Manual de conversa

ca L’esport   »   gu રમતગમત

49 [quaranta-nou]

L’esport

L’esport

49 [ઓનચાલીસ]

49 [Ōnacālīsa]

રમતગમત

[ramatagamata]

Tria com vols veure la traducció:   
català gujarati Engegar Més
Practiques cap esport? શ-----ે-ર--ગ-ત કરો--ો? શું ત_ ર_____ ક_ છો_ શ-ં ત-ે ર-ત-મ- ક-ો છ-? ---------------------- શું તમે રમતગમત કરો છો? 0
śuṁ----ē---ma--gamat- ---- chō? ś__ t___ r___________ k___ c___ ś-ṁ t-m- r-m-t-g-m-t- k-r- c-ō- ------------------------------- śuṁ tamē ramatagamata karō chō?
Sí, em cal moure. હા, મા---ખસ-ડ-ુ--પડ--. હા_ મા_ ખ___ પ___ હ-, મ-ર- ખ-ે-વ-ં પ-શ-. ---------------------- હા, મારે ખસેડવું પડશે. 0
H-,--ārē k-----a--- --ḍa--. H__ m___ k_________ p______ H-, m-r- k-a-ē-a-u- p-ḍ-ś-. --------------------------- Hā, mārē khasēḍavuṁ paḍaśē.
Vaig al centre esportiu. હ-ં--------્સ--્--મ---------ુ-. હું સ્____ ક્___ જા_ છું_ હ-ં સ-પ-ર-ટ-સ ક-લ-મ-ં જ-ઉ- છ-ં- ------------------------------- હું સ્પોર્ટ્સ ક્લબમાં જાઉં છું. 0
H-- --ō-----klabamāṁ -ā&----;u- c-uṁ. H__ s______ k_______ j_________ c____ H-ṁ s-ō-ṭ-a k-a-a-ā- j-&-p-s-u- c-u-. ------------------------------------- Huṁ spōrṭsa klabamāṁ jā'uṁ chuṁ.
Juguem a futbol. અમ--ફ-ટબો---મી- છ--. અ_ ફૂ___ ર__ છી__ અ-ે ફ-ટ-ો- ર-ી- છ-એ- -------------------- અમે ફૂટબોલ રમીએ છીએ. 0
A-- -h--abōla ----&-pos;- -h-&-po---. A__ p________ r__________ c__________ A-ē p-ū-a-ō-a r-m-&-p-s-ē c-ī-a-o-;-. ------------------------------------- Amē phūṭabōla ramī'ē chī'ē.
A vegades nedem. ક્યા--ક આ--ે ત--- -ી-. ક્___ આ__ ત__ છી__ ક-ય-ર-ક આ-ણ- ત-ી- છ-એ- ---------------------- ક્યારેક આપણે તરીએ છીએ. 0
K-ā-ē-a--paṇē-t--ī&-po-;--ch--apos;ē. K______ ā____ t__________ c__________ K-ā-ē-a ā-a-ē t-r-&-p-s-ē c-ī-a-o-;-. ------------------------------------- Kyārēka āpaṇē tarī'ē chī'ē.
O fem moto. અ-વા-અ-ે -ા-- ચલાવ-એ--ી-. અ__ અ_ બા__ ચ___ છી__ અ-વ- અ-ે બ-ઇ- ચ-ા-ી- છ-એ- ------------------------- અથવા અમે બાઇક ચલાવીએ છીએ. 0
Atha-ā amē -ā-----;ika -alā--&ap-s;- chī-apo-;-. A_____ a__ b__________ c____________ c__________ A-h-v- a-ē b-&-p-s-i-a c-l-v-&-p-s-ē c-ī-a-o-;-. ------------------------------------------------ Athavā amē bā'ika calāvī'ē chī'ē.
A la nostra ciutat, hi ha un estadi de futbol. આ-ણા શહેરમાં-ફ----લ -્-ે-િયમ -ે. આ__ શ___ ફૂ___ સ્____ છે_ આ-ણ- શ-ે-મ-ં ફ-ટ-ો- સ-ટ-ડ-ય- છ-. -------------------------------- આપણા શહેરમાં ફૂટબોલ સ્ટેડિયમ છે. 0
Āp-ṇ--ś----------hū---ō-- -ṭēḍiy--a -hē. Ā____ ś________ p________ s________ c___ Ā-a-ā ś-h-r-m-ṁ p-ū-a-ō-a s-ē-i-a-a c-ē- ---------------------------------------- Āpaṇā śahēramāṁ phūṭabōla sṭēḍiyama chē.
També hi ha una piscina amb sauna. એ- ----- -ા-ે--્વ--િ-- -ૂ--પ--છ-. એ_ s____ સા_ સ્___ પૂ_ પ_ છે_ એ- s-u-a સ-થ- સ-વ-મ-ં- પ-લ પ- છ-. --------------------------------- એક sauna સાથે સ્વિમિંગ પૂલ પણ છે. 0
Ēka s--na sāt-ē-sv--iṅ-- pū-a p--a -hē. Ē__ s____ s____ s_______ p___ p___ c___ Ē-a s-u-a s-t-ē s-i-i-g- p-l- p-ṇ- c-ē- --------------------------------------- Ēka sauna sāthē svimiṅga pūla paṇa chē.
I hi ha un camp de golf. અને -્--- એ- ---્ફ-ક--્- -ે. અ_ ત્_ એ_ ગો__ કો__ છે_ અ-ે ત-ય-ં એ- ગ-લ-ફ ક-ર-સ છ-. ---------------------------- અને ત્યાં એક ગોલ્ફ કોર્સ છે. 0
A-- ---ṁ-ē----ōl-h- -ō----c--. A__ t___ ē__ g_____ k____ c___ A-ē t-ā- ē-a g-l-h- k-r-a c-ē- ------------------------------ Anē tyāṁ ēka gōlpha kōrsa chē.
Què hi ha a la televisió? ટી-ી-પર-શુ- --? ટી_ પ_ શું છે_ ટ-વ- પ- શ-ં છ-? --------------- ટીવી પર શું છે? 0
Ṭī-----r---u- ch-? Ṭ___ p___ ś__ c___ Ṭ-v- p-r- ś-ṁ c-ē- ------------------ Ṭīvī para śuṁ chē?
Hi ha un partit de futbol. અ-્યા-ે એ- -ો-- -ે---ે. અ___ એ_ સો__ ગે_ છે_ અ-્-ા-ે એ- સ-ક- ગ-મ છ-. ----------------------- અત્યારે એક સોકર ગેમ છે. 0
Aty----ēk- sōkar- ---- c-ē. A_____ ē__ s_____ g___ c___ A-y-r- ē-a s-k-r- g-m- c-ē- --------------------------- Atyārē ēka sōkara gēma chē.
L’equip alemany juga contra l’equip anglès. જર--ન ----અં--રેજ---ા-ે-રમે છ-. જ___ ટી_ અં___ સા_ ર_ છે_ જ-્-ન ટ-મ અ-ગ-ર-જ- સ-મ- ર-ે છ-. ------------------------------- જર્મન ટીમ અંગ્રેજી સામે રમે છે. 0
Ja-m--- -īma -ṅg-ēj- sām- ra-- --ē. J______ ṭ___ a______ s___ r___ c___ J-r-a-a ṭ-m- a-g-ē-ī s-m- r-m- c-ē- ----------------------------------- Jarmana ṭīma aṅgrējī sāmē ramē chē.
Qui guanya? ક-ણ---ત----? કો_ જી_ છે_ ક-ણ જ-ત- છ-? ------------ કોણ જીતે છે? 0
Kō-a-jī----hē? K___ j___ c___ K-ṇ- j-t- c-ē- -------------- Kōṇa jītē chē?
No en tinc ni idea. મ-ે-ખબર---ી. મ_ ખ__ ન__ મ-ે ખ-ર ન-ી- ------------ મને ખબર નથી. 0
M--ē --ab-ra na--ī. M___ k______ n_____ M-n- k-a-a-a n-t-ī- ------------------- Manē khabara nathī.
De moment, és un empat. ત--આ-----ે --ઇ -ે. તે આ ક્__ ટા_ છે_ ત- આ ક-ષ-ે ટ-ઇ છ-. ------------------ તે આ ક્ષણે ટાઇ છે. 0
T- --k-a-- ṭ------;- c--. T_ ā k____ ṭ________ c___ T- ā k-a-ē ṭ-&-p-s-i c-ē- ------------------------- Tē ā kṣaṇē ṭā'i chē.
L’àrbitre és de Bèlgica. ર---ી-બેલ-જિ-મન---ે. રે__ બે_____ છે_ ર-ફ-ી બ-લ-જ-ય-ન- છ-. -------------------- રેફરી બેલ્જિયમના છે. 0
Rēp--r- -ē-----m-----h-. R______ b__________ c___ R-p-a-ī b-l-i-a-a-ā c-ē- ------------------------ Rēpharī bēljiyamanā chē.
Ara hi ha un penal. હવે --ડ --. હ_ દં_ છે_ હ-ે દ-ડ છ-. ----------- હવે દંડ છે. 0
H-v- ----a -h-. H___ d____ c___ H-v- d-ṇ-a c-ē- --------------- Havē daṇḍa chē.
Gol! U a zero! ધ્-ેય- એકથ- શ--્ય! ધ્___ એ__ શૂ___ ધ-ય-ય- એ-થ- શ-ન-ય- ------------------ ધ્યેય! એકથી શૂન્ય! 0
D-y-ya!-Ē---hī-ś--&-pos;--! D______ Ē_____ ś___________ D-y-y-! Ē-a-h- ś-n-a-o-;-a- --------------------------- Dhyēya! Ēkathī śūn'ya!

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 gujarati (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Només les paraules fortes sobreviuen!

Les paraules que s'usen poc canvien més que les paraules utilitzades amb freqüència. L'explicació podria trobar-se a les lleis de l'evolució. Els gens comuns són els que menys canvien amb el temps. Tenen una forma estable. El mateix val per a les paraules! Un estudi va investigar els verbs anglesos. Es van comparar les formes actuals dels verbs amb altres més antigues. Els deu verbs més comuns de l'anglès són irregulars. La major part de la resta de verbs són regulars. No obstant això, en l'Edat Mitjana els verbs eren majoritàriament irregulars. Així doncs, els verbs irregulars que no s'utilitzaven molt es van convertir en verbs regulars. D'aquí a 300 anys a l'anglès amb prou feines li quedaran verbs irregulars. Altres investigacions, a més, revelen que les llengües són seleccionades com si fossin gens. Els científics han comparat paraules actuals de diferents llengües. Ho van fer triant paraules que s'assemblen i signifiquen el mateix. Un exemple són les paraules water, Wasser, vatten. Aquestes paraules tenen la mateixa arrel, per això s'assemblen. Com es tracta de paraules importants, s'utilitzen en cada llengua amb molta freqüència. Així han pogut conservar la seva forma - i seguir sent similars fins l'actualitat. Les paraules sense una especial importància canvien molt més ràpidament. De vegades són directament substituïdes per altres paraules. Per això es diferencien les paraules poc freqüents en les diferents llengües. Per què les paraules que s'usen poc canvien no està encara del tot clar. És possible que, quan se'n fa ús, s'utilitzin de forma incorrecta o es pronunciïn malament. Una cosa així pot passar perquè els parlants no les coneixen massa bé. També pot ser que les paraules fonamentals hagin de ser sempre les mateixes. Perquè només així queda assegurada en tot moment la seva correcta comprensió. I les paraules hi són per ser compreses...
Sabia vostè que?
L’ucraïnès pertany a les llengües eslaves orientals, pel que està estretament relacionat amb el rus i el bielorrús. El parlen més de 40 milions de persones, així que és la tercera llengua eslava més parlada, desprès del rus i el polonès. L’ucraïnès es va originar a finals del segle XVIII a partir de la llengua vernacular. Aleshores va sorgir un llenguatge escrit different, i amb ell va arrivar la literatura. Avui dia existeixen diversos dialectes, els quals estàn dividits en tres grups principals. El seu vocabulari, la seva sintaxi, i la seva articulació recorden a altres llengües. Això va ocórrer perquè les llengües eslaves van començar a diferenciar-se entre elles relativament tard. Degut a la seva situació geogràfica, compta amb moltes influències del polonès i del rus. La seva grampatica conté set casos, i els adjectius determinen la relació que existeix entre les persones i les coses. Un parlant d’ucraïnès pot demostrar la seva actitud o mentalitat segons de la paraula que triï. Un altre tret característic és el seu so melòdic. Si t’agraden els idiomes melòdics, no ho dubtis, aprèn ucraïnès!