Manual de conversa

ca Els dies de la setmana   »   gu અઠવાડિયાના દિવસો

9 [nou]

Els dies de la setmana

Els dies de la setmana

9 [નવ]

9 [Nava]

અઠવાડિયાના દિવસો

aṭhavāḍiyānā divasō

Tria com vols veure la traducció:   
català gujarati Engegar Més
el dilluns સ--વ-ર સો___ સ-મ-ા- ------ સોમવાર 0
sō--vā-a s_______ s-m-v-r- -------- sōmavāra
el dimarts મ---વ-ર મં____ મ-ગ-વ-ર ------- મંગળવાર 0
m-ṅ--ḷavā-a m__________ m-ṅ-a-a-ā-a ----------- maṅgaḷavāra
el dimecres બ-ધવ-ર બુ___ બ-ધ-ા- ------ બુધવાર 0
bu-h-v--a b________ b-d-a-ā-a --------- budhavāra
el dijous ગ----ાર ગુ___ ગ-ર-વ-ર ------- ગુરુવાર 0
gu--v--a g_______ g-r-v-r- -------- guruvāra
el divendres શુ--ર--ર શુ____ શ-ક-ર-ા- -------- શુક્રવાર 0
ś--r-v-ra ś________ ś-k-a-ā-a --------- śukravāra
el dissabte શન---ર શ___ શ-િ-ા- ------ શનિવાર 0
śan---ra ś_______ ś-n-v-r- -------- śanivāra
el diumenge ર---ાર ર___ ર-િ-ા- ------ રવિવાર 0
rav----a r_______ r-v-v-r- -------- ravivāra
la setmana અ-વ-ડ-ય-ં અ____ અ-વ-ડ-ય-ં --------- અઠવાડિયું 0
a--a--ḍ-yuṁ a__________ a-h-v-ḍ-y-ṁ ----------- aṭhavāḍiyuṁ
del dilluns al diumenge સ-મ-ા-થ- ર-િવ---સ--ી સો____ ર___ સુ_ સ-મ-ા-થ- ર-િ-ા- સ-ધ- -------------------- સોમવારથી રવિવાર સુધી 0
sō--vārat----a--v-----u-hī s__________ r_______ s____ s-m-v-r-t-ī r-v-v-r- s-d-ī -------------------------- sōmavārathī ravivāra sudhī
El primer dia és el dilluns. પ-ેલો દ-----ોમવાર-છ-. પ__ દિ__ સો___ છે_ પ-ે-ો દ-વ- સ-મ-ા- છ-. --------------------- પહેલો દિવસ સોમવાર છે. 0
pahē-ō di-asa --m-vā-a--h-. p_____ d_____ s_______ c___ p-h-l- d-v-s- s-m-v-r- c-ē- --------------------------- pahēlō divasa sōmavāra chē.
El segon dia és el dimarts. બ-----િવ----ગળ--ર -ે. બી_ દિ__ મં____ છે_ બ-જ- દ-વ- મ-ગ-વ-ર છ-. --------------------- બીજો દિવસ મંગળવાર છે. 0
B--- --v-s- m--gaḷav--a ch-. B___ d_____ m__________ c___ B-j- d-v-s- m-ṅ-a-a-ā-a c-ē- ---------------------------- Bījō divasa maṅgaḷavāra chē.
El tercer dia és el dimecres. ત્ર--ો--િવસ બુધવ-- --. ત્__ દિ__ બુ___ છે_ ત-ર-જ- દ-વ- બ-ધ-ા- છ-. ---------------------- ત્રીજો દિવસ બુધવાર છે. 0
Trī-ō -iv-s- bu-h--ā-- ch-. T____ d_____ b________ c___ T-ī-ō d-v-s- b-d-a-ā-a c-ē- --------------------------- Trījō divasa budhavāra chē.
El quart dia és el dijous. ચોથ- -િ-- -ુર--ાર---. ચો_ દિ__ ગુ___ છે_ ચ-થ- દ-વ- ગ-ર-વ-ર છ-. --------------------- ચોથો દિવસ ગુરુવાર છે. 0
C-thō --v-s- -ur--ār- ---. C____ d_____ g_______ c___ C-t-ō d-v-s- g-r-v-r- c-ē- -------------------------- Cōthō divasa guruvāra chē.
El cinquè dia és el divendres. પાં-મો -િવ--શુ-----ર --. પાં__ દિ__ શુ____ છે_ પ-ં-મ- દ-વ- શ-ક-ર-ા- છ-. ------------------------ પાંચમો દિવસ શુક્રવાર છે. 0
Pā-̄c--ō di--sa--uk-a--r-----. P______ d_____ ś________ c___ P-n-c-m- d-v-s- ś-k-a-ā-a c-ē- ------------------------------ Pān̄camō divasa śukravāra chē.
El sisè dia és dissabte. છઠ્ઠ-----સ-શનિવ-----. છ__ દિ__ શ___ છે_ છ-્-ો દ-વ- શ-િ-ા- છ-. --------------------- છઠ્ઠો દિવસ શનિવાર છે. 0
C-aṭ-ṭhō--i-asa-ś---v-ra --ē. C_______ d_____ ś_______ c___ C-a-h-h- d-v-s- ś-n-v-r- c-ē- ----------------------------- Chaṭhṭhō divasa śanivāra chē.
El setè dia és el diumenge. સ-તમો-દિવ- -વિ--ર છે. સા__ દિ__ ર___ છે_ સ-ત-ો દ-વ- ર-િ-ા- છ-. --------------------- સાતમો દિવસ રવિવાર છે. 0
Sāt--ō-di--sa-r-v----a--h-. S_____ d_____ r_______ c___ S-t-m- d-v-s- r-v-v-r- c-ē- --------------------------- Sātamō divasa ravivāra chē.
La setmana té set dies. અ-વા----મ---સાત દ-વ--હ---છ-. અ_____ સા_ દિ__ હો_ છે_ અ-વ-ડ-ય-મ-ં સ-ત દ-વ- હ-ય છ-. ---------------------------- અઠવાડિયામાં સાત દિવસ હોય છે. 0
A--av-ḍ-y--ā----ta d---s- h-ya chē. A____________ s___ d_____ h___ c___ A-h-v-ḍ-y-m-ṁ s-t- d-v-s- h-y- c-ē- ----------------------------------- Aṭhavāḍiyāmāṁ sāta divasa hōya chē.
(Nosaltres) només treballem cinc dies. અમ---ાત્ર પ-ં- -િ-સ -ા--કરી- છ-એ. અ_ મા__ પાં_ દિ__ કા_ ક__ છી__ અ-ે મ-ત-ર પ-ં- દ-વ- ક-મ ક-ી- છ-એ- --------------------------------- અમે માત્ર પાંચ દિવસ કામ કરીએ છીએ. 0
A-ē----r- ---̄c- di-asa kām---ar-- c-īē. A__ m____ p____ d_____ k___ k____ c____ A-ē m-t-a p-n-c- d-v-s- k-m- k-r-ē c-ī-. ---------------------------------------- Amē mātra pān̄ca divasa kāma karīē chīē.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 gujarati (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengua artificial: L'esperanto

L'anglès és la llengua més important actualment. El seu ús serveix perquè persones de tot el món s'entenguin. Però hi ha altres llengües que també busquen aquest objectiu. Per exemple, les llengües construïdes o artificials. Les llengües artificials han estat deliberadament creades i desenvolupades. Hi ha una finalitat en la construcció d'aquestes llengües. En les llengües artificials es barregen elements de diferents llengües. Per això el seu aprenentatge hauria de resultar fàcil a la majoria de la gent. L'objectiu d'una llengua artificial és la comunicació internacional. La llengua artificial més coneguda és l'esperanto. L'esperanto va sorgir el 1887, a Varsòvia. El seu creador va ser el metge Ludwik L. Zamenhof. Zamenhof creia que els problemes de comunicació eren la causa principal de discòrdia. Per això volia crear una llengua capaç d'unir la gent. Una llengua que permetés a tothom parlar en igualtat de condicions. El pseudònim de aquest metge era Dr. Esperanto, el doctor esperançat. Això mostra com creia el doctor en el seu somni. Però la idea d'una comprensió universal és molt més antiga. Fins avui, han estat moltes les llengües artificials creades. Sempre s'han relacionat amb objectius com la tolerància i els drets humans. L'esperanto és avui una llengua amb parlants de més de 120 països. Però l'esperanto també s'ha criticat. Perquè, per exemple, el 70% del seu lèxic procedeix de llengües romàniques. I, en qualsevol cas, es tracta d'una llengua molt influïda per la família indoeuropea. Els parlants de l'esperanto intercanvien impressions i idees en congressos i associacions. S'organitzen trobades i conferències de manera regular. Així doncs, tens ganes de sentir una mica d'esperanto? Ĉu vi parolas Esperanton? – Jes, mi parolas Esperanton tre bone!
Sabia vostè que?
L’anglès americà pertany al grup de les llengües germàniques occidentals. Es tracta d’un dialecte nord-americà, al igual que l’anglès canadenc. Té 300 milions de parlants natius, pel que es converteix en la variant d’anglès més parlada en tot el món. És molt similar a l’anglès britànic. De fet, els parlants de ambdues variants poden comunicar-se entre ells sense cap problema. Tan sols resulta complicat quan un d’ells parla amb un accent molt tancat. Però també tenen les seves diferències, i es troben principalment en la pronunciació, el vocabulari i l’ortografia. En molts casos, la gramàtica i la puntuació es barregen entre les dues variants. La rellevància de l’anglès ha augmentat considerablement en comparació amb la de l’anglès britànic. Això és degut a la gran influència de la indústria del cinema i la música a Amèrica del nord. Han exportat el seu idioma per tot el món durant segles. Inclús a la India i Pakistàn, que una vegada van ser colònies britàniques, estàn adoptant “americanismes" en la actualitat. Aprèn anglès americà, és l’idioma més influent del món!