Manual de conversa

ca La visita de la ciutat   »   gu જોવાલાયક સ્થળો

42 [quaranta-dos]

La visita de la ciutat

La visita de la ciutat

42 [બેતાલીસ]

42 [Bētālīsa]

જોવાલાયક સ્થળો

jōvālāyaka sthaḷō

Tria com vols veure la traducció:   
català gujarati Engegar Més
Que el mercat és obert el diumenge? શ-ં --ા- -વ-વારે--ુ-- --? શું બ__ ર___ ખુ_ છે_ શ-ં બ-ા- ર-િ-ા-ે ખ-લ- છ-? ------------------------- શું બજાર રવિવારે ખુલે છે? 0
ś-ṁ--ajā-a--------ē-k---ē--hē? ś__ b_____ r_______ k____ c___ ś-ṁ b-j-r- r-v-v-r- k-u-ē c-ē- ------------------------------ śuṁ bajāra ravivārē khulē chē?
Que obre la fira el dilluns? શ-ં---ળ---ોમ-----ખ-લ- છે? શું મે_ સો___ ખુ_ છે_ શ-ં મ-ળ- સ-મ-ા-ે ખ-લ- છ-? ------------------------- શું મેળો સોમવારે ખુલે છે? 0
Śuṁ-mēḷō sōma--r- k--lē ch-? Ś__ m___ s_______ k____ c___ Ś-ṁ m-ḷ- s-m-v-r- k-u-ē c-ē- ---------------------------- Śuṁ mēḷō sōmavārē khulē chē?
Que és oberta l’exposició el dimarts? શુ- પ-રદર-શ--મંગ-વાર- --લ--ું છે? શું પ્_____ મં____ ખુ__ છે_ શ-ં પ-ર-ર-શ- મ-ગ-વ-ર- ખ-લ-લ-ં છ-? --------------------------------- શું પ્રદર્શન મંગળવારે ખુલ્લું છે? 0
Ś---------ś-n- m--g-ḷ-vārē-khul-u-----? Ś__ p_________ m__________ k______ c___ Ś-ṁ p-a-a-ś-n- m-ṅ-a-a-ā-ē k-u-l-ṁ c-ē- --------------------------------------- Śuṁ pradarśana maṅgaḷavārē khulluṁ chē?
Que el obre zoològic el dimecres? શ-ં -ૂ-બુધવારે ખ-લ્-----ે? શું ઝૂ બુ___ ખુ__ છે_ શ-ં ઝ- બ-ધ-ા-ે ખ-લ-લ-ં છ-? -------------------------- શું ઝૂ બુધવારે ખુલ્લું છે? 0
Śuṁ -h- -----v-rē ----l-ṁ --ē? Ś__ j__ b________ k______ c___ Ś-ṁ j-ū b-d-a-ā-ē k-u-l-ṁ c-ē- ------------------------------ Śuṁ jhū budhavārē khulluṁ chē?
Que el obre museu el dijous? શું --ય----મ--ુરુ-ાર----લ્લું--ે? શું મ્____ ગુ___ ખુ__ છે_ શ-ં મ-ય-ઝ-ય- ગ-ર-વ-ર- ખ-લ-લ-ં છ-? --------------------------------- શું મ્યુઝિયમ ગુરુવારે ખુલ્લું છે? 0
Śuṁ-m-ujh----a--u--v------u-l-ṁ ch-? Ś__ m_________ g_______ k______ c___ Ś-ṁ m-u-h-y-m- g-r-v-r- k-u-l-ṁ c-ē- ------------------------------------ Śuṁ myujhiyama guruvārē khulluṁ chē?
Que la galeria obre el divendres? શ-ં ગેલ-રી-શુક--વારે--ુલ્લી હ-- --? શું ગે__ શુ____ ખુ__ હો_ છે_ શ-ં ગ-લ-ર- શ-ક-ર-ા-ે ખ-લ-લ- હ-ય છ-? ----------------------------------- શું ગેલેરી શુક્રવારે ખુલ્લી હોય છે? 0
Śu- -ēl-r--ś--r-vār- k----ī-hōy- ch-? Ś__ g_____ ś________ k_____ h___ c___ Ś-ṁ g-l-r- ś-k-a-ā-ē k-u-l- h-y- c-ē- ------------------------------------- Śuṁ gēlērī śukravārē khullī hōya chē?
Es pot fer fotos? શ------ે--ોટ--લ-વ----છ-ટ છે? શું ત__ ફો_ લે__ છૂ_ છે_ શ-ં ત-ન- ફ-ટ- લ-વ-ન- છ-ટ છ-? ---------------------------- શું તમને ફોટા લેવાની છૂટ છે? 0
Śu- ta--n- --ōṭā-lēv--ī--h----ch-? Ś__ t_____ p____ l_____ c____ c___ Ś-ṁ t-m-n- p-ō-ā l-v-n- c-ū-a c-ē- ---------------------------------- Śuṁ tamanē phōṭā lēvānī chūṭa chē?
S’ha de pagar entrada? શુ- --ા----્--ે- ફી ચ-કવવી-પ-શ-? શું ત__ પ્___ ફી ચૂ___ પ___ શ-ં ત-ા-ે પ-ર-ે- ફ- ચ-ક-વ- પ-શ-? -------------------------------- શું તમારે પ્રવેશ ફી ચૂકવવી પડશે? 0
Ś-----mā-- pravē---p-- cūk---vī--aḍ-śē? Ś__ t_____ p______ p__ c_______ p______ Ś-ṁ t-m-r- p-a-ē-a p-ī c-k-v-v- p-ḍ-ś-? --------------------------------------- Śuṁ tamārē pravēśa phī cūkavavī paḍaśē?
Quant costa l’entrada? પ્-વ---- ક--મત--ે-લી---? પ્____ કિં__ કે__ છે_ પ-ર-ે-ન- ક-ં-ત ક-ટ-ી છ-? ------------------------ પ્રવેશની કિંમત કેટલી છે? 0
Pra-ēś-nī---mm-t- ---al-----? P________ k______ k_____ c___ P-a-ē-a-ī k-m-a-a k-ṭ-l- c-ē- ----------------------------- Pravēśanī kimmata kēṭalī chē?
Hi ha descompte per a grups? શુ--ક-ઈ---- ડ--------ટ -ે? શું કો_ જૂ_ ડિ_____ છે_ શ-ં ક-ઈ જ-થ ડ-સ-ક-ઉ-્- છ-? -------------------------- શું કોઈ જૂથ ડિસ્કાઉન્ટ છે? 0
Śuṁ --ī-jū-ha -iskāu-ṭa -hē? Ś__ k__ j____ ḍ________ c___ Ś-ṁ k-ī j-t-a ḍ-s-ā-n-a c-ē- ---------------------------- Śuṁ kōī jūtha ḍiskāunṭa chē?
Hi ha descompte per als nens? શ-ં-બ-ળકો-મા-ે-ક------્ક---્ટ---? શું બા__ મા_ કો_ ડિ_____ છે_ શ-ં બ-ળ-ો મ-ટ- ક-ઈ ડ-સ-ક-ઉ-્- છ-? --------------------------------- શું બાળકો માટે કોઈ ડિસ્કાઉન્ટ છે? 0
Ś-ṁ-b---------- kōī-ḍ--kāu--a c-ē? Ś__ b_____ m___ k__ ḍ________ c___ Ś-ṁ b-ḷ-k- m-ṭ- k-ī ḍ-s-ā-n-a c-ē- ---------------------------------- Śuṁ bāḷakō māṭē kōī ḍiskāunṭa chē?
Hi ha descompte d’estudiant? શુ- કોઈ-વ-દ્----------્---ન-- -ે? શું કો_ વિ____ ડિ_____ છે_ શ-ં ક-ઈ વ-દ-ય-ર-થ- ડ-સ-ક-ઉ-્- છ-? --------------------------------- શું કોઈ વિદ્યાર્થી ડિસ્કાઉન્ટ છે? 0
Ś-ṁ -ōī ------th----------a-c-ē? Ś__ k__ v________ ḍ________ c___ Ś-ṁ k-ī v-d-ā-t-ī ḍ-s-ā-n-a c-ē- -------------------------------- Śuṁ kōī vidyārthī ḍiskāunṭa chē?
Què és aquest edifici? આ કે-ા-પ--ક---ુ- મકાન--ે? આ કે_ પ્____ મ__ છે_ આ ક-વ- પ-ર-ા-ન-ં મ-ા- છ-? ------------------------- આ કેવા પ્રકારનું મકાન છે? 0
Ā------pr-k-ra-uṁ---kā-a chē? Ā k___ p_________ m_____ c___ Ā k-v- p-a-ā-a-u- m-k-n- c-ē- ----------------------------- Ā kēvā prakāranuṁ makāna chē?
De quan és aquest edifici? ઇમાર- ક-ટલી --ન----? ઇ___ કે__ જૂ_ છે_ ઇ-ા-ત ક-ટ-ી જ-ન- છ-? -------------------- ઇમારત કેટલી જૂની છે? 0
Im-r-t- -ēṭ-l- j-n- -h-? I______ k_____ j___ c___ I-ā-a-a k-ṭ-l- j-n- c-ē- ------------------------ Imārata kēṭalī jūnī chē?
Qui va construir aquest edifici? મક----ોણે --ંધ-ય--? મ__ કો_ બાં___ મ-ા- ક-ણ- બ-ં-્-ુ-? ------------------- મકાન કોણે બાંધ્યું? 0
Ma-ā-a --ṇē bān-----? M_____ k___ b________ M-k-n- k-ṇ- b-n-h-u-? --------------------- Makāna kōṇē bāndhyuṁ?
M’interessa l’arquitectura. મ-ે આ-્---ેક્---ા---સ-છે. મ_ આ_______ ર_ છે_ મ-ે આ-્-િ-ે-્-ર-ા- ર- છ-. ------------------------- મને આર્કિટેક્ચરમાં રસ છે. 0
M-nē --k-ṭē--a-a-āṁ r--- chē. M___ ā_____________ r___ c___ M-n- ā-k-ṭ-k-a-a-ā- r-s- c-ē- ----------------------------- Manē ārkiṭēkcaramāṁ rasa chē.
M’interessa l’art. મન- કલામાં-ર- છે. મ_ ક__ ર_ છે_ મ-ે ક-ા-ા- ર- છ-. ----------------- મને કલામાં રસ છે. 0
Manē k--āmā---a-a -h-. M___ k______ r___ c___ M-n- k-l-m-ṁ r-s- c-ē- ---------------------- Manē kalāmāṁ rasa chē.
M’interessa la pintura. મ-ે---ઇન્--ં---- -સ છ-. મ_ પે_____ ર_ છે_ મ-ે પ-ઇ-્-િ-ગ-ા- ર- છ-. ----------------------- મને પેઇન્ટિંગમાં રસ છે. 0
Ma-------ṭ---amā- --sa c--. M___ p___________ r___ c___ M-n- p-i-ṭ-ṅ-a-ā- r-s- c-ē- --------------------------- Manē pēinṭiṅgamāṁ rasa chē.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 gujarati (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües ràpides, llengües lentes

Hi ha més de 6.000 llengües diferents a tot el món. Però totes tenen la mateixa funció. Ajudar-nos a intercanviar informació. Això es produeix en cada llengua de maneres diferents. Perquè cada llengua funciona segons les seves pròpies regles. També la velocitat a la qual un idioma es parla és diferent. Es tracta d'una característica que ha estat analitzada en diversos estudis. A fi de demostrar això es van traduir petits textos en diverses llengües. Aquests textos van ser llegits en veu alta per parlants nadius. El resultat va ser inequívoc. El japonès i l'espanyol són les llengües més ràpides. En aquests idomes es pronuncien gairebé vuit síl·labes per segon. Els xinesos parlen clarament amb un ritme més lent. Pronuncien tot just cinc síl·labes per segon. La velocitat depèn de la complexitat de les síl·labes. Quan les síl·labes són complexes, l'acció de la parla dura més temps. L'alemany conté, per exemple, tres sons per síl·laba. Això explica que el seu ritme sigui relativament lent. Parlar ràpid no vol dir, en qualsevol cas, comunicar més coses. Tot el contrari! Les síl·labes que es pronuncien massa ràpid contenen poca informació. Encara que els japonesos parlin molt ràpid, en transmeten poc contingut. En canvi, el pausat ritme de la llengua xinesa expressa molt en poques paraules. També les síl·labes de l'anglès transmeten molta informació. Cal destacar que, al final, totes les llengües tenen una eficàcia molt semblant. Així doncs, qui parla lentament expressa més. I qui parla amb rapidesa, necessita més paraules. Però, en difinitiva, tots creuem la línia de meta gairebé al mateix temps.
Sabia vostè que?
L’eslovè forma part de les llengües eslaves meridionals. Té uns 2 milions de parlants natius, els quals procedeixen d’Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, Àustria, Itàliaiy Hongria. És bastant similar al txec i a l’eslovac. Però també s’hi poden apreciar algunes influpencies del serbocroat. Tot i que Eslovènia és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. Això és degut al passat borrascós de la regió, el qual es manifiesta en el pròpi vocabulari, ja que conté molts termes estrangers. El seu sistema d’escriptura utilitza les grafies llatines. i la seva gramàtica consta de sis casos i tres gèneres. La seva pronunciació compta amb dues fonologies oficials. Una d’ellas fa distincions entre els sons alts i els baixos. Una altra característica d’aquest idioma és la seva estructura arcaica. Els eslovens sempre han sigut molt oberts respecte als altres idomes, així que s’alegren moltíssim quan algú s’interessa pel seu pròpi idioma.