
Ā ś---a---chē. Ā ś______ c___ Ā ś-k-a-a c-ē- -------------- Ā śikṣaka chē.
Aquesta és la classe. આ-વ-્ગ-છ-. આ વ__ છે_ આ વ-્- છ-. ---------- આ વર્ગ છે. 0
Ā -ar-- chē. Ā v____ c___ Ā v-r-a c-ē- ------------ Ā varga chē.
Què fem? આ--ે --ં કરી-? આ__ શું ક___ આ-ણ- શ-ં ક-ી-? -------------- આપણે શું કરીએ? 0
Āpaṇ--ś-ṁ-----&ap-s;ē? Ā____ ś__ k___________ Ā-a-ē ś-ṁ k-r-&-p-s-ē- ---------------------- Āpaṇē śuṁ karī'ē?
(Nosaltres) estudiem. આ-ણે શી-ી-----. આ__ શી__ છી__ આ-ણ- શ-ખ-એ છ-એ- --------------- આપણે શીખીએ છીએ. 0
Ā-aṇ-----h-&ap-s;ē--h-&---s;ē. Ā____ ś___________ c__________ Ā-a-ē ś-k-ī-a-o-;- c-ī-a-o-;-. ------------------------------ Āpaṇē śīkhī'ē chī'ē.
(Nosaltres) estudiem una llengua. આપણે------ષા-----એ----. આ__ એ_ ભા_ શી__ છી__ આ-ણ- એ- ભ-ષ- શ-ખ-એ છ-એ- ----------------------- આપણે એક ભાષા શીખીએ છીએ. 0
Āpaṇē--ka-------ś--h-&a--s;ē--h--a-o--ē. Ā____ ē__ b____ ś___________ c__________ Ā-a-ē ē-a b-ā-ā ś-k-ī-a-o-;- c-ī-a-o-;-. ---------------------------------------- Āpaṇē ēka bhāṣā śīkhī'ē chī'ē.
Jo estudio l’anglès. હુ- -ં---ેજી--ીખ-ં--ું. હું અં___ શી_ છું_ હ-ં અ-ગ-ર-જ- શ-ખ-ં છ-ં- ----------------------- હું અંગ્રેજી શીખું છું. 0
Huṁ--ṅ--ēj- śīkh-ṁ c---. H__ a______ ś_____ c____ H-ṁ a-g-ē-ī ś-k-u- c-u-. ------------------------ Huṁ aṅgrējī śīkhuṁ chuṁ.
Tu estudies l’espanyol. ત-- સ-પ--િશ-શ--ો ત_ સ્___ શી_ ત-ે સ-પ-ન-શ શ-ખ- ---------------- તમે સ્પેનિશ શીખો 0
Ta---spēniś--śī--ō T___ s______ ś____ T-m- s-ē-i-a ś-k-ō ------------------ Tamē spēniśa śīkhō
Ell estudia l’alemany. ત- જ-્મ--શી-- -હ------. તે જ___ શી_ ર__ છે_ ત- જ-્-ન શ-ખ- ર-્-ો છ-. ----------------------- તે જર્મન શીખી રહ્યો છે. 0
t- j-rm--- -ī--- --h-- -h-. t_ j______ ś____ r____ c___ t- j-r-a-a ś-k-ī r-h-ō c-ē- --------------------------- tē jarmana śīkhī rahyō chē.
Nosaltres estudiem el francès. અમે ફ-રેન્---ીખ- રહ્-ા છી-. અ_ ફ્___ શી_ ર__ છી__ અ-ે ફ-ર-ન-ચ શ-ખ- ર-્-ા છ-એ- --------------------------- અમે ફ્રેન્ચ શીખી રહ્યા છીએ. 0
Am- ph-ē--- śī-hī-r--yā-chī&---s-ē. A__ p______ ś____ r____ c__________ A-ē p-r-n-a ś-k-ī r-h-ā c-ī-a-o-;-. ----------------------------------- Amē phrēnca śīkhī rahyā chī'ē.
Vosaltres estudieu l’italià. તમ---ટ-લિ---શ-ખ-. ત_ ઇ____ શી__ ત-ે ઇ-ા-િ-ન શ-ખ-. ----------------- તમે ઇટાલિયન શીખો. 0
T--- -----y-na śī-hō. T___ i________ ś_____ T-m- i-ā-i-a-a ś-k-ō- --------------------- Tamē iṭāliyana śīkhō.
Ells / elles estudien el rus. તમે-રશ-ય- શ---. ત_ ર___ શી__ ત-ે ર-િ-ન શ-ખ-. --------------- તમે રશિયન શીખો. 0
T--- r--iy-n- ś--hō. T___ r_______ ś_____ T-m- r-ś-y-n- ś-k-ō- -------------------- Tamē raśiyana śīkhō.
Estudiar llengües és interessant. ભા-ાઓ શ--વ--એ રસપ્ર----. ભા__ શી__ એ ર____ છે_ ભ-ષ-ઓ શ-ખ-ી એ ર-પ-ર- છ-. ------------------------ ભાષાઓ શીખવી એ રસપ્રદ છે. 0
Bh-ṣ--ap--;ō-ś-kh--- ----sa-ra-a----. B___________ ś______ ē r________ c___ B-ā-ā-a-o-;- ś-k-a-ī ē r-s-p-a-a c-ē- ------------------------------------- Bhāṣā'ō śīkhavī ē rasaprada chē.
(Nosaltres) volem comprendre la gent. અમ--લ--ો-- -મજવ- મ-ંગ-એ -ીએ. અ_ લો__ સ___ માં__ છી__ અ-ે લ-ક-ન- સ-જ-ા મ-ં-ી- છ-એ- ---------------------------- અમે લોકોને સમજવા માંગીએ છીએ. 0
A-ē lōkōnē--a-aj-vā-m----&--os-ē chī&ap-s;-. A__ l_____ s_______ m___________ c__________ A-ē l-k-n- s-m-j-v- m-ṅ-ī-a-o-;- c-ī-a-o-;-. -------------------------------------------- Amē lōkōnē samajavā māṅgī'ē chī'ē.
(Nosaltres) volem parlar a la gent. અ---લો-ો ---- વ-ત --વા----ગ---છીએ. અ_ લો_ સા_ વા_ ક__ માં__ છી__ અ-ે લ-ક- સ-થ- વ-ત ક-વ- મ-ં-ી- છ-એ- ---------------------------------- અમે લોકો સાથે વાત કરવા માંગીએ છીએ. 0
Am- --k- sāt-----t--ka-a-ā --ṅg---p--;- -h--apos--. A__ l___ s____ v___ k_____ m___________ c__________ A-ē l-k- s-t-ē v-t- k-r-v- m-ṅ-ī-a-o-;- c-ī-a-o-;-. --------------------------------------------------- Amē lōkō sāthē vāta karavā māṅgī'ē chī'ē.

Dia de la llengua materna.

Estimes la teva llengua materna? Llavors ho hauries de celebrar! La data és el 21 de febrer. Aquest es el Dia Internacional de la Llengua Materna. Se celebra cada any des del 2000. El dia va ser instaurat per la Unesco. La Unesco és un organisme que pertany a l'ONU. Es dedica a temes relacionats amb la ciència, l'educació i la cultura. L'objectiu de la Unesco és la preservació del patrimoni cultural de la humanitat. També les llengües són un patrimoni cultural. Per això han de ser protegides, cuidades i promogudes. El 21 de febrer es fa un homenatge a la diversitat lingüística. Al món hi ha aproximadament entre 6.000 i 7.000 llengües. Tanmateix, la meitat es troben en perill d'extinció. Cada dues setmanes desapareix una llengua per sempre. Una sola llengua representa una enorme quantitat de saber. Les llengües recullen els coneixements dels pobles. La història d'una nació es reflecteix a la seva llengua. També les experiències i tradicions es transmeten a través del llenguatge. Per això la llengua materna forma part de la identitat nacional. Quan desapareix una llengua, perdem més que simples paraules. Aquest és el significat de la celebració del 21 de febrer. La gent ha de comprendre la importància que tenen les llengües. Igualment, haurien de reflexionar sobre el que poden fer per protegir les llengües. Demostra-li a la teva llengua que és important per a tu! Potser podries fer-li un pastís? Amb unes boniques lletres de pastís per sobre. Escrites en la teva llengua materna, és clar!
Sabia vostè que?
El bosnià és una llengua eslava meridional. És l’idioma oficial de Bòsnia i Herzegovina, tot i que també es parla a Serbia, Croacia, Macedonia i Montenegro. Compta amb uns 2.5 milions de parlants natius. Es tracta d’un idioma molt similar al serbi i al croat. Les diferèncias en el vocabulari, la ortografia i la gramàtica de les tres llenguas són pràcticament mínimas. Una persona que parli bosnià pot entendre fàcilment a una altra que parli serbi o croat. És per això que el reconeixement del bosnià com a idioma independent sol ser un tema controvertit. Alguns lingüistes inclús dubten que pugui tractar-se d’un idioma, al·leguen que es tracta simplement d’un dialecte del serbocroat. Les notables influències estrangeres del bosnià resulten interesants, i és que des dels seus inicis, la regió va pertànyer a l’orient i a l’occident de manera rotativa. Per això és possible trobar en el seu vocabulari molts termes de l’àrab, el turc i el persa, cosa que és molt poc comú en les demés llengües eslaves, el que converteix al bosnià en un idioma únic.