Manual de conversa

ca haver de fer alguna cosa   »   gu કંઈક જોઈએ

72 [setanta-dos]

haver de fer alguna cosa

haver de fer alguna cosa

72 [બાત્તેર]

72 [Bāttēra]

કંઈક જોઈએ

[kaṁīka jō'ī'ē]

Tria com vols veure la traducció:   
català gujarati Engegar Més
haver de હોય હો_ હ-ય --- હોય 0
hōya h___ h-y- ---- hōya
Haig d’enviar una carta. મ----પત-- --ક-વ--છ-. મા_ પ__ મો___ છે_ મ-ર- પ-્- મ-ક-વ- છ-. -------------------- મારે પત્ર મોકલવો છે. 0
m-r--pat-a -ōkalav- ch-. m___ p____ m_______ c___ m-r- p-t-a m-k-l-v- c-ē- ------------------------ mārē patra mōkalavō chē.
Haig de pagar l’hotel. મા-ે --ટલ-ા-પ--ા -ૂક------શે મા_ હો___ પૈ_ ચૂ___ પ__ મ-ર- હ-ટ-ન- પ-સ- ચ-ક-વ- પ-શ- ---------------------------- મારે હોટલના પૈસા ચૂકવવા પડશે 0
M----hō---a-- pa--ā-cū-ava-- p--a-ē M___ h_______ p____ c_______ p_____ M-r- h-ṭ-l-n- p-i-ā c-k-v-v- p-ḍ-ś- ----------------------------------- Mārē hōṭalanā paisā cūkavavā paḍaśē
T’has de llevar d’hora. તમ-ર- --ેલા જાગ--ની જ-ૂર છે. ત__ વ__ જા___ જ__ છે_ ત-ા-ે વ-ે-ા જ-ગ-ા-ી જ-ૂ- છ-. ---------------------------- તમારે વહેલા જાગવાની જરૂર છે. 0
t-m--ē v---lā j-g-vān---arū-----ē. t_____ v_____ j_______ j_____ c___ t-m-r- v-h-l- j-g-v-n- j-r-r- c-ē- ---------------------------------- tamārē vahēlā jāgavānī jarūra chē.
Has de treballar molt. તમારે --ુ- ક---કર----પડશે. ત__ ઘ_ કા_ ક__ પ___ ત-ા-ે ઘ-ુ- ક-મ ક-વ-ં પ-શ-. -------------------------- તમારે ઘણું કામ કરવું પડશે. 0
Tam-rē--h-ṇ-- kā-a-ka-av-ṁ --ḍ-śē. T_____ g_____ k___ k______ p______ T-m-r- g-a-u- k-m- k-r-v-ṁ p-ḍ-ś-. ---------------------------------- Tamārē ghaṇuṁ kāma karavuṁ paḍaśē.
Has d’arribar a temps. તમાર- --યસર-હા-- -હ-વું--ડ-ે. ત__ સ____ હા__ ર__ પ___ ત-ા-ે સ-ય-ર હ-જ- ર-ે-ુ- પ-શ-. ----------------------------- તમારે સમયસર હાજર રહેવું પડશે. 0
Ta-ārē--a-a------ hā-----ra-ēv-- --ḍaś-. T_____ s_________ h_____ r______ p______ T-m-r- s-m-y-s-r- h-j-r- r-h-v-ṁ p-ḍ-ś-. ---------------------------------------- Tamārē samayasara hājara rahēvuṁ paḍaśē.
(Ell) ha de posar benzina. ત--- --વા-ું-છે. તે_ ભ___ છે_ ત-ણ- ભ-વ-ન-ં છ-. ---------------- તેણે ભરવાનું છે. 0
Tēṇē --a-avā----c-ē. T___ b_________ c___ T-ṇ- b-a-a-ā-u- c-ē- -------------------- Tēṇē bharavānuṁ chē.
(Ell) ha de reparar el cotxe. ત-ણ- --રને---- ક--- પડશે. તે_ કા__ ઠી_ ક__ પ___ ત-ણ- ક-ર-ે ઠ-ક ક-વ- પ-શ-. ------------------------- તેણે કારને ઠીક કરવી પડશે. 0
Tē-- k-ra-ē---īka ka-a------a--. T___ k_____ ṭ____ k_____ p______ T-ṇ- k-r-n- ṭ-ī-a k-r-v- p-ḍ-ś-. -------------------------------- Tēṇē kāranē ṭhīka karavī paḍaśē.
(Ell) ha de rentar el cotxe. તેણે ક-ર--ોવ-ની છ-. તે_ કા_ ધો__ છે_ ત-ણ- ક-ર ધ-વ-ન- છ-. ------------------- તેણે કાર ધોવાની છે. 0
T-ṇ- ---- d--vān- c--. T___ k___ d______ c___ T-ṇ- k-r- d-ō-ā-ī c-ē- ---------------------- Tēṇē kāra dhōvānī chē.
(Ella) ha de fer compres. ત-ણ-એ--ર--ી ---- ---ં પડ-ે. તે__ ખ__ ક__ જ_ પ___ ત-ણ-એ ખ-ી-ી ક-વ- જ-ુ- પ-શ-. --------------------------- તેણીએ ખરીદી કરવા જવું પડશે. 0
T-ṇ----os-ē-k--rīd---ar-v- --v-ṁ p-ḍa--. T__________ k______ k_____ j____ p______ T-ṇ-&-p-s-ē k-a-ī-ī k-r-v- j-v-ṁ p-ḍ-ś-. ---------------------------------------- Tēṇī'ē kharīdī karavā javuṁ paḍaśē.
(Ella) ha de netejar l’apartament. તે-ીએ--પાર્----્- -ાફ---વ----ડ--. તે__ એ______ સા_ ક__ પ___ ત-ણ-એ એ-ા-્-મ-ન-ટ સ-ફ ક-વ-ં પ-શ-. --------------------------------- તેણીએ એપાર્ટમેન્ટ સાફ કરવું પડશે. 0
Tē--&ap---- ēp--ṭa--nṭ- sāpha-k---vuṁ p-ḍa-ē. T__________ ē__________ s____ k______ p______ T-ṇ-&-p-s-ē ē-ā-ṭ-m-n-a s-p-a k-r-v-ṁ p-ḍ-ś-. --------------------------------------------- Tēṇī'ē ēpārṭamēnṭa sāpha karavuṁ paḍaśē.
(Ella) ha de rentar la roba. ત--ીએ--ો--ડ્રી ક-----ં---. તે__ લો___ ક___ છે_ ત-ણ-એ લ-ન-ડ-ર- ક-વ-ન-ં છ-. -------------------------- તેણીએ લોન્ડ્રી કરવાનું છે. 0
T-ṇ---pos-- -ō-ḍr---a--------c-ē. T__________ l_____ k________ c___ T-ṇ-&-p-s-ē l-n-r- k-r-v-n-ṁ c-ē- --------------------------------- Tēṇī'ē lōnḍrī karavānuṁ chē.
Hem d’anar de seguida a l’escola. આ--ે ત-ત-- --ળ-એ -વુ----શે. આ__ ત__ જ શા__ જ_ પ___ આ-ણ- ત-ત જ શ-ળ-એ જ-ુ- પ-શ-. --------------------------- આપણે તરત જ શાળાએ જવું પડશે. 0
Ā--ṇē -a---- j- -ā-----o-;ē-j--u--p-ḍ--ē. Ā____ t_____ j_ ś__________ j____ p______ Ā-a-ē t-r-t- j- ś-ḷ-&-p-s-ē j-v-ṁ p-ḍ-ś-. ----------------------------------------- Āpaṇē tarata ja śāḷā'ē javuṁ paḍaśē.
Hem d’anar de seguida a treballar. અમા-- તર----ક-મ-પ--જ----પડ-ે. અ__ ત__ જ કા_ પ_ જ_ પ___ અ-ા-ે ત-ત જ ક-મ પ- જ-ુ- પ-શ-. ----------------------------- અમારે તરત જ કામ પર જવું પડશે. 0
A-ā-- -a---- -a-kāma--a-a-j-----p-ḍ--ē. A____ t_____ j_ k___ p___ j____ p______ A-ā-ē t-r-t- j- k-m- p-r- j-v-ṁ p-ḍ-ś-. --------------------------------------- Amārē tarata ja kāma para javuṁ paḍaśē.
Hem d’anar de seguida al metge. આપ----ર----ડ----ર પ----જ-ું -ડ--. આ__ ત__ જ ડૉ___ પા_ જ_ પ___ આ-ણ- ત-ત જ ડ-ક-ટ- પ-સ- જ-ુ- પ-શ-. --------------------------------- આપણે તરત જ ડૉક્ટર પાસે જવું પડશે. 0
Ā--ṇē -a---- -a -ŏ--a-a p--ē-j--uṁ---ḍ-śē. Ā____ t_____ j_ ḍ______ p___ j____ p______ Ā-a-ē t-r-t- j- ḍ-k-a-a p-s- j-v-ṁ p-ḍ-ś-. ------------------------------------------ Āpaṇē tarata ja ḍŏkṭara pāsē javuṁ paḍaśē.
Heu d’esperar l’autobús. તમા-ે બસ-ી-ર-- જો-- ----. ત__ બ__ રા_ જો_ પ___ ત-ા-ે બ-ન- ર-હ જ-વ- પ-શ-. ------------------------- તમારે બસની રાહ જોવી પડશે. 0
T--ā-ē -a-a-ī-r-h- j-vī-p-ḍa--. T_____ b_____ r___ j___ p______ T-m-r- b-s-n- r-h- j-v- p-ḍ-ś-. ------------------------------- Tamārē basanī rāha jōvī paḍaśē.
Heu d’esperar el tren. ત--રે --ર---- ર-હ--ોવી -ડશે. ત__ ટ્___ રા_ જો_ પ___ ત-ા-ે ટ-ર-ન-ી ર-હ જ-વ- પ-શ-. ---------------------------- તમારે ટ્રેનની રાહ જોવી પડશે. 0
Ta--rē----n-n- rā-a--ō-- -aḍaśē. T_____ ṭ______ r___ j___ p______ T-m-r- ṭ-ē-a-ī r-h- j-v- p-ḍ-ś-. -------------------------------- Tamārē ṭrēnanī rāha jōvī paḍaśē.
Heu d’esperar el taxi. ત--ર- --ક--ીન- -ાહ -ો-ી--ડ--. ત__ ટે___ રા_ જો_ પ___ ત-ા-ે ટ-ક-સ-ન- ર-હ જ-વ- પ-શ-. ----------------------------- તમારે ટેક્સીની રાહ જોવી પડશે. 0
Ta--rē ṭē---nī rāha--ōvī----aśē. T_____ ṭ______ r___ j___ p______ T-m-r- ṭ-k-ī-ī r-h- j-v- p-ḍ-ś-. -------------------------------- Tamārē ṭēksīnī rāha jōvī paḍaśē.

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...