Manual de conversa

ca Fer coneixença   »   gu જાણવા મળી

3 [tres]

Fer coneixença

Fer coneixença

3 [ત્રણ]

3 [Traṇa]

જાણવા મળી

[jāṇavā maḷī]

Tria com vols veure la traducció:   
català gujarati Engegar Més
Hola! હા-! હા__ હ-ય- ---- હાય! 0
hāy-! h____ h-y-! ----- hāya!
Bon dia! શુ- ----! શુ_ દિ___ શ-ભ દ-વ-! --------- શુભ દિવસ! 0
Ś--h- ------! Ś____ d______ Ś-b-a d-v-s-! ------------- Śubha divasa!
Com va? તમે------ો? ત_ કે_ છો_ ત-ે ક-મ છ-? ----------- તમે કેમ છો? 0
Tam--k-m--ch-? T___ k___ c___ T-m- k-m- c-ō- -------------- Tamē kēma chō?
Que és d’Europa vostè? શું---ે--ુ-ોપન---ો? શું ત_ યુ___ છો_ શ-ં ત-ે ય-ર-પ-ા છ-? ------------------- શું તમે યુરોપના છો? 0
Śu---am- -------ā---ō? Ś__ t___ y_______ c___ Ś-ṁ t-m- y-r-p-n- c-ō- ---------------------- Śuṁ tamē yurōpanā chō?
Que és d’Amèrica vostè? શુ- તમે અમે-િ-ા-- -ો? શું ત_ અ____ છો_ શ-ં ત-ે અ-ે-િ-ા-ી છ-? --------------------- શું તમે અમેરિકાથી છો? 0
Ś-- tam------i-āthī---ō? Ś__ t___ a_________ c___ Ś-ṁ t-m- a-ē-i-ā-h- c-ō- ------------------------ Śuṁ tamē amērikāthī chō?
Que és d’Àsia vostè? શ-ં--મ----િ-ાના -ો? શું ત_ એ___ છો_ શ-ં ત-ે એ-િ-ા-ા છ-? ------------------- શું તમે એશિયાના છો? 0
Ś----a-------ā-ā--hō? Ś__ t___ ē______ c___ Ś-ṁ t-m- ē-i-ā-ā c-ō- --------------------- Śuṁ tamē ēśiyānā chō?
En quin hotel s’allotja vostè? ત-ે-કઈ--ો--લ-ાં--હ- --? ત_ ક_ હો___ ર_ છો_ ત-ે ક- હ-ટ-લ-ા- ર-ો છ-? ----------------------- તમે કઈ હોટેલમાં રહો છો? 0
T-----a-----------ē-a-ā- rahō----? T___ k________ h________ r___ c___ T-m- k-&-p-s-ī h-ṭ-l-m-ṁ r-h- c-ō- ---------------------------------- Tamē ka'ī hōṭēlamāṁ rahō chō?
Quant fa que és aquí? ત-ે--ેટલા---ય----હ-----? ત_ કે__ સ___ અ_ છો_ ત-ે ક-ટ-ા સ-ય-ી અ-ી- છ-? ------------------------ તમે કેટલા સમયથી અહીં છો? 0
T--ē -ē--l--samayathī ahīṁ-c-ō? T___ k_____ s________ a___ c___ T-m- k-ṭ-l- s-m-y-t-ī a-ī- c-ō- ------------------------------- Tamē kēṭalā samayathī ahīṁ chō?
Fins quan es quedarà? તમે ક્--ં સ--ી રહ----? ત_ ક્_ સુ_ ર_ છો_ ત-ે ક-ય-ં સ-ધ- ર-ો છ-? ---------------------- તમે ક્યાં સુધી રહો છો? 0
Tamē-ky-- s--h---ah--chō? T___ k___ s____ r___ c___ T-m- k-ā- s-d-ī r-h- c-ō- ------------------------- Tamē kyāṁ sudhī rahō chō?
Li agrada la seva estada aquí? ત-ે તેને -હી --ંદ-કર- --? ત_ તે_ અ_ પ__ ક_ છો_ ત-ે ત-ન- અ-ી પ-ં- ક-ો છ-? ------------------------- તમે તેને અહી પસંદ કરો છો? 0
T-m- ---- --- -----d- ---ō -hō? T___ t___ a__ p______ k___ c___ T-m- t-n- a-ī p-s-n-a k-r- c-ō- ------------------------------- Tamē tēnē ahī pasanda karō chō?
Que fa vacances aquí? શુ- --ે -ે-ેશન -ર-છો? શું ત_ વે___ પ_ છો_ શ-ં ત-ે વ-ક-શ- પ- છ-? --------------------- શું તમે વેકેશન પર છો? 0
Ś-ṁ ---ē --kē--na--ar---h-? Ś__ t___ v_______ p___ c___ Ś-ṁ t-m- v-k-ś-n- p-r- c-ō- --------------------------- Śuṁ tamē vēkēśana para chō?
Visiti’m! મન----ય---ક-મ----ા- લ-! મ_ ક્___ મુ___ લો_ મ-ે ક-ય-ર-ક મ-લ-ક-ત લ-! ----------------------- મને ક્યારેક મુલાકાત લો! 0
Man- -yā---- mu-----a---! M___ k______ m_______ l__ M-n- k-ā-ē-a m-l-k-t- l-! ------------------------- Manē kyārēka mulākāta lō!
Aquesta és la meva adreça. અહી----ર-- -----ુ--છે. અ_ મા_ સ___ છે_ અ-ી- મ-ર-ં સ-ન-મ-ં છ-. ---------------------- અહીં મારું સરનામું છે. 0
A-īṁ -ā--- --ra-ā-u--chē. A___ m____ s________ c___ A-ī- m-r-ṁ s-r-n-m-ṁ c-ē- ------------------------- Ahīṁ māruṁ saranāmuṁ chē.
Ens veiem demà? ક-લ- ----? કા_ મ___ ક-લ- મ-ી-? ---------- કાલે મળીએ? 0
K-l--maḷ--apo---? K___ m___________ K-l- m-ḷ-&-p-s-ē- ----------------- Kālē maḷī'ē?
Em sap greu, però ja tinc ocupacions. મ-- -ર--,-માર---ાસે ય----ઓ-છ-. મા_ ક___ મા_ પા_ યો___ છે_ મ-ફ ક-શ-, મ-ર- પ-સ- ય-જ-ા- છ-. ------------------------------ માફ કરશો, મારી પાસે યોજનાઓ છે. 0
Mā-h--k----ō,-mā-- -ā-ē yō--n-&---s;- chē. M____ k______ m___ p___ y____________ c___ M-p-a k-r-ś-, m-r- p-s- y-j-n-&-p-s-ō c-ē- ------------------------------------------ Māpha karaśō, mārī pāsē yōjanā'ō chē.
Adéu! બ--! બા__ બ-ય- ---- બાય! 0
Bā--! B____ B-y-! ----- Bāya!
A reveure! આવ-ો! આ___ આ-જ-! ----- આવજો! 0
Āva--! Ā_____ Ā-a-ō- ------ Āvajō!
Fins aviat! ફર- -ળ્--! ફ_ મ___ ફ-ી મ-્-ા- ---------- ફરી મળ્યા! 0
Ph-rī m-ḷ-ā! P____ m_____ P-a-ī m-ḷ-ā- ------------ Pharī maḷyā!

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 gujarati (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.
Sabia vostè que?
El bengalí pertany a les llengües indoirànies, i és l’idioma natiu de més de 200 milions de persones, de les quals més de 140 milions són de Bangladesh. A mes, compta amb aproximadament 75 milions de parlants en tota la India. També es poden trobar parlants de bengalí a Malasia, el Nepal i Arabia Saudí, pel que es converteix en un dels idiomes més parlats del món. Té un sistema d’escriptura pròpi. Inclús compta amb símbols únics per als números. No obstant, avui en dia els dígits àrabs són els més utilitzats. La sintaxis del bengalí segueix unes normes molt estrictes. L’estructura de les seves frases funciona de la següent manera: sitúa primer el subjecte, després l’objecte, i finalment el verb. Careix de gèneres gramaticals, i els noms i adjectius varien molt poc. El que suposa un avantatge per als que estàn aprenent aquest important idioma. Tothom hauria d’animar-se a aprendre’l!