Manual de conversa

ca La cita   »   gu નિમણૂક

24 [vint-i-quatre]

La cita

La cita

24 [ચોવીસ]

14 [Cauda]

નિમણૂક

raṅgō

Tria com vols veure la traducció:   
català gujarati Engegar Més
Que has perdut l’autobús? શુ- --ે બ---ૂકી --ા? શું ત_ બ_ ચૂ_ ગ__ શ-ં ત-ે બ- ચ-ક- ગ-ા- -------------------- શું તમે બસ ચૂકી ગયા? 0
ba--p-- ---h-da--hē. b______ s______ c___ b-r-p-a s-p-ē-a c-ē- -------------------- barapha saphēda chē.
T’he esperat durant mitja hora. હુ- --ધા----કથ- ત--ી ર-- --- --્યો છું. હું અ__ ક___ તા_ રા_ જો_ ર__ છું_ હ-ં અ-ધ- ક-ા-થ- ત-ર- ર-હ જ-ઈ ર-્-ો છ-ં- --------------------------------------- હું અડધા કલાકથી તારી રાહ જોઈ રહ્યો છું. 0
S-ry- -īḷō---ē. S____ p___ c___ S-r-a p-ḷ- c-ē- --------------- Sūrya pīḷō chē.
No portes el mòbil? શું--મારી --થ- સે---------? શું ત__ સા_ સે_ ફો_ ન__ શ-ં ત-ા-ી સ-થ- સ-લ ફ-ન ન-ી- --------------------------- શું તમારી સાથે સેલ ફોન નથી? 0
Nār---ī-n--aṅgī---ē. N______ n______ c___ N-r-ṅ-ī n-r-ṅ-ī c-ē- -------------------- Nāraṅgī nāraṅgī chē.
Sigues puntual la pròxima vegada! આગલી-વ-ત---મ-સ--બ--! આ__ વ__ સ____ બ__ આ-લ- વ-ત- સ-ય-ર બ-ો- -------------------- આગલી વખતે સમયસર બનો! 0
C--- -āl-----. C___ l___ c___ C-r- l-l- c-ē- -------------- Cērī lāla chē.
Pren un taxi la pròxima vegada! આગલી -ખત- ટે--સ- લ-! આ__ વ__ ટે__ લો_ આ-લ- વ-ત- ટ-ક-સ- લ-! -------------------- આગલી વખતે ટેક્સી લો! 0
Āk-ś- vād-ḷī----. Ā____ v_____ c___ Ā-ā-a v-d-ḷ- c-ē- ----------------- Ākāśa vādaḷī chē.
Emporta’t un paraigua la pròxima vegada! આ--- -ખત----્-ી-લાવો! આ__ વ__ છ__ લા__ આ-લ- વ-ત- છ-્-ી લ-વ-! --------------------- આગલી વખતે છત્રી લાવો! 0
Ghās- līl----hē. G____ l____ c___ G-ā-a l-l-ṁ c-ē- ---------------- Ghāsa līluṁ chē.
Demà estic lliure. આ--ી---લે-હ----ૂટું---ં. આ__ કા_ હું છૂ_ છું_ આ-ત- ક-લ- હ-ં છ-ટ-ં છ-ં- ------------------------ આવતી કાલે હું છૂટું છું. 0
P-̥--v------- r---an- --ē. P_____ b____ r______ c___ P-̥-h-ī b-ū-ā r-ṅ-a-ī c-ē- -------------------------- Pr̥thvī bhūrā raṅganī chē.
Podem veure’ns demà? ક--ે-મ-ી---? કા_ મ___ ક-લ- મ-ી-ુ-? ------------ કાલે મળીશું? 0
V----a -r----ē. V_____ g__ c___ V-d-ḷ- g-ē c-ē- --------------- Vādaḷa grē chē.
Em sap greu, demà no puc. મન------ક------ું -ા-ે-નહ-ં -ર--શકુ-. મ_ મા_ ક___ હું કા_ ન_ ક_ શ__ મ-ે મ-ફ ક-જ-, હ-ં ક-લ- ન-ી- ક-ી શ-ુ-. ------------------------------------- મને માફ કરજો, હું કાલે નહીં કરી શકું. 0
Ṭā-ar- --ḷ----ē. Ṭ_____ k___ c___ Ṭ-y-r- k-ḷ- c-ē- ---------------- Ṭāyara kāḷā chē.
Has planejat alguna cosa per aquest cap de setmana? શ-ં -મારી-પા-- --સ-્-ાહાં--- યો-ન- છે? શું ત__ પા_ આ સ_____ યો__ છે_ શ-ં ત-ા-ી પ-સ- આ સ-્-ા-ા-ત-ી ય-જ-ા છ-? -------------------------------------- શું તમારી પાસે આ સપ્તાહાંતની યોજના છે? 0
Barapha --yō r-ṅg- --ē- -ap-ēd-. B______ k___ r____ c___ S_______ B-r-p-a k-y- r-ṅ-a c-ē- S-p-ē-a- -------------------------------- Barapha kayō raṅga chē? Saphēda.
O ja has quedat amb algú? અ-વ--ત-ારી પાસ---હ-લે-ી-- -ા-ીખ-છ-? અ__ ત__ પા_ પ___ જ તા__ છે_ અ-વ- ત-ા-ી પ-સ- પ-ે-ે-ી જ ત-ર-ખ છ-? ----------------------------------- અથવા તમારી પાસે પહેલેથી જ તારીખ છે? 0
S-ry--kay-----g--c--- Pī--. S____ k___ r____ c___ P____ S-r-a k-y- r-ṅ-a c-ē- P-ḷ-. --------------------------- Sūrya kayō raṅga chē? Pīḷō.
Proposo que ens vegem aquest cap de setmana. હ-- સ-ચ---------ં----આ----સપ-તાહ-- -ં-- મળીએ. હું સૂ__ ક_ છું કે આ__ સ____ અં_ મ___ હ-ં સ-ચ- ક-ુ- છ-ં ક- આ-ણ- સ-્-ા-ન- અ-ત- મ-ી-. --------------------------------------------- હું સૂચન કરું છું કે આપણે સપ્તાહના અંતે મળીએ. 0
N---ṅ---ka-- -a--a-c-ē--Nā-aṅ-ī. N______ k___ r____ c___ N_______ N-r-ṅ-ī k-y- r-ṅ-a c-ē- N-r-ṅ-ī- -------------------------------- Nāraṅgī kayō raṅga chē? Nāraṅgī.
Què et sembla si fem un pícnic? શ-- આપ----િ--િક-કરીશ--? શું આ__ પિ___ ક___ શ-ં આ-ણ- પ-ક-િ- ક-ી-ુ-? ----------------------- શું આપણે પિકનિક કરીશું? 0
C-r--ka-- -aṅ-- ---- L-la. C___ k___ r____ c___ L____ C-r- k-y- r-ṅ-a c-ē- L-l-. -------------------------- Cērī kayō raṅga chē? Lāla.
Què et sembla si anem a la platja? શ-ં આપ-----ચ-પ--જઈ--ં? શું આ__ બી_ પ_ જ___ શ-ં આ-ણ- બ-ચ પ- જ-શ-ં- ---------------------- શું આપણે બીચ પર જઈશું? 0
Ākā-am---kayō r-ṅ-- c----Vā----. Ā_______ k___ r____ c___ V______ Ā-ā-a-ā- k-y- r-ṅ-a c-ē- V-d-ḷ-. -------------------------------- Ākāśamāṁ kayō raṅga chē? Vādaḷī.
Què et sembla si anem a la muntanya? શુ- ---ે પર્વ-- -ર--ઈએ? શું આ__ પ___ પ_ જ___ શ-ં આ-ણ- પ-્-ત- પ- જ-એ- ----------------------- શું આપણે પર્વતો પર જઈએ? 0
G-āsan- r-ṅ---ka-ō -h------ā. G______ r____ k___ c___ L____ G-ā-a-ō r-ṅ-a k-y- c-ē- L-l-. ----------------------------- Ghāsanō raṅga kayō chē? Līlā.
Et vinc a buscar a l’oficina. હુ- --ે-ઓ-િ-માં-ી-ઉપ-----ઈ-. હું ત_ ઓ____ ઉ__ લ___ હ-ં ત-ે ઓ-િ-મ-ં-ી ઉ-ા-ી લ-શ- ---------------------------- હું તને ઓફિસમાંથી ઉપાડી લઈશ. 0
Pr̥-h-ī--------ṅga----? ----na. P_____ k___ r____ c___ B______ P-̥-h-ī k-y- r-ṅ-a c-ē- B-ā-n-. ------------------------------- Pr̥thvī kayō raṅga chē? Brāuna.
Et vinc a buscar a casa. હ---તને -ર-થી-લ---ઈ-. હું ત_ ઘ__ લ_ જ___ હ-ં ત-ે ઘ-ે-ી લ- જ-શ- --------------------- હું તને ઘરેથી લઈ જઈશ. 0
V-da-- k----r-ṅ----h---Bh-kha--. V_____ k___ r____ c___ B________ V-d-ḷ- k-y- r-ṅ-a c-ē- B-ū-h-r-. -------------------------------- Vādaḷa kayō raṅga chē? Bhūkharā.
Et vinc a buscar a la parada d’autobús. હ-- -મને-બસ -્-ો--પ--લઈ જ--. હું ત__ બ_ સ્__ પ_ લ_ જ___ હ-ં ત-ન- બ- સ-ટ-પ પ- લ- જ-શ- ---------------------------- હું તમને બસ સ્ટોપ પર લઈ જઈશ. 0
Ṭā---a ------aṅg---h-?--ā-ō. Ṭ_____ k___ r____ c___ K____ Ṭ-y-r- k-y- r-ṅ-a c-ē- K-ḷ-. ---------------------------- Ṭāyara kayō raṅga chē? Kāḷō.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 gujarati (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Consells per aprendre una nova llengua

Aprendre una nova llengua és sempre difícil. La pronunciació, les regles gramaticals i el vocabulari exigeixen molta disciplina. Però hi ha alguns trucs que faciliten l'aprenentatge! En primer lloc, és important pensar positivament. Has de gaudir amb la nova llengua i amb les noves experiències! Per on començar, no és una cosa que t'hagi de preocupar en principi. Busca un tema pel que sentis un interès particular. És recomanable que d'entrada et concentris quan escoltis i parlis. Després llegeix i redacta petits textos. Pots concebre un sistema que s'adeqüi a la teva vida quotidiana. En el cas dels adjectius, pots aprendre al mateix temps els antònims. O pots distribuir per tota la teva casa petites cartolines amb vocabulari. Fent esport o al cotxe pots fer-ne ús d'arxius d'àudio. Si trobes que un determinat tema és molt difícil per a tu, atura't. Fes una pausa o aprèn una altra cosa. Així no perds les ganes d'aprendre la nova llengua. Solucionar mots encreuats en el nou idioma és divertit. Veure pel·lícules en la llengua estrangera et dona una mica de distracció. Llegint diaris d'altres llocs pots aprendre molt sobre la gent i el país en qüestió. A internet hi ha molts exercicis que serveixen de complement als llibres. I busca amics que també s'ho passin bé aprenent llengües. Mai aprenguis continguts nous de manera aïllada, fes-ho sempre contextualitzats. Revisa-ho tot regularment! Així el teu cervell pot memoritzar adequadament tota la informació. Qui ja estigui fart de teoria hauria de fer la maleta! Perquè que a cap lloc s'aprèn millor una llengua que entre els nadius. En el viatge pots portar un diari per escriure-hi les teves experiències. Però el més important és: no et rendeixis mai!
Sabia vostè que?
El coreà el parlen aproximadament uns 75 milions de persones, la majoria dels quals són de Corea del Nord i del Sud, tot i que també s’hi poden trobar algunes minories a la China i al Japó. Encara no està clar a quina família de llengües pertany. El fet de que Corea estigui dividida també es pot notar en l’idioma parlat als dos països. A Corea del Sud, per exemple, s’han adoptat moltes paraules de l’anglès. En canvi, a Corea del Nord, aquestes paraules no les coneixen. Els idiomes estàndards d’ambdós països estàn bassats en els dialectes de les seves respectives capitals. Un altre fet curiós del coreà és la seva precisió. Per exemple, indica quina relació hi ha entre els seus parlants. Això significa que existeix una gran varietat de formes educades de dirigir-se a una persona, i molts termes diferents per els familiars i els coneguts. El sistema d’escriptura del coreà és un sistema bassat en lletres, en el que cadascuna de les lletres es combinen en síl·labes formant quadres imaginaris. Són especialment interessants les consonants, que funcionen com imatges a través de la seva forma, mostrant d’aquesta manera la posició que han d’adoptar la boca, la llengua, el paladar i la gola.