Manual de conversa

ca Passat 1   »   gu ભૂતકાળ 1

81 [vuitanta-u]

Passat 1

Passat 1

81 [એક્યાસી]

81 [Ēkyāsī]

ભૂતકાળ 1

bhūtakāḷa 1

Tria com vols veure la traducció:   
català gujarati Engegar Més
escriure લખો લ_ લ-ો --- લખો 0
l-k-ō l____ l-k-ō ----- lakhō
Ell va escriure una carta. તે-- -ક પત-- લખ્-ો. તે_ એ_ પ__ લ___ ત-ણ- એ- પ-્- લ-્-ો- ------------------- તેણે એક પત્ર લખ્યો. 0
tē-ē-ēk- pat-- ---hyō. t___ ē__ p____ l______ t-ṇ- ē-a p-t-a l-k-y-. ---------------------- tēṇē ēka patra lakhyō.
I ella va escriure una postal. અન- તે-ી--એ--કાર-- લ-----. અ_ તે__ એ_ કા__ લ___ અ-ે ત-ણ-એ એ- ક-ર-ડ લ-્-ુ-. -------------------------- અને તેણીએ એક કાર્ડ લખ્યું. 0
A----ē-īē--ka-k--ḍa ----y--. A__ t____ ē__ k____ l_______ A-ē t-ṇ-ē ē-a k-r-a l-k-y-ṁ- ---------------------------- Anē tēṇīē ēka kārḍa lakhyuṁ.
llegir વ-ંચવું વાં__ વ-ં-વ-ં ------- વાંચવું 0
V--̄c-vuṁ V_______ V-n-c-v-ṁ --------- Vān̄cavuṁ
Ell llegia una revista. ત------ મે---િન -ાં-----. તે_ એ_ મે___ વાં___ ત-ણ- એ- મ-ગ-ઝ-ન વ-ં-્-ુ-. ------------------------- તેણે એક મેગેઝિન વાંચ્યું. 0
tē-ē--ka--ē--jhina v--̄c---. t___ ē__ m________ v_______ t-ṇ- ē-a m-g-j-i-a v-n-c-u-. ---------------------------- tēṇē ēka mēgējhina vān̄cyuṁ.
I ella llegia un llibre. અ-ે---ણી- એક-પ-સ-તક ---ચ્---. અ_ તે__ એ_ પુ___ વાં___ અ-ે ત-ણ-એ એ- પ-સ-ત- વ-ં-્-ુ-. ----------------------------- અને તેણીએ એક પુસ્તક વાંચ્યું. 0
An- tē-īē ē-a--us-a-a-vā-̄--uṁ. A__ t____ ē__ p______ v_______ A-ē t-ṇ-ē ē-a p-s-a-a v-n-c-u-. ------------------------------- Anē tēṇīē ēka pustaka vān̄cyuṁ.
prendre / agafar લ--ું લે_ લ-વ-ં ----- લેવું 0
L---ṁ L____ L-v-ṁ ----- Lēvuṁ
Ell va prendre un cigarret. તેણ--------ટ--ી--. તે_ સિ___ લી__ ત-ણ- સ-ગ-ર-ટ લ-ધ-. ------------------ તેણે સિગારેટ લીધી. 0
t--- -i-ār--a -ī---. t___ s_______ l_____ t-ṇ- s-g-r-ṭ- l-d-ī- -------------------- tēṇē sigārēṭa līdhī.
Ella va agafar un tros de xocolata. તે-ી- ચોકલેટ-ો--ુક-- લ-ધ-. તે__ ચો____ ટુ__ લી__ ત-ણ-એ ચ-ક-ે-ન- ટ-ક-ો લ-ધ-. -------------------------- તેણીએ ચોકલેટનો ટુકડો લીધો. 0
T---- -ō-alēṭ--ō ṭ-ka-ō-lī-h-. T____ c_________ ṭ_____ l_____ T-ṇ-ē c-k-l-ṭ-n- ṭ-k-ḍ- l-d-ō- ------------------------------ Tēṇīē cōkalēṭanō ṭukaḍō līdhō.
Ell era infidel, però ella era fidel. તે બ--ફા-હ-- પ- --ણી ----ા- હત-. તે બે__ હ_ પ_ તે_ વ___ હ__ ત- બ-વ-ા હ-ો પ- ત-ણ- વ-ા-ા- હ-ી- -------------------------------- તે બેવફા હતો પણ તેણી વફાદાર હતી. 0
Tē--ēv--hā ---- ---- --ṇ----p-ā---a-hat-. T_ b______ h___ p___ t___ v________ h____ T- b-v-p-ā h-t- p-ṇ- t-ṇ- v-p-ā-ā-a h-t-. ----------------------------------------- Tē bēvaphā hatō paṇa tēṇī vaphādāra hatī.
Ell era mandrós, però ella era treballadora. ત- ---ુ હ-ો, પ--ત----ય-્ત-હતી. તે આ__ હ__ પ_ તે વ્___ હ__ ત- આ-સ- હ-ો- પ- ત- વ-ય-્- હ-ી- ------------------------------ તે આળસુ હતો, પણ તે વ્યસ્ત હતી. 0
T- ā-a-u -atō, ---a-----y--ta -a-ī. T_ ā____ h____ p___ t_ v_____ h____ T- ā-a-u h-t-, p-ṇ- t- v-a-t- h-t-. ----------------------------------- Tē āḷasu hatō, paṇa tē vyasta hatī.
Ell era pobre, però ella era rica. તે ગ--- --ો -ણ ત--અમી- હત-. તે ગ__ હ_ પ_ તે અ__ હ__ ત- ગ-ી- હ-ો પ- ત- અ-ી- હ-ો- --------------------------- તે ગરીબ હતો પણ તે અમીર હતો. 0
Tē gar-ba---t- paṇ- tē-am--a----ō. T_ g_____ h___ p___ t_ a____ h____ T- g-r-b- h-t- p-ṇ- t- a-ī-a h-t-. ---------------------------------- Tē garība hatō paṇa tē amīra hatō.
Ell no tenia diners, sinó deutes. ત-ન--પ-સ--દેવા-સિ-ા- પ--ા--હ--ા. તે_ પા_ દે_ સિ__ પૈ_ ન___ ત-ન- પ-સ- દ-વ- સ-વ-ય પ-સ- ન-ો-ા- -------------------------------- તેની પાસે દેવા સિવાય પૈસા નહોતા. 0
Tēn- --sē -ēv--sivāya paisā-n--ōt-. T___ p___ d___ s_____ p____ n______ T-n- p-s- d-v- s-v-y- p-i-ā n-h-t-. ----------------------------------- Tēnī pāsē dēvā sivāya paisā nahōtā.
Ell no tenia sort, sinó mala sort. તે નસ--દ-- ન હ------્---------હ-ો. તે ન____ ન હ__ ફ__ ક____ હ__ ત- ન-ી-દ-ર ન હ-ો- ફ-્- ક-ન-ી- હ-ો- ---------------------------------- તે નસીબદાર ન હતો, ફક્ત કમનસીબ હતો. 0
T--n-sī--d--a -- ha--,-p---ta-k-ma----ba--atō. T_ n_________ n_ h____ p_____ k_________ h____ T- n-s-b-d-r- n- h-t-, p-a-t- k-m-n-s-b- h-t-. ---------------------------------------------- Tē nasībadāra na hatō, phakta kamanasība hatō.
Ell no tenia èxit, sinó fracassos. તે --ળ ન--ય-,--રંતુ ---્-ળ-ગયો. તે સ__ ન થ__ પ__ નિ___ ગ__ ત- સ-ળ ન થ-ો- પ-ં-ુ ન-ષ-ફ- ગ-ો- ------------------------------- તે સફળ ન થયો, પરંતુ નિષ્ફળ ગયો. 0
Tē ----a-a na-t---ō, pa--n-u n--ph-ḷ-----ō. T_ s______ n_ t_____ p______ n_______ g____ T- s-p-a-a n- t-a-ō- p-r-n-u n-ṣ-h-ḷ- g-y-. ------------------------------------------- Tē saphaḷa na thayō, parantu niṣphaḷa gayō.
Ell no era feliç, sinó infeliç. તે-સ-તુ-્ટ --હ---પણ અ--ત-----હતો. તે સં___ ન હ_ પ_ અ____ હ__ ત- સ-ત-ષ-ટ ન હ-ો પ- અ-ં-ુ-્- હ-ો- --------------------------------- તે સંતુષ્ટ ન હતો પણ અસંતુષ્ટ હતો. 0
T--san----a--a -a-- p--- --antuṣ-- -at-. T_ s_______ n_ h___ p___ a________ h____ T- s-n-u-ṭ- n- h-t- p-ṇ- a-a-t-ṣ-a h-t-. ---------------------------------------- Tē santuṣṭa na hatō paṇa asantuṣṭa hatō.
Ell no tenia sort, sinó mala sort. તે ખુશ-ન--તો- ત- -ાખ-શ હતો. તે ખુ_ ન હ__ તે ના__ હ__ ત- ખ-શ ન હ-ો- ત- ન-ખ-શ હ-ો- --------------------------- તે ખુશ ન હતો, તે નાખુશ હતો. 0
T---h--a -a------ -ē n-k-uś- ha-ō. T_ k____ n_ h____ t_ n______ h____ T- k-u-a n- h-t-, t- n-k-u-a h-t-. ---------------------------------- Tē khuśa na hatō, tē nākhuśa hatō.
Ell no era simpàtic, sinó antipàtic. તે --તો ---ત-, તે--મત- નહોતો. તે ગ__ ન___ તે ગ__ ન___ ત- ગ-ત- ન-ો-ો- ત- ગ-ત- ન-ો-ો- ----------------------------- તે ગમતો નહોતો, તે ગમતો નહોતો. 0
Tē -a-a-ō-nahōtō---ē----a-ō na---ō. T_ g_____ n______ t_ g_____ n______ T- g-m-t- n-h-t-, t- g-m-t- n-h-t-. ----------------------------------- Tē gamatō nahōtō, tē gamatō nahōtō.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 gujarati (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Com aprenen els nens a parlar correctament

Des que un ésser humà neix es comunica amb els seus congèneres. Els nadons ploren quan volen alguna cosa. Són capaços de pronunciar paraules simples als pocs mesos d'edat. Amb dos anys ja en poden dir frases de tres paraules. No es pot influir en el temps quan els nens comencen a parlar. Però sí que es pot intentar influir en la manera en què aprenen la seva llengua materna. Amb aquesta finalitat, però, cal seguir algunes regles. Sobretot és molt important que el nen estigui sempre motivat a l'hora d'afrontar l'aprenentatge. Ha de adonar-se que està aconseguint alguna cosa quan parla. Els nadons s'alegren quan reben un somriure: per a ells suposa un feedback positiu. Els nens més grans busquen el diàleg amb el seu entorn. S'orienten cap a la llengua de la gent que els envolta. Per això és tan important el nivell lingüístic dels pares i els educadors. Els nens també han d'aprendre que la llengua és valuosa! Però s'han divertir en tot moment. Llegir en veu alta els demostra l'apassionant que pot arribar a ser l'idioma. Per tant, els pares haurien de fer-ho tant com els sigui possible. Quan un nen té noves experiències, vol explicar. Els nens bilingües necessiten regles fermes. Necessiten saber quina llengua han d'utilitzar amb qui. Així és com el seu cervell pot aprendre a diferenciar les dues llengües. Quan el nen va a l'escola el seu llenguatge canvia. Aprèn una nova llengua col·loquial. És important que llavors els pares parin atenció a la forma de parlar del nen. Les investigacions revelen que la primera llengua marca el cervell per sempre. El que aprenem sent nens ens acompanya la resta de les nostres vides. Qui aprèn la seva llengua materna correctament quan és nen es beneficiarà d'això més tard. Serà capaç d'aprendre més ràpid i millor – no només llengües...