Manual de conversa

ca Adjectius 3   »   gu વિશેષણો 3

80 [vuitanta]

Adjectius 3

Adjectius 3

80 [એંસી]

80 [Ēnsī]

વિશેષણો 3

viśēṣaṇō 3

Tria com vols veure la traducció:   
català gujarati Engegar Més
Ella té un gos. ત--- પાસ- એક કૂત-----. તે_ પા_ એ_ કૂ__ છે_ ત-ણ- પ-સ- એ- ક-ત-ો છ-. ---------------------- તેણી પાસે એક કૂતરો છે. 0
t--- -ā-ē ē-a --tar- c--. t___ p___ ē__ k_____ c___ t-ṇ- p-s- ē-a k-t-r- c-ē- ------------------------- tēṇī pāsē ēka kūtarō chē.
El gos és gran. ક--ર- -ોટો---. કૂ__ મો_ છે_ ક-ત-ો મ-ટ- છ-. -------------- કૂતરો મોટો છે. 0
Kū------ōṭ---h-. K_____ m___ c___ K-t-r- m-ṭ- c-ē- ---------------- Kūtarō mōṭō chē.
Té un gos gran. ત-ણ--પ--- -ક મોટો ક-તર--છ-. તે_ પા_ એ_ મો_ કૂ__ છે_ ત-ણ- પ-સ- એ- મ-ટ- ક-ત-ો છ-. --------------------------- તેણી પાસે એક મોટો કૂતરો છે. 0
T-ṇ- -------- m--ō k----ō c--. T___ p___ ē__ m___ k_____ c___ T-ṇ- p-s- ē-a m-ṭ- k-t-r- c-ē- ------------------------------ Tēṇī pāsē ēka mōṭō kūtarō chē.
Ella té una casa. તે-ી પા-- -ર--ે તે_ પા_ ઘ_ છે ત-ણ- પ-સ- ઘ- છ- --------------- તેણી પાસે ઘર છે 0
T-ṇ----------r- c-ē T___ p___ g____ c__ T-ṇ- p-s- g-a-a c-ē ------------------- Tēṇī pāsē ghara chē
La casa és petita. ઘર-ન-------. ઘ_ ના_ છે_ ઘ- ન-ન-ં છ-. ------------ ઘર નાનું છે. 0
g--ra --n-ṁ -h-. g____ n____ c___ g-a-a n-n-ṁ c-ē- ---------------- ghara nānuṁ chē.
Té una casa petita. તેણી-ું એક -ા--ં-ઘ----. તે__ એ_ ના_ ઘ_ છે_ ત-ણ-ન-ં એ- ન-ન-ં ઘ- છ-. ----------------------- તેણીનું એક નાનું ઘર છે. 0
Tē--n-ṁ ē-----n-- g--r- ---. T______ ē__ n____ g____ c___ T-ṇ-n-ṁ ē-a n-n-ṁ g-a-a c-ē- ---------------------------- Tēṇīnuṁ ēka nānuṁ ghara chē.
Ell viu en un hotel. તે હ-ટલ--ં -----ે. તે હો___ ર_ છે_ ત- હ-ટ-મ-ં ર-ે છ-. ------------------ તે હોટલમાં રહે છે. 0
T- hōṭalam---ra------. T_ h________ r___ c___ T- h-ṭ-l-m-ṁ r-h- c-ē- ---------------------- Tē hōṭalamāṁ rahē chē.
L’hotel és barat. હ--ેલ -સ--- -ે. હો__ સ__ છે_ હ-ટ-લ સ-્-ી છ-. --------------- હોટેલ સસ્તી છે. 0
H----a---st---hē. H_____ s____ c___ H-ṭ-l- s-s-ī c-ē- ----------------- Hōṭēla sastī chē.
Ell s’allotja en un hotel barat. તે---્તી--ો-ે-મ-- ---ાયો-છે. તે સ__ હો___ રો__ છે_ ત- સ-્-ી હ-ટ-લ-ા- ર-ક-ય- છ-. ---------------------------- તે સસ્તી હોટેલમાં રોકાયો છે. 0
Tē-s-----hō--l-māṁ -ō-āy---h-. T_ s____ h________ r_____ c___ T- s-s-ī h-ṭ-l-m-ṁ r-k-y- c-ē- ------------------------------ Tē sastī hōṭēlamāṁ rōkāyō chē.
Ell té un cotxe. ત--ી---સ--ક-- --. તે_ પા_ કા_ છે_ ત-ન- પ-સ- ક-ર છ-. ----------------- તેની પાસે કાર છે. 0
T--ī -ā-- -ār----ē. T___ p___ k___ c___ T-n- p-s- k-r- c-ē- ------------------- Tēnī pāsē kāra chē.
El cotxe és car. કાર----ઘી-છ-. કા_ મોં_ છે_ ક-ર મ-ં-ી છ-. ------------- કાર મોંઘી છે. 0
K--a-m--g-- chē. K___ m_____ c___ K-r- m-ṅ-h- c-ē- ---------------- Kāra mōṅghī chē.
Té un cotxe car. ત--ી---સ- -- મ------ાર-છે. તે_ પા_ એ_ મોં_ કા_ છે_ ત-ન- પ-સ- એ- મ-ં-ી ક-ર છ-. -------------------------- તેની પાસે એક મોંઘી કાર છે. 0
T-n-----ē -k--mōṅg-----r- c--. T___ p___ ē__ m_____ k___ c___ T-n- p-s- ē-a m-ṅ-h- k-r- c-ē- ------------------------------ Tēnī pāsē ēka mōṅghī kāra chē.
Ell llegeix una novel•la. ત--એક ---ક-- ---ચ---હ--- છે. તે એ_ ન____ વાં_ ર__ છે_ ત- એ- ન-લ-થ- વ-ં-ી ર-્-ો છ-. ---------------------------- તે એક નવલકથા વાંચી રહ્યો છે. 0
Tē-ē---n--a-a--t-ā ----c---a----chē. T_ ē__ n__________ v____ r____ c___ T- ē-a n-v-l-k-t-ā v-n-c- r-h-ō c-ē- ------------------------------------ Tē ēka navalakathā vān̄cī rahyō chē.
La novel•la és avorrida. ન-લક-ા ક-ટ--ા----છે. ન____ કં_____ છે_ ન-લ-થ- ક-ટ-ળ-જ-ક છ-. -------------------- નવલકથા કંટાળાજનક છે. 0
N---lakath---aṇ-ā---anaka -hē. N__________ k____________ c___ N-v-l-k-t-ā k-ṇ-ā-ā-a-a-a c-ē- ------------------------------ Navalakathā kaṇṭāḷājanaka chē.
Llegeix una novel•la avorrida. ત---ંટા-ાજનક---લ-થ- -ા--- -હ્-ો-છ-. તે કં_____ ન____ વાં_ ર__ છે_ ત- ક-ટ-ળ-જ-ક ન-લ-થ- વ-ં-ી ર-્-ો છ-. ----------------------------------- તે કંટાળાજનક નવલકથા વાંચી રહ્યો છે. 0
Tē ka-ṭā----------a-al-----ā -ān̄c------ō-ch-. T_ k____________ n__________ v____ r____ c___ T- k-ṇ-ā-ā-a-a-a n-v-l-k-t-ā v-n-c- r-h-ō c-ē- ---------------------------------------------- Tē kaṇṭāḷājanaka navalakathā vān̄cī rahyō chē.
Ella mira una pel•lícula. ત--મ-વ--જોઈ રહ----. તે મૂ_ જો_ ર_ છે_ ત- મ-વ- જ-ઈ ર-ી છ-. ------------------- તે મૂવી જોઈ રહી છે. 0
T- mū-ī j-ī-ra-ī chē. T_ m___ j__ r___ c___ T- m-v- j-ī r-h- c-ē- --------------------- Tē mūvī jōī rahī chē.
La pel•lícula és emocionant. ફિ-્મ --------છે. ફિ__ રો___ છે_ ફ-લ-મ ર-મ-ં-ક છ-. ----------------- ફિલ્મ રોમાંચક છે. 0
Phi--a-rō--n̄caka chē. P_____ r________ c___ P-i-m- r-m-n-c-k- c-ē- ---------------------- Philma rōmān̄caka chē.
Ella mira una pel•lícula emocionant. તે-એ--ઉત-તે-ક-ફિલ-મ--ોઈ રહી---. તે એ_ ઉ____ ફિ__ જો_ ર_ છે_ ત- એ- ઉ-્-ે-ક ફ-લ-મ જ-ઈ ર-ી છ-. ------------------------------- તે એક ઉત્તેજક ફિલ્મ જોઈ રહી છે. 0
Tē ----uttē----------a-j-- -a-ī-chē. T_ ē__ u_______ p_____ j__ r___ c___ T- ē-a u-t-j-k- p-i-m- j-ī r-h- c-ē- ------------------------------------ Tē ēka uttējaka philma jōī rahī chē.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 gujarati (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El llenguatge de la ciència

La llengua científica és una llengua per si mateixa. S'utilitza en discussions especialitzades. També en publicacions de caràcter científic. Abans la ciència s'expressava en una única llengua. A Europa, el llatí es va imposar durant molt de temps com l'idioma científic per excel·lència. Actualment l'anglès ocupa la posició més rellevant. Les llengües científiques són llengües especialitzades. Tenen molts conceptes específics. Les seves principals característiques són l'estandardització i la formalització. Alguns creuen que els científics parlen de manera incomprensible a propòsit. Perquè si alguna cosa sembla complicada, es pensa que és interessant. Però els científics no busquen més que la veritat. De manera que han d'emprar una llengua neutral. No hi ha lloc pels elements retòrics ni els discursos florits. Tanmateix, són molts els exemples d'un argot enrevessat en excés. I el llenguatge enrevessat sembla fascinar les persones! Els estudis demostren que moltes vegades intentem construir discursos difícils. Els subjectes d'un experiment havien de respondre unes quantes qüestions. Havien de triar la resposta entre diverses opcions. Algunes respostes eren senzilles, altres estaven formulades en un llenguatge complicat. La majoria dels subjectes es va decantar per les respostes complicades. Però no tenien cap sentit! Les persones de l'experiment es van deixar enganyar pel llenguatge. Encara que el seu contingut fos absurd, es van deixar influir per la forma enrevessada en la s'expressava. Escriure de forma enrevessada, però, no sempre és un art. Es pot aprendre la manera d'embolicar un contingut senzill mitjançant un llenguatge complicat. Expressar coses difícils amb senzillesa, però, no és tan fàcil. Així que de vegades el més simple és el que resulta més complex...