Manual de conversa

ca Demanar el camí   »   hy Ճանապարհ հարցնել

40 [quaranta]

Demanar el camí

Demanar el camí

40 [քառասուն]

40 [k’arrasun]

Ճանապարհ հարցնել

Chanaparh harts’nel

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
Perdoni! Նե-եցե-! Ն_______ Ն-ր-ց-ք- -------- Ներեցեք! 0
Ne-ets-y--’! N___________ N-r-t-’-e-’- ------------ Nerets’yek’!
Que em podria ajudar? Կար----եք-ի-ձ---նե-: Կ_____ ե_ ի__ օ_____ Կ-ր-՞- ե- ի-ձ օ-ն-լ- -------------------- Կարո՞ղ եք ինձ օգնել: 0
K--o՞g- y--- -nd- ----l K______ y___ i___ o____ K-r-՞-h y-k- i-d- o-n-l ----------------------- Karo՞gh yek’ indz ognel
On hi ha un bon restaurant per aquí? Ա-ստ-ղ որ---ղ կա-լ-վ ----որ--: Ա_____ ո_____ կ_ լ__ ռ________ Ա-ս-ե- ո-տ-՞- կ- լ-վ ռ-ս-ո-ա-: ------------------------------ Այստեղ որտե՞ղ կա լավ ռեստորան: 0
A-stegh ---te-gh-k- lav-rrest---n A______ v_______ k_ l__ r________ A-s-e-h v-r-e-g- k- l-v r-e-t-r-n --------------------------------- Aystegh vorte՞gh ka lav rrestoran
Giri a l’esquerra a la cantonada. Գ-աց-ք ձա- ------ն-վ: Գ_____ ձ__ ա_________ Գ-ա-ե- ձ-խ ա-կ-ո-ն-վ- --------------------- Գնացեք ձախ անկյունով: 0
Gn-ts-yek’-dz-----nkyun-v G_________ d____ a_______ G-a-s-y-k- d-a-h a-k-u-o- ------------------------- Gnats’yek’ dzakh ankyunov
Després continui una mica recte. Գն-ցե- մի----շ-ժամ-նա---ւ--ղ: Գ_____ մ_ ո___ ժ______ ո_____ Գ-ա-ե- մ- ո-ո- ժ-մ-ն-կ ո-ղ-ղ- ----------------------------- Գնացեք մի որոշ ժամանակ ուղիղ: 0
Gnat--ye-’ -i--o---- ---m---k u-h--h G_________ m_ v_____ z_______ u_____ G-a-s-y-k- m- v-r-s- z-a-a-a- u-h-g- ------------------------------------ Gnats’yek’ mi vorosh zhamanak ughigh
Després vagi cent metres a la dreta. Ա-ա---ա--ք հա---ւր մե----ե---աջ: Ա__ գ_____ հ______ մ___ դ___ ա__ Ա-ա գ-ա-ե- հ-ր-ո-ր մ-տ- դ-պ- ա-: -------------------------------- Ապա գնացեք հարյուր մետր դեպի աջ: 0
A-a-g-at-’ye-’-har--r-m--r -epi aj A__ g_________ h_____ m___ d___ a_ A-a g-a-s-y-k- h-r-u- m-t- d-p- a- ---------------------------------- Apa gnats’yek’ haryur metr depi aj
També pot agafar l’autobús. Դո-ք-կար-ղ եք -ա--ավ-ոբ-ւ--- գ--լ: Դ___ կ____ ե_ ն__ ա_________ գ____ Դ-ւ- կ-ր-ղ ե- ն-և ա-տ-բ-ւ-ո- գ-ա-: ---------------------------------- Դուք կարող եք նաև ավտոբուսով գնալ: 0
D----karogh yek’-n-ev--v-obus------l D___ k_____ y___ n___ a________ g___ D-k- k-r-g- y-k- n-e- a-t-b-s-v g-a- ------------------------------------ Duk’ karogh yek’ naev avtobusov gnal
També pot prendre el tramvia. Դ--- ---ո--ե- -ա- --ա--ա--- գ---: Դ___ կ____ ե_ ն__ տ________ գ____ Դ-ւ- կ-ր-ղ ե- ն-և տ-ա-վ-յ-վ գ-ա-: --------------------------------- Դուք կարող եք նաև տրամվայով գնալ: 0
Du-’-k--o-- y--- -----t-am-a-o- gn-l D___ k_____ y___ n___ t________ g___ D-k- k-r-g- y-k- n-e- t-a-v-y-v g-a- ------------------------------------ Duk’ karogh yek’ naev tramvayov gnal
També em pot seguir en cotxe. Դ--ք---րո----------պես -մ -ե-և-ց----ել: Դ___ կ____ ե_ պ_______ ի_ հ_____ վ_____ Դ-ւ- կ-ր-ղ ե- պ-ր-ա-ե- ի- հ-տ-ի- վ-ր-լ- --------------------------------------- Դուք կարող եք պարզապես իմ հետևից վարել: 0
D-k--kar-gh -e-- pa-za--s--- --te-i----var-l D___ k_____ y___ p_______ i_ h________ v____ D-k- k-r-g- y-k- p-r-a-e- i- h-t-v-t-’ v-r-l -------------------------------------------- Duk’ karogh yek’ parzapes im hetevits’ varel
Com vaig a l’estadi de futbol? Ի-չ---- գ-----ո-տ-ո-ի------ո-: Ի______ գ___ ֆ_______ ս_______ Ի-չ-ե-ս գ-ա- ֆ-ւ-բ-լ- ս-ա-ի-ն- ------------------------------ Ինչպե՞ս գնամ ֆուտբոլի ստադիոն: 0
I--h---՞s-g--m--utb-l----ad--n I________ g___ f______ s______ I-c-’-e-s g-a- f-t-o-i s-a-i-n ------------------------------ Inch’pe՞s gnam futboli stadion
Travessi el pont! Ա---ք կա-ու--ը! Ա____ կ________ Ա-ց-ք կ-մ-ւ-ջ-! --------------- Անցեք կամուրջը! 0
A-t---e-- k----jy! A________ k_______ A-t-’-e-’ k-m-r-y- ------------------ Ants’yek’ kamurjy!
Passi pel túnel! Վ-րե- թ-ւնե-ի---ջո-: Վ____ թ______ մ_____ Վ-ր-ք թ-ւ-ե-ի մ-ջ-վ- -------------------- Վարեք թունելի միջով: 0
V-r-k’ --uneli-----v V_____ t______ m____ V-r-k- t-u-e-i m-j-v -------------------- Varek’ t’uneli mijov
Vagi fins al tercer semàfor. Վ-րե- ---չ- ե-ր--- լ-ւսակ---: Վ____ մ____ ե_____ լ_________ Վ-ր-ք մ-ն-և ե-ր-ր- լ-ւ-ա-ի-ը- ----------------------------- Վարեք մինչև երրորդ լուսակիրը: 0
V--ek- -in---yev--er---d -u-a-iry V_____ m________ y______ l_______ V-r-k- m-n-h-y-v y-r-o-d l-s-k-r- --------------------------------- Varek’ minch’yev yerrord lusakiry
Després prengui el primer carrer a la dreta. Ա-- --քվ-ք --աջ-ն-փ--ո--ց-դեպի աջ: Ա__ թ_____ ա_____ փ______ դ___ ա__ Ա-ա թ-ք-ե- ա-ա-ի- փ-ղ-ց-ց դ-պ- ա-: ---------------------------------- Ապա թեքվեք առաջին փողոցից դեպի աջ: 0
Ap---’ye-’-ek’ a-raj----’--g-ots-its’ --p- -j A__ t_________ a______ p_____________ d___ a_ A-a t-y-k-v-k- a-r-j-n p-v-g-o-s-i-s- d-p- a- --------------------------------------------- Apa t’yek’vek’ arrajin p’voghots’its’ depi aj
Continui tot dret en el pròxim encreuament. Շարո---կե- ո- --ց-- հ------խաչ-եր-ւ-ի--ի-ով: Շ_________ ո_ ա____ հ_____ խ_________ մ_____ Շ-ր-ւ-ա-ե- ո- ա-ց-ք հ-ջ-ր- խ-չ-ե-ո-կ- մ-ջ-վ- -------------------------------------------- Շարունակեք ու անցեք հաջորդ խաչմերուկի միջով: 0
S--r-nak--’ u-an-s’-ek’ h-jo----h-ch’m--uki--ijov S__________ u a________ h_____ k___________ m____ S-a-u-a-e-’ u a-t-’-e-’ h-j-r- k-a-h-m-r-k- m-j-v ------------------------------------------------- Sharunakek’ u ants’yek’ hajord khach’meruki mijov
Perdoni’m, com vaig a l’aeroport? Ն--ե-եք- ի--պ--ս -ար---ե- -ն------ն-վ-կա--ն: Ն_______ ի______ կ____ ե_ գ___ օ____________ Ն-ր-ց-ք- ի-չ-ե-ս կ-ր-ղ ե- գ-ա- օ-ա-ա-ա-ա-ա-: -------------------------------------------- Ներեցեք, ինչպե՞ս կարող եմ գնալ օդանավակայան: 0
N-r--s’y--’, -nc---e՞- k------y-m -n-l-o-an---k-yan N___________ i________ k_____ y__ g___ o___________ N-r-t-’-e-’- i-c-’-e-s k-r-g- y-m g-a- o-a-a-a-a-a- --------------------------------------------------- Nerets’yek’, inch’pe՞s karogh yem gnal odanavakayan
El millor és agafar el metro. Ա-----լավ-է--ո- -ո-ք---տ-------նաք: Ա____ լ__ է_ ո_ Դ___ մ_______ գ____ Ա-ե-ի լ-վ է- ո- Դ-ւ- մ-տ-ո-ո- գ-ա-: ----------------------------------- Ավելի լավ է, որ Դուք մետրոյով գնաք: 0
Ave----av -,-vo----k---e-r---- -n--’ A____ l__ e_ v__ D___ m_______ g____ A-e-i l-v e- v-r D-k- m-t-o-o- g-a-’ ------------------------------------ Aveli lav e, vor Duk’ metroyov gnak’
Continui fins a l’última estació. Գ-ա--ք մինչ---եր-ի-----գ--: Գ_____ մ____ վ_____ կ______ Գ-ա-ե- մ-ն-և վ-ր-ի- կ-ն-ա-: --------------------------- Գնացեք մինչև վերջին կանգառ: 0
Gnat-’-ek---in--’y-v v--ji--k--g--r G_________ m________ v_____ k______ G-a-s-y-k- m-n-h-y-v v-r-i- k-n-a-r ----------------------------------- Gnats’yek’ minch’yev verjin kangarr

El llenguatge dels animals

Per expressar-nos fem servir la nostra llengua. També els animals tenen els seus propis llenguatges. I els utilitzen exactament com nosaltres, els humans. És a dir, els animals també es comuniquen entre si amb l'objectiu d'intercanviar informació. En principi, cada espècie té un llenguatge determinat. Fins i tot els tèrmits es comuniquen els uns amb els altres. En cas de perill colpegen amb el seu cos a terra. D'aquesta manera avisen a la resta del perill. Altres animals xiulen si els seus enemics són a prop. Les abelles es comuniquen entre si mitjançant una dansa peculiar. Amb ella poden mostrar a les altres abelles on és el menjar. Les balenes emeten sons que es poden sentir a 5.000 quilòmetres de distància. Es comuniquen amb els seus congèneres mitjançant un cant molt peculiar. També els elefants transmeten diferents sons acústics. Encara que l'home no els pugui escoltar. La majoria dels llenguatges animals són molt complicats. Consisteixen en una combinació de diferents signes. S'utilitzen senyals acústics, químics i òptics. A més, els animals utilitzen diferents gestos. Fins ara els humans han après els llenguatges dels animals domèstics. Sabem si els gossos estan contents. I també ens adonem quan els gats volen que se'ls deixi en pau. Gossos i gats, però, parlen idiomes molt diferents. Molts dels seus senyals fins i tot són exactament els oposats. Durant molt de temps es va pensar que aquestes dues espècies s'odiaven. Però el que passa simplement és que no es comprenen. Això és el que provoca els problemes entre gossos i gats. També en el regne animal hi ha baralles a causa de malentesos.
Sabia vostè que?
El serbi és l’idioma natiu de 12 milions de persones, la majoria de les quals són de Sèrbia, i d’altres països del sudest d’Europa. Pertany a les llengües eslaves meridionals, i està estretament relacionat amb el croat i el bosnià. La seva gramàtica i el seu vocabulari són molt similars. De fet, els serbis, croats i bosnians poden comunicar-se entre ells sense cap problema. L’alfabet del serbi consta de 30 lletres, cadascuna amb una pronunciació diferent. En la seva entonació es poden també s’hi poden trobar alguns paral·lelismes amb altres idiomes tonals antics. En el chinès, per exemple, el to de les síl·labes determina el significat de la paraula. Amb el serbi passa una cosa semblant, però en aquest cas, el significat el marca la síl·laba accentuada. La seva estructura d’idioma flexiu és també una característica destacable del serbi. Això significa que els noms, els verbs, els adjectius i els pronoms sempre es conjuguen. Si t’agrada estudiar les estructures gramaticals, aleshores el serbi és el teu idioma.