Manual de conversa

ca Demanar el camí   »   bg Осведомяване за пътя

40 [quaranta]

Demanar el camí

Demanar el camí

40 [четирийсет]

40 [chetiriyset]

Осведомяване за пътя

[Osvedomyavane za pytya]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Perdoni! Извине-е! И________ И-в-н-т-! --------- Извинете! 0
Izvi--t-! I________ I-v-n-t-! --------- Izvinete!
Que em podria ajudar? М---т- ли д---и--омо---т-? М_____ л_ д_ м_ п_________ М-ж-т- л- д- м- п-м-г-е-е- -------------------------- Можете ли да ми помогнете? 0
M---et--l- ----i p----ne-e? M______ l_ d_ m_ p_________ M-z-e-e l- d- m- p-m-g-e-e- --------------------------- Mozhete li da mi pomognete?
On hi ha un bon restaurant per aquí? К--е им------добър р----р--т? К___ и__ т__ д____ р_________ К-д- и-а т-к д-б-р р-с-о-а-т- ----------------------------- Къде има тук добър ресторант? 0
Kyd- ima tuk ---yr re---ra--? K___ i__ t__ d____ r_________ K-d- i-a t-k d-b-r r-s-o-a-t- ----------------------------- Kyde ima tuk dobyr restorant?
Giri a l’esquerra a la cantonada. З-----е-нал--- з------ла. З______ н_____ з__ ъ_____ З-в-й-е н-л-в- з-д ъ-ъ-а- ------------------------- Завийте наляво зад ъгъла. 0
Z--i-te nal--vo--ad--gyl-. Z______ n______ z__ y_____ Z-v-y-e n-l-a-o z-d y-y-a- -------------------------- Zaviyte nalyavo zad ygyla.
Després continui una mica recte. Въ--ете сле- --ва на-р-во. В______ с___ т___ н_______ В-р-е-е с-е- т-в- н-п-а-о- -------------------------- Вървете след това направо. 0
Vy---te -l-d-tova napra-o. V______ s___ t___ n_______ V-r-e-e s-e- t-v- n-p-a-o- -------------------------- Vyrvete sled tova napravo.
Després vagi cent metres a la dreta. Посл--п----л---е-с-- ме--а--а-яс-о. П____ п_________ с__ м____ н_______ П-с-е п-о-ъ-ж-т- с-о м-т-а н-д-с-о- ----------------------------------- После продължете сто метра надясно. 0
Posl--p-o---zhe----t- m--r-----ya--o. P____ p__________ s__ m____ n________ P-s-e p-o-y-z-e-e s-o m-t-a n-d-a-n-. ------------------------------------- Posle prodylzhete sto metra nadyasno.
També pot agafar l’autobús. Может- д--в-ем-т--и --т-бу-. М_____ д_ в______ и а_______ М-ж-т- д- в-е-е-е и а-т-б-с- ---------------------------- Можете да вземете и автобус. 0
Mo-h--- da --e---------tobus. M______ d_ v______ i a_______ M-z-e-e d- v-e-e-e i a-t-b-s- ----------------------------- Mozhete da vzemete i avtobus.
També pot prendre el tramvia. Мо---- д- вз-мете и-т--мвай. М_____ д_ в______ и т_______ М-ж-т- д- в-е-е-е и т-а-в-й- ---------------------------- Можете да вземете и трамвай. 0
Mo-he-e ---v-em-te i -r--vay. M______ d_ v______ i t_______ M-z-e-e d- v-e-e-e i t-a-v-y- ----------------------------- Mozhete da vzemete i tramvay.
També em pot seguir en cotxe. М---те и да--ар--е-с-------. М_____ и д_ к_____ с___ м___ М-ж-т- и д- к-р-т- с-е- м-н- ---------------------------- Можете и да карате след мен. 0
Mozh--e ---a-k-r----sled----. M______ i d_ k_____ s___ m___ M-z-e-e i d- k-r-t- s-e- m-n- ----------------------------- Mozhete i da karate sled men.
Com vaig a l’estadi de futbol? К-- д--ст-гна-д--фу-б-л-и- -тади--? К__ д_ с_____ д_ ф________ с_______ К-к д- с-и-н- д- ф-т-о-н-я с-а-и-н- ----------------------------------- Как да стигна до футболния стадион? 0
K-- -a--tig---d-----bo-n--- -t-d---? K__ d_ s_____ d_ f_________ s_______ K-k d- s-i-n- d- f-t-o-n-y- s-a-i-n- ------------------------------------ Kak da stigna do futbolniya stadion?
Travessi el pont! П------те -ос-а! П________ м_____ П-е-е-е-е м-с-а- ---------------- Пресечете моста! 0
Pre-ec-e-e -o---! P_________ m_____ P-e-e-h-t- m-s-a- ----------------- Presechete mosta!
Passi pel túnel! К--ай-е-п--з -у-ела! К______ п___ т______ К-р-й-е п-е- т-н-л-! -------------------- Карайте през тунела! 0
Ka---te -re- t-n-la! K______ p___ t______ K-r-y-e p-e- t-n-l-! -------------------- Karayte prez tunela!
Vagi fins al tercer semàfor. Кара--е до третия ---т--ар. К______ д_ т_____ с________ К-р-й-е д- т-е-и- с-е-о-а-. --------------------------- Карайте до третия светофар. 0
Kara-t- -- -r--iya -v-t-fa-. K______ d_ t______ s________ K-r-y-e d- t-e-i-a s-e-o-a-. ---------------------------- Karayte do tretiya svetofar.
Després prengui el primer carrer a la dreta. С-ед--ов- ---ийте-по п------ ули-а--ад---о. С___ т___ з______ п_ п______ у____ н_______ С-е- т-в- з-в-й-е п- п-р-а-а у-и-а н-д-с-о- ------------------------------------------- След това завийте по първата улица надясно. 0
S-ed -ov--zavi-te p----rv--a --i--a na-yas-o. S___ t___ z______ p_ p______ u_____ n________ S-e- t-v- z-v-y-e p- p-r-a-a u-i-s- n-d-a-n-. --------------------------------------------- Sled tova zaviyte po pyrvata ulitsa nadyasno.
Continui tot dret en el pròxim encreuament. П---- к--айте ---р--о -рез---ед-а-о-о --ъ-т-вище. П____ к______ н______ п___ с_________ к__________ П-с-е к-р-й-е н-п-а-о п-е- с-е-в-щ-т- к-ъ-т-в-щ-. ------------------------------------------------- После карайте направо през следващото кръстовище. 0
P-sle -a-a-te------vo---ez-s-e--a--ch--o-----to---hche. P____ k______ n______ p___ s____________ k_____________ P-s-e k-r-y-e n-p-a-o p-e- s-e-v-s-c-o-o k-y-t-v-s-c-e- ------------------------------------------------------- Posle karayte napravo prez sledvashchoto krystovishche.
Perdoni’m, com vaig a l’aeroport? И-------- -ак--а ---г-а-д----ти-е--? И________ к__ д_ с_____ д_ л________ И-в-н-т-, к-к д- с-и-н- д- л-т-щ-т-? ------------------------------------ Извинете, как да стигна до летището? 0
Izv-ne-e, ----d- st---a-----eti-h--e-o? I________ k__ d_ s_____ d_ l___________ I-v-n-t-, k-k d- s-i-n- d- l-t-s-c-e-o- --------------------------------------- Izvinete, kak da stigna do letishcheto?
El millor és agafar el metro. Н-----б------м-т- мет-о-о. Н________ в______ м_______ Н-й-д-б-е в-е-е-е м-т-о-о- -------------------------- Най-добре вземете метрото. 0
Nay---b---vz---t- -etr-t-. N________ v______ m_______ N-y-d-b-e v-e-e-e m-t-o-o- -------------------------- Nay-dobre vzemete metroto.
Continui fins a l’última estació. П-т----те----ст---- п--л--н-т--с-и--а. П________ п_____ д_ п_________ с______ П-т-в-й-е п-о-т- д- п-с-е-н-т- с-и-к-. -------------------------------------- Пътувайте просто до последната спирка. 0
P--u---te p-o--- -o -o--e---ta--p-rk-. P________ p_____ d_ p_________ s______ P-t-v-y-e p-o-t- d- p-s-e-n-t- s-i-k-. -------------------------------------- Pytuvayte prosto do poslednata spirka.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + búlgar (1-100) MP3 búlgar (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El llenguatge dels animals

Per expressar-nos fem servir la nostra llengua. També els animals tenen els seus propis llenguatges. I els utilitzen exactament com nosaltres, els humans. És a dir, els animals també es comuniquen entre si amb l'objectiu d'intercanviar informació. En principi, cada espècie té un llenguatge determinat. Fins i tot els tèrmits es comuniquen els uns amb els altres. En cas de perill colpegen amb el seu cos a terra. D'aquesta manera avisen a la resta del perill. Altres animals xiulen si els seus enemics són a prop. Les abelles es comuniquen entre si mitjançant una dansa peculiar. Amb ella poden mostrar a les altres abelles on és el menjar. Les balenes emeten sons que es poden sentir a 5.000 quilòmetres de distància. Es comuniquen amb els seus congèneres mitjançant un cant molt peculiar. També els elefants transmeten diferents sons acústics. Encara que l'home no els pugui escoltar. La majoria dels llenguatges animals són molt complicats. Consisteixen en una combinació de diferents signes. S'utilitzen senyals acústics, químics i òptics. A més, els animals utilitzen diferents gestos. Fins ara els humans han après els llenguatges dels animals domèstics. Sabem si els gossos estan contents. I també ens adonem quan els gats volen que se'ls deixi en pau. Gossos i gats, però, parlen idiomes molt diferents. Molts dels seus senyals fins i tot són exactament els oposats. Durant molt de temps es va pensar que aquestes dues espècies s'odiaven. Però el que passa simplement és que no es comprenen. Això és el que provoca els problemes entre gossos i gats. També en el regne animal hi ha baralles a causa de malentesos.
Sabia vostè que?
El serbi és l’idioma natiu de 12 milions de persones, la majoria de les quals són de Sèrbia, i d’altres països del sudest d’Europa. Pertany a les llengües eslaves meridionals, i està estretament relacionat amb el croat i el bosnià. La seva gramàtica i el seu vocabulari són molt similars. De fet, els serbis, croats i bosnians poden comunicar-se entre ells sense cap problema. L’alfabet del serbi consta de 30 lletres, cadascuna amb una pronunciació diferent. En la seva entonació es poden també s’hi poden trobar alguns paral·lelismes amb altres idiomes tonals antics. En el chinès, per exemple, el to de les síl·labes determina el significat de la paraula. Amb el serbi passa una cosa semblant, però en aquest cas, el significat el marca la síl·laba accentuada. La seva estructura d’idioma flexiu és també una característica destacable del serbi. Això significa que els noms, els verbs, els adjectius i els pronoms sempre es conjuguen. Si t’agrada estudiar les estructures gramaticals, aleshores el serbi és el teu idioma.