Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 2   »   gu કંઈક ન્યાય કરો 2

76 [setanta-sis]

argumentar alguna cosa 2

argumentar alguna cosa 2

76 [સિત્તેર]

76 [Sittēra]

કંઈક ન્યાય કરો 2

kaṁīka nyāya karō 2

Tria com vols veure la traducció:   
català gujarati Engegar Més
Per què no vas venir? ત----ે--ન -વ્યા? ત_ કે_ ન આ___ ત-ે ક-મ ન આ-્-ા- ---------------- તમે કેમ ન આવ્યા? 0
tam- k-ma n- -v-ā? t___ k___ n_ ā____ t-m- k-m- n- ā-y-? ------------------ tamē kēma na āvyā?
Estava malalt / -a. હ----માર હ્તો. હુ બી__ હ્__ હ- બ-મ-ર હ-ત-. -------------- હુ બીમાર હ્તો. 0
Hu --mā---h--. H_ b_____ h___ H- b-m-r- h-ō- -------------- Hu bīmāra htō.
No vaig venir perquè estava malalt / -a. હુ- -ીમ-ર --વાથ--આ-----ન-હ--. હું બી__ હો__ આ__ ન હ__ હ-ં બ-મ-ર હ-વ-થ- આ-્-ો ન હ-ો- ----------------------------- હું બીમાર હોવાથી આવ્યો ન હતો. 0
H-ṁ bī-ā-a --vāt-ī-ā-y--------ō. H__ b_____ h______ ā___ n_ h____ H-ṁ b-m-r- h-v-t-ī ā-y- n- h-t-. -------------------------------- Huṁ bīmāra hōvāthī āvyō na hatō.
Per què no va venir (ella)? ત-ણી ક-મ-- -વ-? તે_ કે_ ન આ__ ત-ણ- ક-મ ન આ-ી- --------------- તેણી કેમ ન આવી? 0
Tē-ī -ēma--a-ā--? T___ k___ n_ ā___ T-ṇ- k-m- n- ā-ī- ----------------- Tēṇī kēma na āvī?
Estava cansada. તે-થા-ી ગયો -ત-. તે થા_ ગ_ હ__ ત- થ-ક- ગ-ો હ-ો- ---------------- તે થાકી ગયો હતો. 0
T--thā---g-yō--a-ō. T_ t____ g___ h____ T- t-ā-ī g-y- h-t-. ------------------- Tē thākī gayō hatō.
No va venir perquè estava cansada. ત-ણ-------ી હો-ા---ત- -વ- - હ--. તે_ થા__ હો__ તે આ_ ન હ__ ત-ણ- થ-ક-લ- હ-વ-થ- ત- આ-ી ન હ-ી- -------------------------------- તેણી થાકેલી હોવાથી તે આવી ન હતી. 0
T--ī -h--ē-- -ō-ā-hī--ē---ī -a hat-. T___ t______ h______ t_ ā__ n_ h____ T-ṇ- t-ā-ē-ī h-v-t-ī t- ā-ī n- h-t-. ------------------------------------ Tēṇī thākēlī hōvāthī tē āvī na hatī.
Per què no ha vingut (ell)? ત---ે--ન આ-્-ો? તે કે_ ન આ___ ત- ક-મ ન આ-્-ો- --------------- તે કેમ ન આવ્યો? 0
Tē---m--n- ā--ō? T_ k___ n_ ā____ T- k-m- n- ā-y-? ---------------- Tē kēma na āvyō?
No en tenia ganes. ત--- -ો- -ચ-છ---હ---. તે_ કો_ ઈ__ ન___ ત-ન- ક-ઈ ઈ-્-ા ન-ો-ી- --------------------- તેની કોઈ ઈચ્છા નહોતી. 0
T-nī--ō---cc---n-h--ī. T___ k__ ī____ n______ T-n- k-ī ī-c-ā n-h-t-. ---------------------- Tēnī kōī īcchā nahōtī.
No ha vingut perquè no en tenia ganes. તે આવ્-ો-ન--તો ક-ર- ---તે-ે-એ--ં --ગ્-ું ----ું. તે આ__ ન હ_ કા__ કે તે_ એ_ લા__ ન હ__ ત- આ-્-ો ન હ-ો ક-ર- ક- ત-ન- એ-ુ- લ-ગ-ય-ં ન હ-ુ-. ------------------------------------------------ તે આવ્યો ન હતો કારણ કે તેને એવું લાગ્યું ન હતું. 0
T--āv-ō -a----- kār-ṇ--kē t------uṁ --g-u--------u-. T_ ā___ n_ h___ k_____ k_ t___ ē___ l_____ n_ h_____ T- ā-y- n- h-t- k-r-ṇ- k- t-n- ē-u- l-g-u- n- h-t-ṁ- ---------------------------------------------------- Tē āvyō na hatō kāraṇa kē tēnē ēvuṁ lāgyuṁ na hatuṁ.
Per què no heu vingut? ત-- --મ---આવ્ય-? ત_ કે_ ન આ___ ત-ે ક-મ ન આ-્-ા- ---------------- તમે કેમ ન આવ્યા? 0
T--ē kē---n-----ā? T___ k___ n_ ā____ T-m- k-m- n- ā-y-? ------------------ Tamē kēma na āvyā?
El cotxe se’ns va espatllar. અ-ારી-ક-ર--ૂટી-ગઈ--ે. અ__ કા_ તૂ_ ગ_ છે_ અ-ા-ી ક-ર ત-ટ- ગ- છ-. --------------------- અમારી કાર તૂટી ગઈ છે. 0
A-ār- -ā-- -ū-- g-ī chē. A____ k___ t___ g__ c___ A-ā-ī k-r- t-ṭ- g-ī c-ē- ------------------------ Amārī kāra tūṭī gaī chē.
No hem vingut perquè el cotxe se’ns va espatllar. અ-ે--વ------ી ક--ણ--- ---રી ક-- ---ી -ઈ-હત-. અ_ આ__ ન_ કા__ કે અ__ કા_ તૂ_ ગ_ હ__ અ-ે આ-્-ા ન-ી ક-ર- ક- અ-ા-ી ક-ર ત-ટ- ગ- હ-ી- -------------------------------------------- અમે આવ્યા નથી કારણ કે અમારી કાર તૂટી ગઈ હતી. 0
Amē-āv-ā---t-- k-ra-a kē-am--- kār- tū-ī --- -a--. A__ ā___ n____ k_____ k_ a____ k___ t___ g__ h____ A-ē ā-y- n-t-ī k-r-ṇ- k- a-ā-ī k-r- t-ṭ- g-ī h-t-. -------------------------------------------------- Amē āvyā nathī kāraṇa kē amārī kāra tūṭī gaī hatī.
Per què no ha vingut la gent? લ-કો-----ન-આ-્યા? લો_ કે_ ન આ___ લ-ક- ક-મ ન આ-્-ા- ----------------- લોકો કેમ ન આવ્યા? 0
L-kō--ē-a n- ā-y-? L___ k___ n_ ā____ L-k- k-m- n- ā-y-? ------------------ Lōkō kēma na āvyā?
Han perdut el tren. ત-ે ------ચૂ-ી-ગય---ો. ત_ ટ્__ ચૂ_ ગ_ છો_ ત-ે ટ-ર-ન ચ-ક- ગ-ા છ-. ---------------------- તમે ટ્રેન ચૂકી ગયા છો. 0
T-mē-ṭr--a----- gayā-chō. T___ ṭ____ c___ g___ c___ T-m- ṭ-ē-a c-k- g-y- c-ō- ------------------------- Tamē ṭrēna cūkī gayā chō.
No han vingut perquè han perdut el tren. તેઓ -વ--- ---તા ---ણ-ક--ત-ઓ---ર-- ચૂ-----ા હત-. તે_ આ__ ન હ_ કા__ કે તે_ ટ્__ ચૂ_ ગ_ હ__ ત-ઓ આ-્-ા ન હ-ા ક-ર- ક- ત-ઓ ટ-ર-ન ચ-ક- ગ-ા હ-ા- ----------------------------------------------- તેઓ આવ્યા ન હતા કારણ કે તેઓ ટ્રેન ચૂકી ગયા હતા. 0
Tēō -vyā na -a-ā --ra-a-k----ō -r--a cū---gay- -atā. T__ ā___ n_ h___ k_____ k_ t__ ṭ____ c___ g___ h____ T-ō ā-y- n- h-t- k-r-ṇ- k- t-ō ṭ-ē-a c-k- g-y- h-t-. ---------------------------------------------------- Tēō āvyā na hatā kāraṇa kē tēō ṭrēna cūkī gayā hatā.
Per què no has vingut? ત-- --મ-ન આ-્-ા? ત_ કે_ ન આ___ ત-ે ક-મ ન આ-્-ા- ---------------- તમે કેમ ન આવ્યા? 0
T--ē------n- āvyā? T___ k___ n_ ā____ T-m- k-m- n- ā-y-? ------------------ Tamē kēma na āvyā?
No podia. મન--મ---રી-ન હત-. મ_ મં__ ન હ__ મ-ે મ-જ-ર- ન હ-ી- ----------------- મને મંજૂરી ન હતી. 0
M-n- -an̄--rī ---hat-. M___ m______ n_ h____ M-n- m-n-j-r- n- h-t-. ---------------------- Manē man̄jūrī na hatī.
No he vingut perquè no podia fer-ho. હ-- આ-્યો ન હ-ો ક--ણ--- મ-ે-મંજૂ-- --હતી. હું આ__ ન હ_ કા__ કે મ_ મં__ ન હ__ હ-ં આ-્-ો ન હ-ો ક-ર- ક- મ-ે મ-જ-ર- ન હ-ી- ----------------------------------------- હું આવ્યો ન હતો કારણ કે મને મંજૂરી ન હતી. 0
Huṁ-ā-y- n- h--- -ār-ṇa ---ma-ē--a-̄------- ---ī. H__ ā___ n_ h___ k_____ k_ m___ m______ n_ h____ H-ṁ ā-y- n- h-t- k-r-ṇ- k- m-n- m-n-j-r- n- h-t-. ------------------------------------------------- Huṁ āvyō na hatō kāraṇa kē manē man̄jūrī na hatī.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 gujarati (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Les llengües indígenes d'Amèrica

A Amèrica es parlen moltes llengües diferents. L'anglès és la llengua més important a Amèrica del Nord. A Sud-amèrica predominen l'espanyol i el portuguès. Tots aquests idiomes van arribar a Amèrica procedents d'Europa. Però abans de la colonització es parlaven altres llengües. Es tracta de les llengües indígenes d'Amèrica. Fins a dia d'avui no han estat estudiades amb rigor. La diversitat d'aquestes llengües és immensa. Es pensa que a Amèrica del Nord hi ha unes 60 famílies lingüístiques. A Sud-amèrica podrien arribar fins i tot fins a les 150. Però encara hi ha moltes llengües aïllades. Totes aquestes llengües són molt diferents entre si. Tenen tot just unes poques estructures comunes. Per això la seva classificació és difícil. L'origen d'aquesta diferenciació es troba en la pròpia història del continent. Amèrica es va anar poblant per etapes successives. Els primers éssers humans que van arribar a Amèrica ho van fer fa més de 10.000 anys. Cada nova població que entrava al continent ho feia amb el seu propi idioma. Però les llengües indígenes s'assemblen més a les llengües d'Àsia. La situació de les antigues llengües d'Amèrica no és la mateixa per totes. A Sud-amèrica moltes llengües indígenes estan encara vives. Idiomes com el guaraní o el quítxua compten amb milions de parlants actius. A Amèrica del Nord, per contra, moltes de les llengües han desaparegut pràcticament. La cultura dels nadius nord-americans va ser oprimida durant molt de temps. I així les seves llengües també es van perdre. Però n'ha sorgit un nou interès. Hi ha molts projectes que intenten protegir i preservar les llengües. Podrien tenir un futur després de tot...