Manual de conversa

ca Numeros   »   gu ગણતરી

7 [set]

Numeros

Numeros

7 [સાત]

7 [Sāta]

ગણતરી

[gaṇatarī]

Tria com vols veure la traducció:   
català gujarati Engegar Més
(Jo) compto: હુ- ગ-ુ- છું: હું ગ_ છું_ હ-ં ગ-ુ- છ-ં- ------------- હું ગણું છું: 0
h-ṁ gaṇu- chu-: h__ g____ c____ h-ṁ g-ṇ-ṁ c-u-: --------------- huṁ gaṇuṁ chuṁ:
U, dos, tres એ--બે -્-ણ એ_ બે ત્__ એ- બ- ત-ર- ---------- એક બે ત્રણ 0
Ēka bē t-aṇa Ē__ b_ t____ Ē-a b- t-a-a ------------ Ēka bē traṇa
(Jo) compto fins a tres. હું -્-ણ-ગ------ં. હું ત્__ ગ_ છું_ હ-ં ત-ર- ગ-ુ- છ-ં- ------------------ હું ત્રણ ગણું છું. 0
h-------- -a-u- chuṁ. h__ t____ g____ c____ h-ṁ t-a-a g-ṇ-ṁ c-u-. --------------------- huṁ traṇa gaṇuṁ chuṁ.
(Jo) segueixo comptant: હુ---ણ-રી--ા-ુ--છ-ં: હું ગ___ રા_ છું_ હ-ં ગ-ત-ી ર-ખ-ં છ-ં- -------------------- હું ગણતરી રાખું છું: 0
H-ṁ-gaṇ-ta----ā--u---h--: H__ g_______ r_____ c____ H-ṁ g-ṇ-t-r- r-k-u- c-u-: ------------------------- Huṁ gaṇatarī rākhuṁ chuṁ:
quatre, cinc, sis, ચા-, ---ચ- છ, ચા__ પાં__ છ_ ચ-ર- પ-ં-, છ- ------------- ચાર, પાંચ, છ, 0
Cā--,-pān̄-a-----, C____ p_____ c___ C-r-, p-n-c-, c-a- ------------------ Cāra, pān̄ca, cha,
set, vuit, nou સા--આઠ-નવ સા_ આ_ ન_ સ-ત આ- ન- --------- સાત આઠ નવ 0
sā----ṭ-- --va s___ ā___ n___ s-t- ā-h- n-v- -------------- sāta āṭha nava
Jo compto. હ----ણું છ-ં હું ગ_ છું હ-ં ગ-ુ- છ-ં ------------ હું ગણું છું 0
h-- -a--ṁ ---ṁ h__ g____ c___ h-ṁ g-ṇ-ṁ c-u- -------------- huṁ gaṇuṁ chuṁ
Tu comptes. ત-- ગ--રી કરો ત_ ગ___ ક_ ત-ે ગ-ત-ી ક-ો ------------- તમે ગણતરી કરો 0
t-mē-----ta----arō t___ g_______ k___ t-m- g-ṇ-t-r- k-r- ------------------ tamē gaṇatarī karō
Ell compta. ક-્ય--. ક___ ક-્-ુ-. ------- કહ્યું. 0
k----ṁ. k______ k-h-u-. ------- kahyuṁ.
U. El primer. એ-- --ે-ુ-. એ__ પ___ એ-. પ-ે-ુ-. ----------- એક. પહેલું. 0
Ēka- P--ēl-ṁ. Ē___ P_______ Ē-a- P-h-l-ṁ- ------------- Ēka. Pahēluṁ.
Dos. El segon. બે. બીજી. બે_ બી__ બ-. બ-જ-. --------- બે. બીજી. 0
Bē- -ī--. B__ B____ B-. B-j-. --------- Bē. Bījī.
Tres. El tercer. ત્રણ. ત-ર---. ત્___ ત્___ ત-ર-. ત-ર-જ-. ------------- ત્રણ. ત્રીજો. 0
Tr------rīj-. T_____ T_____ T-a-a- T-ī-ō- ------------- Traṇa. Trījō.
Quatre. El quart. ચ-ર.-ચો--ં. ચા__ ચો__ ચ-ર- ચ-થ-ં- ----------- ચાર. ચોથું. 0
C-ra. C--h-ṁ. C____ C______ C-r-. C-t-u-. ------------- Cāra. Cōthuṁ.
Cinc. El cinquè. પ-ંચ---ા--મ-ં. પાં__ પાં___ પ-ં-. પ-ં-મ-ં- -------------- પાંચ. પાંચમું. 0
P-n̄--. --n̄c-m-ṁ. P_____ P________ P-n-c-. P-n-c-m-ṁ- ------------------ Pān̄ca. Pān̄camuṁ.
Sis. El sisè. છ- છ-્--. છ_ છ___ છ- છ-્-ા- --------- છ. છઠ્ઠા. 0
Ch-- C-a-hṭhā. C___ C________ C-a- C-a-h-h-. -------------- Cha. Chaṭhṭhā.
Set. El setè. સ-ત--સા---. સા__ સા___ સ-ત- સ-ત-ી- ----------- સાત. સાતમી. 0
Sā-a.---ta-ī. S____ S______ S-t-. S-t-m-. ------------- Sāta. Sātamī.
Vuit. El vuitè. આઈ.---મ-ં. આ__ આ___ આ-. આ-મ-ં- ---------- આઈ. આઠમું. 0
Ā------ī.-Ā-h--uṁ. Ā________ Ā_______ Ā-a-o-;-. Ā-h-m-ṁ- ------------------ Ā'ī. Āṭhamuṁ.
Nou. El novè. નવ.-ન--ી. ન__ ન___ ન-. ન-મ-. --------- નવ. નવમી. 0
Na-a- N--a-ī. N____ N______ N-v-. N-v-m-. ------------- Nava. Navamī.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 gujarati (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Pensament i llenguatge

El nostre pensament depèn del nostre llenguatge. Quan pensem, ‘parlem’ amb nosaltres mateixos. Això significa que la nostra llengua determina la nostra visió de les coses. Però podem pensar de la mateixa manera tot i parlar llengües diferents? O pensem diferent perquè també parlem llengües diferents? Cada poble té el seu propi vocabulari. En algunes llengües no hi trobem determinades paraules. Hi ha pobles que no distingeixen entre verd i blau. Els parlants n'empren per a tots dos colors la mateixa paraula. I reconeixen pitjor els colors que els parlants d'altres pobles! No poden identificar correctament les tonalitats ni els colors secundaris. Tenen problemes per descriure els colors. Altres llengües tenen poques paraules pels números. Els seus parlants compten molt pitjor. Tambié hi ha llengües que no coneixen les nocions de dreta i esquerra . Les persones parlen de nord i sud, est i oest. Aquests parlants poden orientar-se geogràficament molt bé. Però no comprenen els conceptes de dreta i esquerra . Per descomptat, no només la nostra llengua influeix en el nostre pensament. També el nostre ambient i la nostra vida quotidiana condicionen els nostres pensaments. Així doncs: quin paper hi juga el llenguatge? Estableix els límits del nostre pensament? O més aviat tenim paraules per designar el que pensem? Quina és la causa i quin l'efecte? Totes aquestes preguntes encara no s'han aclarit. De donar-hi resposta s'ocupen els investigadors del cervell i els lingüistes. Però la qüestió ens afecta a tots... Ets el que parles? !
Sabia vostè que?
El danès és l‘idioma natiu d’uns 5 milions de personas. Forma part del grup de les llengües germàniques nórdiques, pel que està relacionat amb el suec i el noruec. El vocabulari d’aquests tres idiomes és quasi idèntic. De fet, una persona que en parli un d’ells pot entendre perfectament a algú que en parli qualsevol dels altres dos. Per aquest motiu està en dubte que les llengües escandinaves siguin idiomes independents, ja que podrien ser simplement formes regionals d’un mateix idioma. Al mateix temps, el pròpi danès es divideix en diferents dialectes. Però s’estàn suplantant per la variant estàndard. Tot i això, continuen sorgint nous dialectes, especialment a les zones urbanes de Dinamarca. Aquests dialectes es denominen dialectes socials. La pronunciació dels dialectes socials mostra l’edat i l’estatus social de la persona que el parla. Aquest fenomen és molt típic del danès, i és molt menys notable en altres idiomes, cosa que converteix al danès en un idioma particularment interessant.