Manual de conversa

ca Demanar el camí   »   sl Vprašati za pot

40 [quaranta]

Demanar el camí

Demanar el camí

40 [štirideset]

Vprašati za pot

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovè Engegar Més
Perdoni! O-r-s-ite! O_________ O-r-s-i-e- ---------- Oprostite! 0
Que em podria ajudar? A----i----k- pom-----? A__ m_ l____ p________ A-i m- l-h-o p-m-g-t-? ---------------------- Ali mi lahko pomagate? 0
On hi ha un bon restaurant per aquí? Kj--j---u-aj----šna--ob----es--v---ija? K__ j_ t____ k_____ d____ r____________ K-e j- t-k-j k-k-n- d-b-a r-s-a-r-c-j-? --------------------------------------- Kje je tukaj kakšna dobra restavracija? 0
Giri a l’esquerra a la cantonada. Tam n--v---lu---jd-------le--. T__ n_ v_____ p______ n_ l____ T-m n- v-g-l- p-j-i-e n- l-v-. ------------------------------ Tam na vogalu pojdite na levo. 0
Després continui una mica recte. P------oj-ite--a-o-n-ra-n---. P____ p______ m___ n_________ P-t-m p-j-i-e m-l- n-r-v-o-t- ----------------------------- Potem pojdite malo naravnost. 0
Després vagi cent metres a la dreta. Po-em-p---i-e --o met-o--n- ----o. P____ p______ s__ m_____ n_ d_____ P-t-m p-j-i-e s-o m-t-o- n- d-s-o- ---------------------------------- Potem pojdite sto metrov na desno. 0
També pot agafar l’autobús. L--ko--re--e--u---z-a---b-som. L____ g_____ t___ z a_________ L-h-o g-e-t- t-d- z a-t-b-s-m- ------------------------------ Lahko greste tudi z avtobusom. 0
També pot prendre el tramvia. La------e--e--ud- s-----v---m. L____ g_____ t___ s t_________ L-h-o g-e-t- t-d- s t-a-v-j-m- ------------------------------ Lahko greste tudi s tramvajem. 0
També em pot seguir en cotxe. L-hk--s---u-i-en-stavn--p-l-e-- za-m---. L____ s_ t___ e________ p______ z_ m____ L-h-o s- t-d- e-o-t-v-o p-l-e-e z- m-n-. ---------------------------------------- Lahko se tudi enostavno peljete za mano. 0
Com vaig a l’estadi de futbol? Kako-pridem--o---go---nega--t-d-o--? K___ p_____ d_ n__________ s________ K-k- p-i-e- d- n-g-m-t-e-a s-a-i-n-? ------------------------------------ Kako pridem do nogometnega stadiona? 0
Travessi el pont! Pr---aj-e most! P________ m____ P-e-k-j-e m-s-! --------------- Prečkajte most! 0
Passi pel túnel! Pe-j-t---ko-i t--e-! P______ s____ t_____ P-l-i-e s-o-i t-n-l- -------------------- Peljite skozi tunel! 0
Vagi fins al tercer semàfor. P-l-i-- ---do tret-------m--or--. P______ s_ d_ t_______ s_________ P-l-i-e s- d- t-e-j-g- s-m-f-r-a- --------------------------------- Peljite se do tretjega semaforja. 0
Després prengui el primer carrer a la dreta. Potem-------- v pr-- --i-- ---de-ni. P____ z______ v p___ u____ n_ d_____ P-t-m z-v-j-e v p-v- u-i-o n- d-s-i- ------------------------------------ Potem zavijte v prvo ulico na desni. 0
Continui tot dret en el pròxim encreuament. Z---- -e--i-- narav--s- -e---asle--je -ri-išče. Z____ p______ n________ č__ n________ k________ Z-t-m p-l-i-e n-r-v-o-t č-z n-s-e-n-e k-i-i-č-. ----------------------------------------------- Zatem peljite naravnost čez naslednje križišče. 0
Perdoni’m, com vaig a l’aeroport? Op--s-ite, ka-- --id-m -- leta--š-e? O_________ k___ p_____ n_ l_________ O-r-s-i-e- k-k- p-i-e- n- l-t-l-š-e- ------------------------------------ Oprostite, kako pridem na letališče? 0
El millor és agafar el metro. N--bo-je-je- da-greste-s pod-e---o --l-z------- me--o--m-. N_______ j__ d_ g_____ s p________ ž________ (_ m_________ N-j-o-j- j-, d- g-e-t- s p-d-e-s-o ž-l-z-i-o (- m-t-o-e-)- ---------------------------------------------------------- Najbolje je, da greste s podzemsko železnico (z metrojem). 0
Continui fins a l’última estació. P--j-te--e--no-ta--- -o----č-e-p--t-j-. P______ s_ e________ d_ k_____ p_______ P-l-i-e s- e-o-t-v-o d- k-n-n- p-s-a-e- --------------------------------------- Peljite se enostavno do končne postaje. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + eslovè (1-100) MP3 eslovè (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El llenguatge dels animals

Per expressar-nos fem servir la nostra llengua. També els animals tenen els seus propis llenguatges. I els utilitzen exactament com nosaltres, els humans. És a dir, els animals també es comuniquen entre si amb l'objectiu d'intercanviar informació. En principi, cada espècie té un llenguatge determinat. Fins i tot els tèrmits es comuniquen els uns amb els altres. En cas de perill colpegen amb el seu cos a terra. D'aquesta manera avisen a la resta del perill. Altres animals xiulen si els seus enemics són a prop. Les abelles es comuniquen entre si mitjançant una dansa peculiar. Amb ella poden mostrar a les altres abelles on és el menjar. Les balenes emeten sons que es poden sentir a 5.000 quilòmetres de distància. Es comuniquen amb els seus congèneres mitjançant un cant molt peculiar. També els elefants transmeten diferents sons acústics. Encara que l'home no els pugui escoltar. La majoria dels llenguatges animals són molt complicats. Consisteixen en una combinació de diferents signes. S'utilitzen senyals acústics, químics i òptics. A més, els animals utilitzen diferents gestos. Fins ara els humans han après els llenguatges dels animals domèstics. Sabem si els gossos estan contents. I també ens adonem quan els gats volen que se'ls deixi en pau. Gossos i gats, però, parlen idiomes molt diferents. Molts dels seus senyals fins i tot són exactament els oposats. Durant molt de temps es va pensar que aquestes dues espècies s'odiaven. Però el que passa simplement és que no es comprenen. Això és el que provoca els problemes entre gossos i gats. També en el regne animal hi ha baralles a causa de malentesos.
Sabia vostè que?
El serbi és l’idioma natiu de 12 milions de persones, la majoria de les quals són de Sèrbia, i d’altres països del sudest d’Europa. Pertany a les llengües eslaves meridionals, i està estretament relacionat amb el croat i el bosnià. La seva gramàtica i el seu vocabulari són molt similars. De fet, els serbis, croats i bosnians poden comunicar-se entre ells sense cap problema. L’alfabet del serbi consta de 30 lletres, cadascuna amb una pronunciació diferent. En la seva entonació es poden també s’hi poden trobar alguns paral·lelismes amb altres idiomes tonals antics. En el chinès, per exemple, el to de les síl·labes determina el significat de la paraula. Amb el serbi passa una cosa semblant, però en aquest cas, el significat el marca la síl·laba accentuada. La seva estructura d’idioma flexiu és també una característica destacable del serbi. Això significa que els noms, els verbs, els adjectius i els pronoms sempre es conjuguen. Si t’agrada estudiar les estructures gramaticals, aleshores el serbi és el teu idioma.